fou un poeta i polític alemany.

Biografia Johannes R. Becher va néixer a Munic el 1891, fill del jutge Heinrich Becher i la seva dona Johanna, de soltera Bürck. Va assistir a escoles locals.

L'abril de 1910, Becher i Fanny Fuss, una jove que havia conegut el gener d'aquell any, van planejar un suïcidi conjunt; Becher els va disparar a tots dos, matant-la i ferint-se greument.Robert K. Shirer, "Johannes R. Becher 1891–1958", Encyclopedia of German Literature, Chicago i Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 2000, by permission at Digital Commons, University of Nebraska, accessed 3 February 2013 El seu pare va aconseguir anul·lar el cas d'assassinat a demanda. Becher va ser declarat boig. La seva primera poesia estava plena de dificultats per afrontar aquest esdeveniment.

A partir del 1911 va estudiar medicina i filosofia a la universitat de Munic i Jena. Va deixar els estudis i es va convertir en un escriptor expressionista, i les seves primeres obres van aparèixer el 1913. Una lesió derivada del seu intent de suïcidi el va deixar inapte per al servei militar i es va tornar addicte a la morfina, amb la qual va lluitar durant la resta de la dècada.Robert K. Shirer, "Johannes R. Becher 1891–1958", Encyclopedia of German Literature, Chicago i Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 2000, by permission at Digital Commons, University of Nebraska, accessed 3 February 2013

Va participar en moltes organitzacions comunistes, unint-se al Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya el 1917, i després es va passar a la Lliga Espartaquista el 1918, de la qual va sorgir el Partit Comunista d'Alemanya (KPD). El 1920 va abandonar el KPD, decebut pel fracàs de la Revolució Alemanya, i va abraçar la religió. El 1923, va tornar al KPD i va treballar molt activament dins del partit.

Quan els nazis arri qaren al poder, va emigrar a la Unió Soviètica, igual que altres membres del comitè central del KPD. A Moscou va esdevenir editor en cap de la revista d'emigrats alemanys, Internationale Literatur-Deutsche Blätter. Va ser seleccionat com a membre del Comitè Central del KPD. Aviat, Becher es va veure involucrat enmig de la Gran Purga. El 1935 va ser acusat de vincles amb Lev Trotski. A partir del 1936, se li va prohibir sortir de l'URSS. Durant aquest període, va lluitar contra la depressió i va intentar suïcidar-se diverses vegades.Robert K. Shirer, "Johannes R. Becher 1891–1958", Encyclopedia of German Literature, Chicago i Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 2000, by permission at Digital Commons, University of Nebraska, accessed 3 February 2013

El Pacte Molotov-Ribbentrop de 1939 va horroritzar els comunistes alemanys. Després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica el juny de 1941, el govern va evacuar els comunistes alemanys a l'exili intern. Becher va ser evacuat a Taixkent, igual que la majoria dels emigrats comunistes.Robert K. Shirer, "Johannes R. Becher 1891–1958", Encyclopedia of German Literature, Chicago i Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 2000, by permission at Digital Commons, University of Nebraska, accessed 3 February 2013 Es va convertir en el centre d'evacuació de centenars de milers de russos i ucraïnesos de les zones de guerra, i el govern va traslladar la indústria aquí per preservar part de la capacitat dels alemanys.

Després de la Segona Guerra Mundial, Becher va tornar a Alemanya amb un equip del KPD, on es va establir a la zona d'ocupació soviètica.Robert K. Shirer, "Johannes R. Becher 1891–1958", Encyclopedia of German Literature, Chicago i Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 2000, by permission at Digital Commons, University of Nebraska, accessed 3 February 2013

A la República Democràtica Alemanya (Alemanya Oriental) ocupà càrrecs politicoculturals de gran rellevància en el govern (Ministre de Cultura). Va participar en la creació de l'Associació Cultural per "reviure la cultura alemanya", i va fundar l'editorial Aufbau Verlag i la revista literària Sinn und Form. També va contribuir a la revista satírica Ulenspiegel.

Va escriure la lletra de l'himne nacional de l'RDA: Auferstanden aus Ruinen (en català, "Alçats de les ruïnes"). L'any 1952 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles. Morí l'11 d'octubre de 1958 a Berlín.

Referències

Categoria:Polítics de la República Democràtica Alemanya Categoria:Poetes alemanys en alemany Categoria:Premi Lenin de la Pau entre els pobles Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Escriptors bavaresos Categoria:Polítics muniquesos Categoria:Artistes muniquesos Categoria:Morts a Berlín Categoria:Poetes alemanys del segle XIX Categoria:Poetes alemanys del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes alemanys Categoria:Escriptors de la República Democràtica Alemanya Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX