miniatura|Els personatges es troben en el pont Nou. Les Amants du Pont-Neuf és una pel·lícula francesa de Leos Carax estrenada l'any 1991. Ha estat doblada al català.
Argument Alex (Denis Lavant) viu a París, a prop del pont Nou, a prop de Hans (Klaus Michael Grüber), el seu vell company qui l'ajuda a trobar el son. La seva vida « tranquil·la » és pertorbada per l'arribada de Michèle (Juliette Binoche). Michèle perd la vista, i Alex descobreix l'amor. Junts, viuen, riuen, beuen, ballen al ritme de les orquestres parisenques i sota les llums de les commemoracions del bicentenari de la Revolució francesa.
Repartiment Juliette Binoche: Michèle Stalens Denis Lavant: Alex Klaus Michael Grüber: Hans Marie Trintignant: la veu Jean-Louis Airola: l'enganxador de cartells Paulette i Roger Berthonnier: els mariners Daniel Buain: l'amic vagabund Georges Castorp: l'adormit Marc Desclozeaux, Pierre Pessemesse, Mestre Bitoun i Johnny Aladama: els adormits Chrichan Larson: Julien Marc Maurette: el jutge Albert Prévost: el comissari Édith Scob i Georges Apperighis: la parella en el cotxe Marion Stalens: Marion Michel Vandestien: el bomber
Premis i nominacions Premis 1992: Premi European Film a la millor actriu per Juliette Binoche 1992: Premi European Film a la millor imatge per Jean-Yves Escoffier 1992: Premi European Film al millor muntatge per Nelly Quettier 1994: Sant Jordi a la millor actriu estrangera per Juliette Binoche
Nominacions 1992: Nominació al César a la millor actriu per Juliette Binoche 1992: Nominació al Cèsar als millors decorats per Michel Vandestien 1993: Nominació al BAFTA al millor film no anglòfon 2000: Nominació al Premi Chicago Film Critics Association (CFCA) al millor film en llengua estrangera
Al voltant de la pel·lícula El rodatge del film coneix múltiples accidents: l'actor principal (Denis Lavant) es fereix el polze reparant una sivella de sabata suposant la parada del rodatge durant un mes (només es rodaran les escenes estàtiques, Leos Carax, el director, supera els retards i el pressupost, una decoració del pont ha de ser construïda a LançarguesJean-Baptiste Viaud, Site Arte, L'envers du décor prop de Montpeller, etc. Tanmateix, després d'haver rebut el finançament de tres productors successius, l'aportació final de Christian Fechner permet al film de sortir l'octubre 1991. Rep una acollida crítica moderada, a la vegada enaltida per la premsa dita «seriosa» i rebaixada per la premsa «gran públic». El periodista Marc Esposito escriu un article en què reprotxa al director el seu sadisme amb Juliette Binoche, que havia compartit la seva vida alguns anys abans.Marjorie Lenhardt, Site Psychologies, Juliette Binoche en images
Referències
Categoria:Pel·lícules del 1993 doblades al català Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules en francès Categoria:Pel·lícules de França del 1991 Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 1993 Categoria:Pel·lícules ambientades a París