La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell. Va ser el cap de l'antic comtat d'Urgell. Es troba dins de l'àmbit funcional de l'Alt Pirineu i Aran, n'és la població amb més habitants, concentrant-ne el 17,4%. Juntament amb Puigcerdà, aplega fins al trenta per cent de la població de l'àmbit.
Se situa a l'interfluvi del Segre i la Valira, poc abans de la seva confluència damunt una petita terrassa fluvial que és continuació del pla de les Forques. La ciutat forma part de l'Urgellet, comarca natural pirinenca formada per 16 municipis de l'Alt Urgell i que juntament amb Andorra corresponia al territori originari del Comtat d'Urgell amb capital a la Seu d'Urgell fins a l'expansió al sud.
L'Alt Urgell és la porta a l'estat d'Andorra i la proximitat a aquest important pol demogràfic i d'activitat econòmica és, en bona part, una de les raons de la puixança actual de la ciutat de la Seu d'Urgell dins l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran.
Els patrons de la ciutat són Sant Ot d'Urgell, Sant Sebastià i la Mare de Déu d'Urgell. Mentre que la Mare de Déu de Núria i Sant Ermengol són els principals patrons de la diòcesi d'Urgell, però en el cas de Sant Ermengol té una presència més destacada a la ciutat que la resta de patrons. Probablement per això hi ha diversos esdeveniments al llarg de l'any dedicats a Sant Ermengol com la Fira de Sant Ermengol, una de les més antigues de Catalunya, i l'espectacle del Retaule de Sant Ermengol (obra de teatre).
Toponímia El topònim la Seu d'Urgell està format per dues paraules diferents: Seu d'origen llatí i Urgell, aquest últim d'origen preromà. Urgell o Orgellis va ser el seu antic nom i en va donar nom a la diòcesi i al comtat. Joan Coromines interpreta que el seu significat es relaciona amb la presència d'aigua, cosa que és versemblant si es té present l'origen específicament pirinenc del topònim. «Urgell» deriva de la base primitiva d'arrel basca Urtx (Urtx + ellu = Urgell; Urgell + ittu = Urgellet).
El poblat ibèric d'Arse-durgui (o Arse d'Urgui), es trobava sobre el turó de Castellciutat. En aquella època el turó era anomenat Puiolo Urgelli. On hi hagué el poblat d'Arse-durgui s'hi construí la civitas Orgellia i aquí rau l'origen del nom Castellciutat, que fins al era simplement conegut com a Ciutat i posteriorment se li afegí Castell per l'existència d'un antic castell que havia estat residència dels comtes d'Urgell.
Poc després de la destrucció de l'antiga Orgellia es va crear un nou barri, nova seu del Bisbat d'Urgell, anomenat vicus Sedes Urgelli: vicus del llatí que significa barri, –com la ciutat de Vic–; Sedes del llatí: seu que significa càtedra o tron d'un bisbe que exerceix una jurisdicció, església catedral i capital d'una diòcesi. Amb el temps, la Sedes Urgelli prengué importància i perdé el mot vicus mentre que la civitas Orgellia va perdre el mot Orgellia i passà a dir-se simplement Civitas o Ciutat fins al .
Segons Juan Antonio de Estrada «la ciutat d'Urgell» és anomenada comunament «la Seu d'Urgell pel domini i grans preeminencies de la seva Santa Església».
Situació miniatura|Panoràmica des de Vilanova de Banat, on s'aprecia la plana de la Seu, el pla de les Forques, Castellciutat i els barris allunyats del nucli. La ciutat es troba a l'aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, situada a una plana d'uns set quilòmetres de longitud i a tan sols 691 m d'altitud és envoltada d'altes serres. La plana anomenada plana de la Seu o ribera de la Seu està formada pel Segre.
La situació de la Seu d'Urgell en una de les cruïlles de comunicacions més importants del Pirineu català explica el seu paper històric excepcional i el del comtat d'Urgell com una de les claus de la reconquesta. Domina l'encreuament dels camins d'Andorra, la Cerdanya i el baix Segre. Paral·lelament a la Valira s'alça un serrat, on s'alcen les restes de dues grans fortaleses, la Ciutadella i el Castell (a Castellciutat), de gran importància en la història de la vila.
Les petites planes o riberes obertes al voltant del Segre són separades per congosts. Al nord limita amb el municipi de les Valls de Valira, a l'oest amb Montferrer i Castellbò on es troba l'aeroport de la Seu d'Urgell, al sud-oest amb Ribera d'Urgellet, a sud-est amb Alàs i Cerc i a nord-est amb Estamariu.
Indrets del municipi miniatura|El poble de Castellciutat vist des de l'Horta del Valira. El municipi està format per la ciutat de la Seu d'Urgell, la vila de Castellciutat, els ravals de Sant Pere i el Poble-sec, la urbanització de Sant Antoni, els veïnats de les Torres i Bell-lloc i els barris de Santa Magdalena i Serrat de la Capella.
miniatura|Vista del centre històric de la Seu d'Urgell des dels horts de la Seu. D'esquerra a dreta es pot veure el Palau Episcopal, la Catedral i, de color rosa, l'Ajuntament. miniatura|El Poble-sec. Al seu torn dins de la Seu d'Urgell es pot distingir entre el nucli antic i l'Eixample Bergós.El Periòdic d'Andorra, Nou tram de carrer. L'eix format pel Passeig de Joan Brudieu, la plaça de Catalunya i el carrer de Sant Ot divideixen el nucli antic de l'eixample Bergós.
Durant les dècades dels anys 80 i 90 del es va urbanitzar el nou barri de llevant, que l'Ajuntament ha anomenat «La Gallinaire», per ser el nom de la finca rústica que abans existia en gran part d'aquesta zona i quina expropiació donà lloc a un conegut plet entre l'Ajuntament i la principal familia propietària; plet que durà 29 anys.
El juliol del 2009 es van acabar les obres de construcció d'un nou barri a l'Horta del Valira. Aquesta àrea de la ciutat se situa a l'oest o ponent de la Seu, al final de l'eixample Bergós, entre l'eixample, el Parc de la Valira, el riu Valira, Santa Magdalena i l'antic camí de Santa Magdalena. La nova àrea aporta a la ciutat parcel·les de sòl públic de mida considerable: unes amb la finalitat de formar part del Parc Territorial del riu Valira i d'altres per la residència de gent gran, el futur Hospital comarcal, el teatre municipal i una nova escola de Primària.Generalitat de Catalunya, Horta del Valira. També s'ampliarà el sector del Serrat de la Capella.
miniatura|centre|450px|Mapa del municipi de la Seu d'Urgell. En verd se senyala el Parc Olímpic del Segre i en rosat els polígons de la Seu.
El veïnat de les Torres és situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Amb el temps, però, aquesta zona agrícola s'ha anat poblant més. La gent divideix el terme del veïnat en la partida de les Torres, la de l'Olla, Segalers, la Sardina.
L'enclavament de Bell-lloc és situat a llevant del terme de la Seu d'Urgell, rodejat pel municipi d'Alàs i Cerc, als vessants del Turó Rodó, dels primers contraforts del Cadí, en contacte amb la plana regada. Hi ha la casa i santuari de la Mare de Déu de la Salut. Fins a la darreria del fou residència d'estiu dels jesuïtes de la Seu d'Urgell. Quan aquests foren expulsats, el lloc passà a mans privades.
Història miniatura|Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d'Urgell Segons la tradició, la Seu d'Urgell fou fundada per Hèrcules l'Egipcià el 1699 aC, mentre passava unes vacances als Pirineus. Les excavacions fetes a la Seu van dibuixant de mica en mica aquest moment de transició entre el món antic i l'edat mitjana. S'ha descobert una necròpoli paleocristiana on avui hi ha el claustre de la catedral, i uns potents murs que podrien formar part del primitiu recinte urbà. També un altar de tradició paleocristiana que potser presidiria la primera catedral.
La ciutat del turó: Orgellia Segons Plini i Estrabó, la primitiva ciutat romana Orgellia (la Seu d'Urgell), ocupada anteriorment pel poblat prehistòric d'Arse-durgui, era situada damunt el turó de Castellciutat, camí obligat de Julia Lybica (Llívia) a Ilerda i, per tant, de gran importància estratègica. La ciutat romana hauria estat capital dels Ceretans augustans o segons Ptolemeu dels ilergets.
No se sap res del cert sobre el canvi a la cristianització, atribuïda a un deixeble de sant Jaume i de l'erecció d'un bisbat. En realitat, uns quants anys després de l'evangelització devia ser erigit el bisbat; potser entre l'any 516, data del concili de Tarragona, on no consta cap bisbe d'Urgell, i el 527, quan ja n'hi ha un.
D'aquest any data la primera notícia escrita i, per tant, històrica segura, sobre la ciutat del turó que ens parla de la seva importància, perquè és una seu episcopal amb un prelat il·lustre, del qual coneixem la família i alguns escrits religiosos. Just, primer bisbe i venerat després com a sant, que assistí als dos concilis de l'Espanya visigòtica els anys 527 i 546. En una data tan primerenca ja trobem la característica essencial de la ciutat medieval i que li donarà nom: la seu episcopal.
Els musulmans expulsen als visigots d'Urgell (ciutat d'Urgell -> la Seu d'Urgell) (778-785) i aquests es refugien a les valls d'Andorra, demanant ajuda a Carlemany, que mantindrà aquest territori fora de la influència àrab i que serà el germen del futur comtat d'Urgell.
Del turó a la vall: vicus Sedis Urgelli Poc després d'ésser alliberada pels francs del domini musulmà, la ciutat d'Urgell fou destruïda pels sarraïns i entrà en crisi per la repressió de l'heretgia adopcionista defensada pel bisbe Fèlix d'Urgell. Aquestes dos foren les causes que provocaren el trasllat de la seu episcopal a una nova localització. Del turó baixà a la vall, on va néixer el vicus Urgelli, és a dir un barri de la ciutat. A la plana es bastí la primera catedral de Santa Maria, segons el document conservat encara a l'arxiu de la mateixa seu, mentre l'antiga ciutat, un cop reconstruïda, quedava com a fortalesa. miniatura|Antic castell de Ciutat, antiga residència dels Comtes d'Urgell (Castellciutat) La fundació del vicus Sedis Urgelli es portà a terme sobre una terrassa del Segre que permetia la seva defensa i un fàcil abastament d'aigua, potser amb el complement d'una mota fortificada, el record de la qual trobem al . Mentre que l'antiga ciutat del turó, Castellciutat, passava a ser la residència dels comtes urgellencs fins a la conquesta d'Agramunt i Balaguer (1105).
El poder del bisbat, basat en una permuta de béns amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell (988), anà en augment i es manifestà en les construccions del bisbe Ermengol (1010-35): la nova catedral a l'indret de l'actual, l'església dedicada a Sant Pere i Sant Andreu, la de Sant Miquel i els ponts de pedra sobre el Segre i la Valira, tot finançat amb l'or musulmà aconseguit en la conquesta del baix Urgell. Potser en el seu origen el nucli va tenir forma rodona, però es va estendre al llarg del riu i quedà com un triangle limitat pel Segre i el rec de Santa Maria (un antic torrent) i tancat pel camí de Cerdanya, enmig d'horts, camps i vinyes.
Sant Ermengol va dirigir un pla ambiciós de renovació d'infraestructures, amb l'obertura del camí de Tres Ponts i la construcció d'un sistema de ponts sobre el riu Segre que facilitaria els intercanvis nord-sud. Ermengol també va iniciar la reconstrucció d'una nova catedral. La seva mort per accident, escaiguda mentre dirigia en les obres del pont de Bar, el 3 de novembre de 1035, li va privar de veure acabada la seva obra, que va consagrar el seu successor, Eribau. miniatura|Claustres de la Catedral de la Seu d'Urgell amb vistes del campanar de Santa Maria d'Urgell