miniatura|Exemple del paper de la llum del cinema en la pel·lícula El desconegut, emmarcada en el gènere film noir, corrent on es té molt en compte l'impacte emocional de la llum i les ombres que genera. La llum és aquella que permet la creació de cinema. Aquesta és una necessitat fonamental, ja que cal que els objectes estiguin ben il·luminats per a poder enregistrar les seves imatges, però endemés emprèn un paper significant en la interpretació de allò que veiem. Una mateixa escena il·luminada de forma diferent pot transformar completament el missatge que rep l'espectador.
En veure l'efecte que tenia sobre les pel·lícules es comença a treballar en factors que influïen en aquesta, creant el concepte d'enllumenat cinematogràfic com a preparació general de la il·luminació d'una escena, feina que en un rodatge es duu a terme pel director de fotografia.
Història La història de la il·luminació en el cinema va paral·lela a la història de la tecnologia i el cine, com totes les indústries es nodreix dels avançaments tècnics de l'època.
Al principi, les emulsions fotogràfiques eren molt poc sensibles a la llum i, per tant, es necessitava molta llum per això es va utilitzar la del sol per filmar. Des de 1827 l'evolució per aconseguir emulsions més cada vegada més sensibles ha estat imparable. En aquell any Nicéphore Niépce va realitzar la primera fotografia emprant “betun” de Judea, l'exposició a la llum va durar unes 14 hores. El 1839 Louis Daguerre va aconseguir fitxar la imatge sobre una planxa sensible de coure, el que es coneix com a daguerreotip, ho va aconseguir amb una exposició de 30 minuts. En 1840 Tallo va inventar el calotip, el qual va fer possible una exposició de només 2 minuts. L'any 1851 F. Scott Archer fent ús col·lodió humit va fer possible una instantània amb només uns pocs segons. Entre 1855 i 1868 s'experimenta i comercialitza el cel·luloide, i a partir de 1880 es compta amb un producte molt més estable que el col·lodió humit, la gelatina-bromur, amb això quedava el camí per a la fotografia en moviment.
Amb l'arribada del cinema en el 1878, les emulsiones eren tan lentes que només la llum del dia era suficient per rodar i obtenir una exposició acceptable. Quasi totes les pel·lícules es rodaven en exteriors per aprofitar la llum del sol. Fins que l'any 1892 Thomas Edison va fabricar la seva famosa "Black Maria". Aquesta va ser construïda en 1893 pel soci d'Edison William K.L Dickson. No només estava oberta al cel sinó que a més podia girar sobre una base per mantenir l'orientació al sol. Dickson ja havia construït un estudi fotogràfic en 1889 que va ser el processador de la "Black Maria", aquest estudi fotogràfic tenia la part en la qual es col·locava el retratat, completament oberta a la llum, la teulada i les parets eren de cristall, amb cortines per controlar la llum. D'aquesta manera podia crear la llum adequada per les filmacions que havien de fer. Era un típic estudi de fotògraf. Ja havia rodat en aquell estudi envidriat alguna pel·lícula pel kinetoscopi d'Edison.
Tipus de llum en el cinema Llum principal: és fonamental en la majoria dels tipus d'il·luminació en el cinema, la llum principal és la primera i generalment és la més importants de les que un director de fotografia utilitza en la configuració de la posada de llums en el cine. El propòsit de la llum principal és ressaltar la forma i la dimensió del subjecte. La llum principal no és obligatòria, ja que la seva absència també pots permetre aconseguir resultats molt atractius com per exemple, un contrallum molt marcat en el que es delinea una silueta. Si s'il·lumina un objecte en moviment, es poden fer servir diverses llums principals que il·luminin el subjecte en els moments oportuns a mesura que es van movent.
Llum de farciment: en la il·luminació tradicional de tres punts, la llum de farciment és una llum menys potent que es troba en el costat oposat a la llum principal, de manera quasi perpendicular. Amb aquesta llum es busca emplenar les ombres d'alt contrast que la llum principal pot crear en la cara del subjecte. El farciment ressalta detalls en l'obscuritat per afectar l'estat d'ànim que desitgi el director de fotografia. Dintre d'aquest tipus de llum en el cinema es poden trobar fins a sis subtipus:
Unitats de llum: una làmpada o un focus determinat és la forma més obvia de llum de farciment. Tanmateix, si es tracta d'una pel·lícula de baix pressupost, és possible que no es compti amb els diners suficients per aconseguir una unitat de llum de farciment, en aquest cas s'ha de prioritzar la llum principal. Reflectors: aquests accessoris, reflecteixen la llum principal cap al subjecte. El color del reflector modificarà el de l'ombra. Un reflector daurat, per exemple farà que el subjecte adquireixi tons més càlids. Normalment, aquests accessoris tenen l'avantatge de no ocupar massa espai i no requerir en molts casos la instal·lació d'un suport. En cas de no tenir pressupost per aconseguir un reflector professional, una planxa de porexpan blanca funciona per aconseguir una bona llum de farciment rebotada. Qualsevol material reflector pot actuar com a llum de farciment sempre que no introdueixi un color no desitjat en l'ombra. No obstant això, les superfícies reflectores com els miralls i l'alumini sovint reflecteixen massa llum sobre el subjecte. Parets: les partes i els sostres també poden actuar com grans reflectores de llum per crear una llum de farciment. Això ajuda a crear un efecte d'il·luminació suau i subtil. Tela: quan es vol crear aquest tipus de llum en el cinema la tela és una molt bona opció. Com passa amb els reflectors, el color de la roba pot afegir un matís no desitjat a la llum de farciment, per tant, és necessari tenir això en compte al moment d'escollir la peça de roba a utilitzar. Flaix: una altra forma de proporcionar llum de farciment és amb el flaix. En una situació ben il·luminada, un flash eliminarà les ombres i té l'avantatge de poder recórrer grans distàncies. Un altre avantatge d'usar un flaix de farciment és que permet il·luminar perfectament a un subjecte que tingui un contrallum molt fort (el sol, per exemple). Si bé el manteniment és més costós i més alt en termes de configuració, un flaix pot ser una eina útil. Pel fet que no requereix una llum principal per a reflectir-se i es pot col·locar en qualsevol lloc del set per a obtenir l'efecte desitjat. Farciment negatiu: aquest tipus de farciment es dona quan un director de fotografia desitja una llum de farciment que sigui més fosca que la il·luminació que proporciona una llum natural. Per aconseguir-ho es bloqueja la llum natural amb un filtre o llenç negre o opac, evitant així que l'excés de llum reboti cap al subjecte. La quantitat de farciment negatiu que s'utilitza depèn de la quantitat de la llum que es vulgui absorbir. Les fonts de llum, l'escena a filmar i el tipus de càmera que s'està fent servir són variables que poden afectar això.
Contrallum: un contrallum il·lumina a l'actor, actriu o objecte des de darrere i generalment es col·loca més a dalt que l'objecte que s'està il·luminant. Es sol utilitzar aquest tipus d'il·luminació en cinema per separar un objecte o un actor d'un fons obscur i per donar al subjecte més forma i profunditat. Aquesta llum pot ajudar a fer que el subjecte destaqui d'un fons pla i bidimensional.
Quan es parla de contrallum se sol fer servir molt la llum solar. En aquest sentit, cal aclarir que, mentre la llum solar directa sovint pot ser massa dura per a il·luminar al subjecte com a llum principal, com a llum de fons, el sol pot fer que el subjecte destaqui com una silueta en una imatge, en el cas de voler donar una mica de detall i que no sigui simplement una silueta negra, es pot reflectir la mateixa llum del sol amb un reflector d'enfront del subjecte.
La llum principal, juntament amb la de farciment i la de contrallum formen una configuració de tres punts, les més tradicional tant en cinema com en fotografia.
La llum lateral: tal com el seu nom indica, la llum lateral és una il·luminació que ingressa a la pressa des d'un costat per ressaltar un costat de la persona o objecte il·luminat. Aquest tipus de llums de cinema proporcionen un farciment dèbil, tot i que molt sovint s'utilitza la llum lateral per proporcionar drama a una escena. Moltes persones es refereixen a la il·luminació lateral com il·luminació de "clarobscur". Per aconseguir la il·luminació de clarobscur es necessita un fort contrast que permeti accentuar els contorns del subjecte il·luminat.
Llum funcional: dintre dels tipus de llum en el cinema es troba la llum funcional que és tota aquella llum que prové d'una font que està dintre de la imatge. Alguns exemples serien les llums d'un cotxe, d'una llanterna, una làmpada...El més important per definir-la com llum funcional és que es pugui veure dintre de la mateixa imatge de la pel·lícula quina és la font que emet aquella llum.
Llum motivada: la il·luminació motivada és un tipus de llum en el cinema que busca imitar a una font natural dintre de l'escena. Les dues diferències entre la llum motivada i la llum funcional són: per una banda, que la font de llum motivada no ha d'aparèixer necessàriament dintre del pla i per l'altra, que la il·luminació motivada busca millorar i/o replicar la il·luminació pràctica. A l'hora de crear una llum motivada s'han de tenir en compte dos aspectes diferents, d'una banda, és necessari il·luminar la font i, per altra banda, s'ha d'il·luminar l'espai circumdant de la font. Lògicament, si s'intenta replicar un tipus de llum determinada serà necessari que la llum motivada es vegi i actuï igual que la font que es busca imitar.
Llum rebotada: és tota aquella llum que no impacta és el subjecte de forma directa des de la seva font d'emissió, sinó que abans de fer-ho rebota en algun tipus de superfície. Com ja s'ha vist, en la gran majoria, la llum de rebot és utilitzada com a llum de farciment. També és possible fer servir aquests tipus de llum com a llum principal. La llum rebotada pot ser difuminada si es rebota en una superfície opaca o més directe si és reflectida contra una superfície reflectant. De la mateixa manera, el color de la superfície sobra la qual es reflecteixi podrà modificar la crominància de llum per la qual cosa és important tenir això en compte per aconseguir millor il·luminació de rebot possible. Llum suau: la llum suau és més aviat un terme que descriu la mida d'una font de llum que el d'una ubicació en si. La llum suau prové d'una font gran, sigui una làmpada o una làmina de difusió. Aquesta llum produirà ombres suaus o no hi haurà ombres en absolut.
Hi ha dues formes de treballar amb la llum suau:
Es pot utilitzar per augmentar la potència de la llum principal i utilitzar molta llum de farciment. Això mantindria una il·luminació brillant i equilibrada, creen imatges amb una llum suau i pràcticament cap ombra. Es pot fer servir simplement per suavitzar una font de llum principal amb materials de difusió per reduir les ombres, aconseguint una llum suau amb ombres subtils i poc marcades però amb una il·luminació general no tan clara com en el cas anterior.
Llum dura: la llum dura, al contrari del que succeeix amb la llum suau, crea ombres nítides i molt dures, és a dir, molt marcades, amb poca transició entre les zones més obscures i més clares de la imatge. Es pot aconseguir aquest tipus de llum gravant sota el sol del migdia o amb una font de llum petita. En molts casos, la llum dura és una llum poc desitjada, ja que genera imatges molt contrastades que poden no ser el que el director de fotografia busca. Per aquests casos, es van inventar els difusors i els reflectors opacs. Per aconseguir una llum més suau també es pot canviar la font de llum per una més gran. Si s'ha de filmar en exteriors, però la llum del sol sembla massa dura hi ha dues opcions: esperar que sigui el vespre o que hi hagi núvols, ja que aquestes actuen com un difusor natural.