Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, i un compositor extraordinàriament prolífic.

El fons de partitures de Josep Sancho Marraco es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Biografia Músic precoç, encetà la seva formació musical als set anys. Les seves qualitats feren que hom l'enviés a estudiar a Barcelona amb els mestres Mas i Serracant, Josep Viñas (Josep Viñas i Diaz (1823-1888)?) i del mestre de capella de la Catedral de Barcelona, el seu oncle Josep Marraco i Ferrer (aquest, al seu torn, fill del també músic i compositor Josep Marraco i Xauxas). Josep Sancho fou escolà cantor a la catedral de Barcelona; als setze anys s'incorporà com a organista a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, i el 1907 n'esdevingué mestre de capella, per a romandre-hi fins al 1957. També exercí de director musical del Teatre Romea de Barcelona entre els anys 1898 i 1908 i el 1912 rebé el nomenament de censor de lAssociació Ceciliana Espanyola.

Assolí el nomenament de mestre de capella de la Catedral el 1923, d'on ja feia d'organista, i romangué en aquest càrrec fins al 1957. Va ser, igualment, organista de l'església de Sant Sever, dirigí l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat i també portà l'Orfeó Montserrat de Barcelona. Del 1932 en endavant, a més, va ser vocal de la Comissió Diocesana de música religiosa del bisbat de Barcelona. Col·laborà amb el P. Nemesio Otaño en la seva Antología Moderna Orgánica Española (1909) i en antologies de música religiosa. També a Paris redactà un mètode de solfeig superior; i treballà igualment a Lieja i a Leipzig.

Compongué més de cinc-centes obres, tant de caràcter religiós com profà: en destaquen la Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam, la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam, però la seva producció abastà una quinzena de Misses, sarsueles, Goigs, motets, himnes, cançons per a cor i per a veu i piano, ballables, havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, cobla, orgue, trios, quartets, quintets... També feu més de dos-cents arranjaments per a petita formació d'obres de Beethoven, Wagner, Verdi, Lluís Millet, Ruperto Chapí, Händel, Bach, Gounod i molts altres compositors. Com a compositor, el seu estil és eminentment polifònic, seguint el mestratge dels grans mestres espanyols del XVI. Participà en gran nombre de concursos musicals i fou premiat repetidament. La Biblioteca de Catalunya conserva, per donació de la seva família, gran quantitat de composicions i altra documentació de Josep Sancho Marraco, del seu avi Josep Marraco Xauxas i del seu oncle, Josep Marraco i Ferrer (vegeu l'apartat de Bibliografia). miniatura|Monòlit a Josep Sancho i Marraco a la plaça Oliveres de la Garriga La seva vila natal, la Garriga, li dedicà un carrer el 1921 i el nomenà fill predilecte el 1943. L'any 1958 li fou imposada la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona.

Obres (selecció) Celtibèriques (1919), per a gran banda. Comprèn: Temps de sevillanes, Cants populars gallegos i Temps de sardana Fantasia sobre temes populars catalans: Els Miquelets de França (1918), par a banda i per a gran orquestra Gavota (1898), per a banda Glosses, per a orquestra Glossa I. Comprèn El pastoret, El bon caçador, Xirongu: ballet del Penedès Glossa II Temes populars catalans (1920). Comprèn El pardal, L'alabau i ''Ball de gegants de Solsona Glossa III (1920). Comprèn L'Hereu Riera, El Comte Arnau i El poder del cant Glossa IV. Comprèn La pastoreta, Caterina d'Alió, La presó del rei de França Glossa V. Comprèn El pastor de la Cortada, La melindrosa, Ball de Figuetaires del Penedès Glossa VI Nadalenca. Comprèn les peces Ballarem una sardana. Bella companyia, El desembre congelat i Fum, fum, fum Idilio, per a orquestra Lobelia, masurca per a orquestra Marxa catalana: Penedès (1922), per a orquestra i per a banda, sobre temes populars del Penedès. Comprèn Ball de Figuetaires i les cançons La fugida i Santa Agnès Marxa triomfal (1902), per a orquestra Melancolia: nocturn (1899), per a violí i piano Minuet en La, per a dos violins, violoncel, contrabaix i piano Montserrat (1897), per a flauta, violoncel i piano Multifariam: cantata sacro-sinfónica (1925), per a tenor, baríton, cor, orgue i orquestra Murmullos de la selva (1897), per a flauta, violoncel i piano L'orfaneta: romança, per a dos violins, viola, violoncel i contrabaix Pregària (1899), per a quintet de corda Quartet de corda (1897) Suite Celtibèrica, per a orquestra. Comprèn els Cantos Gallegos 1 i 2, i la sardana La Devesa Tríptic: petita simfonia en forma de coral, per a gran orquestra Missa Defunctorum (1939)

Música coral i per a l'escena La barretina (1898), per a cor, amb lletra de J.Verdaguer Cançó de bressol, per a cor Cançó de maig (1898), per a veu i piano, lletra d'Apel·les Mestres Cançó del lladre (1919), per a cor de quatre veus mixtes i solos de tenor i soprano Canto a la primavera (1899), per a quatre veus i orquestra Un diputado de oposición (1905), sarsuela en un acte. Lletra de Juan Chacón Hernández Donzella qui va a la guerra (1906), drama amb música de Josep Sancho i Joan B. Lambert. Lletra de Manuel de Montoliu L'espigolera (1898), per a quatre veus, amb lletra de Ramon Masifern La estrella, nadala per a duet de tiples i cor La florida del maig (1898), per a cor. Lletra de F. Soler Pitarra Himno del Tercio Norte In medio ecclesiae (1912), per a cor mixt amb acompanyament d'orgue. Escrita per al III Congreso Nacional de Música Sagrada, de Barcelona. Tingué un gran èxit entre els oients La Mare de Déu (1897), per a cor de cinc veus soles, lletra de Francesc P.Briz Mariagneta (1919), per a cor de sis veus mixtes i solo de tenor El mestre, per a cor de quatre veus mixtes i solo de soprano Missa de Glòria de la Verge del Roser (1902), per a dos cors, orgue i contrabaix Missa de Sant Agustí (1914), per a tres veus, orgue o harmònium i orquestra Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam (1907), per a quatre veus mixtes i orquestra Oración de la noche, lletra de la cançó de l'Armada Espanyola Lletra Retorn (1921), drama líric en tres actes, amb llibret de Miquel Roger i Crosa. N'hi ha una reducció per a quartet de corda, piano i harmònium. Comprèn la sardana del mateix títol. Los reyes de la inocencia (1905), sarsuela en un acte, amb lletra d'A.Guart Martín Sortint d'Egipte (1901), poema per a orquestra, amb lletra de J.Verdaguer Stabat Mater (1907), per a tres veus i orquestra Te Deum (1902), per a tres veus i orquestra

Sardanes Als camioners de Puig-graciós (1951) L'arnera (1947) Catalanesca (1917), per a dues cobles L'enjogassada (1907) L'estany de Banyoles (1922), per a quatre veus mixtes i cobla. Lletra de Miquel Roger. La fadrina (1916), premiada en els Jocs Florals de Girona del 1916 La garlanda (1917) Gentilesa (1913), sobre la música de La presó del Rei de França. Instrumentada també per a banda La goja (1906). Instrumentada també per a orquestra, per a banda i per un conjunt de piano, harmònium i corda Juliana (1950) El maig en Montserrat (1956). N'hi ha versió per a dues cobles La minyona de l'Empordà (1908) Muntanyes regalades, harmonització per a cor de la cançó popular Narcisa (1917), per a dues cobles. Instrumentada també per a orquestra Les nines de la Cerdanya (1920) La pastoreta Puig-graciós (1947) Remembrant (1950) Retorn (<1923), per a quatre veus mixtes i cobla. També n'hi ha versió per a banda i per a quintet de corda i piano. Lletra de Miquel Roger. Rosanés (1945). Instrumentada també per a banda Roselles i violetes (1917) Segarrenca (1956), sobre temes populars de la Segarra Tagamanent (1950) El testament d'Amèlia (1906), premiada en el Certamen de Sardanes de Girona Els Tremolencs (1909). Instrumentada també per a banda Vallivert (1947)

Sardanes revesses: Enigmàtica (1949), Ingènua (1951), Laberíntica (1950), Manyaga (1952), Primavera

Arxius de música 18px|Altaveu Harmonització per a cor de Muntanyes regalades en MP3

Obra escrita J.S.M. Nocions de solfeig Barcelona: Lit. Casa de Caritat, 1935 J.Sancho Marraco Cançons escolars pera'ls infants Girona: Dalmau Carles i cia., s.d. J.Sancho Marraco Cantos religiosos a una voz con acompañamiento de harmonium ú órgano (text català i castellà) Barcelona: Casa Dotesio, 1914

Referències

Bibliografia Geis i Parragueras, Camil. Josep Sancho i Marraco, dins: Revista de Girona, núm. 90 (1980). Diversos autors. Retrats de garriguencs il·lustres. 1a ed. La Garriga: Edicions del garbell, 2009.

Enllaços externs Biografia i fotografia Fons Sancho Marraco de la Biblioteca de Catalunya Llista de les sardanes de Josep Sancho Obres de Josep Sancho i Marraco a l'IFMuC

Categoria:Compositors de sardanes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Artistes garriguencs Categoria:Mestres de capella de la catedral de Barcelona Categoria:Morts a la Garriga Categoria:Compositors del Vallès Oriental Categoria:Mestres de capella catalans del sud contemporanis Categoria:Organistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX