La guerra entre Cambodja i el Vietnam (en vietnamita: Chiến tranh biên giới Vaig veureệt Nam–Campuchia i en khmer: សង្គ្រាមកម្ពុជា-វៀតណាម) fa referència a una sèrie de conflictes entre els dos països, que van donar lloc a la invasió vietnamita de la Kamputxea Democràtica sota el comandament del general Văn Tuến Dũng (que en la Guerra del Vietnam havia vençut les tropes dels Estats Units i del Vietnam del Sud), i que va comportar el derrocament del règim dels Khmers rojos i l'establiment de la República Popular de Kamputxea.
L'ocupació de Cambodja va posar fi al genocidi cambodjà (1975-1979) liderat per Pol Pot, el qual havia arribat al poder durant la Guerra civil de Cambodja (1967-1975) després de derrocar el mariscal Lon Nol, President de la República Khmer. El conflicte, a més de mostrar l'enemistat entre els governs de Cambodja i del Vietnam, també va mostrar el conflicte sinó-soviètic, que va dividir profundament al moviment comunista d'aquella època. El Partit Comunista del Vietnam (PCV) tenia el suport unilateral de la Unió Soviètica, i el Partit Popular de Kamputxea, tenia com a aliat la República Popular de la Xina. Després de la presa del poder per part dels khmers rojos, l'escalada de conflictes, i d'incidents fronterers amb el Vietnam va anar en augment, a conseqüència d'això, el 25 de desembre de 1978 uns 150,000 soldats vietnamites van envair Kamputxea, i en una ofensiva llampec, van prendre el control de tot el país, inclosa la seva capital Phnom Penh. En resposta a l'atac del seu aliat, la Xina va envair el Vietnam, en el denominat Conflicte Sinó-Vietnamita (febrer - març de 1979) i que acabaria en empat després de la retirada xinesa. El 8 de gener de 1979 els vietnamites van crear la República Popular de Kamputxea, malgrat que durant els següents anys l'ONU va seguir reconeixent als khmers rojos com al govern legítim de Cambodja. D'altra banda, tant el nou govern, com les tropes vietnamites estacionades al país, van haver de fer front a la guerra de guerrilles empresa per un conjunt de grups armats que seguien actius a la regió.
Sota una gran pressió internacional, la República Popular de Kamputxea, considerat per alguns països com una Govern titella del Vietnam, va dur a terme una sèrie de reformes econòmiques i polítiques, que acabarien portant a la retirada de les tropes vietnamites l'any 1989, i un major control del país. Juntament amb la restauració de la monarquia l'any 1993, els khmers rojos van anunciar la seva desmobilització l'any 1999.
Antecedents El moviment comunista a Cambodja i a Vietnam havia començat abans de la Segona Guerra Mundial amb la fundació del Partit Comunista Indoxinès, encara que aquest estava dominat pels vietnamites (els primers a respondre al domini colonial francès a Indoxina). L'any 1951, el Vietminh va liderar l'establiment d'un Partit Comunista Cambodjà separat, el Partit Revolucionari Popular de Kampuchéa (PRPK), els quals es van aliar amb un moviment nacionalista cambodjà, el Khmer Serei (els khmers lliures). Segons els acords de la Conferència de Ginebra, que posaven fi a la dominació francesa, el nou Vietnam del Nord comunista va retirar de Cambodja als seus quadres i soldats. Tanmateix, la nova situació aviat exigiria de nou la presència de 5,000 quadres comunistes.
Tanmateix, el buit de poder que es va crear a Cambodja amb la retirada dels comunistes vietnamites aviat va quedar ocupat amb la tornada d'un jove grup de comunistes revolucionaris cambodjans, molts dels quals havien rebut la seva educació comunista a França. l'any 1960, el PRPK va canviar el seu nom per Partit Comunista de Kampuchéa (PCK), nom que seria adoptat per la resta de comunistes de Cambodja. Aquesta formació es convertiria en el germen dels khmers rojos, i la seva doctrina es va veure influïda fortament per la ideologia maoista.
Els khmers rojos prenen el poder Durant els cinc anys de la rebel·lió dels khmers rojos des de l'any 1970, fins a l'any 1975, en el context de la Guerra Civil Cambodjana, el suport de Vietnam del Nord (juntament amb el de la Xina) va ser essencial per al seu futur triomf.}}cita libro |apellido=SarDesai |nombre=D.R. |año=1998 |título=Vietnam, Past and Present |páginas=124}} L'any 1975, els khmers rojos van prendre el poder a Cambodja, i van establir un estat anomenat Kamputxea Democràtica. La direcció dels khmers rojos va adoptar el terme Angkar, o "l'organització", i fins a l'any 1977 les identitats dels seus líders van romandre confidencials.Kiernan, Ben (2006). El cap d'estat oficial va ser Khieu Samphan, però els autèntics líders del partit eren Pol Pot i Yeng Sary.Etcheson, pàg. 125 L'objectiu últim dels khmers era eliminar l'estructura de l'Estat Cambodjà, que en la seva visió tenia una estructura feudal, capitalista, i favorable cap els terratinents i els imperialistes. En aquest sentit, buscaven la creació d'una classe social nova, basada enterament en els treballadors i els camperols.Young, pàg. 312 De fet, la revolució socialista tenia un suport molt escàs, la qual cosa va portar a Pol Pot, i els seus quadres a fer servir amb els cambodjans uns sentiments ultra-nacionalistes, un govern enormement repressiu, i una intensa campanya propagandística de demonització cap als ciutadans d'origen vietnamita.
Tanmateix, fins i tot abans que acabés la Guerra del Vietnam, les relacions entre els vietnamites i els khmers rojos (els qui ja es trobaven en negociacions amb els EUA) eren ja molt tenses. Els xocs entre els comunistes vietnamites, i els khmers havien començat en una data tan primerenca com l'any 1973, i a l'any següent Pol Pot va signar un tractat que certificava l'amistat existent entre els Khmers rojos i la Xina comunista.
El camí cap a la guerra Rivalitats polítiques Ja en una data tan primerenca com l'any 1975 es van crear les bases per a un conflicte que esclataria uns anys més tard: encara que durant llarg temps havien combatut en el mateix costat, els líders de la nova Kampuchea Democràtica van mirar amb creixent suspicàcia als victoriosos vietnamites pel temor que aquests creessin una Federació indoxinesa liderada per Vietnam.Farrell, p. 95 Quan a l'abril d'aquest any els khmers rojos van prendre el control de Phnom Penh, no van trigar molt temps a ordenar la sortida de totes les tropes i dels instructors vietnamites de Cambodja.
El 6 de gener de 1978, la direcció dels khmers rojos, va proclamar que cada soldat cambodjà equivalia a 30 soldats vietnamites, malgrat que Cambodja solament podia oposar dos milions de soldats, d'una població de vuit milions, contra un país com Vietnam, amb una població de 50 milions d'habitants, i amb 6 milions d'homes preparats pel combat. En realitat, els líders cambodjans simplement ignoraven les condicions reals de la població del seu propi país, que es trobava en un estat deporable després d'anys de treballs forçats, gana i malalties. Oimés de la disparitat de la població, hi havia també una gran disparitat en les capacitats de combat de les forces armades de tots dos països. L'any 1977, s'estimava que Vietnam disposava d'una força de 615,000 soldats i de 900 tancs, recolzats per 12,000 pilots, i 300 avions de combat, inclòs un esquadró de bombarders lleugers. En comparació, la Kampuchea Democràtica solament podia oposar un exèrcit 70,000 efectius, pobre en material i armament, i amb una limitada capacitat aèria. Malgrat això, els cambodjans no van mostrar senyals d'esgotament, i van continuar amb les seves accions en territori vietnamita. El 27 de gener de 1978, Vietnam ja va fer una crida perquè els militars cambodjans desertessin del règim dels khmers rojos.
Incidents diplomàtics En el que va constituir el primer incident important, l'Exèrcit Revolucionari de Kampuchea Democràtica, va envair l'illa vietnamita de Phu Quoc, el dia 1 de maig de 1975, aquesta illa va ser reclamada pel govern dels khmers, com a part del territori cambodjà.Farrell, p. 95 Nou dies després, els cambodjans van continuar amb les seves incursions, capturant el poble vietnamita de Tho Chu, a on van ser executats 500 civils. Els militars vietnamites van respondre llançant forts contraatacs, i a continuació van prendre l'illa cambodjana de Koh Wai.Farrell, p. 95 Durant una visita a Hanoi de Pol Pot, en el mes de juny d'aquell any, van fracassar els intents del líder khmer per a negociar les fronteres de tots dos països.Farrell, p. 95 Finalment, a l'agost els vietnamites es van retirar de Koh Wai, i van reconèixer la sobirania cambodjana sobre aquesta illa.Farrell, p. 95
Però els incidents no van acabar, ja que l'any 1977, es van tornar a reproduir accions d'aquest tipus. El 30 d'abril, coincidint amb el segon aniversari de la caiguda de Saigon, l'Exèrcit cambodjà va llançar diversos atacs militars contra les províncies vietnamites d'An Giang i Chau Doc, matant a centenars de civils vietnamites. L'Exèrcit vietnamita va respondre mobilitzant tropes cap a les zones atacades per Cambodja, i el 7 de juny Vietnam va proposar la celebració de converses per resoldre la situació. Tanmateix, el 18 de juny els cambodjans van respondre dient que els vietnamites havien d'evacuar les zones disputades, i crear un zona desmilitaritzada entre els dos països. En el mes de setembre, l'artilleria cambodjana va seguir atacant nombrosos llogarets vietnamites, i sis viles de la província de Đồng Tháp van ser completament arrasades. A continuació, sis divisions cambodjanas van avançar 10 km a la província de Tay Ninh, a on van ser assassinats més d'1,000 civils vietnamites. A la fi d'aquest any 60,000 soldats vietnamites, recolzats per elements de la Força Aèria, van forçar la retirada dels cambodjans, i van obligar els seus dirigents a entaular negociacions. Malgrat la contundència del contraatac vietnamita, els khmers rojos van continuar desafiant a les forces vietnamites. miniatura|Cranis de les víctimes de la Massacre de Ba Chúc. Va ser just en aquella època, quan van començar les primeres purgues entre els comandaments militars cambodjans de la frontera, purgues orquestrades per Pol Pot, per eliminar a qui ell va anomenar "traïdors i corruptes". Degut a això, molts dels comandaments (com Heng Samrin) i algunes tropes frontereres van fugir cap al Vietnam. El dia 12 d'abril de l'any 1978 els khmers rojos van declarar que estaven oberts a negociar novament amb Vietnam, a canvi que aquest país reconegués la seva ambició expansionista. Els vietnamites però, van rebutjar tàcitament la proposta, i en resposta dues divisions cambodjanes van penetrar 2 km en territori vietnamita, i van massacrar a més de 3,000 civils en la població de Ba Chuc de la província d'An Giang. Durant la segona meitat de 1978, les acusacions i la propaganda de tots dos bàndols es van incrementar, encaminant-se tots dos països cap a una previsible confrontació. El 13 de desembre, tanmateix, el Govern xinès va advertir als vietnamites de que la seva paciència en aquesta situació era limitada, i que Vietnam seria durament castigat si prenia accions militars en contra dels seus aliats cambodjans.Khoo, Nicholas (2011); Collateral Damage: Sino-Soviet Rivalry and the Termination of the Sino-Vietnamese Alliance, pàg. 127 La situació va tenir el seu moment més tens quan es va fer públic el suport vietnamita envers el Front Unit Cambodjà per a la Salvació Nacional (KUNFS, en les seves sigles en anglès) per a l'alliberament de Kampuchea.
Guerra de 1978-1979 Ofensiva llampec vietnamita