La història del feminisme inclou el conjunt de moviments i teories del feminisme al llarg del temps. El seu abast és discutit, tant per la cronologia (hi ha polèmica sobre el moment d'inici) com pel tipus de fenòmens que hauria de comprendre, ja que es pot considerar que tots els col·lectius que defensen l'alliberament de la dona o que reivindiquen els seus drets formen part d'aquesta història, o bé que només cal llistar aquells pensadors i grups que es defineixen ells mateixos com a feministes o que reflexionen sobre aquesta ideologia. La conjunció entre filosofia, activisme social i la revisió de la història i la cultura des del prisma de la dona compliquen encara més el panorama.
Tradicionalment s'ha dividit el feminisme en diverses "onades" o etapes històriques. La primera onada de teoria feminista va suposar el naixement de la consciència de l'opressió de la dona en diferents àmbits i va articular-se a través de reivindicacions sobretot de caràcter polític o legislatiu, encaminades a assolir una situació de progressiva igualtatFreedman, Estelle B. (2003). No Turning Back : The History of Feminism and the Future of Women. Ballantine Books. entre homes i dones a l'esfera pública. La segona onada va ampliar el camp de lluita per denunciar el patriarcat que imperava, fins i tot de manera inadvertida per a la societat, en diverses esferes de la vida quotidiana. La tercera, per la seva banda, va abandonar el concepte d'un sol feminisme, per acceptar diversitat de concepcions de gènere i la seva relació amb altres esferes. Aquestes onades, però, no són iguals a tot el món ni tenen un consens unànime entre els estudiosos, ja que les lluites es mantenen entre períodes i apareixen moviments que són l'evolució d'associacions anteriors, que no es donen per superats. Així, per exemple, la lluita política que va iniciar el moviment formal del feminisme continua vigent.
Antecedents
miniatura|Il·lustració de Christine de Pisan Usualment s'agrupen amb el nom de protofeminisme tots aquells escrits o manifestacions sobre la igualtat entre dones i homes, o sobre la denúncia de la subordinació femenina, que són anteriors a l'aparició del feminisme com a teoria independent. No s'hi inclouen aquelles obres que parlen de dones cèlebres, com per exemple De mulieribus claris de Boccaccio, ja que el seu propòsit era simplement completar un catàleg de biografies il·lustres amb un missatge moral i no reivindicar el paper de les figures que hi apareixen. En canvi, Christine de Pisan a La ciutat de les dames sí que mostra un objectiu de denúncia i polemitza amb escrits d'èxit de caràcter misogin. Igualment com a reacció a un text masclista apareix Vita Christi, d'Isabel de Villena, on es retrata la figura de Jesús a partir de les relacions amb dones que el van acompanyar.
Ja al , Moderata Fonte escriu argumentant el mèrit de les dones, que pot ser fins i tot superior al dels homes, en un clar qüestionament a la tradició, vigent des d'Aristòtil, que indicava que les dones eren incapaces d'assolir fites intel·lectuals. Més endavant, Marie de Gournay insisteix en aquesta línia, defensant l'educació de tots els nens i nenes com a via per a assolir el progrés. També denuncia els perills que suposa per a una esposa dependre absolutament del seu marit, una condició que en el primer feminisme modern serà una de les qüestions cabdals de debat. A finals del François Poullain de la Barre recull aquests texts i amplia el camp d'anàlisi, aplicant el raonament cartesià per promoure la igualtat de gènere. Examinant les facultats mentals, es pot concloure que no hi ha res en la naturalesa femenina que pugui justificar o explicar la situació de subordinació que pateixen, que aleshores s'ha d'assenyalar com d'origen cultural. La defensa de la formació per superar aquest desavantatge és un dels objectius centrals de Mary Astell, una fita que es va començar a assolir als salons cortesans del , sovint organitzats per dones, on es discutia de diferents qüestions i servien de plataforma per a sentir idees ben diverses. En aquests debats van sorgir moltes de les idees relacionades amb el feminisme que la Il·lustració difondria en dècades posteriors. Astell va negar igualment el fonament bíblic de la submissió de la dona, utilitzant els seus coneixements de teologia, com per exemple en els seus comentaris a la Primera carta als Corintis.
El
miniatura|"Les teixidores" l'any 1793, poc després es prohibirien a França totes les associacions polítiques de dones miniatura|Portada de l'obra de Mary Wollstonecraft, Vindicació dels drets de la dona. La Il·lustració es va caracteritzar per la proliferació d'assajos filosòfics i per la introducció d'un raonament intel·lectual laic. Una part dels filòsofs il·lustrats com Jeremy Bentham (1781), Nicolas de Condorcet (1790) i especialment Mary Wollstonecraft (1792) van defensar els drets de les dones en els seus escrits.Tomalin, Claire. The Life and Death of Mary Wollstonecraft. 144–155. Rev. ed. 1974. Nova York: Penguin, 1992. D'altres escriptors importants com Abigail Adams, Catharine Macaulay o Hedvig Charlotta Nordenflycht també expressaren punts de vista feministes.
Bentham explicà que la posició d'inferioritat de les dones a nivell legal el dugueren a escollir la carrera reformista amb només onze anys. Parlava de la igualtat entre sexes i advocava pel vot femení i el dret de les dones a participar de la política. S'oposava als estàndards sexuals i morals asimètrics entre dones i homes.Miriam Williford, Bentham on the rights of Women A Introduction to the Principles of Morals and Legislation (1781) Bentham assevera contra la negació dels drets de les dones en molts països al·legant que són ments inferiorsMiriam Williford, Bentham on the rights of Women, Journal of the History of Ideas, 1975. i ho desmunta relatant diversos exemples de dones regents.
El matemàtic i líder revolucionari francès Nicolas de Condorcet defensava els drets humans i advocava tant per la igualtat de les dones com per l'abolició de l'esclavitud. En l'article De l'admission des femmes au droit de cité (Per al reconeixement dels drets civils de les dones) i en un article a Journal de la Société de 1789 dirigit al nou govern de 1790 reivindicava el sufragi femení.Marie-Jean-Antoine-Nicolas Caritat, Marquis de Condorcet, On the Admission of Women to the Rights of Citizenship (1790), The First Essay on the Political Rights of Women. A Translation of Condorcet’s Essay “Sur l'admission des femmes aux droits de Cité” (On the Admission of Women to the Rights of Citizenship). By Dr. Alice Drysdale Vickery (with preface and remarks) (Letchworth: Garden City Press, 1912).David Williams,"Condorcet, Feminism, and the Egalitarian Principle." Studies in Eighteenth-Century Culture 5 (1976): 151+.Barbara Brookes, "The feminism of Condorcet and Sophie de Grouchy." Studies on Voltaire and the Eighteenth Century 189 (1980): 314+
Els primers assaigs sobre "la cuestió de la dona" criticaven el rol restrictiu de la dona, però no assenyalaven culpables dels desavantatges de la dona ni sobre els homes. El treball de Mary Wollstonecraft Vindicació dels drets de la dona, és un dels pocs escrits abans del que es pot anomenar feminista sense por a l'ambigüitat. Sota els estàndards moderns, la seva metàfora de la dona com a noblesa, elit de la societat, mimada, fràgil i propensa a la peresa intel·lectual i moral, sona com un argument masculí. Wollstonecrat creia que tots dos sexes havien contribuït a aquesta situació i donava per descomptat que la dona tenia un poder considerable sobre l'home.
El Al als països anglosaxons, particularment a la Gran Bretanya i als Estats Units. Als Estats Units, va néixer gràcies als moviments antiesclavistes, en el qual van militar moltes dones, però que, quan van veure que eren marginades pels seus mateixos companys de lluita, van decidir que elles també havien de lluitar pel seu propi alliberament. Un moment important va ser la Convenció i posterior Declaració de Seneca Falls, l'any 1848. A la Gran Bretanya, tot i l'existència d'iniciatives anteriors, el moviment comença realment a partir de 1897 quan es va fundar la NUWSS (National Union of Women Suffrage) i l'any 1903, quan Emmeline Pankhurst va fundar la WSPU (Women's Social and Political Union). El 1891 es va fundar la considerada primera organització feminista de Catalunya, la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona.
Primera meitat del segle XX Anys 50 - 90 Durant la Segona Guerra Mundial, la dona es va incorporar activament al treball remunerat per necessitat, però en l'època de postguerra es va viure un retorn als rols tradicionals que relegaven la dona al paper de mestressa de casa. Per això el feminisme de la segona meitat del segle XX incrementa el discurs crític per denunciar el context que permet i aquesta situació, i no únicament la manca d'accés a institucions o l'espai públic. És a dir, sense abandonar la lluita per la igualtat social, els diferents moviments feministes aprofundeixen en l'anàlisi de l'entorn social ampli.
Una obra cabdal en aquest canvi de postura és El segon sexe, de Simone de Beauvoir. S'hi critica que el paper que s'atorga a la dona passi només per casar-se i ser mare, renunciant així a la possibilitat de fer carrera professional. La maternitat és vista, doncs, com un obstacle per a la pròpia realització. També apareix el concepte de dona com a símbol d'alteritat respecte a l'home, que esdevé l'element de referència canònic. És el gènere masculí el que dicta la norma i el segon sexe a què al·ludeix el títol és el que es desvia o diferencia, el que es defineix per oposició i no per ell mateix. Això ajuda a la seva subordinació, efectuada des de la norma.
En el camp de l'activisme, els moviments feministes van incrementar les lluites en qüestions relacionades amb la sexualitat, bàsicament l'accés a mètodes anticonceptius i el dret a avortar en cas d'un embaràs no desitjat (com per exemple amb el Manifest de les 343). L'argument teòric darrere les dues campanyes era que la dona tenia dret a decidir sobre el propi cos, donar o no a llum, i així sortir de la maternitat forçosa. Igualment, es deslligava el plaer sexual de la reproducció, incitant a les noies a explorar i descobrir el propi cos a font de satisfacció per a una mateixa i no per a l'home.
miniatura|Betty Friedan el 1960 En 1963 apareix una altra obra fonamental de la història del feminisme: The Feminine Mystique, de Betty Friedan. Allà l'autora explica que ha sorgit un "problema sense nom", pel qual moltes dones que aparentment ho tenen tot, acaben sent infelices perquè els rols tradicionals no les deixen desenvolupar-se com a persones individuals, sinó únicament com a mares, esposes i mestresses de casa, una funció vers els altres, de servei. Es denuncia a més la doble jornada laboral a què havien de fer front les que decidien treballar fora de la llar, ja que no deixaven de dur a termes les funcions abans descrites, i que causava sentiment de culpa. La via per resoldre aquesta injustícia ha d'incloure -segons l'escriptora- tant els homes com les dones, si es vol assumir la plena igualtat. Tots dos sortirien guanyant si es deixés que les dones desenvolupessin tot el seu potencial, ajudant al país a progressar. També tindrien una relació més igualitària i més feliç a nivell personal. Friedan va influir en la creació de l'associació National Organization for Women, que assumia com a propis els objectius inclosos en el seu llibre i va constituir un dels grups més actius als Estats Units en el camp de la lluita feminista.