Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al en què s'adoptà el sistema Anno Domini o de l'Encarnació, a diferent ritme segons els regnes. No se sap el motiu de la seva popularitat, tal volta l'origen en un còmput local anterior. Té com a any 1 el 38 aC, la data d'imposició d'un impost nou per August a la població sotmesa d'Ibèria, però també l'any que es renovà el pacte de Triumvirat que proporcionà a Octavi August el govern d'Hispània, i també el de la Gàl·lia i d'Itàlia. Es tracta de la data simbòlica de començament de la Pax Romana a la regió.
Per tal de convertir una data de l'era hispànica en la corresponent de l'era cristiana, només cal restar trenta-vuit (-38) anys. La data en l'era hispànica s'escrivia així: «Era CMXLI». Si la xifra s'escrivia en paraula es feia en femení, concordant amb la paraula «Era», i en contrast amb el sistema AD que s'escrivia en masculí rera la paraula Anno.
Lera hispànica es difongué esporàdicament per l'Occitània que formava part del Regne Visigot, i s'abandonà en moments diferents segons el regne:
A Catalunya, s'emprà d'una manera força esporàdica fins al Concili de Tarragona de 1180, quan es va reemplaçar pel sistema de l'any de l'Encarnació, combinat amb el compte segons els anys dels regnats dels reis carolingis (que de fet al llarg dels segles , i fou majoritari). Fou molt més usual als comtats més occidentals, com per exemple el de la Ribagorça, on la influència d'Aragó i de Navarra era molt més forta. Després del l'era hispànica encara es troba més rarament. A Aragó durà fins al 1350 en concurrència amb l'any de l'Encarnació. A València i Mallorca, Jaume I introduí l'any de l'Encarnació. Abans, al sud del Regne de València i les Balears, durant la dominació romana d'Orient, degué emprar-se l'era de la creació del món (Anno Mundi), segons la qual el naixement de Jesucrist s'esdevingué l'any 5509. A Castella, en suprimí l'ús Joan I d'acord amb les Corts de Segovia de 1383 (realment, el 25 de desembre de 1384). A Portugal, es deixà d'usar al primer quart del , el 22 d'agost de 1422, durant el regnat de Joan I. A Navarra, sobrevisqué més temps, fins a la darreria del .
Exemple miniatura|center|upright=3|Data escrita als capítols matrimonials de Barbastre de 1137, on el rei Ramir II d'Aragó promet la seva filla Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a qui dona el seu regne. L'any s'esmenta de dues maneres: i .
Referències
Enllaços externs L'Era abans de l'era cristiana
Categoria:Calendaris