El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.
Les forces armènies van lluitar contra els intents otomans de massacrar a la població armènia del vilayet de Van. La insurrecció va esclatar durant la campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial, en la qual les milícies del Daixnak van ser recolzades per l'exèrcit imperial rus per defensar la població armènia de l'armènia otomana. Els armenis no havien previst ni planejar l'aixecament.
Diversos observadors contemporanis i historiadors posteriors han assenyalat que el govern otomà va instigar deliberadament a la resistència armada armènia mitjançant l'aplicació de les condicions dels seus temes, i després va utilitzar aquesta insurrecció com a pretext principal per justificar les deportacions de tots els armenis de l'imperi. No obstant això, les decisions de deportació i extermini es van fer abans del setge de Van.
L'avaluació dels informes dels testimonis va mantenir que la postura dels armenis del vilayet de Van va ser defensiva i un acte de resistència a la matança, sobretot en la ciutat de Van, que va ser un dels pocs casos durant el genocidi armeni que els armenis van lluitar contra les forces armades de l'Imperi Otomà.
Antecedents miniatura|esquerra|Els sis vilayets armenis de l'Imperi Otomà que van ser coneguts com Armènia Otomana o Armènia Occidental Durant el període otomà, Van va ser un important centre de la vida cultural, social i econòmic d'Armènia. Khrimian Hayrik va establir una impremta en Van, i posteriorment va publicar el «Vaspurakan Ardzví» (L'Àguila de Vaspurakan), que va ser la primera publicació periòdica en Armènia.
El 1885, el partit Armenakan es va establir en la ciutat de Van. Poc després, els partits Hunchak i Daixnak, que bàsicament tenien com a missió principal la caiguda de l'Imperi Otomà en l'Anatòlia oriental (els Sis vilayets), també van establir surcusals a la ciutat
Al llarg de 1895 i 1896, els armenis en l'Imperi Otomà va patir en una onada de violència comunament coneguda com «les massacres hamidianes». Mentre que Van va evitar en gran manera la massacres el 1895, els otomans van enviar-hi una expedició militar el juny de 1896. Al principi, els armenis eren capaços de defensar-se a Van però, en acceptar desarmar-se a canvi d'obtenir seguretat, les matances van continuar, culminant en la mort de més de 20.000 armenis.
miniatura|Barris de Van, 1915 Abans de la Primera Guerra Mundial, els valors demogràfics de la província de Van tenien uns valors diferents, basats en diferents fonts. El 1914, els armenis vivien a les ribes del llac Van. Les principals localitats habitades per armenis van ser la ciutat de Van (formada per tres parts, que eren Havasor (Gürpınar), Timar (Gedikbulak) i Archak (Ercek)). Els armenis també vivien als districtes d'Erciş (que està al nord de la província), Çatak, Başkale, i Bahçesaray (al sud de la província). El 1890, en el cens hi havia 79.998 armenis, que estaven ubicats a la ciutat de Van (35%), Erciş (64%), Çatak (37%), Başkale (18%) i Bahçesaray (48%). El cens local del Patriarcat Armeni de Constantinoble de 1912 va afirmar que la població armènia era de 110.000. El cens otomà original de 1914 va declarar que la població armènia era de 67.797 persones i la població musulmana era de 179.422.
El cens oficial de 1914 va ser posat en dubte per la grandària de la població armènia i musulmana. Les estadístiques otomans originals de 1914 van afirmar ser insuficientment representatives per als nens. Els valors corregits per a la província de Van van donar 313.000 musulmans, 130.000 armenis (25%), i aproximadament 65.000 entre sirians, caldeus, nestorians i altres. L'estimació de la població de la ciutat de Van és més difícil. Amb el deteriorament de la situació econòmica i política otomana abans de la Primera Guerra Mundial es van produir grans moviments de població cap a la rodalia de la ciutat, i el recompte de la població en aquell temps va registrar 79.000 musulmans i 34.000 armenis en la ciutat de Van, incloent les àrees circumdants properes. S'estima que la població armènia de la ciutat de Van era prop de 30.000 persones a la tardor de 1914.
Estadística de la població del vilayet de Van (diferents fonts) Unitats administratives TOTAL Gènere Musulmans TOTAL Grecs TOTAL Armenis TOTAL Jueus Nestorians Yezidi Keldani TOTAL Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Dona Home Ciutat de Van 79.736 44.492 35.244 24.996 20.123 19.035 14.754 42% Erciş 35.406 19.451 15.955 14.627 12.696 4.824 3.259 23% 461 367 Çatak 23.717 6.939 5.778 4.588 3.544 2.193 2.099 18% 158 135 Adilcevaz 15.669 8.753 6.916 6.178 4.644 2.577 2.272 31% Gevaş 28.643 16.655 11.988 10.377 7.786 6.318 4.202 37% Subtotal 172.171 96.290 75.881 60.724 48.793 34.947 26.586 36% 461 367 158 135 Ciutat de Hakkâri 27.680 15.057 12.623 11.953 9.895 1 1.829 1.632 13% 424 412 850 684 Çölemerik 9.004 4.888 4.116 4.009 3.441 160 136 3% 716 539 Mahmudi 12.959 7.673 5.286 6.239 3.991 276 257 4% 736 630 422 413 Şemdinli 11.740 5.857 5.883 4.919 4.954 0% 127 147 811 782 Gevar 16.881 9.852 7.029 7.413 5.358 609 350 6% 147 126 1.683 1.185 Hosab 8.706 4.837 3.869 4.201 3.490 636 379 12% Subtotal 86.970 48.164 38.806 38.734 31.129 1 3.510 2.749 7% 698 685 4.063 3.200 736 630 422 413 270.141 144.454 114.687 99.500 79.922 ⇓ 1 0 ⇓ 38.457 29.340 ⇓ 698 685 4.521 3.557 736 630 580 548 ⇓ Cens otomà (original) (1914) 270.141 179.422 1 67.797 11.955 Cens otomà (corregit) (1914) 509.000 313.322 131.000 62.400 Cens local del Patriarcat armeni (1913-1914) 110.897 Cens otomà (1890) 430.000 Kurds: 210.000 Turcs: 30.500 TOTAL (musulmans): 240.500 Apostòlics: 79.000 Catòlics:708 Protestants: 290 TOTAL (armenis):79.9985.00040.000(Ortodoxes: 52.000) TOTAL (siris): 92.0005.4006.000109.502 Cens otomà (1862) 418.700 Sancak de Van: 90.100 Sancak de Hakkari: 119.000 TOTAL (musulmans): 209.100Sancak de Van: 95.100 Sancak de Hakkari: 114.500 TOTAL (cristians): 209.600
El preludi: El front del Caucas
El 30 d'octubre de 1914, després d'un intercanvi de foc durant la persecució del SMS Goeben i del SMS Breslau, l'Imperi Otomà va entrar a la Primera Guerra Mundial. La província de Van es va posicionar entre Pèrsia i el Caucas. Les rutes més accessibles que unien Pèrsia, Rússia, Mesopotàmia i Anatòlia passen a través d'aquesta província. Van tenia un alt valor estratègic a conseqüència de la seva ubicació.
El primer enfrontament de la Campanya del Caucas es va dur a terme el 2 de novembre de 1914 amb l'ofensiva de Bergmann. Els russos van tenir èxits al llarg de la línia Kara Killise (reanomenada Karaköse al novembre de 1919, actualment Ağrı) - Beyazit (Doğubeyazıt). Beyazit es troba al nord de la província de Van i els voluntaris armenis van col·laborar en la captura d'aquestes regions.
Durant desembre de 1914, Nicolau II de Rússia va visitar el Front del Caucas. En presència del cap de l'Església Armènia i al costat de Alexander Khatisyan, que era del president de l'Oficina Nacional d'Armènia en Tbilisi, Nicolau II va declarar: El Ministre de la Guerra Otomà, Enver Paşa, volia envoltar a les forces russes entre Sarighamish i Ardahan. La batalla de Sarighamish (del 29 de desembre de 1914 fins al 4 de gener de 1915) va ser una derrota desastrosa per Enver Paşa. Pel seu paper en aquesta batalla, les unitats de voluntaris armenis van rebre crèdit, ja que eren nadius de la regió, estaven ben adaptats al clima i familiaritzats amb tots els camins i carreteres de muntanya, i tenien la motivació per lliurar un combat ferotge i decidit. Els voluntaris armenis eren petites unitats mòbils, ben adaptades a la guerra de guerrilles. Van fer una bona feina com a exploradors, tot i que van prendre part activa en molts enfrontaments convencionals. Els voluntaris armenis van desafiar les operacions otomanes durant els moments més crítics; el retard que van causar va permetre a lExèrcit Rus del Caucas concentrar la força suficient al voltant de Sarighamish. Després del seu retorn a Constantinoble, Enver va atribuir la seva derrota als armenis que vivien a la regió, que van col·laborar activament amb Rússia.
miniatura|Voluntaris armenis, 1915 L'11 de desembre de 1914, els otomans van començar les preparacions per la campanya de Pèrsia. Enver Paşa va formar una força provisional que es dirigiria cap al teatre d'operacions utilitzant les carreteres de la província de Van. Mentre que els preparatius otomans estaven en marxa, els russos van transferir el general armeni Tovmàs Nazarbekian a l'Azerbaidjan persa, ocupada pels russos. La Brigada Cosaca Persa de Theodore G. Chernozubov estava desplegada operativament en Pèrsia des de 1906. Durant aquest període, les autoritats otomanes van distribuir 24.000 fusells als kurds de Pèrsia i al districte de Van.
La 1a Força Expedicionària otomana va ser assignada al cap d'intel·ligència del Quarter General Otomà, el tinent coronel de l'Estat Major Kâzim Karabekir Bey. La 5a Força Expedicionària va ser assignada al tinent coronel de l'Estat Major Halil Kut, que era l'oncle d'Enver Paşa i que va ser derrotat pels britànics en la batalla de Kut al-Amara, el 29 d'abril de 1916. La 1a Força Expedicionària era estructuralment autosuficient, capaç de realitzar operacions independents, complementat amb el 7è i el 9è Regiment d'Infanteria, un destacament de cavalleria, un hospital de campanya, una unitat de transport, una secció d'intel·ligència, un batalló d'artilleria de muntanya amb dues bateries, una secció de telègraf, una bateria d'artilleria de campanya, un batalló de reparació d'equips, un magatzem de reemplaçaments i de transport actius. El 10 de gener de 1915, mentre que la 1a Força Expedicionària estava en el seu camí cap a l'Azerbaidjan persa, es va rebutjar el pla original. A causa de les grans pèrdues que van sofrir els otomans en la desastrosa batalla de Sarighamish, la 1a Força Expedicionària va quedar assignada al 3r Exèrcit otomà. L'11 de gener de 1915, la 5a Força Expedicionària va rebre l'ordre de dirigir-se cap al nord d'Erzurum, i onze dies després la 1a Força Expedicionària va rebre la mateixa ordre.
El Regiment de la Gendarmeria de Van (policia local), sota el comandament de Kâzım Fikri Özalp, que es convertiria en el Ministeri de Defensa Nacional i president de la Gran Assemblea Nacional de Turquia, era l'única força disponible a la frontera persa. Anteriorment, el 14 de desembre de 1914, la Divisio móbil de la Gendarmeria de Van va assumir el paper d'assegurar el camí cap a Pèrsia a través de la vall Qotur. Aquesta formació paramilitar, que principalment era adequada per a funcions de seguretat interna en comptes de per una invasió d'un país veí, va ser lleugerament equipada amb artilleria i metralladores
A més d'aquestes activitats militars, durant el període de 1914-1915, els missioners estatunidencs i alemanys presents a la zona van informar de matances de la població armènia. Segons una font, tots els 52 llogarets armenis prop de Beyazit i Eleşkirt van ser atacats, saquejats i destruïts pel Regiment de Cavalleria Hamidiye.
Les forces Després de la desastrosa derrota del 3r Exèrcit en la batalla de Sarighamish, la gendarmeria, originalment amb funcions de policia entre la població civil, va ser transferida al 3r Exèrcit, quan l'Exèrcit otomà va tractar de restaurar l'eficàcia en combat de les seves forces militars operatives. El 24 de febrer de 1915, els otomans es van veure obligats a enviar les unitats de les gendarmeries de Harput, Diyarbakir, i Bitlis cap a la ciutat de Van. Hi havia 52.000 tropes otomanes en la zona de guerra del Caucas durant aquest període, i el 75% es trobaven a la zona de guerra del nord més enllà de la província de Van.