Vilanova del Camí, dit popularment Vilanoveta, és un municipi de Catalunya situat a la Conca d'Òdena, a la comarca de l'Anoia, a la dreta del riu Anoia, formant pràcticament un continu urbà amb Igualada, a l'aiguabarreig de la Riera d'Òdena amb l'Anoia. La major part de la població es troba al nucli del municipi, però existeixen dos nuclis separats a Can Titó i els Moletons. Forma part de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena.
Geografia Llista de topònims de Vilanova del Camí (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Demografia La proximitat amb Igualada ha afavorit un espectacular augment demogràfic (de 626 habitants el 1950 a 5.367 el 1970 i 12.039 al 2006). S'han format extensos barris obrers com els de Sant Hilari, la Pau i Santa Llúcia.
Història Vilanova del Camí neix al costat de l'antic camí ral que unia Barcelona amb Lleida i que anys més tard va unir Catalunya amb l'Aragó. El nucli es va formar proper a Igualada. La història de Vilanova és recent, ja que la unificació dels dos nuclis de població que originaren l'actual Vilanova no es va produir fins al 1830. Els dos nuclis eren: el de la Quadra de Vilanova, que jurisdiccionalment pertanyia a Santa Margarida de Montbui, i el de Vilanova del Camí que era dels Claramunt. Les primeres cases es construïren al costat d'un casal fortificat que actuava de torre d'avançada del castell de Claramunt. El 1206 trobem per primera vegada citat aquest castell, però no és fins al 1324 () que apareix el nom de Vilanova del Camí en un document. En aquest mateix segle tenim notícies d'una comunitat jueva i es comença a fer referència a l'església de sant Hilari.
A partir del la població de Vilanova comença a créixer. L'economia que fins aleshores estava basada en l'agricultura es diversifica amb la construcció de molins. L'any 1727 el duc de Medinaceli atorga a Vilanova la segregació de la Pobla de Claramunt i el 1779 l'església de Sant Hilari passa a ser parròquia independent de la Pobla.
La crisi industrial igualadina influeix en una important davallada demogràfica que situa la població de Vilanova en 450 habitants a principi del . Aquesta evolució demogràfica demostra, altra vegada, la dependència del municipi de les indústries igualadines. A final de segle la tendència comença a trencar-se amb l'arribada del tren, que comportarà la instal·lació de guixeres i bòbiles a prop del ferrocarril. L'evolució del continua anant a remolc d'Igualada. La indústria del gènere de punt atrau una forta immigració als anys seixanta i setanta que troba a Vilanova sòl econòmic per als seus habitatges. La població vilanovina va augmentar de forma espectacular i van créixer nous barris, sovint mancats de les mínimes infraestructures.
Política Composició de la corporació municipal
Alcaldes en el període democràtic
Llocs d'interès miniatura|Presa del Parc Fluvial de Vilanova del Camí Museu de l'Aigua, Col·lecció Gavarró. Parc Fluvial de Vilanova del Camí
Festes i fires Vilanova destaca per l'organització de múltiples activitats lúdiques i firals, algunes de les quals es basen en la tradició i la història del municipi i, fins i tot, de Catalunya. Totes aquestes celebracions contribueixen a mantenir viva la memòria de la població i al mateix temps reforcen els llaços d'unió entre els habitants i el sentiment de pertinença al poble. Les activitats més destacades són les següents:
Mitjans de comunicació Ràdio Nova: és la ràdio municipal Butlletí mensual Vilanova Informació Televisió Vilanova (emissió en línia)
Referències
Enllaços externs