Diari d'un desaparegut, JW V/12 (en txec, Zápisník zmizelého), és un cicle de cançons per a tenor, mezzosoprano, tres veus femenines i piano, escrit pel compositor txec Leoš Janáček que es va basar en una sèrie de poemes anònims publicats en un diari txec. Es va estrenar en el Teatre Reduta de Brno el 18 d'abril de 1921.

S'han fet diverses versions orquestrals, com la de Gustav Kuhn.

Origen i context El 14 de maig de 1916, el diari Lidové noviny va publicar uns versos titulats De la ploma d'un escriptor autodidacta. Aquest «diari en vers» narra la història d'un noi de poble enamorat de la jove gitana Zefka (Žofka), i que ha decidit deixar la família i el poble per anar amb ella. Els versos van impressionar profundament a Leoš Janáček (col·laborador de Lidové noviny en aquella època), i va decidir reformar els poemes i fer-ne un cicle de cançons. Va crear una obra en vint-i-dues parts, acompanyat també amb algunes exigències escèniques. El cicle va ser compost entre l'agost de 1917 i el juny de 1919, les últimes modificacions les va introduir Janáček al desembre de 1920. El compositor va crear l'obra al mateix temps que altres composicions.

La composició està basada en la història de l'amiga i tardà amor de Janáček Kamila Stösslová. Janáček expressava la seva inclinació en les cartes a Stösslová, i va esmentar fins i tot la inspiració per al personatge de la gitana Zefka: «...I la gitana bruna en el meu Diari d'un desaparegut -aquesta eres tu. Per això hi ha tant foc emocional en l'obra. Tant foc que si tots dos ens veiéssim atrapats, ens tornaríem cendres....I al llarg de tota l'obra, jo pensava en tu! Tu eres la meva Žofka. Žofka amb un nen en braços, i ell corre darrere d'ella!...».

Representacions Diari d'un desaparegut es va estrenar al Teatre Reduta de Brno el 18 d'abril de 1921 sota el títol de Diari d'un desaparegut de qui mai es va saber res més, el final del títol més tard va ser eliminat. La part del tenor va ser interpretada per Karel Zavřel, el de contralt per Ludmila Kvapilová-Kudláčková, i la de piano va ser tocat per un estudiant de Janáček, el pianista i director Břetislav Bakala.

Llibret L'autor del text va ser anònim i va romandre així fins a finals del . La veritable identitat de l'autor del Diari va ser revelat pel Dr. Jan Mikeska el 1998, uns vuitanta anys després que es publiquessin els versos, i va ser l'escriptor valac Ozef Kalda.

Estructura El cicle està format per vint-i-dues parts:

Potkal jsem mladou cigánku (Un dia vaig conèixer una jove gitana) Ta černá cigánka (Aquesta gitana de pell fosca) Svatojánské mušky (Les lluernes estan ballant) Už mladé vlaštůvky (Les joves orenetes) Těžko sa mi oře (Llaurar és un treball pesat) Hajsi, vy siví volci (Ei, vosaltres, bous grisos) Ztratil isem kolíček (Ara he perdut el petit pin) Nehled’te, volečci, tesklivo k úvratím (No em mireu tan tristament) Vítaj, Janíčku (Benvingut, Janíček) Bože, dálný, nesmrtelný (Déu al cel, etern) Táhne vůňa k lesu (L’aroma dolça del blat madurant) Tmavá olšinka, chladná studánka (El pollancre ombrívol, la font freda) Klavír solo (Piano solista) Slnéčko sa zdvihá (El sol puja alt) Moji siví volci (Els meus bous grisos) Co jsem to udělal? (Què he fet?) Co komu súzeno (Allò que està destinat a cadascú) Nedbám já včil o nic (Ara no m’importa res) Letí straka letí (La gralla vola lluny) Mám já panenku (Tinc una veritable estimada) Můj drahý tatíčku (El meu estimat pare) Sbohem, rodný kraju (Adéu, meva terra natal)

L'atmosfera de l'obra és misteriosa, conté força emocional així com fondària psicològica. La part de piano té alguns trets impressionistes. La part de soprano es va reescriure i es va baixar pel compositor per a contralt. Dura aproximadament uns 37 minuts.

Estructura El cicle està format per vint-i-dues parts:

1. Andante 2. Con moto 3. Andante 4. Andante 5. Adagio 6. Allegro 7. Con moto 8. Andante 9. 10. Un poco più mosso 11. Con moto 12. 13. Andante 14. Adagio 15. Allegro 16. Adagio 17. Recit. 18. L'istesso tempo 19. Andante 20. Con moto 21. Meno mosso 22. Andante

L'atmosfera de l'obra és misteriosa, conté força emocional així com fondària psicològica. La part de piano té alguns trets impressionistes. La part de soprano es va reescriure i es va baixar pel compositor per a contralt. Dura aproximadament uns 37 minuts.

Referències

Leoš Janáček: Zápisník zmizelého. Partitura i parti. Brno: Editio Janáček, 2004. H 0009. ISMN M-706527-01-7 Vegeu també Llista de composicions de Leoš Janáček

Categoria:Cicles de cançons Categoria:Obres de Leoš Janáček Categoria:Òperes estrenades a Brno Categoria:Composicions musicals del 1921 Categoria:Cultura gitana