Les guerres romano-etrusques van ser un seguit de guerres lliurades entre l'antiga Roma –que inclou tant el Regne romà com la República Romana– i els etruscs, des dels primers anys de la història de Roma. La informació sobre moltes d'aquestes guerres és molt limitada, particularment aquelles lliurades durant els primers anys de Roma, i en gran manera només tenim en informació provinent de texts antics.
Abans de la fundació de Roma Segons el mite de la fundació de Roma que explica Tit Livi, els etruscs, liderats per Mezenci i aliats amb el rei Turn dels rútuls, van atacar els llatins i els troians exiliats, que estaven liderats per Latinus i Enees, respectivament. Els llatins i els troians van resultar vencedors, i Turn va morir en combat. La pau consegüent va establir les bases segons les quals el riu Tíber seria la frontera comuna entre els etruscs i els llatins.Livi, Ab Urbe Condita, 1:2–3
Fidenes i Veïs Primera guerra contra Fidenes i Veïs Al , durant el regnat de Ròmul, el primer rei de Roma, la ciutat etrusca de Fidenes va decidir esborrar Roma del mapa per evitar que es convertís en una futura amenaça i va iniciar el saqueig del seu territori. Per contraatacar, Ròmul va marxar contra Fidenes i va acampar-hi al davant. Preparant una emboscada a la rodalia de la ciutat, va enviar una bona part de l'exèrcit a les portes de Fidenes per fer-ne sortir els soldats enemics. Davant l'aparent desordre de les files romanes, les tropes de Fidenes van sortir al seu encontre i van caure en l'emboscada. Les forces de Ròmul van pressionar l'exèrcit de la ciutat fins a les mateixes portes; la proximitat dels romans va impedir a Fidenes de tancar les portes, fet que Roma va aprofitar per ocupar-la.
La gent de Veïs es van amoïnar per la situació desencadenada a Fidenes, tant per la seva proximitat a Veïs com per la seva relació de consanguinitat amb la gent de Fidenes, que també eren etruscs, i per aquest motiu van iniciar una incursió pel territori romà. Després de saquejar-lo, van tornar a Veïs amb el botí aconseguit. Ròmul i l'exèrcit romà, aleshores, van marxar fins a les portes de la ciutat etrusca i van combatre l'exèrcit de Veïs davant mateix de les muralles de la ciutat. Els romans van vèncer i van obligar la gent de Veïs a recloure's dins la ciutat. Com que els romans no tenien, en aquells moments, la força suficient per assetjar Veïs, van decidir arrasar el seu territori. Els habitants de Veïs van intentar negociar i finalment es va acordar un tractat de pau que havia de durar cent anys, que també va incloure la cessió de certs territoris seus als romans.Livi, 1:14-15
En la segona guerra contra Fidenes i Veïs, el , Livi descriu Fidenes com a colònia romana. Podria ser que aquesta situació colonial s'hagués establert aleshores, després de la victòria de Ròmul.
Segona guerra contra Fidenes i Veïs miniatura|El Mart de Todi, escultura de bronze a escala real d'un soldat realitzant una ofrena votiva (final del s. V aC – començament del s. IV aC)
Al , durant el regnat del tercer rei de Roma, Tul·li Hostili, les tropes de Fidenes i Veïs van tornar a marxar contra Roma. Segons Livi, van ser incitats a la guerra per Meci Fufeci, dictador d'Alba Longa, el qual havia estat derrotat anteriorment per Roma i, per tant, s'havia convertit en el seu vassall.Livi, 1:27
Fidenes es va rebel·lar obertament contra Roma. Tul·li va fer venir Meci i el seu exèrcit des d'Alba Longa i, juntament amb l'exèrcit romà, van dirigir-se cap a la ciutat etrusca. L'exèrcit combinat de romans i albans van travessar l'Ànius i van acampar prop de la confluència entre aquest riu i el Tíber. L'exèrcit de Veïs, mentrestant, també va travessar el Tíber i, juntament amb el de Fidenes, van formar una línia de batalla prop del riu; les tropes de Veïs situades al costat del reiu, i les de Fidenes a la vora de les muntanyes. L'exèrcit albanoromà es va situar encarat contra ells: els romans davant de la gent de Veïs, i els albans davant de l'exèrcit de Fidenes.
Quan va començar la batalla, això no obstant, Meci i els albans van començar a desplaçar-se cap a les muntanyes, amb la intenció de desertar. Tul·li va parlar amb els seus soldats, però, assegurant-los que el moviment dels albans estava motivat per ordres precises seves. Les tropes de Fidenes, que com que ja era una colònia romana entenien el llatí, van sentir el que Tul·li deia dels albans i van tenir por que l'exèrcit d'Alba Longa carregués després des de les muntanyes per la rereguarda: segons Livi, van abandonar el camp de batalla. Aleshores, els romans es van dirigir contra la gent de Veïs.
Guerra contra Veïs i els etruscs Al , segons Livi, el sisè rei de Roma, Servi Tul·li, va anar a la guerra contra Veïs, després que expirés una treva anterior, i contra els etruscos. D'aquest conficlte se'n sap ben poca cosa, excepte que el rei era conegut pel seu valor i la seva bona sort, que es va enfrontar a un gran exèrcit format per tropes etrusques i de Veïs, i que la guerra va ajudar-lo a fonamentar la seva posició a Roma, d'on era rei des de feia poc.Livi, 1:42 Segons els fasti triomfals, Servi va celebrar tres triomfs sobre els etruscos, incloent-ne un del 25 de novembre del 571 aC i un altre del 25 de maig del 567 aC (la data del tercer triomf resulta il·legible als fasti).
Livi escriu que durant el regnat del seu successor, Tarquini el Superb, Roma va renovar el tractat amb els etruscos.Livi, 1:55 Es desconeix quin tractat de pau anterior era el que es va renovar.
Roma contra Tarquini Guerra contra Veïs i Tarquínia (509 aC) El 509 aC la monarquia romana va ser derrocada i es va donar inici a la República Romana, que aquell mateix any elegiria els seus primers cònsols. El rei deposat, Tarquini el Superb, la família del qual provenia de Tarquínia, a Etrúria, va aconseguir el suport de les ciutats de Veïs i Tarquínia, recordant-los als primers les seves derrotes militars passades i les terres perdudes davant Roma, i als segons els seus llaços familiars. Els exèrcits de totes dues ciutats van seguir Tarquini a la batalla, però van ser derrotats per l'exèrcit romà a la batalla de Silva Àrsia.Livi, 2.6–7 El cònsol Valeri va apoderar-se d'un gran botí provinent dels etruscs derrotats i va tornar a Roma, on va celebrar un triomf l'1 de març del 509 aC.Fasti
Livi escriu que més tard, aquell mateix any, Valeri va tornar a lluitar amb l'exèrcit de Veïs. No es pot precisar si aquest combat va ser una continuació de la batalla de Silva Àrsia o bé va ser una disputa diferent. Tampoc se sap quan va tenir lloc aquesta disputa.Livi, 2.8
Guerra contra Clúsium (508 aC)
Tarquini, incapaç de recuperar el tron utilitzant les tropes de Tarquínia i Veïs, va sol·licitar la col·laboració de Lars Porsenna, rei de la ciutat etrusca de Clúsium, el 508 aC. En aquell moment Clúsium era una de les ciutats més importants del món etrusc.Livi, 2.9
El Senat romà es va assabentar de l'aproximació de l'exèrcit de Porsenna i va patir per la possibilitat que el poble de Roma s'espantés i permetés l'entrada dels enemics a la ciutat. Segons això, el Senat va prendre un seguit de mesures per enfortir la resolució del poble pla, que incloïen la compra de gra als volscs i a Cumes, va nacionalitzar les llicències per a la venda de sal (que en aquell moment era molt cara) i va eximir les classes més baixes de pagar impostos i obligacions duaneres al port. Aquestes mesures van reeixir, i la moral del poble es va tornar contra l'enemic.
Porsenna i el seu exèrcit van atacar Roma. Mentre les seves tropes es dirigien cap al pont Sublici, un dels passos sobre el Tíber que permeten entrar a la ciutat, Publi Horaci Cocles va travessar la construcció per retardar l'enemic i permetre als romans destruir el pont. Allí s'hi van afegir Tit Hermini Aquilí i Espuri Larci Flau. Hermini i Larci es van retirar quan el pont ja era gairebé destruït. Horaci va esperar fins que el pont va caure, i després va travessar el riu nedant sota el foc enemic. Es va erigir una estàtua en honor d'Horaci al Comici, i a més el mític heroi fou obsequiat amb terres pagades per l'estat i altres reconeixements individuals.Livi, 2.10
Com que l'atac no havia sortit tal com s'esperava, Porsenna va decidir assetjar la ciutat. Va disposar una guarnició al Janícul, va bloquejar el transport fluvial i va enviar partides per saquejar els camps que envoltaven la ciutat.
Durant el setge, el cònsol Valeri Publícola va aconseguir eliminar un grup de l'exèrcit clusià amb un ramat de bestiar que va fer sortir per la porta Esquilina. Es va ordenar a Tit Hermini que s'esperés a la via Gabina, a dues milles de Roma; Espurci Larci dirigia un grup a l'interior de la porta Col·lina; el cònsol Tit Lucreci Triciptí esperava amb més tropes a la porta Nèvia; mentre que el mateix Valeri dirigia un destacament que havia de baixar pel Celi. L'emboscada va sortir tal com s'esperava i el destacament clusià va ser anihilat.Livi, 2.11
El setge, això no obstant, va continuar. Després de l'aprovació del Senat, un jove romà anomenat Gai Muci va entrar, d'incògnit, al campament etrusc, amb l'objectiu d'assassinar Porsenna. Tot i així, quan Muci es trobava prop del rei, no va poder diferenciar-lo del seu secretari, que va matar enlloc del monarca. Muci va ser capturat pels etruscos, que el van portar davant Porsenna. El jove romà va declarar la seva identitat i quin era l'objectiu de l'entrada al campament. Va amenaçar que ell només era el primer de tres-cents joves romans enviats per posar fi a la vida del rei. Per demostrar el seu valor, Muci va posar la mà en una de les fogueres de campanya etrusques, cosa que li va valdre des d'aleshores, per a ell mateix i els seus descendents, el cognom de Scaevola ("manc"). Muci també es va guanyar terres estatals al marge dret del Tíber, una zonaque posteriorment seria coneguda com els Mucia Prata ("prats d'en Muci"). Porsenna, sorprès per la valentia del jove, el va deixar anar del campament, lliure per tornar-se'n a Roma.Livi, 2.12-13
La major part de les fonts diuen que aquest setge va acabar amb un tractat de pau.
En aquest punt, segons Livi, Porsenna va enviar ambaixadors a Roma per oferir un tractat de pau. Se'n van negociar els termes; Porsenna demanava que Tarquini fos restaurat al tron de Roma, però els romans s'hi van negar. No obstant això, els romans van acceptar retornar a Veïs les terres que els havien ocupat durant les guerres anteriors, i també el lliurament d'alguns ostatges romans, a canvi de la retirada de la guarnició etrusca situada al Janícul.Livi, 2.12–3
Així, es va acordar signar la pau i es van enviar diversos ostatges a Porsenna. Un d'aquests ostatges va ser una noia jove anomenada Clèlia, que, al capdavant d'un grup de verges romanes, va abandonar el campament etrusc i va tornar a Roma. Quan Porsenna va demanar que fos retornada, però, els romans hi van consentir. Quan va arribar, no obstant això, sorprès per la valentia de la jove, el rei etrusc va permetre-li escollir entre tots els ostatges la meitat, que seria alliberada. Aleshores Clèlia va escollir els nois joves, que van tornar a Roma. Per aquest motiu Roma va honrar Clèlia amb una estàtua al capdamunt de la via Sacra, muntada a cavall, com un equites, honor molt poc habitual per una dona romana.Livi, 2.13
Livi explica que, encara durant la seva època, les subhastes públiques de béns, a Roma, es referien tradicionalment com a vendes de béns del rei Porsenna, i que això es relacionava d'alguna manera amb la guerra contra Clúsium. Livi conclou que, probablement, aquest fet estava relacionat amb la retirada de Porsenna de Roma, quan va deixar les seves provisions enrere com un obsequi per a la ciutat.Livi, 2.14
Livi també escriu que, després de la guerra, diversos soldats etruscs van tornar a Roma buscant refugi després de la guerra entre Clúsium i Arícia, i que molts d'aquests etruscs s'havien quedat a viure a Roma, on se'ls va garantir un espai per viure, que va passar a conèixer-se com el Vicus Tuscus.