El crani de Dali o home de Dali (: 大荔人, pinyin: Dàlìrén) és el fòssil d'un crani d'home jove, ben conservat, descobert el 1978 a Tianshuigou, prop del poblat de Jiefang, 30 km al nord de la ciutat de Dali, prefectura de Weinan, província de Shaanxi, República Popular de la Xina.Bahain, J.-J.; Moule, P.-E.; Cauche, D.; Vialet, A. y Dambricourt-Malassé, A. (2004) «Le site de l'Homme de Dali» Dossiers d'Archéologie, p. 66-69
Datació La seva edat, 260.000 a 300.000 anys abans del present, va ser determinada per datació radiomètrica, tant del crani de l'hominí descobert, com d'unes dents de bou que estaven a l'indret.Yin, Gongming; Zhao, Hua; Yin, Jinhuiy y Lu, Yanchou (2002) «Chronology of the stratum containing the skull of the Dali Man». Chinese Science Bulletin, 47(15): 1302-1307. ISSN 1001-6538
Tianshuigou Va ser trobat en una fina capa de grava, de la part baixa de la tercera terrassa del riu Luo (Luò Hé).Cihai ("Mar de las Palabras"), Shanghai cishu chubanshe, Shanghai 2002, , p. 270 L'indret de Tianshuigou (甜水沟遗址), fou declarat el 2006 monument de la República Popular Xina,i és administrat per l'Institut de Paleoantropología i Paleontologia de Vertebrats de Pequín, no està obert al públic.Brown, Peter Dali. En: Peter Brown's Australian & Asian Palaeoanthropology. University of New England (Austràlia). Consult el 13 de novembre de 2016
Conservació El crani, sense mandíbula, es conserva gairebé íntegrament, a diferència de molts altres troballes d'hominins a la Xina. A causa del pes de les capes sedimentàries posteriors, el crani està lleugerament aixafat i la mandíbula superior i el paladar s'han desplaçat lleugerament. Una part de l'os parietal dret no va ser trobada, igual que les dents superiors i l'arc zigomàtic esquerre. Juntament amb el crani, es van recuperar algunes dents de bou i diverses eines de pedra, principalment rascadors.
Característiques En alguns aspectes és semblant a les d' Homo erectus i en particular presenta cresta sagital i arcs superciliares pronunciats. Altres característiques són similars a les d'Homo sapiens, com els pòmuls menys prominents i els ossos del nas aplanats. La capacitat cranial és de 1120 cm³, propera a la dels humans actuals, però més propera a la dels Homo heidelbergensis europeus i, a més, és d'una edat semblant a la del crani europeu de Steinheim, que presenta una capacitat cranial similar. L'anatomia del crani i la seva forma es diferencien, no obstant això, de les dels primers homininos europeus coneguts, com els de Petralona i Atapuerca i dels neandertals.
Inicialment alguns investigadors xinesos havien estimat que el fòssil presenta suficients característiques modernes, com per considerar-ho un «Homo sapiens arcaic».Xinzhi Wu (1981) «A well-preserved cranium of an archaic type of early Homo sapiens from Dali, China». Scientia Sinica, 24(4) p. 530–541 Resumen Per a aquests investigadors, atès que l'home de Dali va viure en una època intermèdia entre l'Home de Pequín (entre 500 000 i 300 000 anys) i l'home de Dingcun (100 000 a 50 000 anys), podria representar un suport a la hipòtesi multirregional o poligenismo, que afirma que els humans moderns no tenen un únic origen africà, sinó que van evolucionar també a Àsia.Dingcun Man Cultural China.
Una anàlisi morfométrica detinguda del crani va trobar tant afinitats amb el Homo erectus xinès, com amb Homo heidelbergensis i en general amb els homininos del Plistocè mitjà d'Europa i de l'Àfrica. Sembla llavors representar una transició de la morfologia arcaica de l'H. erectus xinès a la morfologia no erectus present a Europa i l'Àfrica i en alguns exemplars xinesos tardans, ja sigui per una tendència evolutiva in situ o per la influència dels moviments de població i el flux de gens des d'Àfrica o Europa a través de l'Àsia central.Xinzhi Wu & Sheela Athreya (2013) "A description of the geological context, discrete traits, and linear morphometrics of the Middle Pleistocene hominin from Dali, Shaanxi Province, China"; American Journal of Physical Anthropology 150 (1) p. 141–157.
Després del descobriment de l'hominí de Deníssova s'investiga la hipòtesi segons la qual els fòssils xinesos de Jinniushan, Dingcun i Dali podrien estar relacionats amb els de Deníssova; per tractar de comprovar-la es realitzen diverses comparacions.Santini, Jean-Louis (2010) «Descubren a un primo lejano del hombre, desaparecido hace 30.000 años». AFP, 23 de desembre de 2010
Vegeu també Maba (fòssil)
Referències
Categoria:Arqueologia de la República Popular de la Xina Categoria:Evolució humana Categoria:Homo