El bisbat de Honolulu (anglès: Diocese of Honolulu, llatí: Dioecesis Honoluluensis) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'arquebisbat de San Francisco, i pertany a la regió eclesiàstica XI (CA, HI, NV). Al 2013 tenia 263.000 batejats sobre una població de 1.325.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal Clarence Richard Silva.
Els patrons de la diòcesi de Honolulu són la Mare de Déu, sota el títol de Malia O Ka Malu o Nostra Senyora Reina de la Pau, Sant Damià de Molokai, i Santa Marianna de Molokai.
La diòcesi es dirigeix a una població culturalment diversa amb els següents idiomes: hawaià, anglès, ilokano, taga, samoà, Tonga, japonès, coreà, espanyol i vietnamita. És una de les diòcesis més diverses i més grans als Estats Units, en termes d'àrea territorial que s'estén per tot l'estat.
Territori La diòcesi comprèn tot l'estat estatunidenc de Hawaii, així com algunes illes menors, no incorporades de l'arxipèlag.
La seu episcopal és la ciutat de Honolulu, on es troba la catedral catedral de la Mare de Déu de la Pau i la cocatedral de Santa Teresa de l'Infant Jesús.
El territori s'estén sobre 29.511 km², i està dividit en 66 parròquies.
Història El papa Gregori XVI havia dividit Oceania en dos vicariats apostòlics. L'evangelització del Vicariat Apostòlic d'Oceania Oriental (consistent en les prefectures apostòliques de Tahití, les Marqueses i les illes Sandwich) va ser confiada als Pares Picpus, llavors recentment establerts per Pierre Coudrin. El Vicariat Apostòlic d'Oceania Occidental va ser així mateix encomanada a la Societat de Maria, Marianistes i Pares maristes, fundats el 1836 a Lió per Jean-Claude-Marie Colin.
Poc després de la desaparició al mar del Vicari Apostòlic d'Oceania Oriental, Mons. Rouchouze i una companyia de missioners al Marie Joseph el 1843, el Vaticà erigí canònicament per aquest territori, el Vicariat Apostòlic de les Illes Sandwich. [Es van crear vicariatos apostòlics similars per Tahití i les Marqueses. El papa Pius IX va canviar el seu nom el 1848 pel de Vicariat Apostòlic de les illes Hawaii. El papa Pius XII va elevar el vicariat apostòlic a la dignitat diocesana el 25 de gener de 1941, tal com continua avui dia.
Missioners miniatura|esquerra|Pierre Coudrin va fundar la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria que va portar l'Església Catòlica de Hawaii. La primera missió catòlica al Regne de Hawaii va ser establert per la creació de la Prefectura Apostòlica de les Illes Sandwich pel papa Lleó XII i el nomenament d'Alexis Bachelot com el seu primer i únic prefecte, un membre de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, un institut religiós anomenat els "Pares Picpus", fundats per Pierre Coudrin durant la Revolució francesa. Els primers Pares Picpus van partir de Bordeus a bord del La Comète el 21 de novembre de 1826 i es van aturar a Valparaíso (Xile) el 8 de febrer de 1827. Els Pares Picpus van reprendre el seu viatge el 25 de febrer. Van entrar al port de Honolulu el 7 de juliol. Originalment se'ls negà l'entrada per la influència dels consellers protestants del rei, i els pares Picpus no van poder desembarcar del seu vaixell fins al 9 de juliol, festa de la Mare de Déu de la Pau. Entre els primers Pares Picpus estaven Abraham Armand i Alexis Bachelot de França, així com Patrick Short del Regne Unit. Se'ls van unir sis germans llecs. S'ha afirmat que els Pares Armand, Bachelot i Short van concelebrar la primera missa a les illes de Hawaii el 14 de juliol de 1827, Dia de la Bastilla, en honor de l'herència francesa del seu institut religiós, però això no és cert, i un anacronisme: les misses concelebrades no es practicaven en el moment, i atès que França estava sent governat per la monarquia borbònica restaurada, el "Dia de la Bastilla" sens dubte no etava marcat com un dia de festa nacional. El primer baptisme es va realitzar el 30 de novembre.
Els pares Picpus van ser ràpids en submergir-se en la societat hawaiana. Van aprendre l'idioma local, va anar a la comunitat nativa d'Hawaii de la comunitat i van començar a predicar-hi. Van distribuir Bíblies en idioma hawaià i els ensenyaren les lliçons de Jesús dels evangelis. Centenars de nadius de Hawaii van voler batejar-se. Entre els primers convertits estaven William Pitt Kalanimoku que va ser batejat a bord del vaixell francès L'Uranie per abat de Quelen que va arribar el 1819, quatre mesos després de la mort de Kamehameha el Gran. També els governadors reals d'Oahu, Boki i Liliha. Ells dos es convertirien en elements pivotants de la resistència catòlica.
Persecució
Els missioners cristians van ser influents en la formació de la societat moderna del regne després de la mort de Kamehameha I i Kamehameha II. Els missioners, en gran part congregacionalistas de Nova Anglaterra, batejaren la reina regent Kaahumanu i la van persuadir per crear polítiques religioses en favor de la supressió de l'Església Catòlica a Hawaii. Kamehameha III es mostrà d'acord i va promulgar la seva expulsió del regne. Els Pares Bachelot i Short van ser abordats per la força en el bergantí Waverlypels caps lleials a Kaahumanu i van deixar el port d'Honolulu el 24 de desembre de 1831. Van desembarcar a la costa de Califòrnia i va treballar a les missions de Califòrnia, prop de l'actual ciutat de los Angeles.
Conversos nadius de Hawaii de l'Església Catòlica afirmaren que havien estat empresonats, colpejats i torturats després de l'expulsió física dels seus sacerdots missioners. La persecució va ser prescrit, d'acord amb el Bishop Museum, pels ministres protestants que afirmaven que aquest tractament havia estat ordenat per Déu. El Comodor John Downes de la fragata USS Potomac de la Marina dels Estats Units va expressar la decepció estatunidenca per la decisió del rei que provocava el final de dany físic als conversos.
El 14 de juny de 1833, mitjançant el breu In sublimi del papa Gregori XVI, la prefectura apostòlica va quedar associada al vicariat apostòlic de l'Oceania oriental (avui arquebisbat de Papeete).
En 1835, tant el vicari apostòlic (Rouchouze) com el prefecte apostòlic (Bachelot) que treballaven des de Valparaíso enviaren Columba Murphy, un germà religiós d'Irlanda afiliat amb els Pares Picpus, per avaluar la situació a les illes de Hawaii. Mentre que a altres pares Picpus se'ls va negar l'entrada al regne, el rei va permetre i desembarcar del seu vaixell a Murphy a causa de la seva funció d'investigació i el fet que Murphy, un simple germà, no va poder ministrar els sagraments. El 30 de setembre de 1836, Arsenius Walsh, un Pare Picpus, va arribar a Honolulu per continuar el treball de Murphy. Murphy havia sortit abans per informar els seus superiors. El govern real va negar l'entrada a Walsh. No obstant això, el capità de la nau de la Marina francesa La Bonite va convèncer el rei per permetre Walsh per quedar-se. El govern reial va estar d'acord en permetre que els pares Picpus per treballessin lliurement a les illes de Hawaii, sempre que només assistissin als catòlics estrangers, no als natius de Hawaii.
El 17 d'abril de 1837, Pares Bachelot i Short van tornar a Honolulu pensant que l'acord fet amb el pare Walsh s'aplicaria a ells. El 30 d'abril, el govern real els obligà de nou a tornar a la seva nau. Els cònsols estatunidenc i britànic van obligar el rei que permetés a Bachelot i Short a desembarcar. Com a resultat, els capitans de la marina britànica i de la marina francesa escortaren Bachelot i Short a Honolulu. Short abandonaria les illes de Hawaii de nou a l'octubre.
França, que afirmava ser un defensor de l'Església catòlica, va enviar la fragata de l'Armada francesa Artemise la qual va arribar al port d'Honolulu el 10 de juliol de 1839. El capità Cyrille Laplace tenia l'orde del seu govern de:
Davant el temor d'un assalt en el seu regne per la persecució religiosa, Kamehameha III va emetre l'Edicte de Tolerància el 17 de juny de 1839, el qual creà una gran decepció per als ministres protestants, mentre que pels catòlics es va convertir en la llibertat de culte en el regne amb l'anunci:
Com un acte de reconciliació, Kamehameha III va donar un terreny a l'Església Catòlica a Hawaii i per a la construcció de la primera església permanent.
Fundació miniatura|esquerra|El bisbe Etienne Jerome Rouchouze va ser el Vicari Apostòlic d'Oceania Oriental que incloia les illes de Hawaii. El seu escut d'armes adorna una vidriera a la catedral. Poc després de l'incident de Laplace i l'emissió de l'Edicte de Tolerància, Mons. Etienne Rouchouze, Vicari Apostòlic d'Oceania Oriental, es va traslladar a Honolulu des de Valparaíso, Xile. El bisbe desembarcar del seu vaixell al port d'Honolulu en companyia de tres Pares Picpus. Un d'ells era l'anteriorment exiliat Louis Désiré Maigret. La seva arribada va significar oficialment la victòria catòlica sobre la persecució a les illes de Hawaii i el començament d'una església catòlica permanent a Hawaii.
La primera església permanent va començar la construcció per la commemoració de la Verge de la Pau, el 9 de juliol de 1840. Nostra Senyora de la Pau havia estat la patrona de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria des de l'esclat de la Revolució Francesa. Els Pares Armand, Bachelot i Short havien consagrat les illes de Hawaii sota la protecció de la Mare de Déu de la Pau quan van arribar per primera vegada. Durant la missa, 280 catecúmens nadius hawaians van rebre el baptisme i la confirmació. Per a la resta de l'any, els devots van collir grans blocs de corall de la costa sud d'Oahu per construir el que es convertiria a la Catedral Basílica de la Mare de Déu de la Pau.
A les diverses illes veïnes, el bisbe Rouchouze va encarregar la construcció d'altres esglésies permanents per servir com a missions populars. També van començar a construir improvisades escoles per ensenyar a les tradicions catòliques del món acadèmic. A Honolulu es va instal·lar una imprempta per a la producció de literatura catòlica incloent missals i llibres d'himnes escrits en l'idioma hawaià.
El gener de 1842, un emocionat bisbe Rouchouze, content amb l'èxit del seu treball, va decidir navegar de nou a la casa de París de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria per tal de reclutar més Pares Picpus i germans religiosos per servir al creixent Església Catòlica a Hawaii. Tràgicament, el bisbe Rouchouze es va perdre al mar durant el seu viatge de tornada a les illes de Hawaii. El seu vicari general es va fer càrrec del Vicariat Apostòlic d'Oceania Oriental, mentre que s'enviava un grup de recerca. Anys més tard, la recerca va acabar oficialment i el bisbe Rouchouze va ser declarat mort.
Vicariat apostòlic Mitjançant el període que s'inicia amb el desembarcament de Pares Armand, Bachelot i Short a la proclamació de l'Edicte de Tolerància i l'arribada del bisbe Rouchouze, les illes de Hawaii es van administrar com una prefectura dins el Vicariat Apostòlic més gran d'Oceania Oriental. Creada el 1833 pel papa Gregori XVI i governada des d'Amèrica del Sud, els seus territoris inclosos les Marqueses i Tahití. Després de la desaparició del bisbe Rouchouze, les tres prefectures van ser promogudes a vicariats apostòlics independents. Cadascun d'ells serien guiats pels seus propis bisbes.
El 13 d'agost de 1844, en virtut del breu Pastorale officium del matix papa Gregori XVI la prefectura apostòlica de les Illes Sandwich va ser elevada a vicariat apostòlic i esdevingue autònoma del vicariat apostolic de l'Oceania oriental.
Maigret