, primer marquès d'Aguilar, va ser governador de Catalunya i cap de les milícies de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.
Biografia Era el primogènit de Felip de Margarit i Sunyer (c. 1580-1632), senyor del castell d'Empordà, i de Beatriu de Biure i de Vilanova (†1641). Cursà estudis de Gramàtica a Girona fins als 14 o 15 anys, abans de traslladar-se a Barcelona. El 26 de juny de 1620 firma capítols matrimonials amb la seva cosina Maria de Biure i de Cardona-Rocabertí, filla única de Rafael de Biure i de Montserrat, senyor de Vallespinosa i Preixens i castlà de Vallverd; gràcies a aquesta unió, augmentà ostensiblement el seu patrimoni. Des d'aquesta data, començà a avantposar el cognom Biure, en tractar-se d'un llinatge amb més prestigi. Vers aquestes dates, converteix la baronia de Vallespinosa en l'epicentre de la seva vida política i patrimonial, restant com a baró absentista del castell d'Empordà.
Relació amb Dalmau III de Queralt Malgrat ser senyors limítrofs, hi havia una bona sintonia entre Dalmau III de Queralt i Josep de Margarit Biure. La sintonia s'heretava dels seus avantpassats, atès que Rafael de Biure, sogre de Josep de Margarit, havia estat marmessor del testament de Pere de Queralt i d’Icart, pare de Dalmau.
En el registre de bateig de Lluís de Queralt i Codina (30 de juliol de 1623), Maria de Biure consta com a padrina del fill de Dalmau. Nou anys més tard, el comte de Santa Coloma dicta testa en el qual designa a Josep de Margarit com a «tutor, curador i administrador» dels seus fills i béns en cas de morir (1634).
Les posicions polítiques de Dalmau de Queralt i Josep de Margarit es distanciaren. Mentre que el comte de Santa Coloma propicià un acostament progressiu a la Corona Hispànica, el baró de Vallespinosa refusa qualsevol mena de col·laboració amb la monarquia. El 1627 fou empresonat juntament amb Rafael de Biure. En esclatar la guerra entre els regnes de Castella i França (1635), Margarit segueix desobeint les directrius dictades des de Madrid, negant-se a reclutar soldats per les guerres d’Itàlia (1636), Leucata (1637) i Salses (1639).
Margarit aconsellà a Dalmau de Queralt que rebutgés el càrrec de virrei de Catalunya (febrer de 1638), en pronosticar que aquesta responsabilitat l'enemistaria greument amb el poble català. De fet, el nomenament trencà de soca-rel les bones relacions que s'havien mantingut entre els dos parents. El març de 1638, en aparèixer assassinat un enemic de Margarit, Dalmau refusà les al·legacions del baró de Vallespinosa defensant la seva innocència.
En conèixer l'assassinat de Dalmau de Queralt, els veïns de Santa Coloma de Queralt no van voler celebrar una cerimònia fúnebre per por de represàlies dels segadors amotinats. Margarit va obligar la Vila a fer les exèquies.
Guerra dels Segadors Josep Margarit va ser el principal cap militar de les tropes francocatalanes durant la Guerra dels Segadors. El gener de 1641, la seva intervenció fou decisiva perquè la Corona Hispànica no pugui alimentar les seves tropes en el setge de Barcelona, fet que va contribuir decisivament a la victòria en la batalla de Montjuïc. Posteriorment, va encarregar-se de la defensa del Camp de Tarragona comandant els miquelets. Aquest any tingué un paper protagonista en múltiples batalles: Valls, l'alliberament del cos del baró de Rocafort a Cambrils i de 400 presoners a Constantí, així com els combats a Montmeló, Vilafranca del Penedès i La Granada. Alguns estudiosos han apuntat que els seus èxits militars s'expliquen per la seva experiència en el camp del bandolerisme i la guerra de guerrilles. El setembre de 1641 formà part de l'ambaixada de la Diputació del General que segella el pacte de col·laboració amb Lluís XIII. Aproximadament un any més tard, envià Magí Sivillà a París com a emissari polític i tutor dels seus fills.
Les victòries militars de Margarit el convertiren en el principal enemic a abatre per la Corona Hispànica. El 1642 impedí que les tropes castellanes de Pere d'Aragó travessessin el Principat per socórrer les forces de Felip IV al Rosselló; també lidera la recuperació catalana de la Vall d'Aran (1643), organitzà l'abastament de gra per abastir les tropes catalanes a Lleida (1646) i es converteix en el líder de la resistència en el setge de Barcelona (1651-52), negant-se a abandonar una ciutat infestada per la pesta. Capitulada la ciutat, liderà les incursions militars (Ponts, Solsona, Cardona, Ribelles, Cadaqués, La Seu d'Urgell) per recuperar el control del Principat. El Tractat dels Pirineus (1659) evaporà les esperances de Margarit de vèncer la Corona Hispànica.
Com a governador de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, Margarit fou l'encarregat de garantir l'ordre públic i llimar les tensions entre els soldats francesos i la població catalana. Des d'aquesta responsabilitat, assumia les funcions de virrei en l'absència d'aquest càrrec. Margarit s'encarregà d'arrestar personalment l'oïdor militar Domènec Negrell (1649) i el militar Ferdinand de Marchin (1650). La seva acció determinada contra les tropes castellanes provocà que la Corona Hispànica l'intentés subornar i assassinar, a més de destruir el castell que tenia a Vallespinosa (1648). En vèncer les tropes castellanes, Margarit fou l'única persona que va ser exclousa del Perdó General emès pel rei Felip IV.
Descendència Amb Maria de Biure i de Cardona-Rocabertí van tenir vuit fills: Rafaela (1622-a. 1671); Jacint (1624-v. 1635); Gaspar (1626-1656), que assolí el càrrec de coronel; Joan (1629-1701), marquès d'Aguilar; Josep (1630/4-1702), abat de Sant Martí de Canigó; Jaume (1635-1700), que també fou marquès d'Aguilar; Agnès, morta el 1652; i Beatriu (1638-1712).
En el testament dictat el 1684, va fer fa hereu al seu fill Jaume, amb qui havia viscut els darrers quinze anys a Elna, Narbona i Sant Martí de Toques.
Obra Margarit és l'autor de Relation fidèle et exacte du siège de Barcelone fait par les espagnols en 1651 et 1652, un llarg informe dictat en català i transcrit en francès, encomanat per la reina regent Anna d'Àustria per dilucidar les causes de les tropes francocatalanes a Barcelona. L'informe va quedar ultimat durant els primers mesos de 1653.
Referències
Bibliografia
Categoria:Polítics bisbalencs Categoria:Governadors Categoria:Militars catalans de la Guerra dels Segadors Categoria:Miquelets Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Polítics catalans històrics Categoria:Militars baix-empordanesos