George Salmon (1819-1904) va ser un matemàtic i teòleg britànic irlandès.
Vida i obra No és absolutament segur el lloc de naixement de Salmon: pot ser Cork o Dublín. Va ser escolaritzat a Cork i potser a altres localitats, fins al 1833 en què va entrar al Trinity College (Dublín) on es va graduar el 1838. Va ser nomenat fellow del College el 1841. Va ser ordenat diaca el 1844 i sacerdot de l'Església d'Irlanda el 1845. En retirar-se Charles Graves de la càtedra de matemàtiques, Salmon decideix no optar a aquesta plaça i obté la càtedra de teologia uns anys més tard. El 1888 és nomenat Provost (director) del Trinity College, càrrec que ocupa fins a la seva mort el 1904.
miniatura|esquerra|Estàtua de Salmon al bell mig del pati principal de Trinity College, Dublín. La seva principal àrea de recerca en matemàtiques va ser la geometria algebraica; però les obres que el van fer més conegut van ser els quatre llibres de text avançats que va escriure sobre seccions còniques A treatise on conic sections (1848), sobre corbes planes A Treatise on the Higher Plane Curves (1852), sobre àlgebra moderna Lessons Introductory to the Modern Higher Algebra (1859) i sobre geometria analítica en tres dimensions A Treatise on the Analytic Geometry of Three Dimensions (1862); tots quatre van ser molt apreciats pel seu rigor i la seva claredat.
La seva aportació més original es troba en la seva correspondència amb Arthur Cayley: Cayley ja havia demostrat que el nombre de rectes contingudes en una superfície cúbica (la determinada en l'espai tridimensional per un polinomi de grau tres) no era infinit (al contrari del que succeeix amb les superfícies de grau 2 o 1): però va ser Salmon qui va demostrar que el nmbre de rectes contingudes en una superfície cúbica és exactament 27. No va ser fins el 1869 quan Christian Wiener va aconseguir realitzar un model d'una superfície cúbica amb les seves 27 rectes visibles.
Però es anar sentint més atret per la teologia i, a partir de la dècada de 1870, ja només va publicar obres teològiques, a part de les reedicions dels seus llibres matemàtics. Aquests llibres eren en la major part col·leccions dels seus sermons, però també incloïen llibres doctrinals, com A Historical Introduction to the Study of the Books of the New Testament (1885) o Some Thoughts on the Textual Criticism of the New Testament (1897), o col·laboracions en el Dictionary of Christian Biography.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Membres de l'Acadèmia Britànica Categoria:Teòlegs irlandesos Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Matemàtics irlandesos Categoria:Dublinesos Categoria:Premiats amb les medalles Copley Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Morts a Dublín Categoria:Morts el 1904 Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Alumnes del Trinity College (Dublín) Categoria:Religiosos de la República d'Irlanda Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1819