Nikolai Spiridonovitx Rossolimo, més conegut com a Nicolas Rossolimo (; Kíiv, Imperi Rus, 28 de febrer de 1910 – Nova York, 24 de juliol de 1975) fou un jugador d'escacs rus, estatunidenc, francès i grec, que tenia el títol de Gran Mestre Internacional des de 1953. Després d'obtenir la ciutadania grega el 1929 va poder emigrar a França i fou diversos cops campió de París. El 1952 va emigrar als Estats Units, i hi va guanyar el Campionat Obert dels Estats Units de 1955. Fou resident a Nova York fins a la seva mort.
La variant Rossolimo de la defensa siciliana duu el seu nom.
Biografia i resultats destacats en competició Rossolimo va néixer a Ucraïna quan era part de l'Imperi Rus, fill de Spiridon Rossolimo, un pintor de retrats rus descendent de grecs i la seva muller Xenia Nikolaevna Skugarevskaya, una escriptora de l'aristocràcia que també feia de corresponsal de guerra.Globe Trotter, "Дневник 1899–1906", New York: Rausen Bros., 1951. Era nebot del famós neuròleg i psiquiatre Grigori Ivanovitx Rossolimo. Va viure a Moscou a mitjan 1920s, i es va mudar a París amb la seva mare russa el 1929.
Després que acabés segon rere el Campió del Món José Raúl Capablanca en un torneig a París el 1938, va guanyar el Campionat de França el 1948. http://heritageechecsfra.free.fr/1948.htm (Consultat el 29 de desembre de 2016) També fou Campió de París set cops, un rècord, http://heritageechecsfra.free.fr/paris1932.htm (Consultat el 29 de desembre de 2016) i va empatar dos matxos el 1948 i el 1949 amb Savielly Tartakower. El 1955 va guanyar el Campionat Obert dels Estats Units celebrat a Long Beach, Califòrnia, al desempat, per davant de Samuel Reshevsky. El premi era un automòbil Buick nou.
Rossolimo va jugar representant França a les Olimpíades d'escacs de 1950 i de 1972, i representant els Estats Units a les 1958, 1960, i 1966.OlimpBase Men's Chess Olympiads Nicolas Rossolimo Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1950 i el de Gran Mestre Internacional el 1953.
El 1952, es va mudar als Estats Units amb la seva muller Véra i el seu fill Alexander per retrobar-se amb la seva mare i el seu pare russogrec a Nova York. (Quan va arribar als Estats Units, el seu nom era sovint lletrejat com a "Nicholas".) A Nova York va treballar com a cambrer, taxista, va tocar l'acordió i va fer de cantant, i va muntar un estudi d'escacs per mantenir-se ell i la seva família. El llegendari Rossolimo Chess Studio estava situat a Greenwich Village a Manhattan. Era una mena de cafè que servia menjar i beure, i també venia jocs d'escacs i llibres, però en què el públic - inclosos artistes famosos com ara Marcel Duchamp – podien jugar als escacs entre ells, i de vegades contra Rossolimo per un preu (Rossolimo hauria jugat partides simultànies amb molts dels seus patrocinadors).
Rossolimo va morir a causa de ferides que es va fer al cap en caure per unes escales, just després d'acabar tercer al seu darrer torneig, el World Open de 1975.Nicholas Rossolimo: 1910–1975. Requiem for a Grand Master, per Jerry Kantor // The Village Voice – 25 d'agost de 1975. Fou enterrat en un cementiri rus ortodox a Nova Jersey.
Talent dels escacs
Els millors jugadors als quals Rossolimo va guanyar foren Iefim Bogoliúbov, David Bronstein, i l'exCampió del Món Max Euwe, contra qui va tenir dues victòries i un marcador favorable. També va aconseguir taules contra quatre Campions del Món: José Raúl Capablanca, Max Euwe, Bobby Fischer, i Vassili Smislov. D'acord amb chessmetrics, lloc web que estima els rànquings històrics dels jugadors basant-se en els seus resultats, el seu rànquing més elevat fou el de 15è delm ón, assolit el desembre de 1953."Career ratings for: Rossolimo, Nicolas", Chessmetrics, http://www.chessmetrics.com/cm/PL/PL34119.htm (Consultat 9/25/13)."All active players as of desembre 31, 1953", Chessmetrics, http://www.chessmetrics.com/cm/DL/DL108.htm (Consultat 9/25/13).
Rossolimo va guanyar moltes premis de bellesa i premis a la millor partida per les seves boniques partides, i va ser anomenat un "artista dels escacs".Авербах Ю. "Художник шахмат. К 100-летию Николая Россолимо" // 64 – Шахматное обозрение, № 10, 2010. (Traducció a l'anglès: "Artist of Chess. On the 100th anniversary of the birth of Nicolas Rossolimo", per Iuri Averbakh – Shakhmatnoye Obozrenie, 64 (revista d'escacs), № 10, octubre 2010.)Harold Dondis i Patrick Wolff, "Chess Notes", The Boston Globe, 7 novembre 2011, page G15. Ha estat citat per haver dit (aquí en traducció): "Què se suposa que haig de fer, canviar el meu estil romàntic i esdevenir un caçador de punts a qualsevol preu? No, no ho faré. Lluitaré per l'art dels escacs. No em convertiré en un monstre".Alex Anil, http://alexanil.livejournal.com/259316.html (Consultat 6/24/13). La citació original en rus (parcial) és: "Я буду сражаться за искусство шахмат. Я не превращусь в монстра," Николай Россолимо.Nicolas Rossolimo Documentary, "Rossolimo: Chess Artist", escrit per Jessica Fischer, narrat per Richard Dewoskin, Chess.com, https://www.chess.com/blog/jessicafischerqueen/nicolas-rossolimo-documentary (Consultat 2/8/16).Jessica Fischer, "Rossolimo: Chess Artist", videos 1/2 i 2/2, YouTube, https://www.youtube.com/playlist?list=PLA3C6D97874E59930 (Consultat 2/8/16).
La següent és una de les seves partides més brillants. Al Horowitz, el darrer columnista d'escacs de The New York Times, va dir d'aquesta partida que era "un dibuix amb un caràcter sorprenent, elegant i explosiu".Al Horowitz, "Chess: An Offer of a Queen Leads To a Brilliant White Victory". The New York Times, 12 de juny de 1967. Nicolas Rossolimo–Paul Reissman, San Juan 1967 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Ab4+ 7.Ad2 Axd2+ 8.Cbxd2 d5 9.exd5 Cxd5 10.Db3 Cce7 11.0-0 c6 12.Tfe1 0-0 13.a4 b6? 14.Ce5 Ab7 15.a5 Tc8 16.Ce4 Dc7 17.a6! Aa8 18.Dh3 Cf4 19.Dg4 Ced5 20.Ta3 Ce6 21.Axd5 cxd5 22.Cf6+ Rh8 (diagrama) 23.Dg6!! Dc2 24.Th3! 1–0
El Boston Globe escrivia: "El veritable talent Nicolas Rossolimo va fer una de les més increïbles jugades de tots els temps a Rossolimo-Reissman: 23.Dg6!!".Harold Dondis i Chris Chase, "Chess Notes", The Boston Globe, 23 juny 2015, pàgina B5.
Llegat Una de les innovacions més duradores de Rossolimo és la variant de la defensa siciliana que duu el seu nom – la variant Rossolimo: 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 (vegeu del diagrama). Mentre generalment evita els focs d'artifici tàctics comuns a la siciliana oberta, la variant Rossolimo ofereix a les blanques un cert avantatge d'obertura alhora que permet al primer jugador d'esquivar grans quantitats de teoria associada amb la siciliana oberta.Victor Bologan, The Rossolimo Sicilian: A Powerful Anti-Sicilian that Avoids Tons of Theory, New In Chess, 2011, , 256 pp.
Altres Rossolimo va escriure dos llibres: Les Echecs au coin du feu, una col·lecció dels seus estudis i finals amb un prefaci de Savielly Tartakower, publicat a París el 1947; i Rossolimo's Brilliancy Prizes, autopublicat a Nova York el 1970. També va enregistrar cançons en rus, francès i anglès, en un disc la portada del qual va ser dissenyada per Marcel Duchamp i produït per la Kismet Record Company.Nicolas Rossolimo – Russian Songs, Kismet Hi-Fi Recordings, vol. KR-5. És l'heroi en un capítol del llibre Losing Moses on the Freeway.Chris Hedges, Losing Moses on the Freeway, Chapter IX. Free Press, Simon & Schuster Inc., 2005. També era cinturó marró en judo i va enregistrar un àlbum de cançons russes.
Torneigs i matxs La següent taula mostra els resultats de Rossolimo en la majoria dels torneigs i matxs que va disputar. (La columna "Puntuació" mostra el nombre de punts sobre el total possible. La "+" indica el nombre de partides guanyades, "−" les derrotes, i "=" les taules.)
{| class="wikitable sortable" style="text-align:center" ! Any !! Ciutat !! Torneig !! +V−D=T !! Puntuació !! Lloc |- |1931 ||align=left|París ||align=left|Campionat de París || +11−3=2 || 12/16 ||3-4 |- |1934 ||align=left|París ||align=left|Campionat de París || +12−0=2 || 13/14 ||1 |- |1937 ||align=left|París ||align=left|Exposició Universal de París || || ||1 |- |1938 ||align=left|París ||align=left|Torneig Internacional||+6−1=3|| 7½/10 ||2 |- |1939 ||align=left|París ||align=left|Torneig Internacional||+9−0=5|| 11½/14 ||1 |- |1947 ||align=left|Hilversum ||align=left| Torneig Zonal Europeu || +5−5=3 ||6½/13 ||7–8 |- |1948 ||align=left|París ||align=left|French championship|| +5−0=3 || 6½/8 ||1 |- |1948 ||align=left|Beverwijk ||align=left|Torneig d'escacs Corus || +3-2=4 || 5/9 ||3–4 |- |1948 ||align=left|Bad Gastein ||align=left|Torneig Internacional|| +12−2=5 ||14½/19 ||2–3 |- |1948 || align=left|París ||align=left|Matx contra Savielly Tartakower || +1−1=10 ||6/12 ||tie |- |1948/49 ||align=left|Hastings ||align=left| Hastings International Chess Congress || +4−0=5 ||6½/9 ||1 |- |1949 ||align=left|Southsea ||align=left|Torneig Internacional|| +8−0=2 || 9/10||1 |- |1949 ||align=left|Heidelberg ||align=left|Torneig Internacional|| +4−1=4 || 6/9 ||2 |- |1949 ||align=left|Trenčianske Teplice ||align=left|Torneig Internacional|| +9−4=6 ||12/19 ||4–5 |- |1949 ||align=left|Gijón ||align=left|Torneig Internacional|| +9−0=2 || 10/11 ||1 |- |1949 ||align=left|Venècia ||align=left|Torneig Internacional|| +8−2=5 ||10½/15 ||2 |- |1949 ||align=left|París ||align=left| Matx contra Savielly Tartakower || +5−5=0 || 5/10 || tie |- |1949/50 ||align=left|Hastings ||align=left| Hastings International Chess Congress || +6−0=3 ||7½/9 ||2 |- |1950 ||align=left|Beverwijk ||align=left|Torneig d'escacs Corus || +4−1=4 || 6/9 || 2–3 |- |1950 ||align=left|Gijón ||align=left|Torneig Internacional|| +7−1=3 || 8½/11 || 1 |- |1950 ||align=left|Venècia ||align=left|Torneig Internacional|| +7−2=6 || 10/15 ||3 |- |1950 ||align=left|Amsterdam ||align=left|Torneig Internacional|| +5−2=12 || 11/19 || 8 |- |1950 ||align=left|Mar del Plata ||align=left| Torneig d'escacs de Mar del Plata || +5−3=9 || 9½/17 ||8 |- |1950 ||align=left|Dubrovnik ||align=left|9a Olimpíada d'escacs || +7−1=4 || 9/12 ||2Individual standing |- |1950/51 ||align=left|Hastings ||align=left| Hastings International Chess Congress || +5−1=3 || 6½/9 ||2–3 |- |1951 ||align=left|Reykjavík ||align=left|Torneig Internacional|| +6−0=3|| 7½/9 ||1 |- |1951 ||align=left|Southsea ||align=left|Torneig Internacional|| +6−0=4 || 8/12 ||1–2 |- |1951 ||align=left|Bilbao ||align=left|Torneig Internacional|| +9−0=0|| 9/9 ||1
|1951 ||align=left|La Corunya ||align=left|Torneig Internacional|| ||6½/8 ||1
|1951 ||align=left|Vitòria ||align=left|Torneig Internacional|| +6−0=1|| 6½/7 ||1
|1951 ||align=left|Birmingham ||align=left|Torneig memorial Howard Staunton || +4−2=9 || 8½/15 ||5–8 |- |1952 ||align=left|L'Havana ||align=left|Torneig Internacional|| +9−4=7 || 12½/20 ||6 |- |1952 ||align=left|Saarland ||align=left| Torneig Internacional || || ||1 |- |1952 ||align=left|Nova York ||align=left|Matx contra Arthur Bisguier || +1−0=1 || 1½–½ ||won |- |1953 ||align=left|Milwaukee ||align=left|Campionat Obert dels Estats Units || || ||3–8 |- |1953 ||align=left|Beverwijk ||align=left|Torneig d'escacs Corus || +7−0=4 || 9/11 ||1 |- |1954 ||align=left|Hollywood ||align=left|Pan American Chess Championship || || ||3–4 |- |1954 ||align=left|Nova York ||align=left|Campionat dels Estats Units || +3−2=8 ||7/13 ||6-7 |- |1955 ||align=left|Long Beach ||align=left|Campionat Obert dels Estats Units || ||10/12 ||1 |- |1957 ||align=left|Tarragona ||align=left|Torneig Internacional|| +6−1=2 || 7/9 ||2 |- |1958 ||align=left|Múnic ||align=left|13a Olimpíada d'escacs || +6−1=8 || 10/15 ||3Individual standing |- |1960 ||align=left|Leipzig ||align=left|14a Olimpíada d'escacs || +2−1=3 || 3½/6 || |- |1965 ||align=left|Nova York ||align=left|Campionat dels Estats Units || || 6/11 ||6 |- |1966 ||align=left|L'Havana ||align=left|17a Olimpíada d'escacs || +5−1=4 || 7/10 || |- |1967 ||align=left|Washington, D.C. ||align=left|Eastern Open Chess Championship|| +7−0=2 || 8/9 ||1 |-