La Setmana Tràgica foren uns incidents ocorreguts a Buenos Aires la setmana del 9 de gener al 14 de gener de 1919, entre manifestants obrers de tendència anarquista i sectors nacionalistes, durant el govern d'Hipólito Yrigoyen.
El conflicte s'havia originat amb la presa dels tallers Vasena per reclamar millors condicions laborals. El govern va acceptar el plantejament gremial des d'un principi, però la intransigència del sector anarquista de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA), sumada a l'acció violenta dels esquirols i de grups nacionalistes, va derivar en una escalada de violència.
El govern radical va mantenir en tot moment la postura d'acceptar el reclam sindical, però no va poder contenir l'escalada de violència entre els sectors en pugna. Anys més tard, el mateix Yrigoyen va declarar que, mitjançant l'escalada de violència, els sectors nacionalistes:
El tinent Juan Domingo Perón, que va arribar a ser president de la Nació Argentina, va culpar els anarquistes presents entre els vaguistes:
Els incidents van deixar un saldo de 141 a 700 morts (segons la font que es prengui) i centenars de ferits."Tal como se esperaba, los funerales degeneraron en combates callejeros. Aquest succés és conegut també com el primer pogrom a Amèrica Llatina, ja que la Lliga Patriòtica Argentina va atacar la comunitat jueva local.
Antecedents Des de la seva assumpció, el govern radical va seguir una política obertament progressista que indignava profundament els conservadors en retirada. Yrigoyen rebia al seu despatx els dirigents obrers i intervenia personalment per resoldre els conflictes, decidia gairebé sempre a favor dels treballadors. esquerra|miniatura|274x274px|Hipólito Yrigoyen, de la Unió Cívica Radical, va ser elegit president de l'Argentina el 1916. Es van impulsar diverses lleis a favor de la classe obrera, com la llei d'organització gremial, la llei de contracte col·lectiu de treball, l'adhesió de la República Argentina a les Convencions Internacionals del Treball, la jornada de treball de vuit hores, el descans dominical, l'assegurança per accidents de treball, el salari mínim i la llei de jubilació, entre moltes altres.
El radicalisme va desenvolupar una clara política econòmica nacionalista en detriment del liberalisme econòmic dels conservadors lligats al model agroexportador (sector que de totes maneres continuava sent el motor de l'economia i creixia a bon nivell) i que li va valer a Yrigoyen ser esbroncat en la Societat Rural Argentina.
L'arribada a poder de la Unió Cívica Radical va significar l'entrada en escena de les classes populars i mitjanes. Els conservadors es referien despectivament a aquests sectors com «la xusma radical» i a Hipólito Yrigoyen com el peludo"El Pequeñísimo", le diría La Fronda pocos días antes del golpe de 1930. pel seu conegut baix perfil, ja que no donava discursos.
Un altre fet que indignava aquests sectors era la política exterior del govern. L'administració radical va rebutjar la pressió estatunidenca de declarar la guerra a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial, es va oposar a l'exclusió alemanya de la Societat de les Nacions després de la fi de la guerra, es va resistir al projecte del Pacte Panamericà de Pau de Woodrow Wilson, va intentar realitzar una conferència de països llatinoamericans, va reconèixer el Govern provisional rus i va mantenir els funcionaris diplomàtics després del triomf bolxevic http://www.altillo.com/examenes/uba/ubaxxi/socyest/socyest2010guiapregs.asp i va rebutjar la invasió estatunidenca a la República Dominicana (i no va reconèixer l'autoritat del govern d'ocupació) http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/8/8-007.htm http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/8/8-044.htm http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/8/8-034.htm http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/8/8-036.htm http://www.histarmar.com.ar/InfHistorica-2/Solidaridad-RD.htm
En els anys que van culminar en la Setmana Tràgica, va haver-hi diversos actes de violència per part dels anarquistes i obrers que van prendre el camí de la militància violenta. El 25 de maig de 1910, en un esforç per interrompre les celebracions que marcaven el primer centenari de la Revolució de Maig, un anarquista va donar una bomba a un nen perquè la plantés endins de la catedral de Buenos Aires, però la bomba va explotar abans d'hora i el menor va morir i un altre va perdre els dos braços.BOMBS IN ARGENTINA. El 28 de juny 1910 una altra bomba va explotar dins del Teatre Colón i vint civils van resultar ferits, i com a conseqüència el Senat i la Cambra de Diputats van aprovar un projecte de llei que imposava la pena de mort per a aquells anarquistes responsables de morts.Otra bomba es arrojada a la platea del teatro Colón cuando está colmada de asistentes a la representación de una ópera, causando muchos heridos.FIND BOMB FACTORY. El 9 de juliol 1916, un anarquista va intentar assassinar a trets el president Victorino de la Plaza. L'atemptat va tenir lloc mentre el president argentí atenia a la capital argentina una desfilada militar durant les celebracions que marcaven el primer centenari de la independència argentina.EFFORT MADE TO KILL PRESIDENT OF ARGENTINE El 9 de febrer de 1918, es van produir violentes vagues en algunes de les principals ciutats de l'Argentina; per la qual cosa tropes de l'exèrcit van ser enviades a les zones de disturbis després que centenars d'anarquistes sabotegessin les vies de ferrocarrils i cremessin carros carregats de blat.Anasarca Reigns in Argentina When General Rail Strike Brings Riots Els militants simpatitzants de la Revolució russa fins i tot editaven i repartien un diari entre els soldats que rebien instrucció militar obligatòria."Los anarquistas simpatizantes de la Revolución Rusa editaban un periódico para los soldados y hacían un activo trabajo en los cuarteles."
Davant això, van sorgir grups de joves conservadors i militars amb tendència obertament feixista que propugnaven frenar la «xusma radical» amb les seves pròpies mans. Així, van sorgir grups obertament antiyrigoyenistes, com la Lliga Patriòtica Argentina i el seu diari satèl·lit La Fronda. https://web.archive.org/web/20120706102849/http://www.megahistoria.com.ar/historia/argentina/nacionalismooligarquico.html
Cronologia dels esdeveniments Els successos van començar el 7 de gener amb una vaga als Talleres Metalúrgicos Vasena de la Ciutat de Buenos Aires (on avui hi ha la Plaza Martín Fierro al barri de San Cristóbal). Els vaguistes, alguns d'ells afiliats a la FORA del V Congrés (de tendència anarquista i que promovia l'acció directa), reclamaven la reducció de la jornada laboral d'11 a 8 hores, millors condicions de salubritat, la vigència del descans dominical, l'augment de salaris i la reposició dels delegats acomiadats.
El Departament Nacional del Treball havia acollit els reclams obrers i va disposar satisfer les demandes, que van ser desateses per la part empresarial. L'empresa intentava continuar funcionant amb obrers esquirols proveïts per l'Associació Nacional del Treball, una associació patronal que juntament amb l'ambaixador anglès va voler entrevistar-se amb Yrigoyen, que no els va rebre i els va fer fora de la casa de govern.
Un disturbi entre els obrers en vaga va acabar amb la intervenció de la policia, que va disparar amb armes llargues contra la multitud. En la confrontació, un cap de la policia, Vicente Chávez, va sofrir diverses ferides amb arma blanca que li van produir la mort.Ideas, política, economía y sociedad en la Argentina (1880-1955), Mariano Barroetavena, p.148, Editorial Biblos, 2007. Al carrer Suipacha, els vaguistes van atacar un tren elèctric del Central Argentino i va morir un passatger. En resposta a això, Yrigoyen va rellevar el cap de policia, va nomenar Elpidio González a aquest càrrec, i va prohibir la Lliga Patriòtica Argentina.
Tan bon punt va entrar en funcions, Elpidio González va començar a negociar —per instrucció del president— amb dirigents de la FORA del IX Congrés, de tendència sindicalista i que no propiciava la violència com a mitjà polític.
Ràpidament va arribar a un acord amb Sebastián Marotta, secretari general de l'entitat gremial, pel qual s'acceptaven totes les reclamacions obreres, s'establia un termini de 24 hores per a la seva aplicació per part de Vasena, i s'alliberaven els obrers detinguts durant els incidents. A canvi, els vaguistes haurien de desallotjar l'establiment ocupat. http://www.franjamorada.org.ar/general/yrigoyen-y-la-semana-tragica-refutando-a-felipe-pigna/
No obstant això, la tendència anarquista de la FORA va aconseguir imposar el rebuig a l'acord en el plenari de l'agrupació gremial i la continuïtat de la vaga.
Elpidio González va decidir aleshores anar personalment als tallers per negociar amb els manifestants, abans que la situació es tornés més violenta. Els vaguistes no van reconèixer la seva autoritat i els sectors més radicalitzats van intentar agredir-lo bolcant i incendiant el cotxe oficial amb el qual havia arribat. Aquesta acció va provocar la mort del sotstinent Antonio Marotta, comandant de l'escamot de fusellers encarregats de la protecció de González."En la ocasión resultó muerto el subteniente Antonio Marotta, del Ejército Nacional."
Davant l'estancament de les negociacions i la negativa radical de reprimir, la patronal va decidir intervenir mitjançant grups de xocs i esquirols, als quals es van sumar organitzacions d'ultradreta, com la Lliga Patriòtica Argentina, que van produir violents incidents a tot Buenos Aires contra treballadors, immigrants, jueus, i qualsevol persona que fos vista com una amenaça per a la pàtria per part d'aquests grups. Van haver-hi quatre obrers morts i més de trenta ferits, alguns dels quals van morir després. En aquests enfrontaments, els vaguistes van matar un jove estudiant, Pascual Arregui, de la Manifestació Patriòtica.
La FORA va declarar la vaga general, i el sector anarquista li va afegir la paraula «revolucionària».
Amb la Policia de la Capital totalment desbordada, el govern va decidir la intervenció de l'Exèrcit per posar ordre, i va situar al capdavant el general de divisió Luis Dellepiane, un militar professional que comptava amb bons antecedents i que havia estat sempre subordinat a l'autoritat constitucional.
El 9 de gener es va produir un multitudinari sepeli pels obrers morts, que va ser escortat pels homes de Dellepiane per evitar més incidents. Més enllà d'un tumult que es va generar en la intersecció de l'Avenida Corrientes amb Yatay, quan alguns manifestants van cantar consignes provocatives en passar per una església i van ser repel·lits des del temple, la caravana va aconseguir arribar al cementiri de la Chacarita sense majors complicacions.