miniatura|Després dels fets de 2006, els activistes del Front de Pobles en Defensa de la Terra (FPDT) van convertir al matxet en el seu símbol. Els disturbis d'Atenco de 2006 van ser una sèrie d'enfrontaments violents a la ciutat de San Salvador Atenco (Atenco) entre la Policia Federal Preventiva de Mèxic, l'Agència de Seguretat Estatal de l'Estat de Mèxic, la policia municipal i habitants del poble, militants del Front de Pobles en Defensa de la Terra (FPDT) i uns altres adherents a l'Altra Campanya del EZLN, que va deixar com a resultat la defunció d'Alexis Benhumea i Javier Cortés, la detenció de 207 persones -entre elles 10 menors d'edat-, 146 detencions arbitràries, l'expulsió de cinc estrangers i queixes contra elements policíacs per presumptes vexacions i violacions sexuals a 26 dones. Segons la Comissió Nacional dels Drets Humans de Mèxic, en dits fets va haver-hi violacions greus als drets humans, així com un ús excessiu de la força per part de la policia i el ple de la Suprema Cort de Justícia de la Nació va determinar que servidors públics de l'Agència de Seguretat Estatal i el Govern de l'Estat de Mèxic van cometre "violacions greus de garanties individuals" en contra de pobladors d'on van ocórrer els fets, activistes i periodistes que cobrien els fets.Suprema Corte de Justicia de la Nación. Investigación constitucional Número 3/2006 "Caso Atenco" . Mèxic, 2010
Antecedents Vicente Fox, llavors president de Mèxic, va anunciar el 22 octubre de 2001 que la seu del Nou Aeroport de la Ciutat de Mèxic serien terrens agrícoles de la zona de Texcoco. Immediatament després a les poblacions de San Salvador Atenco, Tocuila, Nexquipayac, Acuexcomac, San Felipe i Santa Cruz de Abajo es van iniciar manifestacions i bloquejos de vialidats en contra de l'anunci, oposant-se al projecte federal. Aquests camperols van conformar el FPDT i van iniciar mobilitzacions que van aconseguir suports socials a la capital mexicana i altres estats.
El FPDT va iniciar una oposició jurídica que fins i tot va rebre el suport del jurista Ignacio Burgoa. Al novembre de 2001 els camperols van marxar fins a la Residència Oficial de Los Pinos, on van exigir a Vicente Fox la realització d'un debat públic. En els mesos següents van continuar les mobilitzacions fins que l'11 de juliol, en una protesta en un acte públic d'Arturo Montiel Rojas, que llavors era governador de l'Estat de Mèxic, es va formar un enfrontament entre policies i integrants del FPDT en el Poblat de Santa Catarina en l'autopista Acolman-Piràmides, deixant centenars de detinguts entre ells els líders del front, policies copejats i funcionaris retinguts pels camperols en demanda de l'alliberament dels seus simpatitzants. El 14 de juliol de 2002 van ser alliberats tots els detinguts pels enfrontaments. Pocs dies després, el 24 de juliol de 2002, va morir José Espinosa Juárez, un camperol que segons el FPDT no va poder córrer després de la fugida del lloc dels activistes, va quedar ressagat i va ser copejat per policies. Segons les autoritats del govern federal de Mèxic i de la Procuraduría General de Justícia de l'Estat de Mèxic, Espinosa va morir per complicacions per la diabetis que patia, encara que van reconèixer que va ser internat amb traumatisme cranoencefàlic. La seva vídua va declarar que Espinosa no era part dels activistes d'Atenco i que fins i tot va ser pressionat a participar en els fets, la qual cosa va ser negat pels camperols.
El 2 d'agost de 2002 la Presidència de la República de Mèxic va anunciar la cancel·lació del projecte. A partir de llavors el FPDT va constituir un moviment social que participaria en diversos moviments socials opositors al govern mexicà.
Cronologia 2 de maig A les 7:00 hores un operatiu de la policia municipal de Texcoco i de la policia estatal de l'Estat de Mèxic va intentar retirar a vuit venedors de flors simpatitzants del FPDT de la vorera del carrer Fra Pedro de Gante fora del mercat "Belisario Domínguez" del cap de municipi de Texcoco.Comisión Nacional de los Derechos Humanos de México. Recomendación 2006/0038 . México, 2006 Era la vigília de la festa de la Santa Creu, en la qual es venen moltes flors per a aquestes celebracions. Existia un operatiu de reubicació de comerç informal fora del mercat, sota el qual es van emparar les autoritats per actuar i intentar retirar-los. Després d'alguns enfrontaments, Ignacio Del Valle Medina i altres líders del FPDT van intentar negociar amb el Subprocurador de Texcoco i el Director de Governació de la Regió de Texcoco, la instal·lació dels venedors i la retirada dels cossos policíacs. Aquestes negociacions d'instal·lació i reinstal·lació van ser fetes setmanes abans dels fets. Els venedors van decidir que es quedarien. Les forces policíaques també van romandre en els voltants del mercat.
3 de maig Un operatiu mal planejat per situar als venedors de flors va acabar en una batalla campal entre els policies, els veïns de Texcoco i Atenco. En resposta a aquests fets, integrants del FPDT recolzats per simpatitzants de l'Altra Campanya van bloquejar la carretera Texcoco-Lechería, exigint la reinstal·lació dels venedors. Els ambulants van usar els seus matxets per repel·lir a la policia i es van atrinxerar a la casa situada al carrer Manuel González número 5, on van ser detingudes amb violència i destrucció del patrimoni 84 persones, aplanant cases particulars, a les 17:45 hores. En resposta el FPDT va prendre com a ostatges a 5 policies municipals, 5 estatals i 2 policies ministerials, donant com a condició d'alliberament i d'obertura del bloqueig l'alliberament dels 84 detinguts i la reinstal·lació dels venedors. El Govern de l'Estat de Mèxic, encapçalat per Enrique Peña Nieto, va donar l'ordre de trencar el bloqueig de l'autopista amb 200 agents que van ser repel·lits pels manifestants amb pals, pedres, matxets, còctels molotov i fins i tot l'amenaça de fer esclatar una pipa de gas. Reporters i fotògrafs van ser copejats per policies per evitar preses de fotos i videos.
Els mitjans de comunicació com Televisa i Televisió Asteca van transmetre de forma repetida les imatges on els manifestants van copejar un policia antimotins als testicles quan ja es trobava al terra. A la vegada de la repetició, conductors d'aquests medis exigien l'arribada de més policies a Atenco per defensar els policies dels atacs dels manifestants. A la tranmissió televisiva d'abast nacional a les 15:20 (hora local de Mèxic) pel noticiari Hechos meridiano de Televisió Asteca amb el conductor Jorge Zarza, el reporter Miguel Aquino parlava sobre com els pobladors feien córrer als elements policíacs a l'autopista i declara.:Canal 6 de julio. Atenco: romper el cerco. Dirección: Nicolás Défossé y Mario Viveros. Producción: Canal 6 de Julio y Promedios de Comunicación. País de producción: México. Año: 2000. Duración: 47 min. Distribución: Canal 6 de Julio en DVD. Licencia: Copyleft a què el conductor Jorge Zarza respon: La conductora del programa Gloria Pérez Jácome davant d'una crida del públic que demanava imparcialitat en la cobertura informativa li contesta a l'aire:
De nit el governador Peña Nieto va declarar a la mateixa cadena televisiva que l'assumpte no estava resolt, però que "estava detingut l'autor intel·lectual d'aquests fets, Ignacio del Valle". Els pobladors van reforçar el bloqueig de l'autopista i prenen el centre i l'auditori municipal de San Salvador Atenco —on retenien als funcionaris públics. Instal·len barricades i criden a la població llançant cohets i tocant les campanes de l'església. En els principals mitjans de comunicació es parlava ja de la recuperació del poblat l'endemà i del rescat dels policies segrestats. Para això el governador Peña Nieto va demanar ajuda de la secretaria de Seguretat Pública federal, la qual va ser autoritzada. L'operatiu va ser dissenyat per Wilfrido Robledo Madrid, comissionat de l'AGAFA, qui va observar en un sobrevol en helicòpter que la part sud del poble no estava reforçada per manifestants, per la qual cosa cinc grups de policies, amb la PFP com a avantguarda, prendrien l'endemà el poblat. L'operatiu va ser aprovat per Peña Nieto a les 2 del matí del 4 de maig.
4 de maig A les sis del matí 1,815 elements de l'Agència de Seguretat Estatal i 700 de la Policia Federal Preventiva van arribar a San Salvador Atenco
Tots els bloqueigs van ser oberts pels elements policíacs armats amb equipament antimotins, amb poca resistència per part dels atenquenses. L'operatiu final, on van ser alliberats els retinguts, es va realitzar amb la destrucció de l'auditori municipal i violència excessiva, particularment al carrer Florida. A les imatges televisives, obtingudes en la primera línia d'acció policíaca i transmeses en viu per Televisa i Televisió Asteca, s'observa com fins a deu o quinze policies copegen a una sola persona. Les i els detinguts van ser copejats en les camionetes policíaques i moltes dones van ser abusades sexualment quan eren traslladades als centres de detenció. Segons la Comissió Nacional dels Drets Humans de Mèxic, en la seva recomanació 2006/0038 en aquest operatiu els servidors públics que van participar en l'operatiu van cometre els següents fets violatorios: Detenció arbitrària Tracte cruel, inhumà o degradant i lesions Violació de domicili Retenció il·legal Incomunicació Tortura Violació a la llibertat sexual mitjançant abús sexual i violació Violació al dret a la vida Violació als drets dels menors Violació als drets a la legalitat i seguretat jurídica.
A totes aquestes accions, segons l'SCJN:
Segons Amnistia Internacional:
A les 18:00 hores el Secretari de Govern Humberto Benítez va reportar 33 policies ferits i 31 participants en el disturbi detinguts. Entre els detinguts va estar Ignacio del Valle, capdavanter dels opositors a la construcció d'un aeroport en aquesta zona.Queda Atenco en tensa calma. Periódico Reforma, 3 de maig de 2006
En total, el nombre de detinguts i ferits a causa dels actes de repressió del 3 i 4 de maig va aconseguir les 290 persones.López, Sebastián. La Otra: Los Sauces, Sicartsa, Atenco… falta lo que falta. La Jornada Morelos, La Voladora Radio XHECA y Centro de Documentación sobre Zapatismo, 2006 Pel contralmirante i exdirector del Cisen, Wilfrido Robledo Madrid, l'operatiu va resultar “net”.
Després de 4 dies es van conèixer diverses denúncies de violació a dones detingudes, entre elles reporteres estrangeres que van ser deportades immediatament; encara que algunes d'aquestes denúncies després van ser canviades a les d'assetjament sexual. A més el cas de dos joves morts, Javier Cortés (14 anys) i Alexis Benhumea (20 anys). La mort de Cortés va ser repudiada pel Fondo de les Nacions Unides per a la Infància a Mèxic a través del seu representant, Yoriko Yasukawa.
En alguns estats i en el Districte Federal es van dur a terme bloquejos de carrers i carreteres, marxes i aturs intermitents de labors en facultats i escoles en solidaritat amb les organitzacions de base pro-zapatistes que havien estat reprimides. Això va donar un impuls addicional a l'Altra Campanya a través de mostres de solidaritat i campanyes en diversos sectors d'esquerra del país sota el lema "Tots som Atenco".