La intervenció turca al nord de Síria, anomenada per Turquia ofensiva Escut de l'Eufrates (turc: Fırat Kalkanı Operasyonu o Fırat Kalkanı Harekatı) és una operació militar fronterera de les Forces Armades de Turquia i faccions de l'Exèrcit Lliure de Síria (FSA, per les seves sigles en anglès) realitzada durant la Guerra Civil siriana. L'operació va ser entre la riba oest del riu Eufrates i la ciutat en mans de les forces rebels d'Azaz. Les faccions rebels sota el nom d'Exèrcit Sirià lliure, recolzats militarment per Turquia, van lluitar contra l'autoanomenat Estat Islàmic (EI) i les Forces Democràtiques de Síria (FDS), coalició kurdo-àrab amb l'objectiu d'alliberar el mateix territori i acusades de desestabilitzar el nord de Síria igual que Estat Islàmic. L'operació va començar el 24 d'agost de 2016 amb la captura de la ciutat de Jarablus, i va finalitzar oficialment el 29 de març de 2017.
Antecedents El 20 de juliol de 2012, els rebels sirians van capturar la ciutat juntament amb el punt fronterer amb Turquia. No obstant això, al cap d'un any, el juliol de 2013, la ciutat va caure en mans de l'abans anomenat Estat Islàmic de Síria i Iraq, quan encara era aliada del Front al-Nusra.
Un any i mig més tard, el febrer de 2015, les Unitats de Protecció Popular, forces kurdes del nord de Síria, va aconseguir alliberar la ciutat de Kobanî en mans de l'Estat Islàmic, i van iniciar seguidament una gran ofensiva sobre les zones rurals de la ciutat, Cantó de Kobanî, al nord de ar-Raqqà, així com a Cantó de Cizire, al nord-oest de la Governació d'al-Hasakah.
Davant la gran desfeta de les forces jihadistes i els grans avenços de les forces kurdes, aquestes es van proposar l'objectiu d'unir els tres cantons per tal d'assegurar i alliberar les zones kurdes i poder-les defensar elles mateixes. Així doncs, el 10 de juliol de 2015 van aconseguir unir dos cantons, Kobanî amb Cizire, en acabar l'ofensiva sobre Tel Abyad.
Turquia, des de l'altra banda de la frontera, i degut al conflicte intern que tenen amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), no va veure mai amb bons ulls aquests avenços, amenaçant d'intervenir, al·legant i acusant els EUA de donar suport al consideren una branca del grup armat turc. L'objectiu de Turquia doncs, seria d'impedir la unió dels tres cantons i la desfeta de les forces kurdes, que podien acabar essent un referent per als ciutadans kurds de Turquia.
És per això que, des que Manbij va ésser alliberada per les FDS en acabar l'ofensiva sobre Manbij, Turquia va començar a fer moviments sobre el terreny per tal d'impedir que s'expandissin encara més.
Així doncs, el 20 d'agost de 2016, un gran nombre de rebels i un comboi militar amb més de 50 vehicles carregats amb armament pesat i armes d'abast mitjà, procedent d'al-Rai va ser traslladat a la frontera entre Turquia i Jarabulus.
Entre els dies 21 i 23 d'agost, Turquia va llençar repetidament atacs amb artilleria pensant sobre la ciutat de Jarablus així com sobre les milícies kurdo-àrabs prop de Manbij per tal impedir el seu avenç. Algunes fonts locals, van informar que fins a 23 civils havien perdut la vida en aquests atacs i que les forces d'EI estava abandonant la ciutat per tal de no enfrontar-se amb l'exèrcit turc quan decidís entrar, cosa que no havia fet en altres ciutat com ara Palmira, davant l'exèrcit àrab de Síria.
L'ofensiva miniatura|esquerra|Intervenció turca a Síria, agost 2016 De bon matí el 24 d'agost, les forces turques van començar el llançament d'artilleria contra posicions d'EI a Jarabulus mentre la Força de l'Aire turca bombardejava fins a 11 objectius des de l'aire. Més tard, tancs turcs, seguits de camions militars i les Forces Especials turques van travessar la frontera juntament amb rebels sirians i van atacar la ciutat amb l'ajuda de l'aviació de la coalició internacional.
Unes quantes hores després del començament de l'ofensiva, les Forces Especials turques i la Legió del Xam va capturar el seu primer poble, Tal Katlijah, després que els combatents d'EI retrocedissin, suposadament per reforçar Jarabulus. Més tard, el nombre de pobles capturats havia augmentat a quatre. Finalment, 22 hores després d'iniciar l'ofensiva es va informar que les forces turques juntament amb les FSA havien capturat la ciutat de frontera de Jarabulus, amb poca o gens resistència per part d'EI. Fons locals informen que la dins la ciutat va haver-hi pocs enfrontaments, ja que les forces jihadistes l'havien abandonat en un 90%. SOHR també va confirmar que la majoria de la ciutat havia estat capturada pel FSA. Fonts locals, van afirmar que els combatents islamistes es dirigien a la ciutat de al-Bab, per a encarar una possible ofensiva del recentment creat Consell Militar d'Al-Bab, branca de militants de la ciutat i rodalides de les FDS.
Amenaces a les FDS i retirada al sud del riu Sajour (25 - 29 d'agost) El mateix dia, Joe Biden, visepresident dels Estats Units, va exigir a les Forces Democràtiques de Síria que havien d'abandonar la ciutat de Manbij, recentment alliberada durant l'ofensiva sobre Manbij,i retirar-se a la costa est de l'Eufrates. Les FDS, però, van negar-se a retirar les tropes de Manbij, mentre el també recentment creat Consell Militar de Jarablus va declarar que no deixarien la seva ciutat natal en mans de l'exèrcit turc ni grups rebels aliats, considerant-los no "gaire diferents a l'EI". Com a conseqüència, les milícies pro-Turquia van intentar entrar a la població d'Amarinah, al sud de Jarabulus, però van trobar-se amb la resistència kurdo-àrab que els va impedir capturar-la.
L'endemà, durant el segon dia de l'ofensiva, més de 20 tancs turcs van travessar la frontera, vulnerant les lleis internacionals. John Kerry, secretari d'estat dels Estats Units, va declarar el mateix dia 25 d'agost, que les Forces Democràtiques de Síria van començar a abandonar el territori recentment alliberat, tal com els havien exigit el dia abans. Així mateix ho confirmava un portaveu de les YPG, informant que la seva tasca sobre Manbij i les zones alliberades havia acabat i que deixaven el control de la zona al Consell Militar de Manbij perquè l'administrés. Turquia, però, el mateix dia i sense deixar marge de temps, a les darreres tropes que es retiraven els va llençar un atac amb un drone. Un d'aquests atacs, el de la població de Dandaniyah, va ser mitjançant armament químic, prohibit a nivel internacional i que podria suposar un crim de guerra. Per la seva banda, el Consell Militar de Jarablus va emetre un comunicat on reiterava que no permetrien que mercenaris pagats per l'estat turc tinguessin el control de la ciutat, i que les seves operacions seguirien el transcurs ja establert.
El mateix dia 25, algunes fonts locals van informar que dins la ciutat de Jarablus va haver-hi enfrontaments entre diferents grups del mateix Exèrcit Lliure de Síria pel control del territori capturat. Un cop assegurada la ciutat sota el seu control, els diferents grups van emetre comunicats sobre quines eren les seves pretensions. Per un costat, el Front de Llevant va comunicar la intenció de dirigir-se cap a Al-Bab. Per una altra, les Brigades Al-Moutasem i la Divisió Sultan Murad van comunicar la intenció de trencar el setge que realitzava l'Estat Islàmic sobre la ciutat de Mare'. Finalment, diversos mitjans turcs, van informar que la intenció era assegurar tota la frontera turco-siriana i fer-ne fora l'Estat Islàmic.
El dia 26 d'agost, fonts locals informaven que les YPG ja s'havien retirat completament de la zona deixant-la en mans dels seus aliats àrabs i membres de la coalició FDS.
Segons fonts turques, fins a 5.000 persones es van acollir a la donació d'aliments de la Mitja Lluna Roja el dia 27 d'agost a la ciutat de Jarablus. Aquest mateix dia, apareixien imatges de tres combatents àrabs del Consell Militar de Jarablus, presos com a ostatges a mans de la Brigada Sultà Murad, recolzada per Turquia, durant els enfrontaments amb signes clars de tortures.
El dia 28 d'agost, diversos bombardejos de l'aviació turca, van causar més de 40 morts. A Jeb el-Kussa un total de 20 morts i 50 ferits després del llençament d'artilleria sobre la població i a Al-Amarneh i Saressat 28 persones mortes i 25 ferits després dels bombardejos. Durant el cap de setmana, fonts independents sobre el territori, van afirmar un total de 70 civils van morir. Durant els enfrontaments el FSA afirma haver capturat juntament amb l'exèrcit turc les poblacions d'Amarna, Qusa i Balaban. A causa de la contundència turca cap a les milícies kurdo-àrabs, sense cap recolzament internacional, aquestes troben molt complicat seguir avançant cap a territori en mans d'Estat Islàmic, havent de focalitzar grans esforços sobre els continus atacs turcs. Aquest mateix dia, l'agència de notícies ANF va publicar imatges de com el CMJ destruïa un tanc turc. Les tortures, humiliacions i vexacions als ostatges de les FDS, aquesta vegada per part de la Legió del Xam (grup jihadista aliat de Turquia, el Front Islàmic i el Front al-Nusra), van ser gravades i, per tant, probades. A més a més, van començar els rumors que suposats membres d'Estat Islàmic haurien desertat del seu grup, per unir-se en la lluita contra les FDS a les zones capturades per l'exèrcit turc.
El dia 29 d'agost, nous atacs sobre població civil a la localitat de Dandania van causar la mort de 5 persones, 3 dels quals nens. El mateix municipi on dies anteiors, es van realitzar atacs amb amrmament químic. Després dels diversos atacs i la gran quantitat de ferits que estn generant els enfrontaments, els 5 hospitals de Manbij van emetre comunicats denunciant la manca de medicaments i utensilis necessaris per a tractar els malalts i ferits, amb metges treballant sense cobrar, de manera voluntaria, cosa que pot causar molts més morts dels que ja hi ha. Aquest mateix dia, el CMJ va emetre un comunicat on van anunciar la seva retirada a la costa sud del riu Sajour per tal de prevenir la población de noves atrocitats de l'armada turca i els seus aliats. Per altra banda, Ibrahim Ibrahim, cap del Servei de Comunicacions de Rojava, va informar que les milícies al front estaven reorganitzant-se i rebent suports d'altres zones, negant rotundament que fossin membres de les YPG kurdes els que enviaven combatents.
A causa dels enfrontaments de continuats entre les faccions recolzades per Turquia i les FDS, el portaveu del Pentagon va mostrar la preocupació per part dels Estats Units de l'increment d'hostilitats, afegint que els combatents de les YPG havien complert la seva paraula marxant a la costa est del reiu Eufrates. Finalment, pel que fa als enfrontaments, les milícies turques van aconseguir arribar a les costes del riu Sajour, sumant 21 poblacions ja capturades, prèviament alliberades per les FDS.
Treva entre les FDS i els grups rebels sota empara turca (30 d'agost - 2 de setembre) El dia 30 d'agost, després de converses mediades per la coalició internacional, els rumors d'una treva parcial van ser confirmats amb les paraules del Coronel John Thomas:"En les darreres hores, les diferents parts implicades ens han confirmat que deixaran de disparar-se per centrar-se en combatre l'Estat Islàmic. És un acord feble per als dies vinents, però esperem que al llarg d'aquests es consolidi."No obstant aquestes afirmacions, al llarg de les hores van anar apareixent diversos comunicats d'ambdós bàndols negant i afirmant el suposat acord. Les possibles reticències van aparèixer després d'un comunicat de les milícies islamistes, les paraules de militars turcs i una declaració del ministre d'exteriors turcs que negaven cap mena de treva ni acord amb les milicies recolzades per les YPG. Per contra, el Consell Militar de Jarablus va emetre un comunicat on afirmava que les seves tropes no atacarien als combatents i militars islamistes i es mantindrien al sud del riu Sajour.