La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa () o CPLP és un fòrum multilateral entre països lusòfons que promou l'aliança i amistat entre els seus signataris.

Formació i països membres La CPLP fou creada el 17 de juliol del 1996 per Angola, Brasil, Cap Verd, Guinea-Bissau, Moçambic, Portugal i São Tomé i Príncipe. L'any 2002, després d'aconseguir la independència, Timor Oriental fou acollit com a país integrant. Guinea Equatorial va esdevenir el novè país en formar-ne part, l'any 2014. esquerra|miniatura|Seu de la CPLP, a Lisboa. A pesar de la iniciativa, la CPLP és una organització jove que malda per posar en pràctica els objectius d'integració dels territoris lusòfons. El 2005, en una reunió a Luanda, Angola, la CPLP decidí que el dia 5 de maig es commemorés el Dia de la Cultura Lusòfona en el món. El 2019 La Unesco va avalar la mesura, declarant també el 5 de maig com el Dia de la llengua portuguesa.

Des de 2011, la seu de la CPLP es troba al Palácio Condes de Penafiel de Lisboa.

Països membres (1996) (1996) (1996) (1996) (1996) (1996) (1996) (1996) (observador: 2006, membre: 2014)

Observadors associats (2006) (2008) (2014) (2014) (2014) (2014) (2016) (2016) (2016) (2016) (2018) (2018) (2018) (2018) (2018) (2018) (2018) (2018) 20px OEI (2018)

Observadors consultius Consell Empresarial de la CPLP Fòrum de la Joventut de la CPLP Fundació Calouste Gulbenkian Fundació Luso-Americana per al Desenrotllament Associció dels Comités Olímpics de Llengua Portuguesa Fundació per a la Divulgació de les Tecnologies de la Informació Fundació Bial AMI – Assistència Mèdica Internacional Salut en Portugués Cercle de Reflexió Lusòfona Fundació Luso-Brasilera Metges del Món Associació de les Misericòrdies de Portugal Universitat Lusòfona d'Humanitats i Tecnologia Fundació per al Desenrotllament de la Comunitat Associació d'Universitats de Llengua Portuguesa Comunitat Sindical dels Països de Llengua Portuguesa center|miniatura|660x660px|Mapa de la CPLP.

Importància La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa abraça una població superior a 260 milions de lusofalantes (parlants de portuguès), tractant-se del 5è idioma més parlat al mòn (el primer de l'hemisferi sud) i ocupa una àrea total de 10.742.000 km² - més gran que el Canadà, el segon país més gran del món. El PIB conjunt de tots els països membres supera els 1,7 bilions de dòlars estatunidencs (dada de 2016).

La CPLP ja ha sigut decisiva per alguns dels seus països. A Guinea-Bissau, per exemple, la CPLP ha ajudat a controlar cops d'estat i a concretar una reforma política, i a São Tomé i Príncipe es va proposar una reforma econòmica.

Organització i comunitat miniatura|Francisco Ribeiro Telles, Secretari Executiu de la CPLP des de 2019. miniatura|Conferència del Consell de Ministres de la CPLP (Brasília, 2017). La Comunitat és dirigida pel Secretariat Executiu, que estudia, escull i implementa plans polítics per a l'organització. Està situat a Lisboa. El mandat del Secretari Executiu dura dos anys, i pot allargar-se, en cas de reelecció, per un bienni addicional.

La Conferència dels Caps d'Estat i de Govern, biennal, estudia les prioritats i avalua els resultats de la CPLP. El pla d'acció és pres pel Consell de Ministres d'Afers Exteriors dels països membres, que té lloc anualment. Hi ha també unes altres trobades mensuals del Comitè d'Acords Permanent.

La bandera de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa conté huit ales que formen un cercle. Cadascuna d'estes ales representa un membre de la CPLP. Fins abans de la filiació oficial de Timor Oriental, hi havia set ales.

Secretariat executiu Conforme a l'article 18 dels estatuts de la CPLP, el Secretari/a Executiu és una alta personalitat d'un dels estats membres de la CPLP i és escollit durant la Conferència de Caps d'Estat. Des de la creació de la Comunitat, els Secretaris Executius han estat:

OrdreNomNacionalitatData d'iniciData finalExperiència prèvia1Marcolino José Carlos MocoJuliol 1996Juliol 2000 Primer Ministre d'Angola (1992-1996)2Dulce Maria PereiraJuliol 2000Agost 2002 Presidenta de la Fundação Cultural Palmares (1996-2000)3João Augusto de MédicisAgost 2002Abril 2004 Ambaixador a Kenya (1984-1989) Ambaixador a Polònia (1991-1993) Ambaixador a la Xina (1994-1996) Ambaixador a Xile (1999-2002)4Luís de Matos Monteiro da FonsecaJuliol 2004Juliol 2008 Ambaixador a la Comunitat Europea (1987-1991) Ambaixador a Rússia (1991-1994) Ambaixador a Àustria (1999-2001) Ambaixador a l'ONU (2001-2004)5Domingos Simões PereiraJuliol 2008Juliol 2012 Ministre a Guinea-Bissau (2004-2005)6Murade Isaac MurargyJuliol 2012Gener 2017 Secretari General de Presidència de Moçambic (1995–2005) Ambaixador a França i Alemanya (1985-1995)7Maria do Carmo Trovoada Pires de Carvalho SilveiraGener 2017Desembre 2018 Primera Ministra de São Tomé i Príncipe (2005-2006) Governadora del Banc Central de São Tomé i Príncipe (1999-2005, 2011-2016)8Francisco Ribeiro TellesDesembre 2018*Present Ambaixador a Cap Verd (2002-2006) Ambaixador a Angola (2007-2012) Ambaixador al Brasil (2012-2016) Ambaixador a Itàlia (2016-2018)

Conferències de Caps d'Estat OrdreAnyLocalitatPaísI1996LisboaPortugalII1998PraiaCap VerdIII2000MaputoMoçambicIV2002BrasíliaBrasilV2004São ToméSao Tomé i PríncipeVI2006BissauGuinea-BissauVII2008LisboaPortugalVIII2010LuandaAngolaIX2012MaputoMoçambicX2014DiliTimor orientalXI2016BrasíliaBrasilXII2018Santa MariaCap Verd

Territoris observadors i aspirants Guinea Equatorial i Maurici Alguns països de l'Àfrica tenen idiomes criolls derivats del portugués, a causa de la presència portuguesa en el continent d'ençà del . A Guinea Equatorial i Maurici (sense fer esment del Marroc, que també demanà l'estatut d'observador), a pesar de parlar uns altres idiomes (Maurici té com a idioma oficial el francés i Guinea Equatorial el francés i l'espanyol), els seus governs han intentat, així i tot, d'obtenir l'estatus d'Observador a la CPLP. En la VI Conferència de Caps d'Estat i de Govern, realitzada a Bissau, el juliol del 2006, la República de Maurici i Guinea Equatorial obtingueren l'estatut d'Observadors Associats. Guinea Equatorial va obtenir, l'any 2014, l'accés com a membre de ple dret de lorganització.

Macau Macau fou l'últim territori ultramarí portugués descolonitzat, el qual fou tornat a la Xina el 1999. Encara manté vius trets de la cultura portuguesa. El portugués és una de les llengües oficials d'este territori. La demanda per a l'obtenció de l'estatut d'Observador Associat no s'havia efectuat fins al 2006, any en què la Xina demanà per a ella esdevenir membre observador, a través de Macau.

Andorra El país dels Pirineus té un fort vincle amb Portugal, estat d'on prové més del 14% de la seva població. L'any 2018, Andorra va obtenir la seva adhesió com a Observador Associat de la CPLP.

Marroc Va sol·licitar la seva adhesió com a observador associat l'any 2010. Part del litoral marroquí va dependre de la corona portuguesa en l'època colonial, on encara hi ha restes de la seva arquitectura.

Índia Portugal va tenir diverses colònies a l'Índia, com Goa. El país també s'ha mostrat interessat en esdevenir membre de la Comunitat. Indonèsia i Filipines, arxipèlags descoberts pels portuguesos al , també estudien sol·licitar-ho.

Veneçuela El país llatinoamericà té un estret vincle amb la CPLP: 400.000 habitants de Veneçuela són descendents de portuguesos o de brasilers.

Galícia A Galícia hi ha moviments que reclamen que Galícia siga acceptada com a membre de ple dret de la CPLP, o almenys com a observadora. Este moviment, impulsat per intel·lectuals i alguns grups polítics, així com organitzacions lingüístiques que reivindiquen la unitat de la llengua gallego-portuguesa (Associaçom Galega da Língua i Movimento de Defesa da Língua), defenen que el gallec és una variant dialectal de la llengua portuguesa. El responsable de cultura de la Xunta de Galicia, va manifestar la voluntat del govern gallec d'estudiar la possible entrada de Galícia dins de la CPLP.

Referències

Vegeu també Lusofonia Imperi Portuguès Àfrica Llatina Reintegracionisme de la llengua gallega

Enllaços externs

Pàgina oficial de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa CAE/CPLP (Centre d'Anàlisi Estratègica de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa) IILP/CPLP (Institut Internacional de la Llengua Portuguesa - Cap Verd)