Wonder Woman, anglicisme de la Dona Meravella, és un personatge de ficció de còmic i una de les superheroïnes més poderoses de l'univers DC. La seva història es va publicar per primera vegada a les pagines de la publicació All Star Comics en el seu número 8 publicat el 21 d'octubre de 1941 amb data de portada desembre-gener.
Els seus creadors són Elizabeth Holloway Marston i William Moulton Marston, guionistes i Harry G. Peter, dibuixant.
El títol d'historietes de Wonder Woman ha estat publicat per DC Comics gairebé contínuament a excepció d'un breu període on no va tenir sèrie el 1986. La seva representació com una heroïna que lluita per la justícia, l'amor, la pau i la igualtat sexual ha portat a la Dona Meravella a convertir-se en una icona feminista. Creada durant la Segona Guerra Mundial, el personatge va ser representat inicialment en la seva lluita contra les forces militars d'ocupació de l'Eix, així com una gran selecció de supermalvats. Wonder Woman ha obtingut un elenc formidable d'enemics obstinats en l'eliminació de l'amazona, incloent dolents clàssics com la Baronessa Paula Von Gunther, Cheetah, Ares, Doctor Poison, i la bruixa Circe, i entre els més nous Maxwell Lord, així com també l'enemistat i/o rivalitat de molts déus i monstres de la mitologia grega. Wonder Woman també ha aparegut regularment en les historietes en els grups de superherois com en la Societat de la Justícia d'Amèrica (des de 1941) i la Lliga de la Justícia (des de 1960).
A més del còmic, el personatge ha fet aparicions en altres mitjans de comunicació; més notablement, la sèrie de televisió Wonder Woman (1975-1979), protagonitzada per Lynda Carter, així com sèries animades com els Super Friends, Justice League i un gran nombre de cameos en altres sèries animades, o referències a pel·lícules com ara Sky High. Arran de la sèrie de televisió de Carter, diversos estudis han lluitat per introduir una nova versió de la sèrie d'acció en viu de la Dona Meravella per al públic, tot i que el personatge ha continuat figurant en una gran varietat de joguines i mercaderies, així com les adaptacions animades en pel·lícules per a DVD, incloent una pel·lícula animada de l'any 2009 (Wonder Woman). Els intents de tornar a la Dona Meravella a la televisió han inclòs un episodi pilot fallit per a la NBC en 2011, seguit de prop per una altra producció estancada per part de The CW. El 2013 es va anunciar que l'actriu i model Israeliana Gal Gadot interpretaria a la Dona Meravella en les pel·lícules de l'Univers estès de DC Batman contra Superman: L'alba de la justícia (2016). Posteriorment va protatonitzar Wonder Woman, Lliga de la justícia (abmdues el 2017) i Wonder Woman 1984 (2020).
És una de les poques heroïnes que no té una contrapartida masculina i se la considera informalment juntament amb Batman i Superman com a integrant de la "Trinitat" de DC Comics, sent considerats aquests tres superherois com els més importants d'aquesta companyia. Al llarg dels anys, el títol de Wonder Woman l'han portat també altres amazones, com la mateixa Reina Hipólita, i la seva germana, Donna Troy.
Introducció Els seus orígens són mitològics, Diana és una amazona filla de la reina Hipòlita i totes dues vivien en una illa plena de dones guerreres on estava vetada l'entrada als homes.
A la seva terra natal és coneguda com la princesa Diana de Themyscira i quan està fora de l'illa utilitza la seva identitat secreta, Diana Prince.
Wonder Woman està dotada d'un gran ventall d'habilitats de lluita i de poders sobrehumans, gràcies al seu ampli entrenament i els dons divins obtinguts. Diana combina els poders de diferents déus de la mitologia grega, té la força d'Heracles, la bellesa d'Afrodita i la intel·ligència d'Atena amb les característiques d'una dona moderna.
Posseeix un ampli ventall d'armes i les principals són el llaç de la veritat, un parell de braçalets màgics indestructibles, i en alguns escrits, a l'edat d'or, va tenir un avió invisible, però més endavant, se li va anar mostrant amb la capacitat de volar cada vegada amb més freqüència per la qual cosa l'avió invisible va ser deixant d'utilitzar-se.
Fitxa del personatge L'origen de la superheroïna, es troba en l'aterratge forçós de Diana Trevor, una noia, pilot de proves de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units, a l'illa de Themyscira, en aquesta illa hi habitaven les dones guerreres anomenades, amazones. Després d'un temps el monstre anomenat Cottus va amenaçar d'atacar l'illa, Diana va usar l'armament que havia recuperat del seu avió per defensar les seves noves amigues, fins al punt de sacrificar la seva pròpia vida.
Identitat secreta La Dona Meravella sempre ha estat coneguda amb l'alter ego de Diana Prince. Aquesta identitat va ser creada per William Moulton Marston.
Durant el temps en què Marston va escriure les seves primeres històries, Diana Prince era el nom d'una infermera de l'exèrcit a qui Wonder Woman va ajudar. La infermera volia anar on estava el seu promés, qui havia sigut traslladat a Amèrica del Sud, però va ser incapaç de recopilar els diners per al viatge i poder reunir-se amb ell. Com Wonder Woman necessitava una identitat secreta per poder vigilar i tenir cura de Steve (que va ingressar al mateix hospital militar on Diana Prince va començar a treballar), i perquè ambdues semblaven idèntiques, la Dona Meravella li va donar diners a la infermera i va prendre la identitat de Diana Prince com al seu alter ego. Ella va començar a treballar com a infermera de l'exèrcit, i més tard, com a secretària de la USAF.
L'alter ego de "Diana Prince" tornaria a guanyar de nou un paper important en les aventures de Wonder Woman després dels esdeveniments de la "Crisis Infinita". Degut a les circumstàncies que van portar a Wonder Woman a assassinar l'actualment Maxwell Lors, seguidament va ser transmès a tot el món que ell era la ment que controlava amb els seus poder telequinètics Superman, ja que aquest tractava de matar Batman. Quan la Dona Meravella el va lligar en el seu llaç màgic de la veritat, exigint-li que deixés de controlar la ment de Superman, Maxwell va revelar que l'única manera de detindre'l era que ella el matés, així que, com a darrer recurs, Diana li va trencar el coll.
Caracterització Encara que molts editors han representat a Diana amb personalitats diferents, el que ha estat constant ha estat la seva capacitat per poder sentir la comprensió i donar amor sense discriminació.
Aquesta característica ha estat la raó per la qual va ser acceptada al Cos de Zafir Estel·lar. La visió moderna del personatge ha demostrat que realitza accions letals i fatals quan es queda sense cap altra alternativa. Un primer exemple d'això va ser quan ella va matar Maxwell Lord, amb la finalitat de salvar la vida a Superman.
La personalitat i la tonalitat de la Dona Meravella han oscil·lat entre el d'una típica i èpica lluitadora, una ambaixadora molt compassiva i serena, i en altres ocasions també com una persona ingènua i innocent.
Però un dels pilars i la tercera intenció originals, de la seva personalitat, era ser una estrangera, que la diferenciaria davant el seu actual statu quo, sobretot aquell que representa el nom de la humanitat i l'amor. La nova versió dels nous 52 del personatge ha estat retratada com una persona més jove, molt tossuda i amorosa. Brian Azzarello va declarar en una entrevista en vídeo a DC Comics que estan construint un personatge molt confident, impulsiu i de bon cor en ella. Es va referir al tret de sentir compassió, ja que això representa tant la seva força com la seva feblesa.
Aparença El vestit de la Dona Meravella ha variat al llarg del temps, malgrat que sempre ha conservat una forma amb armadura, la tira, els braçalets i els seus símbols d'estel al disseny. El disseny del vestit s'ha basat originalment en el simbolisme d'Amèrica i la seva iconografia, que va permetre explicar més les seves arrels amazòniques. En el seu moment, la Dona Meravella lluïa una samarreta vermella amb un emblema d'una àguila d'or, un cinturó blanc, una faldilla blava plena d'estels i unes botes vermelles i daurades. Aquest uniforme es basava totalment en la bandera dels Estats Units, atès que en aquell moment la Dona Meravella era una icona d'Amèrica. El 1942, el vestit es canvia, la faldilla passa a ser un pantaló curt arrapat i passa a portar sandàlies.
Trajectòria editorial
Creació En una entrevista d'octubre de 1940 a la revista Family Circle, William Moulton Marston va parlar del potencial incomplert del mitjà del còmic. Aquest article va cridar l'atenció de l'editor de còmics Max Gaines, que va contractar Marston com a consultor educatiu per a National Periodicals i All-American Publications, dues de les empreses que es fusionarien per formar DC Comics. En aquell moment, Marston volia crear el seu propi nou superheroi; l'esposa de Marston i companya de psicòloga Elizabeth li va suggerir que hauria de ser una dona:
Marston va presentar la idea a Gaines. Donat el vistiplau, Marston va desenvolupar Wonder Woman, a qui creia que era un model de la dona alliberada i poc convencional d'aquella època. Marston també es va inspirar en les polseres que portava Olive Byrne, que vivia en parella en una relació poliamorosa. El personatge va aparèixer com a tal publicat per primera vegada en la revista de còmics All Star Comics número 8 amb data de portada de desembre de 1941/gener, publicada el 21 d'octubre de 1941 i amb el seu àlter ego a Sensation Comics número 1 del gener de 1942. Marston havia estat el creador d'un aparell de mesura de la pressió arterial sistòlica, que va ser crucial per al desenvolupament del polígraf (Detector de mentides). L'experiència de Marston amb polígrafs el va convèncer que les dones eren més honestes que els homes en determinades situacions i podien treballar de manera més eficient.
Marston va dissenyar Wonder Woman per ser una al·legoria per al líder amorós ideal; el tipus de dona que creia que hauria de dirigir la societat. "Francament, Wonder Woman és propaganda psicològica per al nou tipus de dona que, crec, hauria de governar el món", va escriure Marston.
En un número de 1943 de la revista The American Scholar, Marston va escriure:
Marston era una feminista obert, poliamorista i fermament creient en la superioritat de les dones.
Marston va escriure una debilitat per a Wonder Woman, que s'adjuntava a una estipulació fictícia que va batejar "la llei d'Afrodita", que feia que l'encadenament de les seves "polseres de submissió" juntes per un home li tragués la seva superforça amazònica.
Edat Daurada
Inicialment, Wonder Woman va ser una campiona de les Amazones que es guanya el dret de retornar Steve Trevor, un oficial d'intel·ligència dels Estats Units l'avió del qual s'havia estavellat a l'illa aïllada de les Amazones al "Món de l'home" i lluitar contra el crim i el mal dels Nazis.All Star Comics núm. 8 (octubre de 1941) Aviat va tenir la seva pròpia serie regular (estiu de 1942). Wonder Woman va ocupar el seu lloc al costat de les superheroïnes o antiheroïnes existents Fantomah, la Black Widow, Invisible Scarlet O'Neil i la canadenca Nelvana of the Northern Lights. Fins a la seva mort el 1947, al doctor William Moulton Marston se li va atribuir el crèdit d'haver escrit totes les històries de Wonder Woman; no obstant això, més tard va contractar l'assistent Joye Hummel per a escriure com a negre històries per a ell. H. G. Peter va dibuixar el títol amb un estil simplista però fàcilment identificable. Durant aquest període, Wonder Woman es va unir a la Justice Society of America com a secretària de l'equip.All Star Comics #12 (Agost/Setembre 1942) Una tira còmica de Wonder Woman es va produir el 1944, però va durar menys d'un any. Tota la tirada es va recopilar en un llibre de tapa dura publicat per The Library of American Comics el 2014.
Edat de plata