El Groasis Waterboxx és un dispositiu per ajudar el creixement dels arbres en àrees seques. Va ser inventat i desenvolupat per Pieter Hoff (1953-2021) un floricultor de la Frísia occidental als Països Baixos.
Com a resultat de contactes amb clients arreu al món va començar a preocupar-se del problema de la la baixada dels nivells de les aigües freàtiques. El 2003 va vendre el negoci familiar per a dedicar-se a la recerca de solucions per a fomentar cultius en zones àrides. Grans àrees al món són massa seques perquè sobrevisquin els plançons, fins que les arrels són prou fortes i profundes per atènyer l'aigua subterrània. Per resoldre aquest problema, va desenvolupar la tecnologia Groasis, que empra la biomimètica i permet enverdir deserts, àrees erosionades, terres ermes i terrenys rocosos i restaurar la coberta vegetal i fer-los productius amb arbres fruiters i hortalisses.
Disseny alt=Creixement de la planta regada pel Groasis Waterboxx|miniatura|Creixement de la planta regada pel Groasis Waterboxx El Groasis és un galleda de polipropilè amb una tapa en la part superior i amb un ble en contacte amb el terreny de sota. Té un túnel vertical i al mitjà espai per a dos plançons. Un ble permet que l'aigua de l'interior de la caixa pugui degotar en el sòl mitjançant capil·laritat. Pels forats del dispositiu les llavors poden germinar aïllant-les un temps per evitar que les aus les mengen i alhora protegir-les contra l'efecte abrasador del sol. El 2018 se'n va llançar una versió biodegradable feta de paper reciclat.
La tapa de la caixa és coberta per petits ressaltis amb superfícies nano-estructurades micro superhidrófobas, que creen un efecte lotus a causa d'una superfície super-hidrofòbica. La tapa serveix per canalitzar la mínima quantitat d'aigua per sifons en el dipòsit central de la caixa.
El producte funciona com una incubadora de plantes, per albergar els plançons, protegits de la calor abrasador del sol, mentre que té un subministrament constant d'aigua. La tapa recull l'aigua de la pluja i la condensació de la rosada de la nit, que després s'emmagatzema en la galleda.
El dipòsit ple d'aigua rega el plançó amb al voltant de 50 ml per dia i fomenta el desenvolupament d'arrels. La caixa és alhora un escut protector contra el sòl i un bol per recollir l'aigua. La temperatura i la humitat per sota i dins de la caixa durant la nit i el dia són més estables que sense la caixa. A partir de 2010, el desenvolupament ha tingut set anys a un cost $ 7,1 milions.Binns, Corey.
Instal·lació Per a instal·lar cal excavar en el sòl un forat adequat, a la mà o amb màquina. Se sembren en el forat d'una a tres plantes, i es col·loca un panell de cartró al voltant per evitar que altres plantes competidores hi germinen.
A les zones seques, la terra al voltant de les plantes s'inocula amb micorriza per alliberar els nutrients en el sòl que d'una altra manera seria inaccessible químicament a les plantes en creixement. S'hi insereix un ble en la part inferior que es baixa llavors sobre les plantes quedant en contacte amb el terreny i s'omple amb aigua.
La part superior de la caixa té dues tapes, en una l'embut de l'aigua de pluja o de la rosada i l'altra el tap del dipòsit de l'aigua de la tapa superior.A'Hearn, Peter.
Proves La caixa ha estat provada durant tres anys a la Universitat Mohamed Primer del Marroc on gairebé el 90% de les plantes van sobreviure amb la caixa en comparació del 10% sense en el grup de control.Fernandes, Sunil.Growing trees in the desert, with the aid of a 'Waterboxx' Voice of America, 12 August 2010. A part dels projectes a zones àrides càlides, la caixa és provat en cellers i en regions fredes de muntanya.Thinking inside the Groasis Waterboxx solves deforestation, water depletion, food shortage PR Newswire, 22 June 2010.Kasica, Stephen.New Tree Seedlings Planted Along North Austin Bus Routes 30 March 2012.Waterboxx experiment Sustainable Neighborhoods of North Central Austin 23 May 2012.
El dispositiu també s'utilitza per conrear arbres amb requeriments d'aigua a les regions temperades, incloent la sembra de la sequoia geganta (Sequoiadendron giganteum) a la regió dels Grans Llacs.
A Espanya es va provar en el projecte «Els Deserts Verds», un projecte de reforestació amb la participació i monitoratge de la Universitat de Valladolid i el suport del programa Life+ de la Unió Europea a 63 hectàrees en cinc diferents províncies d'Espanya (Valladolid, Lleó, Zamora, Saragossa i Barcelona). Les cins zones són diferents pel clima, la naturalesa de sòl, altura, l'ús (terrenys erms, escombrera, àrea d'esquí, bosc cremat, agricultura) i arbres autòctons. L'element comú per a totes és que són molt seques, fins a àrides.
Reconeixement Va guanyar el premi de tecnologia verda de la revista nord-americiana Popular Science del «Best of what is new» (‘el millor del que és nou’) de l'any 2010.Witkin, Jim.Jannot, Mark. La versió biodegradable, feta de paper reciclat, va guanyar el 2018 el premi a la innovació de la Cambra de Comerç dels Països Baixos.
Referències
Vegeu també Agroforesteria Efecte Lotus Desertització Tecnologia ambiental Pou aeri (condensador)
Categoria:Biotecnologia Categoria:Nanotecnologia