El Regne d'Anuradhapura (Sinhala: , Tamil:அனுராதபுர இராச்சியம்), anomenat així per la seva ciutat capital, fou el primer regne establert a l'antiga Ceilan. Fundat pel rei Pandukabhaya el 377 aC, l'autoritat del regne es va estendre per tot el país, tot i que diverses àrees independents van emergir de tant en tant, i encara més nombroses cap al final del regne. No obstant això, el rei de Anuradhapura va ser vist com el governant suprem del país per tot el període d'Anuradhapura període. El budisme va jugar una funció forta en aquest període, influint en la seva cultura, lleis, i mètodes de governança. La societat i la cultura van ser revolucionades quan la fe va ser introduïda durant el regnat del rei Devanampiya Tissa; aquest canvi cultural fou encara més enfortit per l'arribada de la relíquia de la Dent de Buda a Ceilan i el seu patronatge estès pels seus governants.
Les invasions d'India del sud foren una amenaça constant per tot el període d'Anuradhapura . Governants com Dutthagamani, Valagamba, i Dhatusena foren notables per derrotar els Indis del sud i recuperar el control del regne. Altres governants que són notabled per les seves consecucions militars inclouen a Gajabahu I, que va llançar una invasió contra els invasors, i Sena II, que va enviar els seus exèrcits per assistir un príncep de Pandya.
Com que el regne era en gran part basat en la agricultura, la construcció de treball d'irrigació era una tasca important del regne d'Anuradhapura, assegurant subministrament d'aigua en la zona seca i ajudant el país a ser auto suficient. Diversos reis, principalment Vasabha i Mahasena, va construir gran reserves i canals, els quals van crear una vasta zona de reg i una complexa xarxa al Rajarata (meitat nord de l'illa) en tot el període Anuradhapura. Aquestes construccions són una indicació de l'avançat tècnic i les habilitats d'enginyeria que es van utilitzar per crear-los. Les famoses pintures i estructures a Sigiriya; les stupes de Ruwanwelisaya i Jetavana, i altres grans stupas; edificis grans com el Lovamahapaya; i obres religioses (com els nombrosos Budes) demostren l'avenç en el període d'Anuradhapura en escultura.
La ciutat d'Anuradhapura El 543 aC, el príncep Vijaya (543–505 aC) va arribar a Sri Lanka, havent-hi estat expulsat de la seva pàtria a l'Índia. Finalment va posar l'illa sota el seu control i es va establir com a rei. Després va establir pobles i colònies per tot el país. Una d'aquestes va ser establert per Anuradha, un ministre del reo Vijaya, en les ribes d'un riu anomenat Kolon i va ser anomenat Anuradhagama.
El 377 aC, el rei Pandukabhaya (437–367 aC) la va fer la seva capital i va desenvolupar allí una prospera ciutat. Anuradhapura (o Anurapura) Va ser anomenada pel ministre que va establir el poble i d'un avi de Pandukabhaya que va viure allà. El nom era també derivava de l'establiment de la ciutat en el lloc de bon auspici anomenat Anura. Anuradhapura fou la capital de tots el monarques que va governar el país durant en anomenat regne d'Anuradhapura, a excepció de Kashyapa I(473–491), qui va escollir Sigiriya com la seva capital. La ciutat apareix marcada en el mapa mundial de Ptolemeu.
Història El rei Pandukabhaya, el fundador i primer governant del regne d'Anuradhapura va fixar les fronteres del país i va establir un sistema d'administració per fixar el cap del poble. Va construir ermites, cases pels pobres, cementiris i tancs de reg. Va portar una gran porció del país sota el control del regne d'Anuradhapura. Tanmateix, no va ser fins al regnat de Dutthagamani (161–137 aC) que el país sencer fou unificat sota l'autoritat d'Anuradhapura. Va derrotar 32 governants en diferents parts del país abans de matar a Elalan, el governant Chola que havia ocupat Anuradhapura, i va pujar al tron. La crònica Mahavansa descriu el seu regnat amb molt elogi, i dedica 11 dels 37 capítols al seu regnat. Igual que Elalan és descrit com un rei de guerrer i un devot budista. Després d'unificar el país, va ajudar a establir el budisme sobre una base ferma i segura, i va construir diversos monestirs i santuaris incloent-hi el Ruwanweli Seya i el Lovamahapaya.
Un altre rei notable d'Anuradhapura fou Valagamba (103, 89–77 BC), també conegut com a Vatthagamani Abhaya, qui fou expulsat per fins a cinc invasors d'India del sud però va recuperar el seu tron després de derrotar aquests invasors un per un i va unificar el país un altre cop sota el seu govern. Saddha Tissa (137–119 aC), Mahaculi Mahatissa (77–63 aC), Vasabha (67–111), Gajabahu I (114–136), Dhatusena (455–473), Aggabodhi I (571–604) i Aggabodhi II (604–614) estigueren entre els governants que van dominar tot el país sencer després de Dutthagamani i Valagamba. Els governants des de Kutakanna Tissa (44–22 aC) a Amandagamani (29–19 aC) també van dirigir el país sencer des de la caotal Anuradhapura. Altres governants no van poder mantenir el seu govern sobre l'illa sencera, i les regions del sud sovint es va fer independents (Ruhuna i Malayarata o país dels turons) per limitats períodes. Durant els anys finals del regne d'Anuradhapura les rebel·lions van esclatar i l'autoritat dels reis gradualment van declinar. En temps de Mahinda V (982–1017), el darrer rei d'Anuradhapura, el govern reial havia esdevingut tan dèbil que i ni tan sols podia organitzar correctament la recaptació d'impostos.
Durant els temps de Vasabha, Mahasena (274–301) i Dhatusena, la construcció de grans tancs de reg i canals va tenir prioritat. Vasabha va construir 11 tancs i 12 canals, Mahasena va construir 16 tancs i un gran canal, i Dhatusena va construir 18 tancs. La majoria dels altres reis també van construir tancs de reg per tot el Rajarata (meitat nord de l'illa), sobretot a l'àrea al voltant d'Anuradhapura. Pel final del regne d'Anuradhapura, un gran sistema de reg i una intricat xarxa era disponible per tot el Rajarata (o Raja Rata) per donar suport a l'agricultura del país.
Arribada del budisme alt=Large Bo tree (Ficus religiosa) surrounded by a white wall and a golden fence.|miniatura|El Jaya Sri Maha Bodhi avui, al qual el regne va ser ofert per Devanampiya Tissa. Un dels esdeveniments més notables durant el regne d'Anuradhapura fou la introducció de budisme al país. Una forta aliança va existir entre Devanampiya Tissa (250–210 aC) i Aixoca de l'Índia, el qual va enviar al monjo Arahat Mahinda, quatre altres monjos, i un novícia a Sri Lanka. Van trobar a Devanampiya Tissa a Mihintale. Després d'aquesta reunió, Devanampiya Tissa va abraçar el budisme i l'ordre dels monjos va ser establerta en el país. Devanampiya Tissa, guiat per Arahat Mahinda, va fer passos per establir fermament el budisme en el país.
Poc després, la princesa i bhikkhuni (una mena de monja) Sanghamitta va arribar de l'Índia per tal d'establir el Bhikkhuni sasana (una ordre de monges) al país. Va portar un plançó del Sri Maha Bodhi, l'arbre sota el que Buda va assolir la il·luminació, el qual fou llavors plantat a Anuradhapura. Devanampiya Tissa va establir en el seu regne el recent plantat Jaya Sri Maha Bodhi. Això és considerat l'establiment del budisme a Sri Lanka
Arribada de la relíquia de la Dent Sagrada Durant el regnat de Kithsirimevan (301–328), Sudatta, el subrei de Kalinga, i Hemamala van portar la relíquia de la Dent de Buda a Sri Lanka a causa de malestar en el seu país. Kithsirimevan el va portar en processó i va col·locar la relíquia en una mansió que va anomenar Datadhatughara. Va ordenar que aquesta processó es fes anualment, i això es fa com a tradició en el país. La Dent de Buda aviat esdevingué un dels objectes més sagrats del país, i un símbol de reialesa. La persona que estava en possessió de la Dent seria el governant de dret del país. Per això sovint es va mantenir dins del palau reial.
Invasions Diverses invasions van afectar el regne d'Anuradhapura, totes les quals va ser llançades des de l'Índia del sud. La primera invasió enregistrada en la història del país fou durant el regnat de Suratissa (247–237 aC), en la que fou enderrocat per dos comerciants de cavalls de l'Índia del sud anomenats Sena i Guththika. Després de governar el país per 22 anys, van ser derrotats per Asela (215–205 aC), que al seu torn foren enderrocats per una altra invasió dirigida per un príncep Chola anomenat Elara (205–161 aC). Elara va governar durant 44 anys abans de ser derrotat per Dutthagamani (Duttugamunu). Tanmateix, el Mahavamsa rècorda que aquests reis estrangers van governar el país per la força i legalment.
El país va ser envaït un altre cop el 103 aC per cinc caps dravídics anomenats Pulahatta, Bahiya, Panya Mara, Pilaya Mara i Dathika, que van governar fins al 89 aC quan van ser derrotats per Valagamba. Una altra invasió va ocórrer el 433, i el país va caure sota el control de sis governants d'Índia del sud. Aquests foren Pandu, Parinda, Khudda Parinda, Tiritara, Dathiya i Pithiya, sent aquest derrotat per Dhathusena que va recuperar el poder el 459. Més invasions i incursions des de l'Índia del sud van ocórrer durant els regnats de Sena I (833–853) i Udaya III (935–938). La invasió final durant el regne d'Anuradhapura, amb què va acabar el regne i va deixar el país sota el govern dels Colas, va tenir lloc durant el regnat de Mahinda V.
Tanmateix, cap d'aquests invasors va poder estendre el seu govern a Ruhuna, la part del sud del país, i els governants singalesos i els seus hereus sempre van reorganitzar els seus exèrcits en aquesta àrea i van aconseguir recuperar el seu tron.Durant tota la història de Sri Lanka, Ruhuna va servir com a base per moviments de resistència.
Final del regne El 993, l'emperador Chola Rajaraja I va envair Sri Lanka, forçant el llavors governant singalès Mahinda V a fugir a la part del sud del país. El Mahavamsa descriu el govern de Mahinda V com dèbil, i el país patia de pobresa per aquest temps. També esmenta que el seu exèrcit es va aixecar en contra d'ell a causa de la manca de pagament dels sous. Aprofitant aquesta situació, Rajendra I Chola, fill de Rajaraja I, va llançar una gran invasió el 1017. Mahinda V va ser capturat i portat a l'Índia, i els coles va saquejar la ciutat d'Anuradhapura. Van moure la capital a Polonnaruwa i els posteriors governants singalesos que van arribar al poder després del regnat dels choles van continuar utilitzant-la com a capital, acabant així el regne d'Anuradhapura.
Administració miniatura|424x424px|Sub-Territoris d'Anuradhapura El regne estava sota el govern d'un rei. Les cerimònies de consagració i els rituals associats amb la reialesa van començar durant el regnat de Devanampiya Tissa, sota la influència d'Aixoca de l'Índia. El país sencer va quedar sota el govern d'un monarca únic per Dutthagamani per primer cop. Abans d'això, va tenir diversos principats independents del regne d'Anuradhapura. La successió del tron era patrilineal, o si no podia ser el cas, heretava el germà gran del rei anterior. El rei d'Anuradhapura va ser vist com el governant suprem per tota l'illa, fins i tot en el temps en què no va tenir control absolut de tot el territori.