Pedro Mateo Merino (Humanes de Mohernando, Guadalajara, 4 de desembre de 1912 - Móstoles, Madrid, 19 de novembre de 2000) va ser un militar espanyol, que va arribar al grau de tinent coronel en l'Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil Espanyola i al de coronel en la Unió Soviètica.Pedro Mateo Merino, militar republicano, El País, 24 de novembre de 2000, consultat el 22 de maig de 2011.
Biografia Fill de camperols, va aconseguir, no obstant això, formar-se a Madrid, on va estudiar la carrera de Ciències a la Universitat Central mancant l'últim curs, en produir-se el cop d'estat de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil.
L'abril de 1937 va passar a manar la 101a Brigada Mixta, una de les unitats de xoc de la 46aEduardo Yasells Ferrer (2008). Divisió republicana. Al capdavant de la 101a Brigada Mixta va tenir un brillant paper durant les últimes fases de la batalla de Terol, arribant a fer-se càrrec de la comandància militar de Terol, ciutat que havia quedat envoltada per les tropes franquistes.José Luis Gómez Urdáñez (1985). Mateo Merino va dirigir la resistència republicana fins als últims moments abans de la caiguda de Terol, aconseguint evacuar de la ciutat part de la guarnició.Luis Galán (1988).
No obstant això, el seu paper més destacat en la guerra ho va tenir dins de l'Exèrcit de l'Ebre, on se'l va nomenar major de la 35a Divisió, integrada en el XV Cos d'Exèrcit al comandament de Manuel Tagüeña. La 35a Divisió estava formada per unitats de les Brigades Internacionals, concretament la XI, XIII i XV Brigada. Al comandament de la 35a Divisió en la batalla de l'Ebre, va ocupar la zona central de l'ofensiva republicana tal com estava dissenyada pel general Rojo, creuant l'Ebre amb dificultats pel transport de les barcasses. Finalment la divisió va creuar per Ascó al nord de Mora d'Ebre, desallotjant dos batallons fortificats de les tropes franquistes, ocupant La Fatarella i fent retrocedir a la 50a Divisió enemiga. Va arribar al lloc de les Camposines, prenent Corbera d'Ebre i els voltants de Gandesa. Va ser la divisió republicana que més va avançar en tota la batalla cap a l'interior del territori prèviament controlat per les forces franquistes. Després de passar un temps a la rereguarda recuperant-se (primera setmana d'agost de 1938), va tornar al front i va mantenir les seves posicions al voltant de Corbera fins a la quarta contraofensiva franquista, que l'obligà a desplaçar-se cap al nord i tornar a creuar l'Ebre a l'est de Faió, sent l'última unitat republicana a retirar-se.
Període de l'exili Pedro Mateo va haver de marxar a l'exili en finalitzar la guerra. Va iniciar un llarg recorregut que el va portar a França, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Unió Soviètica (URSS) i Cuba. Va ser en aquests dos últims països on més temps va residir, llicenciant-se a la URSS en Ciències Econòmiques. Va aconseguir el grau de coronel en l'URSS i va treballar com a assessor per a les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.
Va poder tornar a Espanya en la dècada de 1970.
Referències
Bibliografia
Categoria:Brigades Internacionals Categoria:Exiliats del franquisme a Cuba Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Exiliats del franquisme a la Unió Soviètica Categoria:Morts el 2000 Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts a la Comunitat de Madrid Categoria:Militars castellanomanxecs Categoria:Polítics de la província de Guadalajara Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1912