Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2016. En aquest any es va veure inaugurar el cosmòdrom Oriental, a l'extrem oriental de Rússia el 28 d'abril de 2016 amb un vol tradicional del Soiuz-2.1a, abans de continuar amb la família de coets Angarà els següents anys. Llavors els xinesos van realitzar el vol inaugural del Llarga Marxa 7 des del centre de llançament de satèl·lits de Wenchang a l'illa de Hainan, al mar de la Xina Meridional el 25 de juny i el vol inaugural del Llarga Marxa 5 el 3 de novembre. Dos anys després de l'accident el 2014, el coet Antares va tornar a volar el 17 d'octubre amb una versió millorada anomenada versió 230 amb un motor rus RD-181.

Després de diversos intents fallits, SpaceX va començar a aterrar les primeres etapes de Falcon 9 en vaixells autònoms, acostant al seu objectiu de desenvolupar vehicles de llançament reutilitzables. La companyia va indicar que els motors i estructures recuperades no van patir danys importants i que planejaven llançar una missió amb una etapa prèviament utilitzada el gener de 2017.

La missió ExoMars, una col·laboració entre les agències espacials d'Europa i Rússia, es va posar en marxa el 14 de març i va arribar a Mart el 19 d'octubre. Essencialment dedicat a investigacions d'astrobiologia, aquest vol va transportar l'ExoMars Trace Gas Orbiter que va arribar a l'òrbita de Mart i el mòdul de descens Schiaparelli que es va estavellar en aterrar. Un vol posterior previst per al 2020 transportarà l'astromòbil ExoMars juntament ambquatre instruments superficials estàtics. Mentrestant, la sonda espacial japonesa Akatsuki va començar les seves observacions de Venus el maig després de passar cinc mesos ajustant gradualment la seva òrbita. Les activitats d'exploració planetària van prendre el centre de l'escenari amb la posada en òrbita de la sonda Juno de la NASA a Júpiter el 4 de juliol, que va ser seguit pel llançament de la missió OSIRIS-REx de la NASA a l'asteroide 101955 Bennu el 8 de setembre. Finalment, el 30 de setembre, la sonda Rosetta va executar un aterratge deliberat al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko.

Entre les missions tripulades s'inclouen el retorn de Scott Kelly i Mikhail Kornienko el març, després d'una missió d'un any de durada a bord de l'EEI, l'estada més llarga de permanència continuada per astronautes a l'estació. Kelly també va establir el rècord de l'estada més llarga d'un estatunidenc en òrbita. Quatre expedicions a l'EEI des del 47 al 50 es van posar en marxa el 2016, el primer utilitzant l'última nau espacial Soiuz TMA-M i les tres següents inaugurant la modernitzada Soiuz MS. L'Expedició 50 continua en 2017. Es van planejar diverses EVAs per ajudar a mantenir l'exterior de l'EEI. L'hàbitat inflable experimental BEAM es va connectar a l'EEI el 16 d'abril i inflat el 28 de maig, per començar dos anys de proves en òrbita. Mentrestant, la Xina va llançar el seu nou laboratori espacial Tiangong-2 el setembre, que va ser visitat per dos astronautes durant un mes entre el 19 d'octubre i el 17 de novembre.

Vols espacials tripulats A finals de març Scott Kelly i Mikhaïl Kornienko van completar la seva estada amb una durada d'un any a bord de l'Estació Espacial Internacional destinat per estudiar els efectes d'una estada perllongada en condicions d'ingravidesa en el context de les missions a la Lluna o Mart. Cinc expedicions van tenir èxit el 2016 a bord de l'estació espacial expedició, de la 46 a la 50. Un total de 18 astronautes (només dues dones), 9 russos, sis americans, un japonès, un anglès i el francès Thomas Pesquet. Una nau espacial de càrrega Dragon d'SpaceX per abastir de combustible de l'estació espacial i transportar el mòdul inflable experimental BEAM que va ser acoblat al mòdul Tranquility. La Xina va situar en òrbita una segona còpia de la seva petita estació espacial Tiangong 2, el qual va ser posteriorment visitada.

Exploració no tripulada Sondes interplanetàries miniatura|La sonda espacial estatunidenca OSIRIS-REx que té per objectiu principal transportar a la Terra una mostra de sòl de l'asteroide (101955) Bennu.

Dues sondes espacials van ser llançades el 2016 per tal d'explorar el sistema solar: part del Programa ExoMars. El ExoMars Trace Gas Orbiter i la sonda espacial OSIRIS-REx

Dawn Dawn arriba a una òrbita baixa al voltant de l'asteroide Ceres New Horizons New Horizons va continuar transmetent dades quan va passar per sobre les llunes de Plutó i es troba en direcció a sobrevolar un petit cos del cinturó de Kuiper amb data d'arribada en 2020.

Rosetta i Philae Rosetta va acabar l'estudi del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko quan va acabar estavellant-se el setembre de 2016.

Mart Una finestra de llançament a Mart va ser oberta el 2016. L'Agència espacial europea va llançar a aquest planeta una missió desenvolupada dins del marc del Programa ExoMars. A l'octubre, el ExoMars Trace Gas Orbiter va ser situat en òrbita al voltant de Mart per estudiar la seva atmosfera amb objectius similars a la missió MAVEN. Aquest orbitador també va transportar el ExoMars EDM, un mòdul de descens de prova que permetia a l'agència espacial de validar les tècniques utilitzades per aterrar sobre Mart. Però, es va estavellar contra el terra marcià després d'un error del seu sistema de control d'altitud en els últims segons de descens sobre la superfície. Set naus espacials van ser actives a Mart: els rovers Opportunity i Curiosity a la superfície del planeta, així com els orbitadors Mars Odyssey, MRO, MAVEN, Mars Express i Mars Orbiter Mission. Algunes d'aquestes naus espacials han passat de llarg de la seva vida útil (Mars Odyssey, Mars Express, Opportunity) però fins al 2016 van romandre encara actives.

Cassini Cassini-Huygens va continuar la seva missió per estudiar Saturn i els seus satèl·lits al voltant de la qual orbita.

Altres A principis d'any, 15 sondes espacials van romandre actives en el sistema solar: La NASA va llançar el 2016 la sonda espacial OSIRIS-REx amb el principal objectiu portar a la Terra una mostra de sòl de l'asteroide (101955) Bennu. El juliol de 2016 la sonda espacial Juno de l'agència espacial estatunidenca va ser situada en òrbita al voltant de Júpiter. El seu objectiu principal és estudiar l'estructura interne del planeta gegant. La sonda espacial japonesa Akatsuki que va ser situada en òrbita al voltant de Venus a finals de 2015, va començar la recollida de dades sobre l'atmosfera d'aquest planeta Hi va haver tres naus espacials estudiant la Lluna. L'orbitador estatunidenc Lunar Reconnaissance Orbiter i dos naus espacials xineses : l'orbitador Chang'e 5 T1 i el rover Chang'e 3. La missió japonesa de retorn de recollida de mostres d'asteroide Hayabusa 2 va continuar el trànsit cap al seu objectiu.

Satèl·lits científics miniatura|Maqueta del satèl·lit Mikhaïl Lomonóssov. miniatura|Visió artística d'un dels satèl·lits CYGNSS. |miniatura|Maqueta del mòdul experimental BEAM el qual es va acoblar a l'Estació Espacial Internacional el 2016.

Astronomia L'agència espacial japonesa JAXA va llançar a principis d'any ASTRO-H, un telescopi espacial de raigs X especialment potent. Com a resultat d'errors en la programació de la fase de desplegament, el satèl·lit es va desintegrar en òrbita.

Interaccions entre el sol i l'atmosfera de la Terra A principis d'any, Rússia va llançar el satèl·lit Mikhaïl Lomonóssov dedicat a l'estudi dels diferents tipus de radiació que incideix sobre l'atmosfera de la Terra: els raigs còsmics d'origen galàctic, extra galàctic o solar, raigs gamma produïts especialment per esclats de raigs gamma, partícules dels cinturons de radiació terrestres i la radiació generada pels processos interns de l'atmosfera. El satèl·lit japonès ERG va estudiar el cicle de vida dels electrons relativistes (electrons accelerats a una velocitat propera a la velocitat de la llum) a la regió de l'espai que envolta la Terra limitada per la magnetopausa.

Observació terrestre La NASA va llançar una constel·lació de 8 nano-satèl·lits Cyclone Global Navigation Satellite System de la NASA amb la missió de proporcionar sistemes de previsió meteorològica amb dades sobre l'aparició i evolució de ciclons tropicals usant una tècnica original que analitza la reflexió dels senyals GPS a la superfície de l'oceà.

Tecnologia La Xina va llançar el 16 de d'agost el satèl·lit QUESS per posar a prova l'ús de teleportació quàntica en el camp de les telecomunicacions.

Aplicacions de satèl·lits La NASA i el CNES van continuar el seu programa conjunt d'observació dels oceans amb el llançament a principis d'any de Jason-3. L'agència espacial europea per la seva banda, va seguir desplegant el seu sistema de navegació per satèl·lit Galileo que va ser declarat parcialment operatiu el desembre i el programa d'observació terrestre Copernicus amb el llançament de Sentinel-3A i Sentinel-1B.

Altres satèl·lits científics Microscope és un satèl·lit francès que va permetre comprovar amb precisió sense precedents (10-15) el principi d'equivalència.

Llançadors El primer vol de dos coets xinesos esperats juguin un paper important en els futurs llançaments del país va tenir lloc el 2016. El llançador pesant Llarga Marxa 5 permetrà a la Xina posar en òrbita baixa terrestre càrregues de 25 tones mentre anteriorment estava limitat a 10 tones. Aquesta capacitat ha de permetre el llançament d'estacions i de sondes espacials pesants ja programats. El Llarga Marxa 7, de grandària intermèdia, va ser desenvolupat per reemplaçar la major part dels llançadors de la generació anterior.

Llançaments orbitals

|colspan=7|

Gener

|colspan=7|

Febrer

|colspan=7|

Març

|colspan=7|

Abril

|colspan=7|

Maig

|colspan=7|

Juny

|colspan=7|

Juliol

|colspan=7|

Agost

|colspan=7|

Setembre

|colspan=7|

Octubre

|colspan=7|

Novembre

|colspan=7|

Desembre

Llançaments suborbitals

Encontres espacials Data (UTC)Nau espacialEsdevenimentComentaris14 de generMars ExpressSobrevol de FobosMàxim acostament: 53 km15 de generCassini116è sobrevol de TitàMàxim acostament: 3817 km31 de generCassini117è sobrevol de TitàMàxim acostament: 1400 km16 de febrerCassini118è sobrevol de TitàMàxim acostament: 1018 km4 d'abrilCassini119è sobrevol de TitàMàxim acostament: 990 quilòmetres6 de maigCassini120è sobrevol de TitàMàxim acostament: 971 km7 de junyCassini121è sobrevol de TitàMàxim acostament: 975 km4 de juliolJunoInserció orbital jovicèntrica.Primera sonda joviana propulsada per energia solar (2n orbitador)4 de juliolMars ExpressSobrevol de FobosMàxim acostament: 350 km25 de juliolCassini122è sobrevol de TitàMàxim acostament: 976 km10 d'agostCassini123è sobrevol de TitàMàxim acostament: 1599 km27 d'agostJuno1r perijove de JúpiterMàxim acostament: 2600 km26 de setembreCassini124è sobrevol de TitàMàxim acostament: 1737 kmRosettaAterratge a 67P/Txuriúmov-HerassimenkoLa sonda va ser programada per desactivar els seus motors i transmissions de ràdio després de l'aterratge.19 d'octubreTrace Gas Orbiter (ExoMars 2016)Injecció en òrbita areocèntrica19 d'octubreSchiaparelli (ExoMars 2016)Aterratge a Mart, Meridiani PlanumLa sonda va entrar intacta en l'atmosfera marciana, però es va perdre el contacte 50 segons abans de l'aterratge. Posteriorment, la Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va identificar la zona de l'impacte de Schiaparelli, i va confirmar la pèrdua de l'aterrador.19 d'octubreJuno2n perijove de JúpiterManiobra de reducció del període originalment planejat, però es va retardar a causa de problemes de les vàlvules.13 de novembreCassini125è sobrevol de TitàMàxim acostament: 1582 km16 de novembreMars ExpressSobrevol de FobosMàxim acostament: 127 km29 de novembreCassini126è sobrevol de TitàMàxim acostament: 3223 km11 de desembreJuno3r perijove de Júpiter

Activitats extravehiculars (EVAs)