Berri Txarrak (BTX, en català «Males Notícies») va ser un grup basc de música rock alternatiu nascut el 1994 a Lekunberri. Està format per Gorka Urbizu a la veu i guitarra, David González al baix i Galder Izagirre a la bateria.
És un dels grups més reconeguts de la seva generació a escala internacional. Compta amb més d'una desena de discos publicats al llarg dels més de vint anys de trajectòria tots cantats en basc, d'entre els quals destaquen Jaio.Musika.Hil (2005), Payola(2009) i Denbora Da Poligrafo Bakarra (2014).
Història El grup va formar-se l'any 1994 com a grup paral·lel de Gorka Urbizu i Aitor Goikoetxea (bateria). Gorka i Aitor, amb 15 i 16 anys respectivament, ja tocaven un temps a Nahi Ta Nahiez junt amb Jon Iribarren abans de decidir-se a llançar Berri Txarrak. El 15 d'octubre d'aquell mateix any donar un primer concert, juntament amb el grup Sarraski, el qual se celebrà a la pista de pilota basca de la localitat de Lekunberri d'on són originaris.
El 1997 van començar a dedicar-se exclusivament a Berri Txarrak, completat aleshores per Mikel López (baix) i Aitor Oreja, guitarrista que va deixar el grup a final del 2004, i va restar d'ençà com a trio.
Berri Txarrak Després d'autoeditar-se una maqueta titulada Maketa amb sis temes, Berri Txarrak va obtenir uns premis a diversos concursos de grups novells, la qual cosa va derivar en l'oportunitat per a enregistrar un primer disc, de títol homònim Berri Txarrak i que va veure la llum a la tardor de 1997. Enregistrat a Espartza per Javi Sanmartín, Berri Txarrak va irrompre amb força a l'escena de rock euskaldun, gràcies a senzills com «Lotsarik gabe, 500 urte ta gero o Ardifiziala». En boca dels seus autors, aquest primer disc va suposar una espècie de pont estilístic entre la maqueta i el seu segon disc, amb el qual van fer un salt qualitatiu substancial i van posar les bases pels seus posteriors treballs.
El segon disc va arribar el 1999 sota el títol d'Ikasten (en català «aprenent» o «estudiant»), enregistrat també als estudis Sonido XXI el 3 d'agost d'aquell any. Aquesta vegada sota producció d'Haritz Harreguy. Ikasten va donar la sorpresa gràcies a una evolució poc comú en un segon disc, molt treballat, i amb una especial i nova forma d'entendre les cançons. Temes com «Ikusi arte», «Ez» o la mateixa «Ikasten» van obrir-los la possibilitat d'oferir una infinitat de concerts i créixer com a banda.
Fidels al seu ritme natural de composició i de publicar en anys senars, dos anys més tard (2001) va arribar Eskuak/Ukabilak (en català «Mans/Punys»), un disc que va venir a confirmar el talent de Berri Txarrak i els va consolidar com la punta de llança de l'avantguarda del rock basc. Enregistrat als Garate Studios d'Andoain sota la batuta de Kaki Arkarazo, Eskuak/Ukabilak conté clàssics del repertori de BTX com la incendiària «Oihu», la metàl·lica «Stereo» o la profunda «Biziraun», que va obtenir el premi Gaztea Saria a la millor cançó de l'any. Menció especial al disseny del CD a càrrec de Biktor Andueza. Aquest tercer disc va cridar l'atenció del públic i la premsa de l'Estat espanyol, tenint una bona repercussió fora del País Basc.
El 2003 va arribar la quarta entrega, Libre ©, enregistrat al mateix lloc que l'anterior treball. Aquest disc va suposar un altre gran salt qualitatiu en la carrera de Berri Txarrak i va portar amb ell el beneplàcit de la crítica especialitzada i les primeres gires per Europa. Libre © és el disc més hardcore de Berri Txarrak, un grup en constant evolució i que t é cura del seu missatge crític i ple d'emocions. Diversos mitjans musicals, com Rock Sound i Euskadi Gaztea, van apuntar Libre © com millor disc estatal de rock del 2003. En destacaren temes com «Denak ez du balio» (en la qual col·laborà Tim McIlrath cantant del grup estatunidenc Rise Against), «Hil nintzen eguna» i «Izena, izana, ezina».
Jaio.Musika.Hil Un cop acabada l'extensa gira, el 23 de desembre de 2004 s'anuncià que el guitarrista Aitor Oreja abandonava el grup després de deu anys, ja que no podia compaginar més el ritme frenètic de la banda amb la seva vida personal. El 2005, Gorka, Aitor G. i Mikel decideixen seguir endavant com a trio i se centren a compondre el seu cinquè àlbum. Jaio.Musika.Hil (en català «Néixer.Música.Morir») s'enregistrà a un baserri d'Eraso junt al productor Karlos Osinaga, i és mesclat als Estats Units per Ed Rose (Kurt Cobain, The Get Up Kids, Motion City Soundtrack), reputat enginyer i un dels estendards del so indie americà.
miniatura|Berri Txarrak a l'Azkena Rock Festival el setembre de 2006. Un cop gravat Jaio.Musika.Hil el 2005, Berri Txarrak es va embarcar en una gira per tot el món de gairebé 200 concerts amb la qual van obrir el camí internacional de la seva carrera: Nicaragua, Mèxic, EUA, Japó, Taiwan, Irlanda, Alemanya, Suïssa i Anglaterra, que van aprofitar per gravar amb una càmera de mà material amb el qual formarien el documental Zertarako Amestu (en català «Per què somiar»). En 70 minuts de metratge en blanc i negre es poden veure gravacions de concerts, entrevistes als membres de la banda i a la gent que els ha anat acompanyant en la seva carrera musical, com Marí Goñi de GOR Discos, Karlos Osinaga de Lisabö, Tim McIlrath de Rise Against, Ryan Pope de The Get Up Kids, Ed Rose de Black Lodge Studios, així com la curiosa gravació del disc Jaio.Musika.Hil en un mas d'Eraso i la seva posterior mescla a Kansas. El documental fou presentat a diversos festivals com el Portobello Film Festival o el Zinemastea de Gasteiz. En la seva publicació es va incloure també la gravació d'una actuació en directe de la banda a un vell gaztetxe de Gernika, actuació a la qual només van poder assistir 300 persones i que es va interpretar amb la banda tocant literalment envoltada del públic el qual se'l veu fins i tot interaccionar amb ella. Aprofitarien també per publicar el recopilatori Denak ez du balio (SINGLES 1997-2007) (en català «No tot és vàlid») amb senzills de la banda. Un total de 22 cançons que anaven de 1997 a 2007, dels cinc àlbums amb la discogràfica independent GOR més algunes rareses. Aquestes cançons foren votades a través d'internet pels fans als quals se'ls demanava que diguessin al correu electrònic de GOR Discos quins eren els seus 15 temes preferits. Aquest recopilatori incloïa també en el pack el DVD Zertarako Amestu. En el llibret del treball s'hi exposaven comentaris sobre cada un dels temes i sobre el que significaven per a la banda, escrit tant en basc com en castellà i anglès.
Després d'una llarga gira «Zertarako Amestu Tour 2008» pel Japó i Europa, el 29 de maig de 2008 el baixista Aitor «Rubio» anuncià la retirada de la banda al·legant motius personals i incompatibilitat per dedicar el màxim d'esforç al grup. Fou substituït per David González que llavors era baixista de COBRA i TT L.T.
El sisè àlbum d'estudi Payola s'enregistrà als estudis Eletrical Audio de Chicago amb la col·laboració de Steve Albini, productor de grups com Pixies, Neurosis o Nirvana. El resultat fou un disc de so brut i potent amb guitarres que sonaven als anys 1970, a Tom Morello i stoner rock. El seu so característic és degut al fet que és un disc gravat en analògic per desig exprés de la banda. Durant la gravació van rebre la visita de Tim McIlrath que estava a Chicago en aquelles dates. McIlrath col·laborà en els temes «Folklore» i «Achtung». Aquest disc també seria l'estrena de la nova plataforma de la banda Only In Dreams, que actuaria com a segell personal del grup. L'àlbum es publicà el 14 de setembre de 2009. El tema «Folklore», fou guardonat amb el premi Vox Pop a la Millor Cançó Punk en els Independent MUSIC AWARDS de 2010, els quals compten amb gent com Tom Waits o Ozzy Osbourne entre el jurat.
El 12 de març de 2009 realitzaren un concert secret en una famosa sala de Madrid, sota el nom de JMH Trio (Jaio.Musika.Hil Trio). A partir de llavors la banda va fitxar amb la discogràfica Roadrunner Records (distribuïdora de grups com Slayer, Down, Soziedad Alkoholika o Hamlet) tancant així una etapa amb la discogràfica GOR Discos que havia distribuït tots els seus àlbums fins llavors. Finalment Payola sortiria a la venda el 14 de setembre de 2009 en format CD i en format vinil a finals d'any. Un àlbum amb més mitjos tempos que els anteriors i amb potents riffs orientats molt a l'stoner rock.
miniatura|Berri Txarrak amb Aitor a la bateria en un concert a Salamanca el 15 d'abril de 2010 La banda patí un nou canvi de formació al poc de llençar el disc. L'agost de 2010 el grup comunicaria que Aitor, membre fundador juntament amb Gorka, també abandonava la banda, ocupant el seu lloc Galder Izagirre, bateria de les bandes Dut i Kuraia. Amb aquesta nova formació ja tan sols quedaria Gorka com a membre fundacional.
El 2011 començaren la gravació d'un nou disc, titulat Haria (en català «El fil»), amb el famós productor Ross Robinson (Slipknot, Korn). Un disc que jugaria més amb els extrems de la banda proporcionant encara més popularitat a la formació. Amb temes com «Albo-kalteak», «Harra» o «Makuluak» (amb lletra basada en un poema de Bertolt Brecht). A més, Haria comptaria amb la col·laboració de Matt Sharp al tema «FAQ», líder de The Rentals (amb qui Gorka Urbizu havia col·laborat en el passat) i que fou el primer baixista de Weezer. El disc va rebre encara més difusió que els anteriros de la banda, i els va portar fins i tot a actuar a festivals com el Hellfest el 21 de juny de 2013, a l'escenari Warzone amb Bad Religion, Converge i Sick of It All entre d'altres.
Denbora Da Poligrafo Bakarra Per celebrar els seus vint anys i alhora trencant amb la tradició de publicar àlbums d'estudi sempre en anys senars, Berri Txarrak anuncià que a finals de novembre de 2014 publicaria un nou àlbum amb el títol de Denbora Da Poligrafo Bakarra (en català «El temps és l'únic polígraf») iniciat als estudis de Ross Robinson a Venice Beach de Califòrnia. L'àlbum seria un triple EP amb 20 cançons pels 20 anys que celebrava la banda, un per cada sessió de gravació: la primera amb Ross Robinson (Slipknot, Sepultura), una altra amb Ricky Falkner (Standstill, Love of Lesbian) i una altra amb Bill Stevenson (Rise Against, NoFX, As I Lay Dying). El 20 d'octubre varen anunciar que la portada del disc seria obra de l'il·lustrador Joseba Elorza. Gorka Urbizu explicaria anys més tard que el mètode per elaborar els 3 EP seria el de reunir-se els membres de la banda compondre els temes concrets d'un dels EP, anar-se'n a l'estudi de gravació del productor triat per cada un, i així successivament fins a completar tot tres EP de l'àlbum.