El districte de Nicòsia (grec: Επαρχία Λευκωσίας; turc: Lefkoşa Kazası) és un dels sis districtes de Xipre. La principal ciutat també és la capital de l'illa, Nicòsia.
Geografia miniatura|esquerra|L'Olimp, el punt més alt de Xipre El districte de Nicòsia es troba al cor de l'illa de Xipre, destacant per la seva posició interior sense accés a la costa. El seu territori està dividit físicament i políticament per la coneguda com a Línia Verda, una zona desmilitaritzada sota supervisió de les Nacions Unides. El districte està dominat principalment per la gran plana al·luvial i sedimentària de Mesaoria, que s'estén d'est a oest a una altitud mitjana d'uns 180 metres. Aquesta vall separa dues grans formacions muntanyoses: la serra de Cerinea al nord i la serralada de Troodos al sud. El sistema fluvial està marcat per la xarxa de rius estacionals (rieres) que recullen l'aigua de les muntanyes. El curs d'aigua principal de l'illa és el riu Pedieos, el qual travessa exactament la ciutat de Nicòsia. Aquests rius solen portar cabal només durant l'hivern i principis de primavera. Presenta un clima mediterrani semiàrid, amb estius molt calorosos i secs (superant sovint els 30 graus) i hiverns suaus. Les precipitacions són escasses i irregulars (aproximadament uns 351 mm anuals), concentrades durant els mesos més freds, la qual cosa provoca llargs períodes secs a l'any.
La part septentrional del districte fou ocupat per l'exèrcit turc el 1974, i és controlat per la República Turca de Xipre del Nord (RTNC) que no és reconeguda internacionalment, i que l'administra des de la part ocupada del districte de Làrnaca. Les zones del districte de Làrnaca de la República de Xipre controlades per la RTNC s'administren com a part del districte de Nicòsia, mentre que les parts occidentals del districte de Nicòsia sota control de facto de la RTNC s'administren com a part dels nous districtes de Güzelyurt i Lefke.
Municipis i comunitats El districte de Nicòsia comprén 12 municipis i 162 comunitats. No obstant, a dia d'avui l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord (RTXN) ocupa totalment fins a 41 poblacions i, parcialment, 29, entre aquestes, la capital. Els noms dels municipis són en negreta:
Aggolémi Agiá Agía Eiríni Agía Marína Agía Marína Agía Varvára Ágioi Iliófotoi Ágioi Trimithiás Ágios Vasíleios Ágios Geórgios Ágios Geórgios Ágios Dométios Ágios Epifánios Oreinís Ágios Epifánios Soléas Ágios Theódoros Soléas Ágios Theódoros Tillyrías Ágios Ioánnis Maloúntas Ágios Ioánnis Selémani Ágios Nikólaos Soléas Ágios Sozómenos Agalantziá Agrokipiá Akáki Alámpra Alevga Alithinoú Álona Ammadiés Ampelikoú Anágyia Analióntas Aplíki Argáki Aredioú Askás Astromerítis Avlóna Beyköy Varíseia Vyzakiá Vóni Galáta Galiní Gerakiés Géri Gerólakkos Goúrri Dali Déneia Dýo Potamoí Égkomi Eliá Éxo Metókhi Episkopeió Epikhó Ergátes Evrýkhou Farmakás Fikárdou Flásou Frodísia Fterikoúdi Fylliá Kaziverá Kakopetriá Kaliána Kaló Khorió Kapoúti Kaló Khorió Oreinís Kaló Khorió Soléas Kalopanagiótis Kalyvákia Kampí Kampiá Kámpos Kanlí Kannavía Kapédes Karavostási Katalióntas Katýdata Káto Devterá Káto Zódeia Káto Koutrafás Káto Moní Kato Pirgos Katokopiá Kióneli Klírou Kókkina Kokkinotrimithiá Korákou Kotsiátis Kouroú Monastíri Kythréa Kyrá Lagouderá Lazaniás Lakatámia Latsiá Levka Linoú Livádia Louroukína Loutrós Lythrodóntas Lýmpia Mathiátis Maloúnta Mámmari Mándres Mansoúra Margí Margó Másari Méniko Milikoúri Mia Miliá Mitseró Móra Mórfou Mosfíli Moutoullás Nicòsia Néo Khorió Nísou Nikitári Nikítas Oíkos Oroúnta Ortaköy Palaíkythro Palaiométokho Palaikhóri Mórfou Palaikhóri Oreinís Páno Devterá Páno Zódeia Páno Koutrafás Páno Pýrgos Pakhýammos Pedoulás Pentágeia Péra Oreinís Péra Khorió Peristeróna Peristeronári Pétra Pétra tou Digení Pigaínia Platanistása Politikó Polýstypos Potámi Potámia Prasteió Psimolófou Pyrói Saránti Selládi tou Áppi Siá Sinaóros Skouriótissa Skylloúra Spília Stróvolos Synoikismós Anthoúpolis Syrianokhóri Temvriá Trákhonas Trakhóni Tsakístra Tséri Týmbou Xeróvounos Xyliátos
Història miniatura|Segells municipals de Nicòsia, s. XIII miniatura|Porta de Famagusta, d'època veneciana Sota la casa de Lusignan (almenys els darrers temps) i la república de Venècia, el regne de Xipre estava dividit en onze províncies anomenades contrées en francès o contrade en vènet. La zona al voltant de Nicòsia era la província de Vicomté o vescomtat en català. La província comprenia la part oriental de l'actual districte de Nicòsia, la qual posteriorment esdevindria els nahieh de Dagh i Deyirmenlik. La part occidental de l'actual districte formava la província de Pendaïa (Pentágeia). Una diferència significativa pel que fa als límits provincials era que la de Vicomté s'estenia cap a la mar, entrant en els monts Pentadaktylos en el que ara és el districte de Cerinea.L’ Ile de Chypre. Sa Situation Presente et ses Souvenirs du Moyen Age, by Louis de Mas Latrie, pub. Firmin-Didot et Cie, Paris. 1879; map and p. 148-151
Sota l'imperi otomà, Nicòsia fou una de les sis kaza en les que fou dividida l'illa. La kaza de Nicòsia, també coneguda com a kaza de Deyirmenlik, fou dividida en dos nahieh: Dagh (Péra) i Deyirmenlik (Kythréa).History of Cyprus, by George Hill, Cambridge University Press, 1952, vol IV, p.7 Cada kaza era governada per un caimacan. Quan l'imperi britànic prengué possessió de l'illa el 1878, les divisions administratives otomanes van continuar en vigor. El governant britànic fou anomenat inicialment Comissioner o comissionat i, més tard, District Officer o oficial de districte. No obstant això, la figura del caimacan continuà existint amb unes competències retallades.Our Home in Cyprus, by Mrs. Scott-Stevenson, publ. Chapman and Hall Ltd, London, 1880; p. 73Report by Her Majesty's High Commissioner for the Year 1879, Accounts and papers. Great Britain. Parliament. Session 1880. publ. by House of Commons, London, 2006
Els nahieh de Levka i Morphou van formar prèviament part de la kaza de Cerinea. No obstant això, per a 1881, els nahieh de la kaza de Nicòsia eren: Lefka, Morphou, Dagh i Deyirmenlik.Census of Cyprus 1881, pr. Eyre and Spottiswoode, London, 1884 La ciutat de Nicòsia, inicialment independent, passà a formar part de la kaza de Deyirmenlik durant l'etapa britànica.
Amb la independència de Xipre l'any 1960 les divisions administratives continuaren sent les mateixes que al període colonial britànic. No obstant, amb la invasió turca de Xipre de 1974, la porció nord del districte quedà sota ocupació de l'exèrcit turc i posteriorment, des de 1983, formà part de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord (RTXN). A més, l'1 de juny de 1998, les autoritats turques van segregar del districte una bocí que van anomenar "districte de Güzelyurt", amb capital a Mórphou;Haberler50 The number of Northern Cyprus districts increased from 3 to 5 més tard, el 27 de desembre de 2016, els turcoxipriotes van segregar l'anomenat "districte de Lefke", amb capital a Levka, del de Güzelyurt.
Demografia
Transport miniatura|Estació d'autobusos de Nicòsia Públic Cyprus Public Transport - InterCity Buses Aeroport Internacional de Nicòsia Carretera Autovies: A1 - A2 - A9 - A10 - A22 Nacionals: B1 - B2 - B9 - B10 - B16 - B17 - B18 - B22 Secundàries: Referències
Enllaços externs