Els aka (també BaAka, Biaka o Bayaka) són un poble indígena caçador-recol·lector de la conca del Congo, tradicionalment inclòs entre els pobles pigmeus de l'Àfrica central. Habiten principalment les selves tropicals del sud-oest de la República Centreafricana i del nord de la República del Congo.
Tradicionalment, els aka han basat bona part de la seva subsistència en la caça i la recol·lecció i han mantingut relacions econòmiques i socials estretes amb comunitats agricultores veïnes. Les comunitats estudiades al sud de la República Centreafricana intercanvien productes forestals amb agricultors Ngandu, dels quals obtenen també productes cultivats.
A la regió de Dzanga-Sangha, el profund coneixement que els BaAka tenen de la selva els ha donat un paper important en projectes de recerca, conservació de la natura i turisme.
El cant polifònic dels aka és una de les manifestacions culturals més conegudes d'aquest poble. La UNESCO el va proclamar el 2003 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i, el 2008, el va inscriure a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Denominacions miniatura|Infants aka a la Reserva Especial de Dzanga-Sangha.
En la bibliografia antropològica, aquest poble apareix habitualment amb el nom d'aka, però també s'utilitzen les formes Biaka i Bayaka.
La denominació «pigmeu», emprada històricament per agrupar diversos pobles caçadors-recol·lectors de les selves de l'Àfrica central, engloba grups amb llengües, cultures i trajectòries històriques diferents. Per aquest motiu, en la bibliografia contemporània és habitual utilitzar els etnònims específics de cada poble.
Distribució geogràfica Els aka habiten principalment les selves equatorials del nord de la República del Congo i del sud-oest de la República Centreafricana. Una estimació publicada el 2015 situava la població total en prop de 40.000 persones.
A la regió de Dzanga-Sangha, els BaAka viuen entre els rius Ubangi i Sangha. Les autoritats de l'espai protegit estimen que unes 5.000 persones BaAka viuen dins o als voltants de les àrees protegides de Dzanga-Sangha.
miniatura|Campament aka a la Reserva Especial de Dzanga-Sangha.
Els grups aka han estat tradicionalment molt mòbils. Els estudis antropològics descriuen grups habituals d'entre 20 i 35 persones, formats principalment per famílies emparentades, que traslladen els seus campaments diverses vegades a l'any.
Part del seu territori tradicional coincideix amb la Trinacional de la Sangha, espai transfronterer integrat pel Parc nacional Dzanga-Ndoki, el Parc Nacional de Nouabalé-Ndoki i el Parc Nacional de Lobéké. El conjunt fou inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2012.
La UNESCO assenyala que els drets i les formes de subsistència tradicionals dels pobles locals i indígenes, entre els quals cita explícitament els BaAka, constitueixen un element fonamental de la gestió d'aquest espai protegit.
Forma de vida Organització social La societat aka és fortament igualitària. Els estudis antropològics destaquen com a valors socials fonamentals l'igualitarisme, l'autonomia individual i el repartiment de recursos i responsabilitats entre els membres del grup.
Els campaments solen reunir diverses famílies nuclears. No existeix una estructura política centralitzada ni una autoritat permanent amb poder coercitiu sobre la resta del grup. Algunes persones poden gaudir de prestigi per la seva edat, coneixement ritual, habilitats de caça o coneixement medicinal, però aquesta posició no els confereix una autoritat general sobre la comunitat.
La cooperació i el repartiment d'aliments són elements importants de la vida comunitària. El menjar obtingut pels membres del campament és compartit, especialment la carn, la distribució de la qual segueix normes socials específiques.
Mobilitat i campaments La mobilitat ha estat una característica tradicional de la vida aka. Els grups es desplacen periòdicament entre diferents campaments segons els recursos disponibles, les activitats de caça i recol·lecció i les relacions amb les poblacions agricultores veïnes.
Durant les darreres dècades, però, en algunes zones ha augmentat el temps que les famílies passen prop de carreteres i assentaments permanents. A Dzanga-Sangha, les autoritats de l'espai protegit assenyalen una tendència creixent a la sedentarització i els canvis socials associats a l'explotació forestal i a l'arribada de nova població.
Alimentació, caça i recol·lecció miniatura|Preparant el foc en un campament aka de la Reserva Especial de Dzanga-Sangha.
La caça i la recol·lecció continuen tenint un paper central en la subsistència aka. La seva alimentació tradicional inclou carn de caça, fruits, fulles, bolets, tubercles, insectes i mel.
Una de les pràctiques més característiques és la caça col·lectiva amb xarxes. En aquestes caceres poden participar homes, dones i infants, mentre diferents membres del grup fan avançar els animals cap a les xarxes.
També s'utilitzen altres tècniques de caça segons la presa, l'estació i la composició del grup, entre elles arcs o ballestes, llances i trampes. La recol·lecció varia igualment segons les estacions i proporciona nombrosos recursos vegetals i animals de la selva.
Els aka mantenen relacions d'intercanvi amb poblacions agricultores. En les comunitats estudiades a la República Centreafricana, els Ngandu intercanvien mandioca, blat de moro, plàtans i altres productes cultivats per carn i altres productes forestals obtinguts pels aka.
Llengua La llengua aka és una **llengua bantu**, tradicionalment classificada dins el grup C10. Els estudis lingüístics en descriuen els trets morfològics i sintàctics característics de les llengües bantu.
Els aka han mantingut durant segles un contacte lingüístic intens amb els pobles agricultors veïns. En les comunitats estudiades al sud de la República Centreafricana, la llengua aka i la dels Ngandu pertanyen totes dues al grup bantu, tot i que l'aka conserva també vocabulari relacionat amb la vida forestal compartit amb altres pobles caçadors-recol·lectors de la conca del Congo.
La transmissió cultural continua essent principalment oral, i la música, els relats i els coneixements sobre la selva tenen un paper important en aquesta transmissió.
Cultura Música La música vocal ocupa un lloc destacat en la vida social i ritual dels aka. La seva tradició es caracteritza per una polifonia contrapuntística complexa de quatre veus, basada en la improvisació i dominada pels membres de la comunitat.
Els cants i les danses formen part de cerimònies relacionades, entre altres coses, amb l'establiment de nous campaments, la caça i els funerals. Les interpretacions poden anar acompanyades de percussió i instruments de corda.
La UNESCO destaca també el caràcter oral d'aquesta tradició i la participació dels infants en els rituals com a mecanisme de transmissió del coneixement musical entre generacions.
miniatura|300px|Louis Sarno amb membres d'una comunitat Bayaka de la República Centreafricana.
Una de les col·leccions sonores més extenses dedicades a aquesta cultura fou reunida pel nord-americà Louis Sarno. Va arribar a la República Centreafricana el 1985 i va viure durant dècades amb una comunitat Bayaka. El Pitt Rivers Museum de la Universitat d'Oxford conserva una col·lecció de més de mil hores d'enregistraments seus sobre música i paisatges sonors de la comunitat.
miniatura|centre|Enregistrament de cant polifònic tradicional durant una cerimònia nocturna aka a la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, l'agost de 2014.
Creences i rituals Les creences tradicionals aka estan estretament vinculades a la selva. Els estudis etnogràfics descriuen diversos esperits i especialistes rituals, així com cerimònies relacionades amb la caça, la mort i altres aspectes de la vida comunitària.
La música i la dansa tenen un paper important en aquestes cerimònies. Segons la UNESCO, els cants polifònics formen part de rituals relacionats amb la caça, els funerals i la inauguració de nous campaments.
Conservació i situació actual miniatura|Caçador aka transportant una xarxa tradicional de caça a la Reserva Especial de Dzanga-Sangha.
El coneixement que els BaAka tenen de la selva és utilitzat en activitats de recerca científica, conservació i turisme a Dzanga-Sangha. L'administració de l'espai protegit considera que aquest coneixement té un paper fonamental en aquests programes.
Els projectes de conservació de Dzanga-Sangha proporcionen també ocupació i altres serveis a la població local. El World Wide Fund for Nature assenyala que el parc i les organitzacions que hi col·laboren contribueixen a generar ocupació i a facilitar educació, assistència sanitària i suport en matèria de drets humans a les comunitats locals, moltes de les quals són indígenes.
Amenaces i reptes Els BaAka de Dzanga-Sangha afronten importants canvis socials i econòmics. L'administració de l'espai protegit identifica entre els factors de pressió l'arribada de nova població, les concessions forestals, la sobreexplotació dels recursos naturals i una sedentarització creixent.
La mateixa font assenyala que els BaAka han patit històricament discriminació, explotació econòmica i privació de drets en les seves relacions amb sectors de la població majoritària.
La International Work Group for Indigenous Affairs identifica els aka com un dels pobles indígenes de la República Centreafricana i ha documentat la vulnerabilitat de les comunitats indígenes del país, especialment quan perden l'accés als recursos forestals dels quals depenen.
La gestió de la Trinacional de la Sangha planteja també el repte de conciliar la protecció de la biodiversitat amb els drets i els mitjans de subsistència dels pobles indígenes. La UNESCO assenyala que, a la República Centreafricana i a la República del Congo, determinats usos tradicionals dels recursos, incloses la caça i la recol·lecció, no estan permesos dins les àrees estrictament protegides, fet que afecta els mitjans de vida locals i pot generar conflictes.
Vegeu també Reserva Especial de Dzanga-Sangha Parc nacional Dzanga-Ndoki Dzanga Bai Trinacional de la Sangha
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Cant polifònic dels aka a la UNESCO Dzanga-Sangha Protected Areas Indigenous Peoples in the Central African Republic – IWGIA Reel 2 Real – Pitt Rivers Museum
Categoria:Grups humans d'Àfrica Categoria:Grups humans de la República Centreafricana Categoria:Cultura de la República del Congo