miniatura|Avió F/A-18 de l'armada dels Estats Units trencant la barrera del so. El núvol és ocasionat per la singularitat de Prandtl-Glauert
En aerodinàmica, la barrera del so és un suposat límit físic que impediria que objectes de mida gran es desplacessin a una velocitat supersònica. El terme es va començar a utilitzar durant la Segona Guerra Mundial, quan un cert nombre d'avions supersònics van començar a tenir problemes de compressibilitat (així com altres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en desús als anys 1950, quan els avions van començar a trencar aquesta barrera de manera rutinària.
Primeres teories i experiències Inicialment, es pensava que l'augment de la resistència seguia un creixement exponencial, per la qual cosa un avió no podria superar-la encara que augmentés substancialment la potència dels motors. D'aquí surt el nom de barrera del so.
De tota manera, aquesta idea ja havia estat descartada pels artillers del . Des d'Ernst Mach, se sabia que, a partir d'un cert punt, la resistència ja no augmenta més i, de fet, es redueix. De manera que, per a travessar la barrera del so, n'hi hauria prou amb disposar de major propulsió i millor aerodinàmica per a vèncer aquest punt màxim de resistència. Amb la introducció de noves formes d'ala que disminueixen la resistència, i els motors de reacció per a la propulsió, va ser possible des dels anys 1950 viatjar més ràpid que el so amb relativa facilitat.
Chuck Yeager va ser el primer humà a travessar oficialment la barrera del so, el 14 d'octubre del 1947, volant amb l'avió experimental Bell X-1 a velocitat Mach 1 i a una altitud de 45.000 peus (13.716 metres) i el 18 de maig de 1953, a bord d'un F-86 Sabre, Jacqueline Cochran va ser la primera dona en travessar-la.
De tota manera, Hans Guido Mutke afirmava haver travessat la barrera del so abans que Yeager, el 9 d'abril del 1945, en un Messerschmitt Me 262, encara que no existeixen proves científiques d'aquesta fita.
Vegeu també Nombre de Mach. Avió supersònic. Velocitat del so. Bell X-1. Singularitat de Prandtl-Glauert.
Referències
Categoria:Acústica Categoria:Aviació