Antoni d'Espona i de Nuix (Vic, Osona, 8 de febrer de 1849 – Vic, Osona, 11 de juny de 1917) fou arqueòleg i poeta.
Fundador de l'Esbart de Vic i de la Societat Arqueològica (vicepresident). Fundador i conservador del Museu Episcopal, col·laborà en la redacció del seu catàleg i ofrenà valuosos objectes. Soci de l'Associació Artística i Arqueològica de Barcelona (1886). En el Cercle Literari intervingué en diverses comissions i en particular en la celebració de l'Exposició permanent, origen del Museu. A La Garba Montanyesa, a Lectura Popular i a la Biblioteca d'Autors Vigatans figuren les seves poesies. Traduí obres de Fray Luis de León. La Jerusalem Alliberada, Os Lusiadas i la Divina Comèdia. El seu retrat figura en la sala de recepció del Museu Episcopal.
Referències
Bibliografia MIQUEL S. SALARICH I TORRENTS I MIQUEL S. YLLA-CATALÀ I GENÍS «Vigatans Il·lustres». Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs Vic. Núm. 5-6.
Categoria:Escriptors vigatans Categoria:Morts a Vic Categoria:Arqueòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Historiadors osonencs Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX