Agamèmnon (; ) fou un rei de Micenes en la mitologia grega. És un dels protagonistes de la Ilíada. La seva disputa amb Aquil·les marca el començament del poema d'Homer. D'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat. Se l'anomena rei d'Argos o rei de Micenes, capital del regne, i llavors Diomedes passa a ser rei d'Argos, tal com diu el "Catàleg de les naus". Estava casat amb Clitemnestra, i tenia quatre fills (Orestes, Ifigenia, Crisòtemis i Electra). Una primera versió de la llegenda diu que les filles eren Crisòtemis, Laòdice (el nom d'Electra és desconegut a la Ilíada) i Ifianassa. Pels noms dels seus avantpassats, Agamèmnon és anomenat Atrida, Pelòpida, i a vegades Tantàlida.
Clitemnestra, la seva esposa, era germana d'Helena, i, segons una tradició, havia estat casada abans amb Tàntal, fill de Tiestes. Agamèmnon havia mort el marit, juntament amb un nounat fill de Tàntal i Clitemnestra. A causa d'aquest doble assassinat, els Dioscurs, Càstor i Pòl·lux, germans de la dona, van perseguir Agamèmnon, que va buscar refugi al palau del seu sogre, Tindàreu. Càstor i Pòl·lux es van reconciliar finalment amb Agamèmnon, però la unió amb Clitemnestra, iniciada per un crim, estava maleïda.
Mites Joventut A la Ilíada i en altres obres es diu que Agamèmnon és fill d'Atreu, net de Pèlops i besnet de Tàntal,Ilíada, XI, 131. Text en castellà a Viquitexts. Text grec a Viquitexts.EURÍPIDES: Helena, 396.
386 - 436: text anglès, amb índex electrònic, en el Projecte Perseus; ed. de 1913 de Gilbert Murray (1866 - 1957). En la part superior dreta es troben els rètols actius "focus" (per canviar al text grec) i "load" (per al text bilingüe).TZETZES: Sobre Licòfron, 147.HIGÍ: Rondalles (Fabulae). 97: Qui i amb quantes naus van prendre Troia per assalt (Qui ad Troiam expugnatum ierunt et quot naus). Text anglès en el lloc Theoi. Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburg). Ed. de 1872 a Internet Archive: text llatí al facsímil electrònic. 98: Ifigenia (Iphigenia). Text anglès a Theoi. Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburg). Ed. de 1872 a l'Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic. encara que alguns el consideren fill de Plístenes i net d'Atreu, a la casa del qual Menelau i ell haurien estat educats després de la mort del seu pare.Biblioteca mitològica, III, 2, 2.
Text francès. Text anglès, amb índex electrònic, en el Projecte Perseus; ed. de 1921 de James Frazer en la Loeb Classical Library. A la part superior dreta es troben els rètols actius "focus" (per canviar al text grec) i "load" (per al text bilingüe). Text grec a Viquitexts.Escoli de la Ilíada, II, 249. Ilíada, II, 246 et seq.: text en castellà a Viquitexts. Text grec a Viquitexts.Escoli sobre text d'Eurípides: Orestes, 5.
EURÍPIDES: Orestes, 5. Text en castellà en el lloc InterClassica, de la Universitat de Múrcia; traducció de Germán Gómez de la Mata. Text en castellà a Viquitexts. Text grec a Viquitexts. La seva mare va ser Aèrope segons la majoria de les fonts, però algunes anomenen a Erifile com a esposa de Plístenes i mare d'Agamèmnon. A més de Menelau, Agamèmnon tenia una germana anomenada Anaxíbia, Cindràgora o Astíoca.HESÍODE: Catàleg de les dones, 69 (Agamèmnon).
Catàleg de les dones: text anglès a Theoi; traducció de 1924, obra d'Hugh Gerard Evelyn-White, en la Loeb Classical Library. 69: text bilingüe grec - anglès a Internet Archive; facsímil electrònic de l'ed. de 1924 d'Hugh Gerard Evelyn-White.HIGINO: Rondalles. 117: Clitemnestra (Clytemnestra). Text anglès en el lloc web Theoi. Text llatí en el lloc web de la Bibliotheca Augustana (Augsburg). Ed. de 1872 a l'Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
Agamèmnon i Menelau van ser criats juntament amb Egist, el fill de Tiestes, en la casa d'Atreu. Quan es van fer adults, Atreu va enviar Agamèmnon i Menelau a buscar a Tiestes. El van trobar a Delfos i el van portar davant Atreu, que el va enviar a una masmorra. Tot seguit es va ordenar a Egist que el matés, però aquest, reconeixent al seu pare, es va abstenir dun acte tan cruel; va matar Atreu i, després d'haver expulsat Agamèmnon i Menelau, va ocupar juntament amb el seu pare el tron de Micenes.Vegeu l'article dedicat a "Egist". Els dos germans van passejar durant un temps fins a arribar per fi a Esparta, on Agamèmnon es va casar amb Clitemnestra, la filla de Tindàreu, amb qui va ser pare d'Ifianasa (Ifigenia), Crisòtemis, Laòdice (Electra) i Orestes,Ilíada, IX, 145, amb la nota de Eustaqui. Ilíada, IX, 114 - 161: text en castellà a Viquitexts. Text grec a Viquitexts.LUCRECI, I, 86. i Menelau amb Hèlena.
La forma en la qual Agamèmnon va tornar al regne de Micenes difereix segons les fonts. A l'obra d'Homer sembla que succeís pacíficament Tiestes,Ilíada, II, 108. 95 - 109: text en castellà a Viquitexts. Text grec a Viquitexts. però segons altres el va expulsar i va usurpar el tron.ÈSQUIL: Agamèmnon, 1605. 1577 - 1616: text anglès, amb índex electrònic i introducció, en el Projecte Perseus; ed. de 1889 de Robert Browning. Després de convertir-se en rei de Micenes, va conquistar Sició assumint el seu regnat i es va convertir en el príncep més poderós de Grècia. A la part de la Ilíada coneguda com a Catàleg de les naus, s'exposa una relació dels dominis d'Agamèmnon.Ilíada, II, 569 - 580. Text en castellà a Viquitexts. Text grec a Viquitexts.ESTRABÓ: Geografia, VIII, 377.TUCÍDIDES: Història de la Guerra del Peloponès, I, 9. I: text en anglès a Viquitexts. I, 9: text grec a Viquitexts. Quan Homer atribueix a Agamèmnon la sobirania sobre tot Argos, es refereix al Peloponès o a la major part, ja que la ciutat d'Argos era governada per Diomedes. Estrabó també recalca que el nom d'Argos era usat de vegades pels poetes tràgics com a sinònim de Micenes.
Guerra de Troia Davant de la bellesa d'Helena, un gran nombre de pretendents van sol·licitar la seva mà. Tindàreu, el seu pare, aconsellat per Odisseu, els va lligar amb un jurament, pel qual es comprometien a respectar la decisió d'Helena i a no discutir la possessió de la noia per part del pretendent escollit. Fins i tot, en cas de ser atacat, els altres pretendents es comprometien a auxiliar-lo. Quan Paris raptà Helena, Menelau va demanar ajuda a Agamèmnon. Aquest recordà als pretendents el jurament que havien fet i van organitzar el nucli de l'exèrcit per atacar Troia. Va fer alguns viatges per reclutar aquells que es mostraven poc disposats: primer, va viatjar amb Palamedes cap a Ítaca, on va convèncer Odisseu perquè s'unís a l'empresa. També va enviar missatgers a Xipre, on el rei Cinires li havia promès cinquanta vaixells de guerra. En lloc d'això, però, el rei va enviar-li un vaixell de veritat i quaranta-nou de joguina. Agamèmnon, per consens de tots, va ser escollit com a cap suprem de les forces combatents. A Àulida es van concentrar les tropes, i a la Ilíada Zeus els va enviar un presagi favorable. Els grecs havien celebrat un sacrifici a Apol·lo, i des de l'ara va saltar una serp cap a un arbre proper, que es va menjar vuit pardals d'un niu juntament amb la mare, nou en total. Després, la serp es transformà en pedra. Calcant va interpretar que Zeus els indicava que Troia cauria al cap de deu anys. Èsquil explica encara un altre senyal. Una llebre prenyada va ser esquinçada per dues àguiles que se la disputaven. Calcant interpreta que Troia seria vençuda, però que Àrtemis no aniria a favor dels grecs.
Els Cants Cíprics, posteriors a la Ilíada, expliquen que els grecs ignoraven el camí cap a Troia, i que van desembarcar a Mísia, on, després de diversos combats, van ser dispersats per una tempesta i cadascun va tornar al seu país. Vuit anys després es van tornar a reunir a Àulida, però el mar no els permetia la navegació. Calcant va dir que aquella calma era deguda a la còlera d'Àrtemis, ja fos perquè Agamèmnon havia matat una cérvola tot blasfemant que ni la mateixa deessa ho hauria fet millor, o perquè Atreu, en altre temps, no havia sacrificat el moltó d'or a la deessa, o també perquè Agamèmnon havia promès oferir-li el producte més bell l'any que va néixer la seva filla Ifigènia, i no havia sacrificat aquesta filla. Per tots aquests motius (o per algun d'aquests), Àrtemis exigia el sacrifici d'Ifigènia. Agamèmnon va accedir a la petició i no va dubtar a sacrificar ell mateix la seva filla. Això va fer augmentar l'odi de Clitemnestra cap al seu marit.
Just abans de marxar cap a Troia, Agamèmnon va consultar un oracle, que li va dir:
Finalment es va posar en marxa l'expedició. Primer van fer escala a Tènedos, on ja hi va haver una disputa entre Aquil·les i Agamèmnon, presagi de les que després vindrien davant de Troia. Durant el viatge, Agamèmnon va ordenar abandonar a Lemnos l'heroi Filoctetes, que tenia una ferida que desprenia una ferum insuportable. miniatura|esquerra|Crises ofereix a Agamèmnon un rescat per la seva filla Criseida Un cop a Troia, després de nou anys de lluita, al desè Agamèmnon va fer amb Aquil·les algunes incursions de pirateria contra les ciutats dels voltants. Del botí que van obtenir, Aquil·les es quedà amb Briseida i Agamèmnon amb Criseida, filla del sacerdot d'Apol·lo Crises. Crises va reclamar la seva filla, però Agamèmnon s'hi negà, i Apol·lo per castigar-lo va enviar una pesta a l'exèrcit grec. Aquí comença la narració de la Ilíada. L'assemblea dels soldats va obligar Agamèmnon a tornar Criseida, però el rei exigia a canvi que Aquil·les li entregués Briseida. Això va suscitar la ira de l'heroi, que s'hi va negar i es va retirar a la seva tenda. Agamèmnon va enviar dos heralds, Taltibi i Euríbates, a reclamar Briseida, i Aquil·les no va tenir més remei que lliurar la noia, però es va negar a continuar a la guerra. A petició de Tetis, Zeus va enviar a Agamèmnon un somni enganyós on li feia creure que conqueriria Troia sense la intervenció d'Aquil·les. Per altra banda, l'oracle havia dit que la conquesta de Troia arribaria quan es produís la discòrdia al campament aqueu. Va començar la lluita, on Agamèmnon va intervenir directament, i va dur a terme destacades gestes. Però va caure ferit i es va retirar del camp de batalla. Va veure que tot estava perdut si Aquil·les no tornava a combatre, es va reconciliar amb ell tornant-li Briseida i li va prometre la mà d'una de les seves filles, i riquíssims regals. La Ilíada, a partir d'aquí, centra la narració en Aquil·les i ja parla molt poc més d'Agamèmnon.
Les epopeies posteriors expliquen els esdeveniments que van seguir la mort d'Hèctor i d'Aquil·les, i el paper d'Agamèmnon, especialment durant els combats per la possessió de les armes d'Aquil·les. L'Odissea diu que després de la caiguda de Troia va rebre com a botí la profetessa Cassandra, filla de Príam, amb qui va tenir dos fills bessons, Teledam i Pèlops.
L'Odissea explica que va tenir una disputa amb Menelau, en acabar el saqueig de Troia, ja que Menelau volia tornar ràpidament a Esparta, mentre que Agamèmnon volia quedar-se oferint presents per aconseguir el favor d'Atena. També algunes tradicions explicaven que al moment d'embarcar, se li va aparèixer l'ombra d'Aquil·les per advertir-lo dels mals que li esperaven. L'ombra li va exigir el sacrifici de Políxena, una de les filles de Príam.
Tornada a casa i mort Va arribar a Micenes, on l'esperava la seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant, Egist. En arribar a casa seva, es va prendre un bany al jardí. Quan va treure un peu, la seva dona li va donar una poma i li va llençar una xarxa de pescar a sobre. Aleshores, Egist va matar-lo amb l'espasa i després, Clitemnestra va tallar-li el cap. Amb ell va morir el seu auriga Eurimedont.