La telefonia mòbil es caracteritza per ser un sistema de comunicació molt difós a causa del seu fàcil accés, connectivitat i versatilitat. Els telèfons intel·ligents compten amb sistemes operatius similars a un ordinador, i tenen com a avantatges de l'ús de xarxes geogràficament distribuïdes a escala mundial. Però aquest avantatge comporta uns desavantatges, ja que això els fa vulnerables als riscs per virus o atacs informàtics.
L'ús dels recursos digitals multimèdia en els telèfons intel·ligents, requereix que les aplicacions siguin similars a les d'un ordinador. Amb això s'aconsegueix compatibilitzar el funcionament i l'intercanvi entre diferents plataformes. El mòbil ha de ser tractat amb totes les precaucions de seguretat i l'ús al moment de navegar o descartar informació que prové de llocs sense garanties de seguretat.
La importància de la seguretat Els usuaris del telèfons mòbils han augmentat en els últims anys a causa de la gran varietat d'aplicacions que poden instal·lar. Aproximadament el 60,8% tenen un telèfon intel·ligent. La navegació i l'intercanvi d'informació a Internet es veu beneficiada per la millora de les xarxes sense fil (Wi-Fi), facilitant l'enviament i la recepció de correus electrònics en qualsevol moment, així com la realització de diverses transaccions en línia.
Per garantir un funcionament correcte del dispositiu, és essencial estar ben informat sobre els avantatges i els inconvenients respecte a les prestacions que ofereix el telèfon. També cal considerar que al mateix temps que el que ens manté comunicats ens exposa a perills, quan aquest és utilitzat o intervingut sense el nostre permís. Les conversacions telefòniques o els missatges de text poden contenir informació confidencial i sensible, la qual podria ser escoltada o llegida per altres a escala global quan el mòbil es troba connectat a Internet. Per això és important dur a terme algunes mesures de seguretat per protegir el dispositiu i la informació continguda en ell.
Incidents de seguretat Les amenaces a què estan exposats els telèfons mòbils són: Pèrdua o robatori del dispositiu. Infeccions per virus o Malware via e-mail, Botnets, Hoaxes, Spam, Rootkits. Robatori d'informació via Bluetooth. Suplantació d'identitat o Spoofing. Accés a dades confidencials de converses, imatges o vídeos. Infecció en accedir a falsos codis QR publicitaris.
Tipus de Malware en els Smartphones El tipus de Malware que més s'ha propagat l'any 2012 es pot classificar de la següent manera:
Malware Característiques1.TroiansSMS El disseny del troià com Malware o virus informàtic permet al seu creador tenir accés remot a un sistema. En aquest cas al sistema operatiu dels telèfons intel·ligents infectats, provocant danys, modificant els privilegis com usuari i podent accedir sense cap restricció, així com el robatori de la informació valuosa per a l'usuari propietari del dispositiu mòbil. Alguns dels troians que s'han detectats són: NetBus, Back Orifice, Back Orifice 2000, Sub7, The KaoS, Bifrost, Bandook, Poison Ivy, entre d'altres.
Les accions d'un troià són l'inici i el reiniciat de l'equip per a esborrar, transferir o modificar arxius, robatoris de codis de seguretat i instal·lacions de programes maliciosos, com els Botnets. Els riscos es poden presentar en dos possibles escenaris:
A. Malware en aplicacions i videojocs: en aquest escenari, l'usuari descarrega aplicacions i videojocs de fonts no oficials. El malware s'instal·la en el dispositiu mitjançant SMS ocults per extraure informació financera i personal. Busca la llista de contactes i el dispositiu es converteix en part d'un Botnes. Els Botnes coneguts que representen un major perill són: Lethic, Grum, Cutwail (1,2,4,5), Donbot, Festi, Gheg, Kelihos i Maazben.
B. Malware en SMS: L'usuari rep un SMS malware en el seu dispositiu que prové d'un altre infectat i reenvia SMS a la seva llista de contactes. Començant així un nou cicle.2.Mòduls publicitaris Es presenten com a aplicacions gratuïtes de descàrrega que mostren publicitat i que canvien la pàgina d'inici del dispositiu sense l'autorització de l'usuari. Accedeix a la configuració del telèfon i extrau el número d'identificació IMEI, així com la llista de permisos atorgats i accés a les trucades. Els dos mòduls que actuen d'aquesta manera són Plangton i Hamob (AdWare.AndroidOS.Hamob), els quals només mostren anuncis publicitaris a l'usuari, mentre duen a terme accions malicioses en el dispositiu mòbil.Virus para móviles acechan Latinoamérica3. Exploits Busquen obtenir els privilegis de súper usuari o root. És a dir, l'usuari root té els permisos per a dur a terme accions en el dispositiu que un usuari comú no pot fer. La principal amenaça d'un Exploit és la presa de control del dispositiu, així com l'accés privilegiat als programes. Es pot presentar de tres formes: remot, local i clientSide.
Malware en Sistemes Operatius Android D'acord amb els laboratoris Kaspersky en el seu butlletí de seguretat del any 2012; les estadístiques van mostrar que el 98.96% del programari maliciós mòbil es va dirigir al sistema operatiu Android.
Seguits amb un menor percentatage el Symbian amb un 0.03%. La identificació del Malware esmentat és la següent:
Malware en SO Android Porcentatge de propagacióTrojan-SMS. AndroidOS.Opfake.bo 32.87%Trojan.AndroidOS.Plangton.a ||18.27%Trojan-SMS.AndroidOS.FakeInst.a16.99%Trojan-SMS.AndroidOS.Opfake.a7.17%AdWare.AndroidOS.Hamob.a4.29%Exploit.AndroidOS.Lotoor.g 1.69%Trojan-Spy.AndroidOS.Fakeview1.12%Exploit.AndroidOS.Lotoor.c 0.66%Trojan-SMS.AndroidOS.Agent.a 0.45%Exploit.AndroidOS.Lotoor.p || 0.38%Altres 16.11%
Mesures de seguretat i prevenció de riscos Algunes recomanacions per augmentar la seguretat són:
Tipus de seguretat Mides de seguretat i prevencióFísica En reciclar un telèfon mòbil, assegurar-se d'eliminar tot el contingut personal de les memòries. Així s'evita exposar la confidencialitat de l'usuari i la dels seus contactes.Aplicacions i Sistemes Operatius Comprar i instal·lar aplicacions i programari de pàgines oficials. Instal·lar i mantenir actualitzat algun anti-virus. Utilitzar programari deepfreeze, que permet reiniciar i restaurar el sistema en plataformes Microsoft Windows, Mac VOS X i Linux. A fi d'evitar danys causats per programes maliciosos. Apagar el mòbil a la nit quan no és utilitzat, ja que els atacs als sistemes poden ocórrer quan l'usuari no està al corrent del que passa.Control dels accessos i del magatzematge de dades Utilitzar contrasenyes alfanumèriques o PIN per a l'accés i després de la inactivitat dels dispositius. Evitar proporcionar informació financera i personal via correu electrònic, conversacions telefòniques o per SMS. Activar l'encriptació de dades i xifrat de memòries SD. Fer còpies de seguretat per a restablir el sistema en cas de pèrdues d'informació. Utilitzar serveis de localització en línia, per evitar l'esborrament de dades en cas de robatori o pèrdua.
Protecció multicapa És necessari l'ús de protocols que cooperen simultàniament per a gestionar les comunicacions. Cada un d'aquests protocols s'encarrega d'una o més capes d'acord amb el model OSI (Open Systems Interconnection), el qual va ser creat per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) l'any de 1984 per poder establir comunicacions entre Equips Terminals de Dades (ETD). En establir comunicacions entre els ETD, s'usen diversos protocols (pila de protocols, ja que aquests no es troben aïllats.
Els atacs informàtics i l'extracció d'informació poden dur-se a terme en algun dels nivells de comunicació entre dispositius. El cost d'implementar un pla de protecció és car i normalment els únics que poden pagar aquests serveis són empreses. És important que els usuaris coneguen de forma general els nivells de comunicació que existixen i així poder determinar algunes mesures de protecció. Aquests nivells o capes s'agrupen en set:
Nivell OSI Característiques Mesures de protecció 1. Física Aspectes mecànics, elèctrics i òptics. Tot relacionat amb l'estructura que fa possible la connexió i la transferència de bits entre dispositius. Evitar comprar mòbils en botigues no oficials i verificar les credencials al venedor. 2. Enllaç de dades Controla el correcte pas d'informació regulant la velocitat i establint connexions. Proporciona paràmetres de qualitat del servei Qos, detecta i corregeix errades. Connectar-se a xarxes Wi-Fi conegudes i segures així com verificar l'apagament i l'inici del Bluetooth només quan es navega en la xarxa. 3. Xarxa Enrruta i commuta paquets de programari entre dos Host. Aquests poden o no estar ubicats geogràficament en el mateix lloc. La seva funció és la d'assegurar-se que les dades arriben des de l'origen fins al destí. Accedir a Internet a través de contrasenyes proporcionades pel prestador de serveis, així com configurar el mòbil per activar la protecció en línia. 4. Transport Permet als usuaris escollir entre diferents qualitats del servei per establir connexió d'un extrem a un altre. 6. Presentació Assigna una sintaxi a les dades per unir les paraules. Codifica els caràcters gràfics i les seves funcions de control. Selecciona el tipus de terminal i el format per a representar la informació. Les funcions principals són el formateig, xifrat i comprensió de dades. Procurar utilitzar un vocabulari senzill i sense contingut o frases que es puguin exposar la confidencialitat dels usuaris. 7. Aplicació Permet a l'usuari la interacció amb programes per a l'intercanvi i gestió de dades. Utilitzar programes multiplataforma oficials que siguen coneguts i amb garanties de ser segurs. Considerant la compatibilitat entre diferents dispositius mòbils.
L'1 de gener de 1963 a Nova York, (USA) l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) va ser creat a fi d'estandarditzar i promoure el desenvolpupament i integració dels avanços en TIC, electrònica i ciències en benefici de la societat, ja que els telèfons mòbils es comuniquen per nivells o capes en el model OSI. L'estàndard internacional IEEE 802.11 defineix les característiques i ús d'una xarxa d'àrea local sense fil (WLAN) en els nivells físic i d'enllaç de dades del model. Aquesta xarxa local utilitza tecnologies de radiofreqüència que permeten la mobilitat als seus usuaris sense haver d'estar connectats a Internet per mitjà de cables. Els problemes de seguretat en aquest tipus de xarxes són la connexió no autoritzada de persones amb terminals sense fil semblants a punts d'accés privat. En aquest sentit les mesures de seguretat s'enfoquen en:
El Wi-Fi Protected Access (WPA) . El WPA2 com a versió certificada de l'estàndard 802.11i (el qual se centra en protegir la vulnerabilitat actual en la seguretat per a protocols d'autenticació i de codificació).
És convenient verificar l'adquisició d'un dispositiu mòbil que té l'estàndard internacional WAP (Wireless Application Protocol) i WLAN Wi-Fi 802.11 (el qual permet connectar-se a un hotspot local). Cal considerar també que en establir una connexió en un punt calent (hotspot), per mitjà d'accés gratuït o per pagament les connexions resten públiques, en llocs on hi ha una àmplia possibilitat de robatori de dades.
Com a mesura addicional de protecció en utilitzar els hotspots públics és recomanable habilitar l'ús de Xarxes Privades Virtuals (RPV), ja que les dades són tractades amb les mesures de seguretat i polítiques de gestió com en una xarxa privada. L'arquitectura més utilitzada és la RPV d'accés remot, és a dir, els usuaris poden connectar-se des de llocs llunyans a la xarxa local. Els requeriments bàsics de seguretat són:
Identificació de l'usuari: verifica la identitat del o els usuaris, per a restringir l'accés a aquells no autoritzats. Xifrat de dades: encriptar dades prèviament al seu enviament en la xarxa, per evitar la lectura no autoritzada. Els algoritmes de xifrat poden ser DÓNES, 3DES i AES. Administració de claus: actualitza de forma regular les claus de xifrat dels usuaris.