El regne de Jaffna (en tàmil , 1215-1619), també conegut com a Regne de Aryacakravarti, va ser un estat que va ocupar part de Sri Lanka i la capital de la qual va ser la ciutat de Jaffna, en la península homònima situada al nord de l'illa. El regne es va fundar després de la invasió de la regió per Kalinga Maga, que era oriünd de Kalinga, en l'Índia. Dominava al començament el nord, nord-oest i oest de l'illa i el 1258 va esdevenir tributari de l'Imperi Pandya, situat en l'actual Índia meridional. Va obtenir la independència el 1323, gràcies al debilitament del domini de Pandya i després de la derrota i expulsió de l'últim governador per Malik Kafur, general de l'exèrcit del Sultanat de Delhi. Durant un breu període en la primera meitat del segle xiv, el regne es va tornar l'entitat política dominant a l'illa, quan tots els altres regnes de la regió van acceptar sotmetre-se-li. No obstant això, en 1450 Jaffna va quedar dominada pel rival regne de Kotte, a conseqüència de la invasió d'un exèrcit tamil acabdillat per Chempaha Perumal, al servei de Kotte.
El regne es va sacsejar el domini de Kotte el 1467. Els monarques posteriors van concentrar els seus esforços en el desenvolupament del potencial econòmic de la regió, mitjançant l'exportació de perles i elefants i l'augment del rendiment de les terres. Durant aquesta època d'estabilitat, es van produir diverses de les més importants obres de literatura en llengua tàmil de la regió i es van construir diversos temples i edificis hindús, entre ells una acadèmia de lletres.
L'arribada de les forces colonials portugueses a l'illa de Sri Lanka el 1505 va originar diversos problemes polítics; especialment greu va ser la seva conquesta de l'estratègic estret de Palk, que permetia la comunicació de tots els regnes de l'illa amb l'Índia meridional. Al principi, molts dels regnes de la regió es van enfrontar als colons portuguesos, encara que amb el temps la regió va acabar pacificada. En 1617, Cankili II, un usurpador, va escometre a les forces portugueses; la seva derrota va precipitar la fi de la independència del regne el 1619, conseqüència de la conquesta portuguesa. Encara que posteriorment alguns rebels com Migapulle Arachchi van intentar recuperar la possessió del regne, les rebel·lions van ser successivament aixafades.
Història Fundació L'origen del regne de Jaffna és obscur i encara controvertit per als historiadors. La teoria més compartida pels principals experts és la que afirma que el regnat de la dinastia Aryacakravarti a Jaffna va començar el 1215, amb la invasió del territori per un cacic anomenat Kalinga Maga, fins llavors desconegut, que al·legava provenir de Kalinga, en l'actual Índia. Amb el suport dels seus soldats i de mercenaris de les regions índies de Kalinga i Damila, Maga va deposar Parakrama Pandya II, un estranger de la dinastia Pandya que governava en l'època el regne de Polonnaruva. esquerra|miniatura|Territoris que pagaven tribut a l'Imperi Pandya cap a 1250, entre els quals es trobava el que més tard va correspondre al regne de Jaffna. Després de la conquesta de Rajarata, Maga va desplaçar la capital a la península de Jaffna, que considerava millor protegida per les selves, i va governar com a vassall de l'Imperi Cola de Tanjore. Un cacic d'origen malai, de Tambralinga —en l'actual Tailàndia—, denominat Chandrabanu va envair l'illa, políticament fragmentada, el 1247. Encara que el rei Parakramabahu II (1236-70) de Dambadeniya va aconseguir repel·lir l'atac, Chandrabanu es va traslladar al nord i en 1255 va usurpar el tron de Maga. Posteriorment, Sadayavarman Sundara Pandya I va envair Sri Lanka i va derrotar a l'usurpador del tron de Jaffna. Sadayavarman va forçar a Chandrabanu a sotmetre's a l'autoritat de Pandya i a pagar tribut a l'imperi. Més tard Chandrabanu va tornar a emprendre una nova invasió del regne singalés, però va ser vençut i mort pel germà de Sadayavarman, Vira Pandya I. L'Imperi Pandya va envair Sri Lanka per tercera vegada durant el govern de Arya Cakravarti, qui va establir el Regne de Jaffna.
Dinastia Aryacakravarti Quan Chandrabhanu va intentar per segona vegada envair el sud de l'illa, l'Imperi Pandya novament va donar suport al rei singalés; mort Chandrabhanu el 1262, va imposar en el tron a Aryacakravarti, el ministre encarregat de la invasió. Aprofitant-se de la creixent vulnerabilitat de l'Imperi Pandya motivada per les freqüents invasions musulmanes, els diversos monarques de la dinastia Aryacakravarti van proclamar la independència del Regne de Jaffna, que va esdevenir una potència regional a l'illa. Tots els reis posteriors de Jaffna van afirmar ser descendents d'un tal de Kulingai Cakravarti, al que s'identifica amb Kalinga Maga, encara que van mantenir el cognom de Pandya. miniatura|Extensió màxima del Regne de Jaffna, entorn del 1350. En termes polítics, durant els segles xiii i xiv la dinastia va ser una potència econòmica en creixement, a la qual tots els regnes de la regió pagaven tribut. No obstant això, es va enredar en diversos conflictes amb el Regne de Bisnaga —amb capital a Vijayanagara en el sud de l'Índia— i amb el de Kotte, en el sud del Sri Lanka. Com a conseqüència d'aquests el regne de Jaffna es va fer vassall del de Bisnaga, i va perdre fins i tot la independència a les mans del de Kotte entre 1450 i 1467. Gràcies a la desintegració d'aquest i la fragmentació del Regne de Bisnaga, Jaffna va recuperar novament la independència. El regne mantenia relacions comercials i polítiques estretes amb el de Thanjavur (Tanjore) en el sud de l'índia, així com amb el de Kandia (Kandy) i alguns territoris que havien estat del regne de Kotte. Durant aquest període es van erigir diversos temples hindús i va prosperar la literatura, tant en llengua tamil com en sánscrit.
Conquesta de Kotte i restabliment A conseqüència d'una sèrie d'enfrontaments esdevinguts al llarg del segle xv, el veí regne de Kotte va conquistar finalment el de Jaffna. La conquesta la va dirigir Bhuvanekabahu VI de Kotte, fill adoptiu del rei Parakrama Bahu VI (1410/1412/1415-1467). Primer va sotmetre als diversos cacics tributaris del regne de Jaffna a la regió nord de l'illa; després es van lliurar dues guerres que van acabar amb la submissió de Jaffna. En la primera guerra de conquesta la sort no va afavorir a Bhuvanekabahu i únicament després de la segona va aconseguir apoderar-se del regne rival. Aquestes guerres van tenir lloc en 1449-50 i 1453-4. Després del seu derrocament, el ex-monarca Aryacakravarti i la seva família es van exiliar al sud de l'Índia. Després de disset anys de govern de Bhuvanekabahu VI, aquest va haver de tornar a Kotte a causa de la mort del seu pare, la qual cosa va permetre que Kanakasooriya Cinkaiariyan s'apoderés del regne i recobrés la independència el 1467.
Decadència i dissolució miniatura|esquerra|Família real de Jaffna; a l'esquerra Cankili I (1478–1519), que va repel·lir les primeres incursions de l'Imperi portuguès. miniatura|Situació territorial a Sri Lanka en 1521, després de la divisió del Regne de Kotte. Es mostra el Regne de Jaffna en l'extrem nord de l'illa i els territoris dependents. Els colons portuguesos van arribar a Sri Lanka el 1505. Les seves primeres incursions van tenir com a blanc el regne de Kotte, en la costa sud-oest de l'illa, a causa del lucratiu monopoli del comerç d'espècies del que gaudia i que era d'interès pels portuguesos. El Regne de Jaffna va atreure l'atenció de les autoritats portugueses a Colombo per diversos motius, entre ells la seva interferència amb les activitats dels missioners catòlics, que es creia que afavorien els interessos portuguesos, i el suport que Jaffna prestava a les faccions antiportugueses del Regne de Kotte, com per exemple la formada pels cacics de Citavaca. El regne de Jaffna també funcionava com a base logística pels de Kandia (Kandy), situat a les muntanyes centrals de l'illa i que mancava de ports, pel qual Jaffa era el punt d'entrada de l'auxili militar provinent de l'Índia meridional. A més d'això i a causa de la seva localització estratègica, es temia que el regne de Jaffna pogués ser el lloc on desembarquessin colons holandesos. El rei Cankili I va rebutjar tot contacte amb els portuguesos, arribant a assassinar entre sis-cents i set-cents catòlics paravares a l'illa de Rajar. A aquests catòlics se'ls havia portat de l'Índia per gestionar els lucratius cultius de perles dels monarques de Jaffna.
Estat client miniatura|Fusta usada pels portuguesos durant les conquestes a l'illa de Ceilan. La primera expedició portuguesa, manada pel virrei Constantino de Bragança en 1560, no va aconseguir conquistar del regne, encara que va aconseguir subjugar l'illa de Rajar. Encara que les circumstàncies no estan clares, al voltant de 1582 el regne de Jaffna pagava a Portugal un tribut de deu elefants o l'equivalent en diners. En 1591, durant la segona expedició capitanejada per André Furtado de Mendonça, el rei Puviraja Pandaram va resultar mort, i els portuguesos van col·locar en el tron al seu fill Ethirimanna Cinkam. Encara que amb renuència, el nou monarca va concedir als missioners catòlics total llibertat i als colons portuguesos el monopoli de l'exportació d'elefants. Entre 1593 i 1635, no obstant això, el rei va col·laborar amb el Regne de Kandy facilitant-li l'obtenció de reforços militars del sud de l'Índia amb l'objectiu d'enfortir la resistència d'aquest al domini portuguès. Durant aquest període, va mantenir l'autonomia del regne sense provocar obertament als portuguesos.
Conquesta portuguesa miniatura|esquerra|Mapa de Ceilan durant el domini portuguès, al segle xvi. Després de la mort de Ethirimana Cinkam el 1617, un usurpador de nom Cankili II va ascendir al tron després d'haver assassinat al regent nomenat pel rei mort. Incapaç d'aconseguir el beneplàcit portuguès, Cankili II va sol·licitar ajuda militar a Thanjavur i va autoritzar als corsaris de la costa de Malabar perquè utilitzessin una base a l'illa de Neduntheevu, la qual cosa va crear una amenaça directa a les rutes de navegació portugueses en l'estret de Palk. Cankili II comptava amb el suport dels governants de Kandy i, possiblement va rebre auxili militar del Regne de Thanjavur.
Al juny de 1619 els portuguesos van organitzar dues expedicions: una naval que va ser repel·lida pels corsaris de la costa Malabar i una altra terrestre, dirigida per Filipe d'Oliveira, al capdavant d'un exèrcit de cinc mil homes, que va derrotar a Cankili II i es va ensenyorir de Jaffna. El rei i tots els membres de la família real que van sobreviure a la incursió van ser capturats i enviats a Goa, on el ex-monarca va ser penjat. Als altres presoners se'ls va encarir que es fessin monjos o monges, amb l'objectiu que no engendressin nous pretendents al tron de Jaffna.
De la conquesta portuguesa a la conquesta holandesa miniatura|Conquesta de Jaffna pels holandesos en 1658, després de dos mesos de setge a les forces portugueses a la Fortalesa de Nostra Senyora dels Miracles.