nom artístic de Paulette Riva va ser una actriu de cinema i de teatre i poeta francesa.Jacques Mandelbaum, « L'actrice Emmanuelle Riva est morte » a Le Monde, 28 gener 2017
El 2013, després de la seva interpretació a Amor, Emmanuelle Riva obté el César a la millor actriu, i una nominació als Premis Oscar.
Biografia Nascuda en una modesta família obrera d'origen italià (el seu avi Alfred Riva havia nascut a Monvalle a Itàlia) a la vall de la Vologne al departament dels Vosges,Font = état civil de Granges-les-Plombières (Vosges), acte de naissance de René Alfred Riva, père d'Emmanuelle. Curieusement, Emmanuelle a bien des ancêtres Rivat, vosgiens, dans son ascendance à la cinquième génération. la jove no està satisfeta amb l'ofici de modista al qual sembla destinada.
Gran lectora d'obres teatrals, s'apunta a una petita tropa aficionada de Remiremont.
Convençuda de les seves aptituds i malgrat l'oposició de la seva família, passa el concurs de l'escola del carrer Blanche. Va a París el 1953, i obté una borsa d'estudis. És llavors l'alumna de Jean Meyer.
Massa gran per pretendre a la formació prestigiosa del Conservatoire d'art dramàtic, obté el seu primer paper a l'Heroi i el Soldat, de George Bernard Shaw, en una posada en escena de René Dupuy.
Descobrint-la en el cartell de l'Épouvantail – una peça de Dominique Rolin, posada en escena per André Barsacq – Alain Resnais la imagina pel seu primer llargmetratge, Hiroshima mon amour, que la fa mundialment coneguda. El setembre de 1958, abans del rodatge, tretze anys després de l'explosió de la bomba del 6 d'agost de 1945, Emmanuelle Riva recorre els carrers de la ciutat màrtir amb el seu aparell de fotos Ricohflex i n'agafa la vida retrobada. Aquestes fotos il·lustraran l'obra col·lectiva No has vist res a Hiroshima.
Té un paper destacat a Kapò de Gillo Pontecorvo i encarna una agnòstica enamorada d'un home d'església, interpretat per Jean-Paul Belmondo, a Léon Morin, prêtre de Jean-Pierre Melville.
El 1962, Emmanuelle Riva és coronada a la Mostra de Venècia per la seva interpretació a Thérèse Desqueyroux de Georges Franju, adaptació de la novel·la homònima de François Mauriac. Franju la dirigeix de nou a Thomas l'imposteur sobre un guió pòstum de Jean Cocteau.
A continuació desapareix progressivament de les pantalles, rebutjant nombrosos projectes però exercint el seu ofici d'actriu al teatre, amb tota discreció, a prop de directors de renom: Jacques Lassalle, Roger Planchon o Claude Régy.
Als anys 1980, apareix a les realitzacions d'autors reputats difícils com Llibertat, la nit de Philippe Garrel i Les Yeux, la bouche de Marco Bellocchio. Té igualment un segon paper destacat a Tres colors: Blau de Krzysztof Kieślowski el 1993 on interpreta la mare de Juliette Binoche.
A més del cinema i el teatre, Emmanuelle Riva també va publicar tres reculls de poemes: Juste derrière le sifflet des trains (1969, reeditat l'any 1976), Le Feu des miroirs (1975) i L'Otage du désir (1982).
Amb 85 anys, té l'ocasió de tornar al primer pla del cinema mundial. En efecte, al costat de Jean-Louis Trintignant el 2012, és la intèrpret principal d'Amour de Michael Haneke, drama intimista i universal sobre la malaltia, la vellesa i la mort, premiat amb la Palma d'Or al 65è Festival de Canes, el César a la millor pel·lícula i el Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La seva interpretació, com la de Trintignant, aconsegueix la unanimitat de la crítica, del públic i de la professió. Per aquest film en el qual encarna una professora de piano octogenària víctima de dos accidents vasculars cerebrals, assoleix, entre d'altres, el premi a la millor actriu europea l'any 2012, a continuació el BAFTA a la millor actriu i el César a la millor actriu l'any 2013. Rep igualment una nominació a l'Oscar a la millor actriu.Emmanuelle Riva, Palmarès. A prop dels vuitanta-sis anys, esdevé l'actriu més gran mai nominada per aquest premi i es troba en competició amb l'actriu més jove de tota la història dels Oscars citada per aquest premi (Quvenzhané Wallis, nou anys, nominada per Bèsties del sud salvatge, film premiat també, el 2012, a Canes per la Càmera d'or).
S'apaga el 27 de gener de 2017 a l'edat de vuitanta-nou anys a conseqüència d'un càncer.
Filmografia Les seves pel·lícules més destacades són:
Cinema 1958: Les Grandes Familles de Denys de La Patellière: una secretària 1959: Hiroshima mon amour d'Alain Resnais: Elle 1960: Le Huitième jour de Marcel Hanoun: Françoise 1960: Recours en grâce de László Benedek: Germaine 1960: Adua et ses compagnes (Adua e le compagne) d'Antonio Pietrangeli: Marilina 1961: Kapò de Gillo Pontecorvo: Terese 1961: Léon Morin, prêtre de Jean-Pierre Melville: Barny 1962: Climats de Stellio Lorenzi: Isabelle 1962: Thérèse Desqueyroux de Georges Franju: Thérèse Desqueyroux 1963: Caterina (de Félicien Marceau), telefilm de Gérard Herzog: Caterina 1963: Les Heures de l'amour (Le Ore dell'amore) de Luciano Salce: Maretta 1964: Le Gros Coup de Jean Valère: Clémence Grandval 1964: Le Coup de grâce de Jean Cayrol i Claude Durand: Sophie 1965: Thomas l'imposteur de Georges Franju: la princessa de Bormes 1966: L'Or et le Plomb d'Alain Cuniot: la dona de món 1967: Les Risques du métier d'André Cayatte: Suzanne Doucet 1967: Fruits amers de Jacqueline Audry: Soledad 1970: La Modification, de Michel Worms: Henriette 1971: L'Homme de désir, de Dominique Delouche: Valentine 1972: Les Portes de feu, de Claude Bernard-Aubert: la baronessa 1973: J'irai comme un cheval fou de Fernando Arrabal: la mare 1974: Ariane de Pierre-Jean de San Bartolomé: Pasiphae 1975: Au long de rivière Fango de Sotha: Mathilde 1976: Le Diable au cœur de Bernard Queysanne: madame Bouvier, la mare 1981: Les Jeux de la comtesse Dolingen de Gratz de Catherine Binet: una convidada 1982: Y a-t-il un Français dans la salle ? de Jean-Pierre Mocky: Adélaïde Tumelat 1982: Les Yeux, la bouche de Marco Bellocchio: la mare 1983: Liberté, la nuit de Philippe Garrel: Mouche 1983: Un homme à ma taille d'Annette Carducci: Lisa Leibovitch 1987: Funny Boy de Christian Le Hemonet: la mare de Micky 1988: Les Tribulations de Balthasar Kober de Wojciech Has: la mare 1989: La Passion de Bernadette de Jean Delannoy: mare Marie-Thérèse Vauzou 1991: Pour Sacha d'Alexandre Arcady: Mme Malka 1992: Loin du Brésil de Tilly: Juliette 1993: Trois Couleurs: Bleu de Krzysztof Kieślowski: la mare 1993: L'Ombre du doute d'Aline Issermann: l'àvia 1997: XXL d'Ariel Zeitoun: Sonia Stern 1999: Vénus beauté (institut) de Tonie Marshall: la tia Lyda 2001: C'est la vie de Jean-Pierre Améris: Dominique 2001: Médée, de Don Kent 2003: Vert paradis d'Emmanuel Bourdieu: la mare de Lucas 2004: Éros thérapie de Danièle Dubroux: Emma 2006: Mon fils à moi de Martial Fougeron: l'àvia 2006: Le vent, le vent de Frank Smith: veu off 2008: Le Grand Alibi de Pascal Bonitzer: Geneviève Herbin 2008: Un homme et son chien de Francis Huster: la dona creient a l'església 2009: Je ne dis pas non d'Iliana Lolic: madame Revison 2011: Le Skylab de Julie Delpy: àvia 2012: Amour de Michael Haneke: Anne 2013: Tu honoreras ta mère et ta mère de Brigitte Roüan: Granny 2013: Michael Haneke: Profession réalisateur () d'Yves Montmayeur (documental) 2016: Paris pieds nus de Dominique Abel i Fiona Gordon: Martha 2016: Marie et les naufragés: Suzanne
Teatre 1954: Le Héros et le Soldat de George Bernard Shaw, posada en escena René Dupuy, Théâtre Gramont 1955: Espoir de Henri Bernstein, posada en escena de l'autor, Théâtre des Ambassadeurs 1956: Le Séducteur de Diego Fabbri, posada en escena François Périer, Théâtre de la Michodière 1956: La Profession de madame Warren de George Bernard Shaw, posada en escena Jean Wall, Théâtre de l'Athénée 1958: L'Épouvantail de Dominique Rolin, posada en escena André Barsacq, Théâtre de l'Œuvre 1963: Les Enfants du soleil de Maxime Gorki, posada en escena Georges Wilson, TNP Théâtre de Chaillot 1964: Zoo de Vercors, posada en escena Jean Deschamps, TNP Théâtre de Chaillot 1965: Badadesques de Jean Vauthier, posada en escena Marcel Maréchal, Théâtre du Cothurne, Théâtre de Lutèce 1965: L'Opéra du monde de Jacques Audiberti, posada en escena Marcel Maréchal, Théâtre du Cothurne, Théâtre de Lutèce 1966: Le Retour d'Harold Pinter, posada en escena Claude Régy, Théâtre de Paris 1967: La dianée d'une rêveuse de Copi, posada en escena Jorge Lavelli, Théâtre de Lutèce 1971: Vétir ceux qui sont nus de Luigi Pirandello, posada en escena René Dupuy, Théâtre de l'Athénée-Louis-Jouvet 1972: Macbeth de William Shakespeare, posada en escena Roger Blin 1972: Le jour le plus court de Jean Meyer, posada en escena de l'auteur, Théâtre des Célestins 1973: Sainte Jeanne de George Bernard Shaw, posada en escena Pierre Franck, Théâtre des Célestins 1975: C'est beau de Nathalie Sarraute, posada en escena Claude Régy, Théâtre d'Orsay 1976: Un mois à la campagne de Ivan Tourgueniev, posada en escena Jean Meyer, Théâtre des Célestins 1978: Remagen d'après Anna Seghers, posada en escena Jacques Lassalle, Festival d'Avignon, Théâtre Gérard Philipe 1976: Cantique des cantiques, Festival d'Avignon 1978: Remagen de Jacques Lassalle d'après Anna Seghers, posada en escena Jacques Lassalle, Festival d'Avignon, Théâtre Gérard Philipe (Saint-Denis) 1979: Les Fausses Confidences de Marivaux, posada en escena Jacques Lassalle, Théâtre Gérard Philipe (Saint-Denis) 1979: Avec ou sans arbres ? de Jeannine Worms, posada en escena Yves Bureau, Théâtre de l'Athénée 1980: Charcuterie fine de Tilly, posada en escena Michel Hermon, Théâtre de la Tempête 1982: L'Exil d'Henry de Montherlant, posada en escena Bernard Ristroph, Théâtre Hébertot 1983: Émilie ne sera plus jamais cueillie par l'anémone d'après Emily Dickinson, posada en escena Gabriel Garran, Festival d'Avignon, Théâtre de la Commune 1983: La Vie que je t'ai donnée de Luigi Pirandello, posada en escena Massimo Castri, Théâtre national de Strasbourg 1986: Regarde, regarde de tous tes yeux de Danièle Sallenave, posada en escena Brigitte Jaques-Wajeman, Petit Odéon 1987: Ma chère Rose de Josette Boulva i Marie Gatard, posada en escena Josette Boulva i Frédérique Ruchaud, Théâtre Montparnasse 1987: George Dandin de Molière, posada en escena Roger Planchon, TNP Villeurbanne 1988: George Dandin de Molière, posada en escena Roger Planchon, TNP, tournée 1989: La Bonne Mère de Carlo Goldoni, posada en escena Jacques Lassalle, Théâtre national de Strasbourg 1994: La Source bleue de Pierre Laville, France Culture 1997: Le Siège de Léningrad de José Sanchis Sinisterra, posada en escena Dominique Poulange, Théâtre national de la Colline 2000: Médée d'Euripide, posada en escena Jacques Lassalle, Festival d'Avignon 2001: Médée d'Euripide, posada en escena Jacques Lassalle, Odéon-Théâtre de l'Europe 2014: Savannah Bay de Marguerite Duras, posada en escena Didier Bezace, Théâtre de l'Atelier
Premis i nominacions Premis 1962: Copa Volpi per la millor interpretació femenina a la Mostra de Venècia per Thérèse Desqueyroux 1964: Premi dels Periodistes mexicans del cinema: Deessa d'argent (Silver Goddess) a la millor actriu estrangera per Thérèse Desqueyroux 2012: Premi Marguerite Duras pel conjunt de la seva carrera 2012: Joseph Escenari Honorary Award del Festival internacional del film de Flandes-Gand 2012: 25a cerimònia dels premis del cinema europeu per la millor actriu europea per Amour 2012: 38a cerimònia dels premis Los Angeles Film Critics Association per la millor actriu per Amour 2012: 33a cerimònia dels premis Boston Society of Film Critics per la millor actriu per Amour 2012: 12a cerimònia dels premis New York Film Critics Online per la millor actriu per Amour 2012: 48a cerimònia dels premis Nacional Society of Film Critics per la millor actriu per AmourAmor taxat pels crítics americans, Le Figaro, 5 de gener 2013.