El Monestir Sera (pinyin: Sèlā Sì) és un dels «tres grans» gompa gelugs —universitats monàstiques— del Tibet, situat a dos quilòmetres al nord de Lhasa i al voltant de cinc quilòmetres al nord del Temple de Jokhang. Els altres dos monestirs són el Monestir Ganden i el Monestir Drepung. L'origen del nom prové del fet que el lloc on va ser construït està envoltat per roses salvatges. El Monestir Sera original és responsable de dinou ermites, incloent-hi quatre convents de monges localitzatdes al peu dels pujols al nord de Lhasa.
Va ser fundat el 1419 per Jamchen Chojey de Sakya Yeshe de Zei Gungtang (1355-1435), un deixeble de Je Tsongkhapa, com un complex d'estructures amb el Gran Saló de l'Assemblea i tres col·legis. Durant la revolta de 1959 a Lhasa, el monestir va sofrir severs danys, amb els seus col·legis destruïts i centenars de monjos morts. Després que el Dalai-lama va haver de marxar i asilar-se a l'Índia, molts monjos de Sera que havien sobreviscut a l'atac van marxar a Bylakuppe a Mysore, Índia. Després de les tribulacions inicials, van establir un Monestir Sera en paral·lel en conjunt amb els col·legis Sera Me i Sera Je i el Gran Saló de l'Assemblea, molt similar al monestir original, amb l'ajuda del govern de l'Índia. Ara hi ha més de 3.000 monjos vivint a Sera de l'Índia. Aquesta comunitat també ha expandit les seves activitats missioneres a diversos països en establir centres per propagar el coneixement del budisme.
Antecedents
El Monestir Sera original és un complex d'estructures fundades el 1419 per un deixeble de Je Tsongkhapa. Anterior a l'establiment d'aquest monestir, Tsongkhapa, assistit pels seus deixebles, va construir ermites en llocs alts, sobre l'ermita Sera Utsé. El complex està dividit en dos sectors; la part de l'est conté el Gran Saló de l'Assemblea i habitatges i la part oest té els tres col·legis: el Sera Je Dratsang, el Sera Me Dratsang i el Ngakpa Dratsang, tots instituïts per Tsongkhapa com a universitats monàstiques que proveïen als monjos d'entre 8 i 70 anys. Totes les estructures dins d'aquest complex formaven un circuit de peregrinació en el sentit de les agulles del rellotge, començant pels col·legis, i seguit pel Gran Saló, els habitatges i finalment acabant a l'ermita de Tsongkhapa, per sobre del Gran Saló de l'Assemblea.
Els col·legis Je i Me van ser concebuts per entrenar monjos durant més de 20 anys al programa de tsennyi mtshan nyid grwa tshang (coneixement filosòfic), el qual conclou amb el títol geshe. El col·legi Ngakpa, que va precedir als altres dos, estava exclusivament dedicat a la pràctica del ritual tantra. Abans de 1959, l'administració de cada col·legi comprenia un abat amb un consell de deu lames per a cada col·legi.
En passar els anys, el monestir es va convertir en una ermita on residien al voltant de 6.000 monjos. El monestir era una de les millors ubicacions en el Tibet per ser testimoni de les sessions de debat, les quals es duien a terme d'acord amb un horari fix. Pertany a l'orde Gelug i va ser un dels més grans de Lhasa.
Història miniatura|Monestir Sera el 1938 La història del monestir està fortament connectada al Mestre Lama Tsongkhapa (1357-1419), el fundador de l'orde Gelug, venerat i gran savi guru en les escriptures budistes. Sota la seva divina tutela el seu deixeble Jetsun Kunkhen Lodroe Rinchen Senge va establir el complex del monestir Sera Jey a principis del . Kunkhyen Lodroe Rinchen Senge va servir inicialment com a mestre en el monestir Drepung abans que es construís Sera Jey. La llegenda religiosa narrava com el lloc va ser escollit a causa d'una visió que Tsongkhapa va tenir, on va veure el text complet dels 20 shlokes del Prajnaparamita en el Shunyata, projectat en el cel. Aquest encanteri psíquic li va donar una nova perspectiva del text Tsawasehrab (Fonaments de Madhyamika o Shunyata). Només 12 anys més tard un dels seus pupils, Jamchen Choje, va complir la profecia del seu guru en establir el Sera Je com un centre d'aprenentatge del coneixement dels ensenyaments complets i les pràctiques de la tradició Mahayana.
Providencialment, el rei Nedong Dagpa Gyaltsen va brindar el seu suport econòmic a l'empresa i també, el 1419, va participar en la cerimònia de la fundació de la construcció del monestir. Més detalls pel que fa al desenvolupament de l'edifici incloent la instal·lació d'imatges/ídols sagrats i altres objectes de reverència es van completar d'acord amb els desitjos suprems del Gran Lama Tsongkhapa. El monestir aviat fou conegut com la Plaça de Theckchen ling (Tradició Mahayana). Una altra versió per al nom 'Sera' que es va convertir en un prefix per a 'Monestir' és a causa de la seva localització, envoltat d'arbustos de gerds anomenats 'Sewa' en tibetà, que formaven una mena de 'Rawa' (tanca).
Esdeveniments després de 1959
El 14° Dalai-lama va fugir a l'Índia el 1959 i va cercar asil al país. Durant el mes de març del mateix any, el monestir Sera Jey va ser destruït per un bombardeig on van resultar morts centenars de monjos (el 1959, la quantitat de monjos que vivien a Sera Jey era de 5.629) a part de la destrucció d'antics textos i la pèrdua d'innombrables, inavaluables i antigues obres d'art. Molts dels que van sobreviure (monjos i civils) aquest atac per part dels xinesos van fugir a l'Índia sota severes condicions climàtiques, ja que era hivern, a través dels Himàlaies. Després d'aquest èxode massiu de persones del Tibet incloent a centenars de lames, monjos i geshes de Sera Jey, quan van arribar a l'Índia es van restablir a Bylakuppe, prop de Mysore, com un establiment exclusiu dels tibetans amb assistència remesa pel govern de l'Índia. Va ser el 1970 que el grup de 197 monjos Sera Jey amb 103 monjos Sera Mey va establir un monestir especial amb la població de Bylakuppe com a contrapart del monestir tibetà Sera Jey. Com cap dels monjos de Ngagpa Dratsang (Col·legi tàntric) havia sobreviscut la invasió, només el Col·legi Sera Mey i el Col·legi Sera Jey es van tornar a formar a l'Índia. El monestir Bylakuppe té prop de 5.000 monjos budistes d'entre els quals hi ha diversos migrats i molts altres tibetans que no van néixer en la seva pàtria ancestral.
Amb terrenys forestals assignats pel govern de l'Índia, dues branques del monestir Sera, que representen els monjos migrats dels col·legis tibetans Sera Je i Sera Se es van establir; 193 monjos Sera Je van obtenir 59,80 hectàrees i 107 monjos Sera Me van obtenir una assignació de l'àrea balancejada. A més, es van construir 38 habitatges amb permisos del govern de l'Índia, per als monjos, per residir i seguir la seva vocació d'acònits en conjunt en llaurar la terra assignada per conrear menjar per a la seva supervivència. Ben establert com un monestir organitzat gràcies als esforços dels monjos, es va completar el 1978 un Saló d'Assemblea de Resar, que podia acomodar 1.500 monjos. Aquest monestir és avui dia el monestir nodal amb la seva afiliació a diversos monestirs més petits escampats al voltant de diverses regions del Tibet; la seva popularitat es pot mesurar amb els 3.000 o més monjos que hi viuen. Encoratjats per l'èxit i notant la pressió de la infraestructura existent, en addició es va construir un Saló d'Assemblea molt més gran que pot acomodar 3.500 monjos. Amb aquest desenvolupament, Sera ara té dues facetes, l'original «Sera tibetà» i Bylakuppe el «nou Sera» de la «diàspora tibetana» amb la seva contrapart, els monestirs Jé i Mé, i amb el Col·legi Ngakpa afegit com una altra contrapart. La comunitat Sera-Índia del monestir Bylakuppe s'ha tornat global amb la seva activitat missionera en establir centres en molts indrets del món, per tal d'eliminar l'aïllament cultural d'abans del 1959 del Tibet.
El monestir Sera del Tibet, que podia allotjar més de 5.000 monjos el 1959, a pesar que va acabar amb molts danys després de la invasió del Tibet i de la Revolució de 1959, es manté funcional després de la seva restauració. En el 2011, segons fonts locals, hi havia prop de 3.000 monjos. La raó per aquest declivi s'atribueix als disturbis tibetans de 2008.
Arquitectura El complex del monestir abasta 11,33 hectàrees de terra que tenen diverses institucions. Les estructures destables eren el Gran Saló de l'Assemblea, els tres Zhacangs (col·legis) i Kamcun (dormitoris) també anomenat Homdong Kangtsang. En el passadís principal, hi havien escriptures escrites amb pols d'or, estàtues, draps aromàtics i murals. Les descripcions donades es relacionen amb l'escenari que existia en el monestir abans de la invasió per part de la Xina el 1959 però la major part dels monestirs s'han declarat com restaurats encara que es diu que la força dels monjos és petita.
Gran Saló de l'Assemblea miniatura|Monestir Sera El Gran Saló de l'Assemblea o 'Tsokchen', datat el 1719, és una estructura de 4 plantes al nord-est del monestir, de cara a l'est, i és on es duen a terme diversos rituals religiosos. El saló fa 2.000 metres quadrats, va ser construït amb 125 pilars (86 columnes altes i 39 columnes curtes) i va ser erigit per Lhazang Qan. El pòrtic d'entrada tenia deu columnes. Les cinc capelles d'aquest edifici tenen estàtues o imatges de Maitreya, Siddharta Gautama, Arhats, Tsongkhapa i Kwan-yin amb mil mans i onze cares. Les antigues i delicades escriptures del 'Gangyur de Tripitaka' també coneguda com a 'Kangyur' (datada el 1410) amb 105 volums escrits en tibetà són una possessió atresorada del monestir. Es diu que Chengzhu, emperador de la dinastia Ming, va presentar aquestes escriptures, impreses en blocs de fusta amb coberta d'or gravat en laca vermella i feta a la Xina, per a Jamchen Chojey, constructor del monestir.
L'entrada al saló era a través d'un pòrtic construït amb 10 columnes. Suspeses del sostre en les parets laterals es trobaven grans thangkes. Una lluerna al centre proveïa llum en el saló durant el dia. La imatge del fundador del monestir, Jamchen Choje Shakya Yeshe, va ser deïficada com la imatge central. Altres deïtats instal·lades eren de Maitreya (5 metres d'altura) flanquejada per estàtues de dos lleons, Dalai Lames V, VII, i XII, Tsongkhapa (amb els seus deixebles favorits), Chokyi Gyeltsen, Desi Sangye Gyatso i moltes més. Les tres capelles internes són Jampa Lhakhang, Neten Lhakhang i Jigje Lhakhang. Una imatge de Maitreya de 6 metres d'altura es deïficava a Kampa Lhakhang instal·lada per vuit Bodhisattves, l'atresorat Kagyur i defensada per Hayagriva i Acala a l'entrada. Jigje Lhakhand alberga la imatge de Xiva amb el seu consort i Shridevi junt amb altres deïtats protectores.
En el segon pis, hi havia tres capelles: Zhelre Lhakhang on Maitreya es podia veure en relleu amb un petit Tsongkhapa en el seu cor; Tu.je Chenpo Lhakhand que tenia un Avalokiteshvara amb onze cares (trobada a Pawangka), Tara i sis Mahakala armats. L'ídol de Shakyamuni Duddha flanquejat per imatges de Gelukpa Lames es va col·locar a Shakyamuni Lhakhang. El tercer i quart pis eren usats com a apartaments privats pels Dalai-lames i els preceptors del Saló de l'Assemblea.
Sera Me Tratsang miniatura|Monestir Sera