Cabrera d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia. Limita al nord-oest amb la Torre de Claramunt, al nord amb Capellades, al nord-est amb Vallbona d'Anoia i a l'est amb Piera. Al sud i l'oest limita amb la comarca de l'Alt Penedès, amb els municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona. Durant la Segona República Espanyola el municipi fou denominat Cabrera del Penedès. El 4 de febrer de 2007 va deixar d'usar el nom de Cabrera d'Igualada i recuperà l'antic nom del municipi que fa referència a la comarca i a la conca del riu Anoia.DOGC núm.4814 de 5-2-2007
Cabrera, en la documentació antiga Kabraria (S. X), derivat de cabra en el sentit de ʻlloc on hi ha cabresʼ.
El terme comprèn el poble de Canaletes, cap de municipi, les urbanitzacions de Castell i de Can Ros, i els ravals i caserius d'Agulladolç, Cal Bóta, Can Feixes, Can Formiga, Can Fuster, Can Gallego, Can Piquer, la Guitza Nova, la Guitza Vella i el Mas Castells. Al nord s'alcen l'antic castell, que dona nom al municipi, i la seva església de Sant Salvador.
Des de la carretera de Capellades a Martorell, a l'indret del pont sobre el riu Anoia, més avall del Capelló, surt el ramal que comunica amb la zona del castell. Des de la carretera comarcal C-15 d'Igualada a Sitges, més enllà de la font del Bosc, en surt un altre que porta a Canaletes, al qual també s'accedeix des de la banda oposada, des de Sant Jaume Sesoliveres, a partir de la carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia.
El 76,48% de la superfície de Cabrera d'Anoia forma part de la regió natural protegida de les Valls de l'Anoia, essent el municipi amb major percentatge de superfície protegida dins d'aquest àmbit, amb un abastament que supera les tres quartes parts del seu terme.
Història El primer senyor del castell de Cabrera, el 1051, fou el bisbe i vescomte Guislabert de Barcelona, i passà a continuació al comtat barceloní. El 1273 Asbert de Mediona donà a Jaume I el castell d'Altea en canvi del castell i la seva possessió li fou confirmada el 1277 per Pere II. Els seus successors, el 1348, transferiren el domini a Pere de Tous i el seu primogènit, Bernat de Tous, el 1396, el va cedir al canonge barceloní Guillem Jofre, el qual, el 1413, en va fer venda als nobles de Cardona. Entre 1463 i mitjan va pertànyer a la família dels Camporrells. El 1586 la jurisdicció senyorial era de la família dels Foixà, que la mantingué fins a l'extinció de les senyories. Formà part de la baronia de Cabrera el veí lloc de Vallbona, i els Foixà foren també senyors de Vilanova d'Espoia.
Geografia Llista de topònims de Cabrera d'Anoia (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Població i economia En el fogatjament de 1365-70 s'atribueixen 45 focs al terme i en del 1497 només 12. Durant el la variació fou mínima, amb 14 famílies. Al hi havia 136 h. Al hi hagué un ascens a 237 h el 1830 i se sobrepassaren els 300 h des del 1857 fins a la darreria de la centúria. El 1910 s'arribà a 405 h, que es mantingueren poc més o menys fins que el 1950 pujaren a 415 h, que ha estat la màxima de població. El 1960 (336 h) s'inicià una davallada, que fou més forta en la dècada del 1970 (169 h el 1970 i 121 h el 1975). En el cens del 1981 s'apreciava una certa recuperació demogràfica, amb 139 h, que va seguir en els anys noranta, com s'apreciava en el cens del 1991, amb 216 h, i en el padró del 1996, on constaven 341 h. El 2001 la població augmentà a 658 h i a 944 h el 2005.
A causa del caràcter accidentat del terme, l'agricultura disposa de poques terres de conreu. La vegetació natural ocupa al voltant del 80% del territori i s'hi troben associats els pins pinyers i els blancs, les alzines, els roures i el matollar mediterrani. Els conreus de cereals, més propis de l'Anoia, han estat desplaçats per la vinya, un fet que ha afavorit l'establiment d'indústria d'elaboració de vi i cava al municipi. Altres conreus representatius són l'olivera i els ametllers; el regadiu es fa en zones molt reduïdes. Les activitats ramaderes no són representatives de l'economia del municipi.
Els molins a la vora de l'Anoia són documentats des del . El molí de Cal Bóta fou inicialment fariner i després bataner. La rierada del 1842 el va destruir. La nova edificació fou destinada a filatures de cotó i un incendi el 1870 l'anorreà. El molí de Castellet fou inicialment fariner i després draper. La rierada del 1740 se'l va emportar. Reconstruït, des del 1794 fins al 1890 fou paperer. El molí de Sant Miquel, a prop del Mas de la Cucalera, fou, al principi, fariner i, després, paperer. Al costat del molí de Castellet, al principi del , les dependències de Ca la Fou es convertiren en la Colònia tèxtil Marçal, de filatures i teixits de cotó, fins al 1975. Posteriorment es dedicà a estampats i confeccions.
Demografia
Entitats de Població Canaletes És el cap de municipi, al sector sud-oest del terme, que es formà a partir del i que al seu temps es divideix en dos nuclis, anomenats el Mas de Canaletes i el Raval. Canaletes celebra les festes tradicionals pel gener (festa petita) i per l'agost (festa major). El ball pla de Cabrera té una versió pròpia de la contrada, tant de melodia com de coreografia.
Al sector de Canaletes, vers el límit amb Mediona, hom troba la caseria d'Agulladolç, on el 2005 constaven 4 h empadronats.
el Castell de Cabrera El Castell de Cabrera és una urbanització pertanyent al municipi de Cabrera d'Anoia.
Segons dades d'IDESCAT, l'any 2013 tenia 410 habitants, un 30,6% de la població total del municipi (1.338 habitants). És la segona entitat de població amb més habitants del municipi, després de la urbanització de Can Ros.
Està situada al nord del municipi, dins la Serralada Prelitoral, entre 300 i 400 metres sobre el nivell del mar, al marge dret del Riu Anoia, al cim de l'extrem sud del Congost de Capellades, limitant així amb La Torre de Claramunt, Capellades, i Vallbona d'Anoia.
Degut a la seva proximitat, els veïns del Castell de Cabrera tenen major contacte amb Capellades, que no pas amb el poble i entitat de població principal del municipi, Canaletes.
Aquesta urbanització resta dividida en dos barris separats degut a la seva orografia boscosa i de muntanya: la Fase 1, que està enclavada entre el Pic de l'Àguila (Cabrera d'Anoia) (403 m) i el Torrent de l'Àngel; i la Fase 2, situada a l'antic Pla de les Oliveres.
Disposa de diversos equipaments com un camp de futbol, dos parcs infantils, una piscina olímpica (ja en desús), un restaurant (en desús també), dos bars, una botiga de queviures, un local social, etc. Hi ha l'Associació de Veïns del Castell de Cabrera.
el Castell de Cabrera compta amb diversos atractius d'interès cultural i històric com el Castell de Cabrera (Anoia), datat del , l'església de Sant Salvador, els antics forns de l'època medieval, les Coves i Avencs del Mamut, i les restes de la Creu de Terme o Creu Trencada. El cementiri de Cabrera d'Anoia se situa a la Fase 1 de la urbanització.
Can Ros Originalment anomenada Pinedes Sant Jaume de Ros dels Abegots i Mas de Ros o Can Ros. Durant la Guerra Civil es va desenvolupar al seu Turó més alt zona del dipòsit municipal d'aigües (quarta zona), una de les batalles claus, la batalla del Coll d'Ares (350 metres), on des de les seves trinxeres i nius de metralladores s'intentava frenar l'avenç de l'exèrcit feixista cap a l'Alt Penedès i Baix Llobregat. Va ser probablement l'últim bastió del l'Exèrcit Republicà abans de l'entrada de les tropes franquistes per la Diagonal de Barcelona. Els més grans de la contrada, recorden que de petits pujaven de Sant Pere de Riudebitlles a buscar armament, objectes i dents d'or dels morts caiguts al camp de batalla, és per això que a Can Mascarell (finca rústega de cultiu que limita amb Can Ros), s'han trobat obusos, rifles Màuser, metralladores, infinitat de granades i altres estris de guerra. Cabrera, va ser durant la Guerra Civil Espanyola, seu i feu del Republicanisme i de l'Anarquisme.
Can Ros, és el nucli més gran del municipi, i l'entitat amb major població de Cabrera d'Anoia representa el 60% del total de la població. Al sud-est limita amb el nucli de Sant Pere de Riudebitlles i el municipi de Torrelavit (Alt Penedès), així com al nord-est voreja el terme municipal de Sant Jaume Sesoliveres (Piera)
Ca la Fou Al municipi hi ha l'antiga colònia de tèxtil Marçal, coneguda com a Ca la Fou, que el 2011 fou llogada per la Cooperativa Integral Catalana per convertir-la en una colònia amb habitatges i naus per a indústries ecològiques.Ca la Fou passa de ser una antiga colònia industrial a una cooperativa Conserva restes de l'església de Sant Salvador de la Fou. Està situada al marge dret del Riu Anoia, a mitjan camí entre la urbanització de el Castell de Cabrera i Vallbona d'Anoia.
Can Feixes El raval o caseria de Can Feixes, amb 9 h el 2005, dit també Can Feixes de la Pineda, al nord de Canaletes, és centrat en l'antic Mas de la Pineda, anomenat Can Feixes. Es tracta d'un mas català típic, amb esgrafiats decoratius a la façana i a les porxades, fets l'any 1946 per Ferran Serra. La capella de Santa Eulàlia, edificada al , era administrada per la família Freixes i serví els masos d'aquest veïnat fins al , quan fou construïda una nova capella al costat del mas de Can Feixes, en substitució de l'anterior.
Can Formiga El veïnat de Can Formiga, al sud de Canaletes, és a prop del terme de Sant Pere de Riudebitlles, al costat de la urbanització de Can Ros (Cabrera d'Anoia).
Llocs d'interès Castell antic de Cabrera Situat al sector nord-est del municipi, a la dreta del Riu Anoia, a la urbanització de el Castell de Cabrera. El castell és situat dalt d'un turó estratègic per acomplir la vigilància de l'antic camí ral a l'indret del congost de Capellades. L'antiga fortalesa ja era enderrocada vers el 1550. Cap al final del , aprofitant alguns murs de l'antiga edificació, la família dels Móra, que era en el terme des dels segles medievals i tenia la casa pairal a prop del castell.
La seva existència està documentada des de l'any 1055, quan pertanyia al bisbe Guisalbert, de Barcelona. Pocs anys després va passar a formar part del patrimoni comtal. Sabem que al n'eren senyors els Mediona i, més tard, els Tous. A començament del n'eren propietaris els Cardona. A mitjans d'aquest segle va passar a mans dels Comporells, que el van posseir durant un segle, i cap al als Móra. Aquests, sobre les restes del castell antic, hi van alçar una gran mansió senyorial.
Del castell antic, situat dalt d'un turó que domina el riu Anoia, només es conserven alguns llenços de la muralla que envoltava el castell. Estan fets amb carreus de pedra de mida mitjana, irregulars, excepte les sageteres, fetes amb carreus més grans i ben escairats.
En una bona part és de construcció romànica encara que modificada; orientada de nord a sud, d'una nau amb volta de canó i arcs torals, té unes capelles afegides; el campanar és d'espadanya. A l'interior, a la capella del Sant Crist, hi ha les lloses sepulcrals de la família Móra (segles -XIX). Aquesta família feu portar de Roma les relíquies de sant Justí, sant Benet, santa Felicíssima i santa Tranquil·lina i des del 1736 se celebrava la important festa dels Sants Màrtirs, que es convertí en l'aplec comarcal del diumenge de Pasqüetes.
En l'actualitat forma part de la xarxa "Anoia, Terra de Castells", iniciativa promoguda per Anoia Turisme (Departament de Turisme del Consell Comarcal de l'Anoia), en la qual es vol donar a conèixer un dels majors atractius de la comarca, els seus múltiples castells medievals. Concretament forma part de la Ruta 2: "A l'ombra del rei Jaume I. De les lluites internes a la conquesta de nous territoris". Es tracta d'un itinerari que connecta tots els castells situats a l'est i sud-est de l'Anoia.
Capella de Sant Salvador