El treponema pàl·lid (Treponema pallidum) és una espècie de bacteri gramnegatiu de la família de les treponematàcies (Treponemataceae). És l'agent causal de la sífilis. Té forma helicoidal, allargada i flexible, amb una longitud d’entre 6 i 20 µm i un diàmetre d’uns 0,2 µm. No presenta flagels externs visibles, però es desplaça gràcies a endoflagels interns situats dins de l’espai periplasmàtic, que li confereixen un moviment espiral característic.

Característiques Com a paràsit obligat de l’ésser humà, depèn completament dels nutrients que obté de l’hoste. És un bacteri heteròtrof, amb un metabolisme senzill basat en la glicòlisi, ja que no disposa del cicle de Krebs complet ni d’una cadena respiratòria. Fora del cos de l'hoste no sobreviu bé ja que és molt sensible a la dessecació i a temperatures superiors a 42 °C.

Es reprodueix per fissió binària, com la majoria de bacteris, tot i que és difícil de cultivar en medis artificials; per això, tradicionalment s’ha estudiat mitjançant models animals o tècniques de cocultiu amb cèl·lules eucariotes.mm

Patogènia És un bacteri molt contagiós i agent causant de diverses malalties en l'ésser humà, entre elles la sífilis. Es coneixen quatre subespècies:

T. pallidum pallidum, agent causant de la sífilis (MTS) T. pallidum endemicum, causant de la sífilis endèmica (no MTS) T. pallidum pertenue, agent causant del pian o frambèsia T. pallidum carateum, agent causant de la pinta o mal de Pinto

Cicle vital El seu cicle vital comença amb la infecció a través de petites lesions cutànies o mucoses. Després penetra els teixits i es dissemina per via sanguínia i limfàtica, provocant una infecció sistèmica que pot evolucionar per diverses fases: primària, secundària, latent i terciària. També pot transmetre’s de mare a fetus durant l'embaràs (sífilis congènita). No és resistent a la penicil·lina, per això aquest és un antibiòtic molt utilitzat contra el treponema pàl·lid.

Treponema pallidum continua sent un dels bacteris més estudiats per la seua relació amb malalties infeccioses humanes i per la seua biologia singular dins de les espiroquetes.

Tractament El seu tractament ha estat durant molt de temps la penicil·lina. No obstant això, les injeccions de penicil·lina són difícils d'administrar en un context de poblacions remotes i sense xarxa mèdica bàsica, lloc on les infeccions per aquest bacteri abunden. Per això, un estudi liderat l'any 2012 pel metge Oriol Mitjà va demostrar que n'hi ha prou amb una dosi oral d'una pastilla d'azitromicina, un antibiòtic d'ús comú, per curar-la.

Referències

Categoria:Espiroquetes Categoria:Bacteris patògens Categoria:Sífilis