La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.
Orígens Els orígens de l'economia a Catalunya, ens porten a temps anteriors a l'edat mitjana, quan a Barcelona, a l'antiga Llotja, actualment, pla de Palau, s'establia un dels primers precedents de les entitats financeres: la Taula de canvi de la ciutat (1401), per tal de facilitat el canvi de les nombroses monedes que arribaven pel concorregut port de la ciutat.
Unió dinàstica amb Castella Unió dinàstica amb el regne de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. El dos regnes mantenen les seves característiques econòmiques (moneda pròpia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les lleis i les tradicions. És la data que el negacionisme històric espanyol, reivindica com el del naixement d'Espanya. Contractes d'assegurança marítima a Catalunya, més antics que es conserven - 1476. Ferran el Catòlic signa la Sentència de Guadalupe - 1486 per tal de donar solució als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el règim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetuïtat) i viu als masos. Instauració de la Inquisició castellana a Catalunya - . Decret d'expulsió dels jueus - 1492 que provoca la seva persecució, exili i l'espoliació de les seves propietats.
Segle
Després de la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola, el Principat va perdre els furs i privilegis econòmics i socials que disposava des de la fusió de la Corona d'Aragó amb la de Castella. Felip V va reorganitzar a nivell estatal la hisenda pública i va centralitzar l'estat, menys al regne de Navarra i les altres províncies basques. A conseqüència d'això:
Es considera el naixement de l'estat espanyol. Es van prohibir les institucions catalanes. Es va centralitzar la recaptació d'impostos Es van modernitzar els sistemes d'assignació de quotes. Es va introduir a la Corona d'Aragó l'impost del cadastre, que va multiplicar per sis la pressió fiscal de la pagesia de la Corona d'Aragó. Es va poder fer censos de població propietat molt minuciosament.
Encara que a curt termini i socialment la monarquia borbònica va suposar un pas endarrere per les aspiracions de la Corona d'Aragó. L'expansió demogràfica va arribar pel període de pau que l'estat espanyol gaudia i amb l'augment de la taxa de natalitat, encara que la taxa de mortalitat era elevada i Catalunya estava en una fase estacionària alta de població, va arribar l'augment econòmic i el canvi social en la producció manufacturera a Catalunya.Les noves orientacions de l'economia catalana durant els segles i , sapiens.cat Ja que:
A tot l'estat espanyol es van millorar les tècniques de conreu i la productivitat del camp, gràcies als ministres il·lustrats de Carles III. I sobretot a Catalunya on els pagesos tenien contractes, com el de rabassa morta, que permetien un conreu més lliure i el camp català va tenir una amplificació de les terres cultivables, la intensificació dels rendiments i l'especialització. Gabriel Tortella La economía catalana en el siglo XVIII: algunas precisiones , Universitat d'Alacant
La nova producció manufacturera catalana va fer créixer l'economia catalana: Amb la creació de les Manufactures Reials, que eren grans tallers que gaudien de la protecció de la Corona i eren independents a les regles dels gremis, i que proporcionaven provisions a l'exèrcit. Els gremis van oferir nous productes com els de luxe i de decorament de les cases nobiliàries. Van sorgir les primeres companyies catalanes d'estampació d'indianes que fabricaven teixits de cotó. Amb els capitals obtinguts es va incrementar la demanda i va permetre invertir i millorar el jove sector tèxtil català. Amb la fundació de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, 1758, i les companyies comercials que van impulsar la producció industrial i l'activitat comercial. El decret de la llibertat de Comerç que va firmar Carles III, que va permetre acabar amb el monopoli de Cadis i va autoritzar a Catalunya el comerç amb les colònies d'Amèrica del Sud.
Segle XIX La febre d'or i la industrialització Els principis del van ser durs per l'economia catalana que va haver de suportar la Guerra Gran i la del Francès que la van desmuntar. Però el naixement d'una nova burgesia moderna i arriscada va permetre realitzar el canvi econòmic més important en la història contemporània: el naixement de la indústria catalana.La industrialització de Catalunya en el segle XIX a sapiens.cat
Com s'ha destacat abans, a Catalunya hi va haver un seguit de factors que van facilitar la industrialització, com són: Tradició artesana i manufacturera. Inici de la industrialització catalana a còpia del model anglès. Avançament econòmic respecte la resta d'Espanya. Creixement demogràfic que va generar mà d'obra abundant Iniciativa empresarial. Els gremis del tèxtil fabricaven teixits d'indianes que comerciaven amb les colònies espanyoles, cosa que va fer arribar capital a Catalunya, que futurament es va invertir en la indústria cotonera. L'agricultura catalana s'havia modernitzat. Els latifundis no van existir gràcies als contractes de rabassa morta en l'àmbit de la vinya, contractes d'emfiteusi i els contractes d'arrendament que s'utilitzaven des de feia dècades. A més, l'agricultura exportava molts productes tant al mercat interior com a la resta d'Europa.Catalunya, la fàbrica d'Espanya: transformacions agràries, expansió industrial i canvis socials al segle XIX, sapiens.cat
Entre 1832 i 1833 es va fundar a Barcelona la primera fàbrica que funcionava amb vapor, la fàbrica Bonaplata.La industrialització a Catalunya, xtec.cat I Durant el 1832 al 1875, les primeres fàbriques tèxtils es van situar a prop del port de Barcelona, ja que el carbó que necessitaven per produir el vapor l'importaven del Regne Unit, on era més barat, així com el cotó necessari per produir els teixits també era importat. Aquestes primeres fàbriques s'anomenaven Vapors. Els vapors van ser molt populars fins als anys 60, però l'elevat cost del carbó va provocar la creació de les colònies industrials que utilitzaven grans turbines a prop dels salts d'aigua i així, aprofitaven l'energia hidràulica.
Les colònies industrials eren com petites ciutats, on els treballadors vivien sota les ordres del patró. En les colònies industrials no hi havia moviments obrers, i això feia que els patrons tinguessin menys mals de cap. També estalviaven molt pel fet que no feien servir carbó. Tot i així, també hi havia inconvenients com la poca formació professional dels obrers i el poc cabal dels rius en aquells temps.
L'economia catalana va evolucionar a poc a poc, però a pas ferm gràcies a la prohibició de venda de teixits anglesos a les colònies espanyoles, ja que era impossible que els teixits catalans competissin amb la qualitat i el preu dels teixits de les potències europees industrials. Això va comportar que el mercat espanyol quedés a mans de la indústria catalana;si el 1830, la indústria catalana subministrava la demanda del 20% de teixits a Espanya, el 1850 ja en subministrava més del 75%.Economia i societat en el segle XIX a buxaweb.com
Fets destacables Creació de la societat Catalana de Gas - 1842. Fundació de la Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona -1844, primera caixa d'estalvis. Construcció del tram ferroviari Mataró-Barcelona - 1848 primer tram ferroviari d'Espanya. Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretén reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. Primera vaga general obrera del sector tèxtil - 1855. Enderrocades les muralles de la ciutat, l'empresari Lluís Simon forma l'empresa Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Sarriá - 1855. Girona és la primera ciutat de l'estat en il·luminar els carrers amb llum elèctrica - 1885. Fracàs del pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita - 1860. Inauguració del tren de Sarrià- 1863. Sexenni Democràtic - 1868 al 1874. La Revolució de Setembre - 1868 encapçalada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borbó i la reina Isabel II marxa a l'exili. Implantació de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868. Constitució a Barcelona del Foment del Treball Nacional - 1869. Pacte de Tortosa (1869) republicans federals catalans propugnen el retorn de la Corona d'Aragó sota un estat republicà de caràcter federal. Constitució de 1869 que vol aprofundir la democràcia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (només per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralització de Catalunya en relació amb l'Estat espanyol. Primer Congrés Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).
Primera democràcia a Espanya Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes) Abdicació d'Amadeu de Saboia i proclamació de la Primera República Espanyola. Primer període democràtic a Espanya- 1873 amb corrents federals.
La immigració i la fil·loxera Durant el període 1875-1898, Catalunya va experimentar un augment de població i de l'economia en general. L'augment demogràfic al Principat va ser superior que a la resta de l'estat, i gairebé igual que als diferents països europeus, ja que Catalunya va començar a rebre molts immigrants de diverses regions d'Espanya, fet que va provocar la disposició de més capital humà per les indústries catalanes. La indústria catalana va créixer a poc a poc fins a arribar a tenir més importància econòmica que l'agricultura, contràriament d'Espanya.
La indústria cotonera va provocar que el govern fiques més aranzels als productes estrangers a causa de la petita crisi que patien per l'elevat preu de les fonts d'energies, i futurament va fer aplicar més aranzels per la pèrdua de Cuba com a colònia espanyola, el mercat més important per la indústria catalana.
També s'ha de destacar que a Catalunya, la vinya va tenir una gran importància i va créixer molt des que la fil·loxera destruís la vinya francesa; va haver-hi grans inversions a la vinya, que van fer que l'economia catalana trobés un altre sector a explotar, però la fil·loxera també va arribar a les terres catalanes i va destruir gran part del conreu. Això va desencadenar una crisi, ja que les inversions no havien sortit rendibles i molts propietaris van rescindir els seus contractes de rabassa morta amb els seus pagesos. Encara que es va reorganitzar ràpidament, el sector va perdre importància al sector exterior i no es va poder recuperar la bona situació anterior.
Així doncs, encara que la indústria cotonera va ser la insígnia de l'economia catalana durant tot el i part del , també hi va haver sectors industrials catalans molt importants a l'època com: la indústria agroalimentària; que des dels finals del ja exportava productes i s'havia començat a comercialitzar. la indústria vitivinícola; va tenir molta importància en el mercat espanyol i europeu durant l'any que la fil·loxera va arrasar la vinya francesa. la indústria mecànica; que estava a Barcelona, i tenia grans fàbriques com la Nueva Vulcano, L'Espanya Industrial i la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona
La revolució industrial catalana, amb el seu desenvolupament peculiar a base de risc, iniciativa, treball i proteccionisme, va permetre a Catalunya ser la fàbrica d'Espanya i va constituir un senyal d'identitat que va diferenciar la societat catalana de la resta de l'estat.20px La indústria tèxtil a Catalunya, Moments, RTVE a la carta