Lorigen del llenguatge usades entre els éssers humans ha estat motiu de discussions acadèmiques durant segles. Tot i això, no hi ha consens sobre el seu origen o la seva edat definitius, ni tan sols sobre si es va originar en un sol punt o alhora en diversos indrets, en analogia amb l'evolució convergent en diferents espècies. Un problema que fa el tema difícil d'estudiar és la falta de proves directes, ja que ni les llengües ni l'habilitat de produir-les es fossilitzen. Consegüentment, els estudiosos animats per conèixer els orígens del llenguatge han de treure inferències d'altres tipus de proves, tals com l'evolució humana o les arqueològiques, de la diversitat lingüística contemporània, dels estudis de l'adquisició lingüística, i de comparacions entre el llenguatge humà i els sistemes de comunicació existents entre altres animals, i en altres primats. Generalment, s'accepta que els orígens del llenguatge estan fortament lligats als orígens del comportament humà modern, però hi ha poc d'acord sobre les implicacions i direccionalitat d'aquesta connexió.
El fet que l'evidència empírica sigui limitada ha conduït molts estudiants a considerar el tema sencer com a inadequat per a un estudi seriós. El 1866, la Societat Lingüística de París va arribar a bandejar debats sobre el tema, una prohibició que va restar influent al llarg de la major part del món occidental fins avançat el .Stam, J. H. 1976. Inquiries into the origins of language. Nova York: Harper and Row, p. 255. Avui, hi ha nombroses hipòtesis sobre com, per què, quan i on el llenguatge hauria pogut emergir per primer cop. Pot semblar que difícilment hi estiguem més d'acord avui que pas fa cent anys, quan la teoria de l'evolució per selecció natural d'en Charles Darwin va provocar una precipitació d'especulacions d'estar per casa sobre el tema.Müller, F. M. 1996 . The theoretical stage, and the origin of language. Lecture 9 from Lectures on the Science of Language. Reimprès per R. Harris (ed.), The Origin of Language. Bristol: Thoemmes Press, p. 7-41. Des de principis dels 90, tot i això, un creixent nombre de lingüistes, arqueòlegs, psicòlegs, antropòlegs i d'altres professionals han provat d'adreçar-se, mitjançant nous mètodes, al que han començat a considerar "el problema més difícil en ciència".Christiansen, M. H. i S. Kirby, 2003. Language evolution: the hardest problem in science? In M. H. Christiansen and S. Kirby (eds), Language Evolution. Oxford: Oxford University Press, p. 1- 15.
Aproximacions Les aproximacions a l'origen del llenguatge poden dividir-se d'acord amb les seves suposicions subjacents. Les teories de continuïtat es basen en la idea que el llenguatge és tan complex que ningú se'l pot imaginar apareixent simplement del no-res en la seva forma final: ha d'haver evolucionat de sistemes prelingüístics anteriors entre els nostres avantpassats primats. Les teories de discontinuïtat es basen en la idea oposada -que el llenguatge és un tret únic que no es pot comparar a res trobat entre els no-humans i, per tant, ha d'haver aparegut prou de cop en el curs de l'evolució humana. Un altre contrast es troba entre les teories que veuen el llenguatge principalment com una facultat innata llargament codificada genèticament, i aquelles que el veuen com un sistema principalment cultural -en altres paraules, après amb la interacció social.
Noam Chomsky és un prominent defensor de la teoria de discontinuïtat, qüestió en la qual queda força aïllat respecte als seus companys acadèmics. Ell defensa que una sola mutació casual en un individu en data de fa 100.000 anys va donar lloc a l'emergència "instantània" de la facultat lingüística (un component del cervell-ment) de manera "perfecta" o "gairebé perfecta". L'argument filosòfic s'explica, breument, de la manera següent: primerament, pel que es coneix de l'evolució, qualsevol canvi biològic en les espècies sorgeix d'un canvi genètic fortuït en un sol individu que s'escampa pel seu grup de descendència. En segon lloc, des d'una perspectiva computacional sobre la teoria del llenguatge, l'únic canvi que es necessitava era l'habilitat cognitiva de construir i processar estructures d'informació recursiva en la ment (la propietat d'"infinitat discreta", que sembla única en la ment humana). Aquest canvi genètic, que va dotar la ment humana amb la propietat d'infinitat discreta, defensa Chomsky, essencialment va permetre fer el salt de ser capaç de comptar fins a N, en què N és un nombre fix, a ser capaç de comptar indefinidament (p. e., si es pot construir N, llavors també es pot construir N+1). Això es dedueix de les afirmacions que l'evolució de la facultat lingüística humana és saltacional, ja que, en tant que fet lògic, no hi ha cap camí per a una transició gradual d'una ment capaç només de comptar fins a un nombre fix, a una ment capaç de comptar indefinidament. La idea, doncs, per analogia feble, és que la formació de la facultat lingüística en els éssers humans és semblant a la formació d'un cristall; la infinitat discreta seria la vareta de cristall en un cervell supersaturat, a punt de florir en la ment humana, per llei física, un cop l'única petita, però crucial, clau de pedra s'hi afegís per evolució.Chomsky, N. (2004). Language and Mind: Current thoughts on ancient problems. Part I & Part II. In Lyle Jenkins (ed.), Variation and Universals in Biolinguistics. Amsterdam: Elsevier, p. 379-405.Chomsky, N. (2005). Three factors in language design. Linguistic Inquiry 36(1): 1-22.
Les teories basades en la continuïtat actualment són recolzades per la majoria d'estudiants, però varien en com conceben aquest desenvolupament. D'entre aquells que veuen el llenguatge com una cosa principalment innata, alguns -especialment Steven PinkerPinker, S. and P. Bloom (1990). Natural language and natural selection. Behavioral and Brain Sciences 13: 707-84.— eviten especular sobre precursors específics en primats no humans, emfasitzant simplement que la facultat lingüística ha d'haver evolucionat pel camí gradual habitual.Pinker, S. (1994). The Language Instinct. Londres: Penguin. D'altres en aquest camp intel·lectual -principalment Ib UlbaekUlbaek, I. (1998). The origin of language and cognition. In J. R. Hurford, M. Studdert-Kennedy and C. D. Knight (eds), Approaches to the evolution of language: social and cognitive bases. Cambridge: Cambridge University Press, p. 30-43.— sostenen que el llenguatge va evolucionar no pas de la comunicació dels primats sinó de la cognició dels primats, que és significativament més complexa. Aquells que veuen el llenguatge com una eina de comunicació apresa socialment, com Michael Tomasello, l'entenen desenvolupant-se dels aspectes en la comunicació dels primats controlats cognitivament, i en són aquests principalment gestuals en oposició a vocals.Tomasello, M. 1996. The cultural roots of language. In Velichkovsky, B. M. and D. M. Rumbaugh (eds), Communicating Meaning. The evolution and development of language. Mahwah, NJ: Erlbaum, p. 275-307.Pika, S. and Mitani, J. C. 2006. 'Referential gesturing in wild chimpanzees (Pan troglodytes)'. Current Biology, 16.191-192. Pel que fa als precursors vocals, molts teòrics continuistes preveuen el llenguatge evolucionant de les primeres capacitats humanes per a cantar.The Economist, "The evolution of language: Babel or babble?", 16 April 2011, p. 85-86.Cross, I. & Woodruff, G. E. (2009). Music as a communicative medium. In R. Botha and C. Knight (eds) The Prehistory of Language (pp113-144), Oxford: Oxford University Press, p. 77-98.
Transcendint la divisió continuïtat/discontinuïtat, hi ha aquells que veuen l'emergència del llenguatge com a conseqüència d'algun tipus de transformació socialKnight, C. and C. Power (2011). Social conditions for the evolutionary emergence of language. In M. Tallerman and K. Gibson (eds), Handbook of Language Evolution. Oxford: Oxford University Press, p. 346-49. que, generant nivells sense precedents de confiança pública, va alliberar una potència genètica per a la creativitat lingüística que prèviament havia romàs adormida.Rappaport, R. A. (1999). Ritual and Religion in the Making of Humanity. Cambridge: Cambridge University Press.Knight, C. (2010). 'Honest fakes' and language origins. Journal of Consciousness Studies, 15: 10-11, p. 236-48.Knight, C. (2010). The origins of symbolic culture. In Ulrich J. Frey, Charlotte Störmer and Kai P. Willfuhr (eds) 2010. Homo Novus – A Human Without Illusions. Berlin, Heidelberg: Springer-Verlag, p. 193-211. La teoria de la coevolució ritual/parla és un exemple d'aquesta aproximació.Knight, C. 1998. Ritual/speech coevolution: a solution to the problem of deception. In J. R. Hurford, M. Studdert-Kennedy and C. Knight (eds), Approaches to the Evolution of Language: Social and cognitive bases. Cambridge: Cambridge University Press, p. 68-91.Knight, C. 2006. Language co-evolved with the rule of law. In A. Cangelosi, A. D. M. Smith and K. Smith (eds) The evolution of language. Proceedings of the Sixth International Conference (EVOLANG 6). New Jersey & London: World Scientific Publishing, p. 168-75. Els estudiants d'aquest camp intel·lectual apunten al fet que, fins i tot els ximpanzés i els bonobos, tenen capacitats simbòliques latents que, a la selva, rarament fan servir mai.Savage-Rumbaugh, E.S. and K. McDonald (1988). Deception and social manipulation in symbol-using apes. In R. W. Byrne and A. Whiten (eds), Machiavellian Intelligence. Oxford: Clarendon Press, p. 224-237.
Com que l'emergència del llenguatge se situa fa molt de temps en la prehistòria humana, els desenvolupaments rellevants no n'han deixat traces històriques directes, ni poden observar-se'n processos comparables avui dia. Tot i això, l'emergència de nous signes lingüístics en els temps moderns -la llengua de signes nicaragüenca, per exemple- podria oferir idees potencials sobre els estadis de desenvolupament i processos creatius necessàriament involucrats.Kegl, J., A. Senghas and M. Coppola (1998). Creation through Contact: Sign language emergence and sign language change in Nicaragua. In M. DeGraff (ed.), Language Creation and Change: Creolization, Diachrony and Development. Cambridge, MA: MIT Press. Una altra aproximació ha estat inspeccionar els primers fòssils humans, buscant traces d'adaptació física a l'ús del llenguatge.Lieberman, P. and E. S. Crelin (1971). On the speech of Neandertal Man. Linguistic Inquiry 2: 203-22.Arensburg, B., A. M. B. Vandermeersch, H. Duday, L. A. Schepartz and Y. Rak (1989). A Middle Palaeolithic human hyoid bone. Nature 338: 758-760. En alguns casos, quan l'ADN dels humans extingits pot recuperar-se, la presència o absència de gens suposadament rellevants lingüísticament -el FOXP2 n'és un exemple- podria demostrar-se informatiu.Diller, K. C. and R. L. Cann (2009). Evidence against a genetic-based revolution in language 50,000 years ago. In R. Botha and C. Knight (eds), The Cradle of Language. Oxford: Oxford University Press, p. 135-149. Una altra aproximació, aquest cop arqueològica, és acollir-se al comportament simbòlic (com una activitat ritual repetida) que podria deixar una traça arqueològica -com mines i modificacions de pigments d'ocre per a pintura de cos- mentre es desenvolupen arguments teòrics per justificar inferències del simbolisme en general al llenguatge en particular.Henshilwood, C. S. and B. Dubreuil (2009). Reading the artifacts: gleaning language skills from the Middle Stone Age in southern Africa. In R. Botha and C. Knight (eds), The Cradle of Language. Oxford: Oxford University Press, p. 41-61.Knight, C., (2009). Language, ochre and the rule of law. In R. Botha and C. Knight (eds), The Cradle of Language. Oxford: Oxford University Press, p. 281-303.Watts, I. (2009). Red ochre, body painting, and language: interpreting the Blombos ochre. In R. Botha and C. Knight (eds), The Cradle of Language. Oxford: Oxford University Press, p. 62-92.