La taxativitat de la llei penal és fruit del concepte lex certa de von Feuerbach.
Segons aquest principi, les lleis penals han de determinar de forma suficient la conducta punible i les penes associades a ella. Es pot considerar un mandat de determinació al legislador, reconegut implícitament a l'article 4.1 del Codi Penal. Té com a fonament l'aplicació calculable i igualitària de la llei a tots els subjectes.
Atacs al principi de taxativitat Es poden considerar atacs al principi de taxativitat:
Tipus penals imprecisos quan al comportament prohibit. L'ús de conceptes indeterminats o vagues i conceptes que depenguin de la ideologia de l'aplicador. Termes dogmàtics només accessibles a l'expert jurídic.
Constitucionalitat El Tribunal Constitucional espanyol sempre ha sigut molt permissiu; ja a la STC 151/1997 afirma la compatibilitat amb el principi de legalitat de les clàusules normatives obertes o necessitades de complementació judicial. Requisits que estableix:
Que la concreció judicial d'aquestes clàusules sigui factible en virtut de criteris lògics, tècnics o d'experiència; l'aplicador de la norma ha de seguir pautes objectives i no discrecionals. Que les clàusules obertes siguin constitucionalment admissibles i el legislador les pugui establir quan des de la perspectiva constitucional existeixi una forta necessitat de tutela i sigui impossible atorgar-la adequadament amb termes més precisos. Que es compleixi l'exigència de motivació.
Jurisprudència relacionada STC 151/1997 STC 136/1999 STC 48/2003 de 12 de març
Categoria:Dret penal