, nom complet amb patronímic Kondrati Fiódorovitx Riléiev, , fou un poeta rus, activista social, decabrista i un dels cinc líders executats de la insurrecció de desembre 1825.
Biografia El seu pare, Fiódor Riléiev, era un noble empobrit, un petit terratinent que més tard va treballar com a gerent d'una de les finques de príncep Golitsin.Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature,page 704. London: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998
Tot i les dificultats pecuniàries de la seva família, Riléiev va poder estudiar al cos de patges, una acadèmia militar d'elit on hi estudiaven únicament membres de la noblesa, a Sant Petersburg.Després de la seva graduació, Riléiev va ser destinat a la primera companyia de cavalleria de la primera reserva de brigada de l'artilleria.Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature,pàg. 704. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998 Va participar en les campanyes estrangeres de 1814 i 1815, entra d'altres a Polònia, Alemanya i França, durant les Guerres Napoleòniques.Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature, pàg. 704-705. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998
El 1818, Riléiev va renunciar al seu càrrec, i per un temps va treballar com a tutor dels fills d'un ric terratinent anomenat Teviaixev. Un any més tard es va casar amb la filla del propietari, Natàlia Teviaixeva, i fou pare de dos fills. Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature, pàg. 704. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998
Carrera Es va guanyar el reconeixement en els cercles literaris en 1820, per escriure l'oda satírica Al favorit, adreçada a un impopular funcionari tsarista, Aleksei Araktxéiev.Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature,pàg 705. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998Pushkarev, Sergei. The Emergence of Modern Russia 1801-1917, pàgina 12 Nova York: Holt, Rinehart i Winston, 1963 Aquest mateix any es va unir a una lògia maçònica a Sant Petersburg, on va entrar en contacte amb diversos futurs membres de la revolta dels desembristes.
Amb la necessitat d'un ingrés regular, entre 1821-1824 Riléiev va treballar com a assessor del tribunal penal de Sant PetersburgCornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature, pàgina 704. Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 1998 Sovint va utilitzar la seva posició per ajudar a homes i dones comuns en dificultats.Sutherland, Christine. The Princess of Siberia: The Story of Maria Volkonsky, pàgina 90. Nova York: Farrar, Straus i Giroux, 1983 Un dels que va rebre el seu ajut fou un jove de vint anys, Aleksandr Nikitenko, educat serf ucraïnès, que treballava a Sant Petersburg, a qui Riléiev va trobar en una llibreria.Jacobson, Helen Saltz. The Diary of a Russian Censor, pàg.s xiii-xiv. Amherst, MA: University of Massachusetts Press, 1975 Nikitenko havia estat lluitant des de fa algun temps per obtenir l'emancipació.Jacobson, Helen Saltz. The Diary of a Russian Censor, pàg. xiii-xiv. Amherst, MA: University of Massachusetts Press, 1975 a explicar el seu dilema a Ryléyev, que immediatament es va posar a convèncer diversos influents oficials de cavalleria, antics companys seus, per fer campanya per la llibertat de Nikitenko. El cas Nikitenko va esdevenir una causa cèlebre a Sant Petersburg, i la pressió en última instància va resultar ser massa dura de suportar per al propietari de Nikitenko, el comte Xeremétev,Jacobson, Helen Saltz. The Diary of a Russian Censor, pages xiv & 2. Amherst, MA: University of Massachusetts Press, 1975 el qual acabaria concedint-li llibertat l'11 d'octubre de 1824.Jacobson, Helen Saltz. The Diary of a Russian Censor, pàg. xiv. Amherst, MA: University of Massachusetts Press, 1975
Riléiev no va abandonar completament, però, les seves activitats literàries. En 1821, es va unir a la Societat lliure dels amants de la literatura russa, - una influent associació d'escriptors i intel·lectuals russos.Entre 1823 i 1825 va editar amb el seu amic Aleksandr Bestújev l'almanac L'estrella polar, Poliàrnaia zvezdà on es varen publicar obres de Puixkin, Jukovski, Griboiédov, Krilov, Baratinski, Iazíkov Viàzemski i altres poetes del moment.Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature,pàg. 544. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998Dickinson, Sara. Breaking Ground: Travel and National Culture in Russia from Peter I to the Era of Pushkin, pàg. 170. Amsterdam: Rodopi, 2006 També va continuar escrivint poesia durant aquest període. Els seus poemes més coneguts són Valor civil, Grajdanskoie mujestvo, El ciutadà, Grajdanin, i Confessions de Nalivaiko, Ispoved NalivaikiCornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature, pàg. 705. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998 L'obra de Riléiev fou influenciada en gran manera pel seus compatriotes Puixkin, Derjavin, Gneditx i el poeta britànic Lord Byron, els versos i el relat del qual sobre la Guerra d'independència de Grècia serviren per inspirar molts intel·lectuals i artistes russos de la generació de Riléiev.Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature,pages 704-705. London: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998 Riléiev fou un poeta menor, però la seva poesia era apassionada i popular en el moment de la seva publicació.Jacobson, Helen Saltz. The Diary of a Russian Censor, pàg. xiii. Amherst, MA: University of Massachusetts Press, 1975Amert, Susan. "In a Shattered Mirror: The Later Poetry of Anna Akhmatova," pàg 120. Stanford, CA: Stanford University Press, 1992Sutherland, Christine. The Princess of Siberia: The Story of Maria Volkonsky, pàg 90. Nova York: Farrar, Straus & Giroux, 1983
Riléiev no podia mantenir la seva família només amb la seva obra literària, i després de deixar el tribunal del penal, va trobar feina amb la Companyia Russo-Americana com a gerent a l'oficina de Sant Petersburg.Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature, pàg 705. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998Barratt, Glynn. Russian Shadows on the British Northwest Coast of North America, 1810-1890: A Study of Rejection of Defence Responsibilities, pàg. 18-19 Vancouver, B.C.: University of British Columbia Press, 1983
Riléiev el revolucionari En 1823, Riléiev va ser reclutat per Ivan Pusxkin a la revolucionària Societat del Nord ,una organització d'individus disposats a la reforma, majoritàriament veterans de les guerres napoleòniques, dedicada a l'abolició de la servitud, i la substitució de govern del tsar, ja fos amb una societat democràtica repúblicana o amb una monarquia constitucional. En un primer moment, va prendre partit per les posicions constitucional-monàrquiques més moderades, però més tard es va convertir en un ferm partidari de la República.
Riléiev veia probable que la revolta fracassés i els participants fossin executats. Amb tot i això, va argumentar que el seu sacrifici no seria en va, ja que l'aixecament podria "despertar Rússia".De Grunwald, Constantin. Tsar Nicholas I, pàg. 5. Nova York: Macmillan, 1955Sutherland, Christine. The Princess of Siberia: The Story of Maria Volkonsky, pàg. 90. Nova York: Farrar, Straus & Giroux, 1983 Tal com Riléiev va explicar abans de la revolta:
Una convulsió és essencial. La tàctica de la revolució es pot resumir en una sola paraula - atrevir-se. Si fracassem, el nostre fracàs servirà com a lliçó per als que venen després de nosaltres .
Un altre líder dels desembristes, Pàvel Péstel, va aprofundir en les motivacions dels membres de la Societat:
La conveniència de concedir la llibertat als serfs es va considerar des del principi; amb aquesta finalitat es va convidar una bona part de la noblesa a presentar una petició a l'emperador al respecte. Això es va pensar més tard en moltes ocasions, però aviat ens vam adonar que la noblesa no podia ser persuadida .... vam arribar a estar encara més convençuts que la noblesa d'Ucraïna rebutjaria absolutament un projecte similar [proposat pel] seu governador militar.Mazour, A.G. The First Russian Revolution, 1825: the Decembrist movement; its origins, development, and significance, pàg. 8. Stanford, CA: Stanford University Press, 1937
En el seu poema La confessió de Nalevaiko, Riléiev fa al·lusions velades a la seva pròpia disposició a morir per la causa dels desembristes:
Известно мне: погибель ждет Того, кто первый восстает На утеснителей народа; Судьба меня уж обрекла. Но где, скажи, когда была Без жертв искуплена свобода.
Ja sé: la mort està esperant А qui es rebel·la primer Contra els opressors de la gent; El destí ja m'ha condemnat. Però on, digues-me, quan ha estat Sense víctimes, pagada la llibertat.
El 1824 Riléiev fou nomenat membre de la direcció de la Societat del Nord, i estava destinat a tenir un paper clau en el malaurat aixecament.Pushkarev, Sergei. The Emergence of Modern Russia 1801-1917, pàgina 65 Nova York: Holt, Rinehart i Winston, 1963Cornwell, Neil. Reference Guide to Russian Literature, pàgina 704-705. Londres: FitzRoy Dearborn Publishers, 1998De Grunwald, Constantin. Tsar Nicholas I, pàg. 4. Nova York: Macmillan, 1955 Va demostrar ser un orador inspirador i un reclutador de talent. El seu company de conspiració Nikolai Bestújev escriuria més tard de Riléiev:Físicament seu aspecte era poc atractiu i sempre parlava d'una manera molt simple, però quan tocava el seu tema favorit - l'amor del seu país - el seu rostre s'il·luminava, els seus ulls brillants negres brillaven amb una llum sobrenatural i les seves paraules fluïen com un corrent de lava.De Grunwald, Constantin. Tsar Nicholas I, pàgina 4. Nova York: Macmillan, 1955
Durant les discussions entre els desembristes en relació amb la forma de govern que havia de reemplaçar la monarquia, Riléiev, al costat de Nikita Muraviev, es mostrava a favor d'un govern que prengués com a model el dels Estats Units. Si la família imperial es negava a marxar amb tota tranquil·litat cap a l'exili, Riléiev, com Péstel, estava disposat a donar suport al regicidi per tal d'assolir l'objectiu de l'autogovern.De Grunwald, Constantin. Tsar Nicholas I, pàgina 5. Nova York: Macmillan 1955
Un amic de Riléiev, el poeta polonès Adam Mickiewicz, relataria més endavant una reunió decembrista a la qual va ser convidat a assistir, a l'apartament de Riléiev, el mes d'octubre de 1824:Devia haver-hi més d'una dotzena de persones a l'habitació, però al principi no podíem distingir res a causa de la densa boira blava de les pipes i els cigars. Estaven escampats als sofàs i a les finestres del fons; el jove Aleksandr Odóievski i (Aleksandr) Bestújev es van asseure amb les cames creuades, a la moda turca en una catifa persa...Una joventut intensa, de pell pàl·lida, amb un front prominent, una cara com Shelley, alçà un got - "Mort al tsar." El brindis fou rebut amb emoció. Els ulls de color negre atzabeja de Riléiev s'il·luminaren amb una flama interior ... Tots brindaren, excepte jo, un polonès i un convidat ... Al so de la mort del tsar ... el cant rítmic fluïa a través de les finestres obertes perquè tothom el pogués sentir. Una resplendor d'una llanterna, allà a fora al moll, de sobte il·luminà l'habitació. El cant es detingué bruscament, com si la por els ofegués. L'ombra de Radísxev a la Fortalesa va creuar la meva ment.Sutherland, Christine. The Princess of Siberia: The Story of Maria Volkonsky, pàgines 91-92. Nova York: Farrar, Straus & Giroux, 1983
Revolta decabrista
Al matí del 26 de desembre (14 de desembre segons el calendari julià) de 1825, un grup d'oficials al comandament d'uns 3.000 homes s'aplegaren a la Plaça del Senat de Sant Petersburg. Es van negar a jurar lleialtat al nou tsar, Nicolau I; en canvi proclamareen la seva lleialtat al seu germà, el gran duc Constantí, i a la constitució desembrista, tot cridant "Constantí i Constitució '".Sutherland, Christine. The Princess of Siberia: The Story of Maria Volkonsky, pàgines 101. Nova York: Farrar, Straus i Giroux, 1983