Navarcles és un poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. És situat a l'extrem oriental del Pla de Bages a 11 km de la capital de la comarca, Manresa.
L'edifici romànic més emblemàtic del Bages, el monestir de Sant Benet de Bages, és a un quilòmetre del centre de la població, ja en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages.
Geografia Llista de topònims de Navarcles (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).
El terme és molt reduït i es troba a l'esquerra del riu Llobregat, en el punt que rep les aigües del riu Calders i de la riera de Navarcles afluent de l'anterior. El centre és a 244 metres d'altitud. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicens, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó i la Font Nova, entre d'altres.
El terme municipal limita amb els municipis de Sant Fruitós de Bages (a l'oest), amb el riu Llobregat com a límit; Calders (a l'est i al nord), essent els límits el turó de l'Angla, el riu Calders i el torrent de la Déu i la muntanya del Galobart; i Talamanca (al sud), per la serra del Cap de la Serra.
El nucli urbà de Navarcles es divideix en els següents barris: Poble vell, Sant Bartomeu, Tres Pins i la Cura, la Creueta i Camp de Futbol, la Bonavista. Hi ha adjacents dos nuclis de població més: el Llac i la Planota, als que s'ha d'afegir el Galobart. El municipi compta també amb la masia de Solervicens, el mas del Galobart, la granja del Turó i la granja del Singla.
Història Prehistòria i edat antiga Tot i que les primeres notícies de Navarcles són en un document que data de l'any 940, sabem que el poble ja estava habitat de molt abans gràcies a les restes que s'han trobat en diverses excavacions. Les més antigues són dues gerres de bronze que daten de l'any 2000 abans de Jesucrist i que actualment es guarden al Museu de Manresa. Les primeres restes romanes que es van trobar van ser a la zona de Solervicens i les anomena Mn. Fortià Solà en el seu llibre : unes monedes dels primers segles abans de Crist. Però les restes romanes més importants es van trobar l'any 1986, a la capella de Sant Bartomeu i els seus voltants. A partir d'aquestes excavacions es va saber que hi havia una vil·la romana entre els segles i . També mossèn Fortià Solà, en el seu llibre publicat l'any 1910 es refereix a algunes troballes de ceràmica i monedes romanes a les terres del mas de Solervicens i entre la capella de Sant Bartomeu i la riera de Merdaenllà. Es creu que la vil·la romana fou abandonada entre els segles i , però és probable que durant l'alta edat mitjana ja hi hagués presència humana a l'actual terme municipal.
Edat mitjana El document de 940 on s'esmenta per primera vegada “Navarcles” és d'una venda de terres, però no és fins a un testament de l'any 1050 on s'esmenta l'església i l'agrupament de cases del seu voltant i és a partir del on ja hi ha constància de l'Església i els masos, a partir dels quals es crea el nucli urbà. Es coneix que a Navarcles no hi havia castell i, per tant, en aquesta època no hi havia senyor feudal però sí que existien grans propietaris de terres. Aproximadament l'any 960 s'estava construint el monestir de Sant Benet de Bages, que va començar a adquirir les terres del voltant, és per això que aquests propietaris van crear una parròquia amb drets parroquials sobre aquest terme municipal. Tot i així la parròquia no apareix documentada fins a l'any 1019.
A finals del i fins a mitjan Navarcles comptava amb dos senyors feudals : Sant Benet de Bages i el bisbe de Vic. Era el monestir de Sant Benet qui nomenava el batlle i el rector. Va ser també en aquesta època que es va construir la Capella de Sant Bartomeu.
Gràcies a un capbreu de 1338, fet per l'abat de Sant Benet, es coneix que hi havia entre 50 i 60 cases, però la crisi dels segles i va buidar el poble i els masos dels voltants. Durant aquesta crisi els pagesos que van quedar van anar comprant les terres, per això al hi havia 8 pagesos que controlaven tot el municipi.
Edat moderna En un capbreu de 1689 el poble ja s'havia recuperat i tenia 72 cases la majoria agrupades al carrer Major (actual Ample) i la plaça vella. En els anys posteriors hi va haver un creixement tant de cases com de carrers, el 1853 existien 299 cases i s'havien obert els carrers Verger, Sant Benet, Nou, de la Sort Ametller i Sant Bartomeu. En definitiva, entre els segles i es va configurar el nucli antic tal com el coneixem avui dia. També va ser en aquesta època que aparegueren els conflictes entre el monestir de Sant Benet i els habitants de Navarcles. El 1711 els pagesos es van negar a pagar el delme (llegums i verdures) al Monestir, i el 1753 els regidors van prendre el càrrec sense el vistiplau del monestir. En ambdós casos la justícia donà la raó al monestir.
Pel que fa a l'activitat econòmica d'aquesta època, d'ençà el al Bages es va desenvolupar una indústria tèxtil basada en la llana que va permetre l'enriquiment d'algunes famílies que en el invertirien en fàbriques tèxtils de cotó a la vora dels rius. Navarcles també va participar d'aquesta situació i les notícies sobre paraire de llana i teixidors són abuntants. Al la professió del 29% dels caps de casa de Navarcles estava relacionada amb els teixits de llana o de lli, segons un capbreu de 1596 del monestir de Sant Benet de Bages. Al llarg del el tèxtil devia entrar en decadència perquè el 1687 quan tots els navarclins van haver de declarar al monestir de Sant Benet els béns que tenien només tres persones declararen una professió tèxtil. Fins al segle les activitats relacionades amb el tèxtil no tornaran a ser importants.
Edat contemporània Després de molts conflictes, el 1801 els navarclins van demanar deixar de dependre de Sant Benet per dependre de la Corona, cosa que no van aconseguir. Finalment el 1835 els monjos marxaren definitivament del monestir i es va abolir el règim senyorial. A partir d'aleshores els navarclins en lloc de pagar delmes, havien de pagar censos, primer a l'Estat i després al propietari del monestir, fins que el 1852 una carta de l'administrador de finques de l'Estat va posar fi als pagaments.
La fi del règim senyorial no va significar el final dels conflictes, aquests van continuar essent presents en la vida política del municipi. El poble tenia dues bandes i els regidors estaven enfrontats entre ells. Les eleccions municipals de 1893 van ser anul·lades a causa dels enfrontaments i manipulacions i alguns dels regidors elegits no ho pogueren ser perquè estaven processats. La majoria de la població (obrers i pagesos) eren partidaris de l'esquerra i, per tant, els alcaldes acostumaven a ser republicans. Un dels alcaldes més populars fou Joan Errasti (1909 - 1915) republicà radical que feu grans millores al municipi com l'arribada de l'electricitat, la construcció del nou edifici de l'Ajuntament, les casetes de la carn a la Plaça de la Vila, etc.
A l'època de la República, el món polític de Navarcles es dividia entre esquerres, catòlics i dretes (que s'anomenaven Centre Català), les primeres eleccions les guanyaran els d'esquerres, però al llarg dels anys hi va haver períodes on va governar la dreta. Durant la Guerra Civil els regidors de dretes foren expulsats de l'Ajuntament i en acabar la Guerra van ser aquests els que prengueren el govern municipal.
Industrialització Al llarg del els navarclins van veure construir quatre fàbriques al Llobregat (la del Riu, la del Pont, la de Sant Benet i la del Galobart) i dues al Calders (Cal Tàpies i el Molí d'en Serra). La fàbrica del Pont i la fàbrica de Sant Benet foren aixecades a l'altra banda del riu, terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Navarcles es va veure afavorit per la proximitat fluvial. Les dones i els nens, destres en la filatura van aprofitar les seves habilitats per treballar a les fàbriques i van haver de sotmetre’s a l'horari laboral. El treball tèxtil de la dona es complementava amb les feines de pagès de l'home. miniatura|La Fàbrica del Riu La Fàbrica del Riu es creu que va ser la primera que es va construir al poble.
La Fàbrica del Pont es va construir cap al 1825 i substituïa un molí edificat el 1817. Aquesta fàbrica està en terreny de Sant Fruitós de Bages tot i que els seus treballadors eren majoritàriament de Navarcles. El fundador va ser Joan Herp i Cia. Fou una empresa dedicada als teixits de llana fins que el 1850 començà a produir cotó. Fou en aquesta època quan aparegueren els primers problemes econòmics a la família Herp. Va haver-hi diverses compravendes al llarg dels anys. Durant els anys 30 fou coneguda com a colònia Vives, ja que el propietari era Francesc Vives i Oller un comerciant de Barcelona. Les compravendes van continuar durant la segona meitat del . Cap a finals dels anys 80 la fàbrica es va dividir en diferents parts que van ser comprades per petites empreses.
La Fàbrica de Sant Benet també es troba al terme municipal de Sant Fruitós de Bages. La va construir cap al 1856 Josep Vidal i Sellarès juntament amb el seu soci Isidre Puig. A mesura que els fundadors es van anar morint els socis van anar canviant per la via de l'herència fins que el 1946 es va crear una societat anònima MIPSA. Els problemes econòmics van començar a la dècada dels 60. A causa de la crisi industrial, el 1985 La Caixa es convertí en propietària de la fàbrica. Aquest fet i un incendi que va destruir gairebé totes les naus posaven punt final a una de les empreses tèxtils més importants de la comarca.
El Calders és un riu menys cabalós però també va se'n va aprofita l'energia hidràulica. La Fàbrica de Cal Tàpies es va construir cap al 1890. Els Tàpies van ser paraires de Navarcles durant el i al procuraren participar en les activitats tèxtils del cotó. L'any 1902 la van vendre a Joan Esquius i Ribera que la va arrendar a Josep Raventós. La fàbrica funcionà fins al 1971 i poc després fou ensorrada. El 1982 es va cedir el canal a l'Ajuntament de Navarcles que el fa servir per portar aigua a la depuradora. El 1996 l'Ajuntament va comprar els terrenys on hi havia hagut la fàbrica.
Prop de la confluència entre el riu Calders i el Llobregat trobem la Fàbrica del Molí d'en Serra. El molí on es troba aquesta fàbrica data del (que s'anomenava molí del Grau) i a partir del es va convertir en fàbrica tèxtil. El 1805 es va arrendar als navarclins Valentí i Domingo Solervicens per posar-hi màquines de filar cotó. Al llarg del hi va haver diverses compravendes de l'edifici fins que el 1924 la va comprar Martí Oliva que la va ampliar dues vegades. El 1967 va tornar a canviar de mans i als anys vuitanta deixà de dedicar-se al sector tèxtil definitivament.
Paisatge urbà miniatura|El Pont Vell de Navarcles
Ponts El fet que Navarcles estigui envoltat d'aigua, pel riu Calders i el Llobregat, fa que els ponts siguin un element molt important del municipi, especialment el Pont Vell, el més antic i emblemàtic. Els ponts han facilitat la comunicació de Navarcles amb la resta de la comarca i, per tant, han contribuït al seu creixement econòmic i social.
El Pont Nou és el segon més antic del municipi. Està situat damunt del riu Llobregat, per on circula la carretera que uneix Manresa amb Moià. Aquest pont delimita els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Es començà l'any 1857, durant la construcció de la carretera que unia Manresa i Vic. L'obra es va abandonar diverses vegades i es va allargar fins al 1863, quan una riuada provocà danys materials al pont. Finalment el pont es va poder inaugurar l'any 1865. La construcció d'aquest pont va importar una millora econòmica al municipi: el 1866 començà a funcionar la fàbrica del Galobard, al marge del Llobregat, molt a prop del pont nou.