Lescut oficial de Guissona (Segarra) té el següent blasonament: Escut caironat: d'or, tres faixes ondades abaixades d'atzur acompanyades al cap d'una creu grega patent de sable. Per timbre una corona mural de vila.
Va ser aprovat l'1 de juny de 1983 i publicat al DOGC el 7 de juliol del mateix any amb el número 342.
Heràldica Guissona és considerada "la deu de la Segarra", una comarca eminentment seca. Les tres faixes ondades representen les principals fonts de la localitat (originàriament n'eren quatre): la font de l'Estany, la font de la Vila i la font de la Salut. L'esmalt daurat de l'escut recorda la sequedat del terreny. La vila fou reconquerida als musulmans pels bisbes d'Urgell l'any 1024, i des de llavors l'Església sempre hi ha tingut una importància remarcable; la creu de sable al·ludeix a santa Maria, patrona de la vila, i també a la col·legiata de Santa Maria de Guissona.
La corona mural de vila recorda que Guissona fou una població emmurallada. Tenia un castell i tres grans torres: Portal de l'Àngel, Sant Roc i Sant Sebastià.Significació de l'escut , segons l'Ajuntament.
Bandera La bandera oficial de Guissona és d'origen heràldic i té la següent descripció: Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb la creu patent grega negra de l'escut de braços de gruix 2/27 de la llargària del drap als extrems, i 1/27 al centre, i d'alçària 1/3 de la del mateix drap situada a 1/12 de la vora superior i a 4/27 de l'asta; i tres faixes blau clar ondades de quatre ones cadascuna de gruix 1/18 de l'alçària del drap, la tercera a 1/18 de la vora inferior.
Va ser aprovada el 24 de novembre de 2000 i publicada al DOGC el 22 de desembre del mateix any amb el número 3291.
Vegeu també Escuts i banderes de la Segarra
Referències
Guissona Categoria:Guissona