LEconomia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat. Per tant, el repartiment de recursos es realitza entre ambdós sectors. L'economia mixta és una barreja entre dos sistemes econòmics: el de l'economia de mercat i l'economia planificada.
En aquest sistema, la gestió i administració dels béns és compartida entre el sector privat, en gran part, però al mateix temps, l'Estat intervé per evitar possibles fallides del mercat.
Una economia mixta accepta tant empreses privades com serveis governamentals nacionalitzats, com ara serveis públics, seguretat, militar, benestar i educació. Una economia mixta també promou alguna forma de regulació per protegir el públic, el medi ambient o els interessos de l'estat.
Això contrasta amb una economia capitalista de laissez faire que pretén abolir o privatitzar la majoria dels serveis governamentals alhora que vol desregular l'economia, i una economia de planificació totalment centralitzada que pretén nacionalitzar la majoria dels serveis com a l'inici de la Unió Soviètica.
Alguns exemples de filosofies polítiques que donen suport a les economies mixtes inclouen el keynesianisme, el liberalisme social, el capitalisme d'estat, el feixisme, la socialdemocràcia, el model nòrdic i l'economia de mercat socialista de la Xina.
Una economia mixta també es pot definir com un sistema econòmic que combina elements d'una economia de mercat amb elements d'una economia planificada,Gorman, Tom. The Complete Idiot's Guide to Economics, Alpha Books (2003), p. 9. "In a market economy, the private-sector businesses and consumers decide what they will produce and purchase, with little government intervention. ... In a command economy, also known as a planned economy, the government largely determines what is produced and in what amounts. In a mixed economy, both market forces and government decisions determine which goods and services are produced and how they are distributed." mercats amb intervencionisme estatalSchiller, Bradley. The Micro Economy Today, McGraw-Hill/Irwin, 2010, p. 15. "Mixed economy - An economy that uses both market signals and government directives to allocate goods and resources." This follows immediately from a discussion on command economies and market mechanism. o empresa privada amb empresa pública.Hendricks, Jean and Gaoreth D. Myles. Intermediate Public Economics, The MIT Press, 2006, p. 4 "the mixed economy where individual decisions are respected but the government attempts to affect these through the policies it implements". Comú a totes les economies mixtes és una combinació de principis de lliure mercat i principis del socialisme. Tot i que no hi ha una definició única d'economia mixta, una definició tracta d'una barreja de mercats amb intervencionisme estatal, referint-se específicament a una economia de mercat capitalista amb una forta supervisió regulatòria i intervencions àmplies en els mercats. Un altre és el de la col·laboració activa de les visions capitalistes i socialistes. No obstant això, una altra definició és de naturalesa apolítica i es refereix estrictament a una economia que conté una barreja d'empresa privada amb empresa pública. Alternativament, una economia mixta pot referir-se a una fase de transició reformista a una economia socialista que permet un paper substancial per a l'empresa privada i la contractació dins d'un marc econòmic dominant de propietat pública. Això es pot estendre a una economia planificada de tipus soviètic que s'ha reformat per incorporar un paper més important per als mercats en l'assignació de factors de producció.
La idea darrere d'una economia mixta, tal com defensaven John Maynard Keynes i d'altres, no era abandonar el mode de producció capitalista sinó mantenir el predomini de la propietat privada i el control dels mitjans de producció, amb l'empresa amb la recerca de beneficis i l'acumulació. del capital com a motor fonamental. La diferència d'un sistema capitalista de laissez-faire és que els mercats estan subjectes a diferents graus de control regulador i els governs exerceixen una influència macroeconòmica indirecta a través de polítiques fiscals i monetàries amb l'objectiu de contrarestar la història del capitalisme de cicles d'auge i caiguda, atur i desigualtat econòmica.Pollin, Robert (2007). "Resurrection of the Rentier" (July–August). Book review of Andrew Glyn's Capitalism Unleashed: Finance, Globalization, and Welfare. In New Left Review (46): 141–142. "The underlying premise behind the mixed economy was straightforward. Keynes and like-minded reformers were not willing to give up on capitalism, and in particular, two of its basic features: that ownership and control of the economy's means of production would remain primarily in the hands of private capitalists; and that most economic activity would be guided by 'market forces', that is, the dynamic combination of material self-seeking and competition. More specifically, the driving force of the mixed economy, as with free-market capitalism, should continue to be capitalists trying to make as much profit as they can. At the same time, Keynes was clear that in maintaining a profit-driven marketplace, it was also imperative to introduce policy interventions to counteract capitalism's inherent tendencies—demonstrated to devastating effect during the 1930s calamity—toward financial breakdowns, depressions, and mass unemployment. Keynes's framework also showed how full employment and social welfare interventions could be justified not simply on grounds of social uplift, but could also promote the stability of capitalism." En aquest marc, el govern ofereix diferents graus d'utilitats públiques i serveis essencials, amb l'activitat estatal que proporciona béns públics i requisits cívics universals, com ara l'educació, la sanitat, la infraestructura física i la gestió de terrenys públics. Això contrasta amb el capitalisme de laissez-faire, on l'activitat de l'estat es limita a mantenir l'ordre i la seguretat, proporcionar béns i serveis públics, així com el marc legal per a la protecció dels drets de propietat i l'execució dels contractes."Laissez-faire" . Encyclopædia Britannica Online. 2 March 2021. Retrieved 14 October 2022.
Sobre els models econòmics d'Europa occidental defensats pels conservadors (demòcrates cristians), liberals (socialliberals) i socialistes (socialdemòcrates: la socialdemocràcia es va crear com una combinació de socialisme i democràcia liberal com a part del consens de la postguerra, una economia mixta és a la pràctica una forma de capitalisme on la majoria de les indústries són de propietat privada però hi ha una sèrie de serveis públics i serveis essencials de propietat pública,Miller, David (1998). "Social Democracy". In Craig, Edward (ed.). Routledge Encyclopedia of Philosophy. 8. Routledge. . normalment al voltant del 15 al 20 per cent.Batson, Andrew (March 2017). "The State of the State Sector" . Gavekal Dragonomics. p. 4. Retrieved 19 August 2020. "While some may find these estimates low, they are not. Even in the statist 1960s–70s, SOEs in France and the UK did not account for more than 15–20% of capital formation; in the 1980s the developed-nation average was around 8%, and it dropped below 5% in the 1990s. SOEs' role in China is many times larger." En l'època de postguerra, la socialdemocràcia d'Europa occidental es va associar a aquest model econòmic. Com a ideal econòmic, les economies mixtes estan recolzades per persones de diverses conviccions polítiques, en particular els socialdemòcrates."Social democracy". Jason P. Abbot. Routledge Encyclopedia of International Political Economy. Ed. R. J. Barry Jones. Taylor & Francis, 2001. 1410 L'estat del benestar capitalista contemporani ha estat descrit com un tipus d'economia mixta en el sentit d'intervencionisme estatal, en oposició a una barreja de planificació i mercats, ja que la planificació econòmica no era una característica o component clau de l'estat del benestar.
Visió general El terme economia mixta es va començar a utilitzar cap a mitjans del , tot i això, anteriorment ja s'havia utilitzar en arribar a la conclusió de que la intervenció de l'Estat era necessària per a mantenir un benestar.
Tot i que no hi ha una definició única d'economia mixta, generalment hi ha dues definicions principals, una política i l'altra apolítica. La definició política d'economia mixta fa referència al grau d'intervencionisme de l'estat en una economia de mercat, representant l'estat com una invasió del mercat sota el supòsit que el mercat és el mecanisme natural per assignar recursos. La definició política es limita a les economies capitalistes i impedeix una extensió als sistemes no capitalistes, i pretén mesurar el grau d'influència de l'estat a través de les polítiques públiques en el mercat.
La definició apolítica es refereix als patrons de propietat i gestió d'empreses econòmiques en una economia, fent referència estrictament a una barreja de propietat pública i privada d'empreses en l'economia i no es preocupa per les formes polítiques i les polítiques públiques. Alternativament, es refereix a una barreja de planificació econòmica i mercats per a l'assignació de recursos.
Història El terme economia mixta va sorgir en el context del debat polític al Regne Unit durant la postguerra, encara que el conjunt de polítiques associades posteriorment al terme s'havia defensat almenys des dels anys trenta. Les economies mixtes més antigues documentades en el registre històric es troben ja al IV mil·lenni aC a la civilització mesopotàmica antiga a ciutats-estat com Uruk i Ebla. Les economies de les ciutats-estat de la Grècia antiga també es poden caracteritzar millor com a economies mixtes. També és possible que les ciutats-estat fenicies depenguessin d'economies mixtes per gestionar el comerç. Abans de ser conquerida per la República Romana, la civilització etrusca es va dedicar a una "forta economia mixta". En general, les ciutats de l'Antic Mediterrani en regions com el nord d'Àfrica, Ibèria i el sud de França, entre d'altres, practicaven alguna forma d'economia mixta. Segons els historiadors Michael Rostovtzeff i Pierre Lévêque, les economies de l'antic Egipte, la Mesoamericana precolombina, l'Antic Perú, l'Antiga Xina i l'Imperi Romà després de Dioclecià tenien totes les característiques bàsiques de les economies mixtes. Després del col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Romà d'Orient a la seva part oriental va continuar tenint una economia mixta fins a la seva destrucció per l'Imperi Otomà.
Les societats islàmiques medievals van extreure la seva base material primària de les economies mixtes clàssiques mediterrànies que les van precedir, i les economies dels imperis islàmics com el califat abbàssida van tractar els seus sectors capitalistes emergents i destacats o les economies de mercat mitjançant la regulació per via estatal, social, o institucions religioses. A causa de les poblacions baixes i difuses i del comerç desconnectat, les economies d'Europa no podrien haver donat suport als estats centralitzats o les economies mixtes i, en canvi, va predominar un feudalisme principalment agrari durant els segles posteriors al col·lapse de Roma. Amb la recuperació de les poblacions i l'auge de les comunas medievals a partir del , el poder econòmic i polític es tornà a centralitzar. Segons Murray Bookchin, les economies mixtes, que havien crescut a partir de les comunes medievals, estaven començant a emergir a Europa al segle XV a mesura que el feudalisme va decaure. A la França del , Jean-Baptiste Colbert com a ministre de finances de Lluís XIV va intentar instituir una economia mixta a escala nacional.