fou un lexicògraf, corrector i traductor català, coneixedor de les principals llengües romàniques, a més de l'anglès, l'alemany i les llengües escandinaves. Des de 1912 fins a 1939 va treballar a la secció del vocabulari ortogràfic a les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va col·laborar en el Diccionari Aguiló, aleshores anomenat «Inventari Aguiló», el Diccionari General i l'Atles Lingüístic de Catalunya. Era un parent llunyà de Pompeu Fabra i Poch. Quan el 1940 les forces franquistes van expulsar l'IEC de les Oficines Lexicogràfiques, va poder salvar documents manuscrits per a una nova gramàtica de Fabra. Durant la dictadura, des de 1942 va participar com a professor en els Estudis Universitaris Catalans i des del 1943 va treballar com a corrector professional a l'IEC en la clandestinitat. També és conegut per les seves traduccions d'algunes obres clàssiques, i per la seva participació en el projecte de la Biblioteca Popular dels Grans Mestres (1907-1910).
Traduccions destacades Antonius i Cleopatra de William Shakespeare Promesa de Berta Ruck El Pesquer «Bona Esperança» traducció del drama Op hoop van zegen'' (1900) de Herman Heijermans
Referències
Bibliografia
Categoria:Lexicògrafs catalans del sud contemporanis Categoria:Traductors catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1944 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Correctors de textos catalans del sud Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1876