miniatura|Mapa de les llengües mordovianes. Les llengües mordovianes són un subgrup de les llengües fino-volgaiques, propera a l'udmurt, mari i komi. Es divideix en dues parles, gairebé inintel·ligibles entre si: Mokša (un terç dels mordovians), de pigmentació més fosca, que viuen al SE del riu Sura, en els antics gubernija de Penza i Krasnoslovodsk. Erz'a (dos terços dels mordovians), situats al NE del riu Oka, entre els antics gubernija de Kazan, Samara, Tambov i Nijni Nóvgorod.
També inclouen petits grups, com els qaratai, grup de mokša que habiten al districte de Kamsko Urtinsk (Tatarstan), i que fou aconvertit a l'islam en el , alhora que han acabat adoptant com a llengua el tàtar, tot i que oficialment són ortodoxos; i els teryukhans, que viuen a Nizhni Novgorod i que han adoptat totalment la llengua i cultura russes.
Lingüísticament, J. Budenz els classifica com a fínics meridionals, amb finesos i maris, i Damner com a fínics del Volga. Setälä els considera intermedis entre els finesos i els mari. Les dues parles es diferencien fonèticament perquè la š finoúgrica es manté en mokša però en erz'a esdevé č, així šejec i šapama esdevenen čejer i čapamo, que originen happami en finès i savanyú en hongarès. Tanmateix, concorda amb les llengües baltofíniques i amb el mari en la despalatalització de *n', que dona nola (mordovià), nuole (finès), nal (mari), nyal (hongarès) i nul (komi).
Nominatiu Genitiu Datiu Ablatiu Translatiu Il·latiu Inessiu Elatiu Prolatiu Latiu Abessiu CausatiuErzya мастормастороньмастороненмастордомасторксмасторсмасторсомасторстомасторгамасторумасторвтомо-Moksha мастормастороньмастортимастордамасторксмасторсмасторсамасторстамасторгамасторсмасторфтомамасторонкса
Referències
Vegeu també Literatura mordoviana
Enllaços externs Arxiu sobre la llengua erzya MP3s en mordovià
Categoria:Llengües fino-volgaiques Categoria:Mordòvia