Les llengües bantus de la costa nord-oriental són llengües bantus parlades al llarg de la costa de Tanzània i Kenya i inclou llengües de l'interior de Tanzània parlades des de la costa fins a l'àrea de DodomaDerek Nurse & Thomas Spear, 1985, The Swahili En la classificació de Guthrie de les llengües bantus, aquestes llengües es van classificar dins dels grups G i E.
Llengües del grup Les llengües o complexos dialectals bantus de la costa nord-oriental són:Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Coastal NEC Bantu". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History Pari-Taveta (G20+I70): Pari (Asu), Taveta Sabaki (G40+I70): Suahili, Nyika, comorià, etc. Seuta (G20+G30): Shambala, bondei, zigula (mushungulu), Ngulu Ruvu (G30+G10): Gogo, Sagara, Vidunda, Kaguru, Luguru, Kutu, Kami, Zaramo, Kwere, Doe Les llengües ruvu tenen una similitud lèxica de 60–70%.
El mbugu (Ma'a) és una llengua mixta amb base lèxica fonamentalment d'origen Pari-Taveta.
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües bantúes nord-orientals de la costa dels grups Pari i Seuta són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2|GLOSSA ! colspan=1|Pare ! colspan=5|Seuta ! rowspan=2|PROTO-SEUTA |- ! Asu ! Bondei !! Mushungulu !! Ngulu !! Shambala !! Zigula |- | '1' || mwe || mweŋa || mósi || yumweŋga || bosi || imwe || *mwe |- | '2' || mbiri || mbii || káidi || -idi || kaili || -idi || *-bidi |- | '3' || ndatu || ndatu || katátu || -tatu || katatu || -tatu || *-tatu |- | '4' || n̩ne || ń̩nɛ || kán̩ne || -ne || kaa̩ne || -ne || *-ne |- | '5' || kathano || ʃáno || ʃáno || -ʃano || kaʃano || -ʃano || *-ʃano |- | '6' || mtandatu || (síta) || tanɖátu || (sita) || mtandatu || -tandatu || *-tanɖatu |- | '7' || mfungate || (sába) || fuŋgáte || (saba) || mfungate || -fungate || *-fuŋgate |- | '8' || mnane || nánɛ || m̩nâne || nane || mnaane || -mnane || *mnaːne |- | '9' || kenda || kenda || tʃênɖa || (tisa) || keenda || -tʃenda || *ke(ː)nda |- | '10' || ikumi || kúmi || kúmi || kum || kumi || mloŋgo || *kumi |} Les formes entre parèntesis són numerals àrabs que van passar a aquestes llengües a través del suahili que és una llengua molt influïda per l'àrab. Per al grup ruvu els numerals són
{|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2|GLOSSA ! colspan=6|Ruvu ! rowspan=2|PROTO-RUVU |- ! Gogo !! Kagulu !! Kutu !! Kwere !! Luguru !! Zaramo |- | '1' || monga || -mwedu || -imwe || -imwe || yumwe || -imwe || *-mwe |- | '2' || nyejete || -ili || -bili || -mbili || weli || -bili || *-bili |- | '3' || idatu || -datu || -datu || -natu || wadatu || -datu || *-datu |- | '4' || inne || -ne || -ne || -nne || wane || -ne || *-nne |- | '5' || ihano || -ʃano || -tano || -tano || watano || -tano || *-tano |- | '6' || mtandatu || mtandatu || (sita) || (sita) || (sita) || (sita) || *-tandatu |- | '7' || mpunghati || mfuŋgate || (saba) || (saba) || (saba) || (saba) || *-fuŋgate |- | '8' || mnana || mnana || name || nane || wanane || -nane || *-nanɛ |- | '9' || ichenda || ikenda || (tisa) || (tisa) || (tisa) || kenda || *-kenda |- | '10' || ikumi || ikumi || kumi || kumi || kumi || kumi / loŋo || *(i-)kumi
Pel grup sabaki els numerals són:
{|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2|GLOSSA ! colspan=7|Sabaki ! rowspan=2|PROTO-SABAKI |- ! Chimiini !! Comorià !! Makwe !! Mwani !! Ngazidja !! Shangaji !! Suahili |- | '1' || 'mɔ́ji / 'múːsi || moʒa || -móːʤa || mʼmoʤa || monʦi || -móːte / (wahíːti) || mɔ́ʤa || *moʤa |- | '2' || m'bɪɹi || mbili || -wíːli || mbire || mɓili || -wíːri / (tʰenéːne) || mbíli || *m-biri |- | '3' || n̥tʰa'ratʰru || ʈatu || -táːtu || natu || ɳɖaru || -ʈáːʈʰu / (taláːtha) || tátu || *n-taːtu |- | '4' || 'n̥ɛ́ || n̩ne || -ǹ̩ńe || nʼné || nne || -ne / (áːruba) || ń̩nɛ || *n-ne |- | '5' || 'n̥tʰaːnɔ || ʦanu || -táːnu || nʼtano || nʦanu || -tʰáːno / (háːmsa) || tánu || *tʰáːno |- | '6' || ('sítʰa) || (sita) || (síːta) || (sita) || ɳɖadʲaru || (síːtʰa) || (síta) || |- | '7' || ('sábːa) || (saba) || (sáːba) || (saba) || mfukare || (sabáː) || (sába) || |- | '8' || 'náːnɛ || nane || -náːne || nane || nane || -náːne / (tʰamáːníya) || nánɛ || *naːnɛ |- | '9' || 'kɛ́ːndɹa || ʃenɗa || (tíːsa) || kʰɛ́nta || ʃenɗa || (tíːsíya) || (tísa) || *ke(ː)nɗa |- | '10' || ʔi'kʰʊ́mi || kumi || kúːmi || kume || kume || kʰúːmi / (ańʃára) || kúmi || *kumi
Referències
Categoria:Llengües bantus