Malouma Mint Moktar Ould Meidah —en àrab المعلومة منت الميداح, al-Maʿūma mint al-Mīdāḥ—, coneguda simplement com a Malouma o Maalouma (Mederdra, 1 d'octubre de 1960) és una cantant, compositora i política mauritana.
Criada al sud-oest del país per pares versats en la música tradicional mauritana, va fer la seva primera presentació musical als dotze anys i, poc després, va aparèixer en concerts ja com a solista. La seva primera cançó, «Habibi Habeytou», criticava durament la manera en què les dones eren tractades pels seus marits i, encara que va tenir un èxit immediat, va causar una resposta negativa per part de les classes tradicionals dominants. Després de ser obligada a casar-se quan era adolescent, Malouma va haver de deixar la música fins al 1986. Va desenvolupar un estil únic que combinava la música tradicional amb el blues, el jazz i l'electro. Va fer aparicions en televisió amb cançons que tractaven temes molt controvertits, com la vida conjugal, la pobresa i la desigualtat, i a principis dels anys 90 va ser censurada a Mauritània, però va començar a actuar a l'estranger a finals de la dècada. Després que la prohibició fos aixecada, va rellançar la seva carrera musical i discogràfica i va guanyar popularitat, particularment entre les generacions més joves. El seu quart àlbum, Knou (2014), inclou lletres que expressen els seus punts de vista sobre els drets humans i el lloc de les dones en la societat.
A més de l'aportació del seu cant, Malouma també ha lluitat per protegir la música del seu país instant al govern a que creés una escola de música, formant la seva pròpia fundació en defensa de l'herència musical i organitzant el seu propi festival de música. També ha estat activa en la política des dels anys 90, quan va començar una campanya per més democràcia. Va ser triada senadora el 2007, la primera política de la seva casta, però a l'any següent va ser arrestada després d'un cop d'estat. Quan el 2009 va tornar a haver-hi eleccions, es va convertir en senadora representant a Ech-Choura, un partit opositor, on va tenir responsabilitats especials envers el medi ambient. Això va portar al fet que el 2011 fos nomenada ambaixadora de bona voluntat de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, representant a l'Àfrica Central i Occidental. Al desembre de 2014, va anunciar que deixaria l'oposició per unir-se al partit governant, Unió per la República, perquè sentia que aquesta era la manera més efectiva per contribuir al progrés del país. El seu treball ha estat reconegut pels francesos, que la van condecorar el 2013 com a Cavaller de l'Orde de la Legió d'Honor i pels nord-americans, l'ambaixador dels quals a Mauritània li va lliurar el premi Dona mauritana de Coratge, el 2015.
Primers anys Malouma va néixer a Mederdra, a la regió de Trarza, en el sud-oest de Mauritània, l'1 d'octubre de 1960, l'any que el país es va independitzar de França. Filla d'una família griot, va créixer a Charatt, un petit poblat desèrtic situat al sud de Mederdra, a l'Àfrica Occidental. El seu pare, Mokhtar Ould Meidah, era un conegut cantant, poeta i intèrpret del tidinit, mentre que al seu avi, Mohamed Yahya Ould Boubane, se'l recorda com un talentós escriptor i virtuós del tidinit. La seva mare també venia d'una família de coneguts cantants tradicionals i va ser ella qui li va ensenyar, quan tenia sis anys, a tocar lardin, una arpa de deu cordes que per tradició només poden interpretar les dones.
Malouma va començar la seva educació en escola primària de Mederdra el 1965. El 1974, va obtenir el títol de mestra de primària a la ciutat de Rosso, fronterera amb el Senegal. D'acord amb les tradicions del seu país, aquells de la família Meidah estan obligats a prosseguir amb l'art dels seus ancestres. Com a resultat, va haver d'abandonar l'aspiració de desenvolupar-se com a mestre. Els membres de cada casta només poden casar-se amb altres membres de la mateixa casta i la societat sencera es divideix per castes política, econòmica i cultural. Moure's fora d'una casta particular està prohibit. Malouma va aprendre a tocar els instruments de corda tradicionals que només poden tocar les dones, especialment l'arpa ardin, i el seu pare li va ensenyar sobre música tradicional mauritana. Com tenia un gust musical variat, Malouma va créixer escoltant obres clàssiques d'artistes occidentals com Beethoven, Chopin, Mozart, Vivaldi i Wagner, així com música tradicional berber, egípcia, libanesa i senegalesa. Sovint acompanyava els seus pares quan cantaven griots tradicionals.
Malouma va començar a cantar de nena, va fer la primera representació en un escenari quan tenia dotze anys i va començar a aparèixer en concerts solistes amb un repertori tradicional als quinze. A més de l'orientació del seu pare, es va inspirar en artistes tradicionals entre els quals s'incloïen Umm-Kulthum, Abdel Halim Hafez, Fairouz, Dimi Mint Abba i Sabah. A mesura que creixia, es mostrava cada vegada més interessada en la música blues, se sentia atreta per la seva similitud amb la música tradicional que coneixia. Va escriure la seva primera cançó, «Habibi Habeytou» («Estimat, et vaig estimar») quan tenia setze anys. Era una cançó de protesta davant la tradició que tenien els homes que feien fora de casa les seves dones per casar-se amb d'altres més joves. La cançó li va atorgar reconeixement instantani, però va provocar una reacció negativa que va esdevenir en atacs físics per part de la comunitat musulmana establerta. Poc després d'haver-la escrit, la família es va mudar a Nouakchott, la capital, per ajudar-la a llançar la seva carrera musical però, en una societat fortament tradicional, Malouma es va veure obligada a casar-se i abandonar el cant fins a finals dels anys 80. Més endavant el seu pare la va acusar d'haver-li arruïnat la reputació. A més de les crítiques que rebia per les seves cançons, havia deshonrat la seva família al divorciar-se en dues ocasions: el primer marit havia estat imposat a la força, mentre que el segon venia d'una família noble i no li permetia cantar. Tot i això, després d'escoltar una de les seves cançons, el seu pare va comentar: «Has creat una cosa nova i ho trobo commovedor. Per desgracia, no viuré prou com per poder-te protegir».
Carrera musical La primera gran presentació de Malouma va ser l'any 1986, quan va revelar el seu estil de fusió, que combinava interpretacions tradicionals amb elements més moderns del blues, jazz i electro. Les primeres cançons, «Habibi habeytou», «Cyam ezzaman tijri» i «Awdhu Billah», que abordaven obertament temes d'amor, la vida conjugal i les desigualtats entre l'home i la dona, contrastaven de manera considerable amb el que era acceptable al seu país. No obstant, van tenir un fort atractiu popular, especialment en dones joves. Malouma va desenvolupar com enfocar-les de manera acurada, barrejant temes tradicionals amb el repertori i instrumentació de la música popular moderna. Les composicions es basaven en poetes àrabs clàssics com Al-Mutanabbi i Antarah ibn Shaddad, els versos tractaven crítiques polítiques, sacrificis personals i suport als dèbils i oprimits. També va utilitzar temes tradicionals mauritans i modernitzar tant les lletres com la presentació musical.
miniatura|esquerra|Mike Del Ferro i Malouma en un recital a l'ambaixada dels Estats Units per a estudiants de la Universitat de Nouakchott
Des d'un principi, Malouma va cantar en una gran varietat d'idiomes, entre els quals s'incloïen l'àrab, el hassania (àrab de Mauritània), el francès i el wòlof. En cantar en diferents idiomes buscava difondre el seu missatge a una major audiència. No va trigar gaire fins a aparèixer per la televisió al costat de la seva germana, Emienh, i el seu germà, Arafat, que era instrumentista. El seu estil era controvertit, especialment després de la publicació de la seva cançó «Habibi Habeytou» i una aparició al Festival Internacional de Cartago de 1988 a Tunísia, on es va referir a problemes socials que no eren acceptables a Mauritània, com la pobresa, la desigualtat i les malalties. La participació en aquest esdeveniment la va portar a una posterior aparició en canals àrabs transmesos via satèl·lit. Malouma es va tornar coneguda a nivell nacional i una de les artistes més demanades fins que va fer una cançó, el 1991 sobre la llibertat d'expressió. Després d'haver escrit cançons que promovien els drets de les dones i que desafiaven l'apartheid, per aquesta cançó se li va prohibir fer aparicions en televisió i ràdio, donar concerts, i fins i tot se li va llevar el dret de residència permanent. No va fer cap concert durant molt de temps, però a finals dels anys 90 va començar a cantar en altres països africans, a Europa i als Estats Units. A pesar d'haver guanyat gran audiència i seguiment entre la gent, Malouma va ser perseguida tant per autoritats morals com per governs autoritaris, i la seva música completament prohibida fins a l'any 2003, quan un grup de 10.000 persones es va enfrontar al president Maaouiya Ould Sid'Ahmed Taya i li va demanar que cancel·lés la prohibició. Algunes de les restriccions es van mantenir fins l'enderrocament del règim d'Ould Taya el 2005.
Els griots tradicionals són cançons de lloança, però Malouma va utilitzar la veu per cantar en contra dels matrimonis infantils, la discriminació ètnica i racial, l'esclavitud i d'altres problemes que afrontava un país a mig camí entre el món àrab i l'Àfrica, el seu, Mauritània. També va cantar sobre l'analfabetisme, la conscienciació de la sida i en suport a la vacunació infantil.
Grups i àlbums
El primer àlbum internacional de Malouma, Desert of Eden (Desert de l'Edèn), es va publicar per la discogràfica Shanachie Records el 1998. Durant la producció, Malouma va notar que es van treure els elements tradicionals i com a resultat semblava un «pop electrònic insípid»; de totes maneres, l'àlbum va rebre bones crítiques per part de JazzTimes. A principis dels anys 2000, va començar a treballar al costat d'un grup anomenat Sahel Hawl Blues, format per deu joves músics mauritans de diversos orígens ètnics, i que demostrava el seu desig per superar les diferències racials. En fer això, va ser capaç d'estendre la música basada en els instruments tradicionals de corda dels magribís per incloure els ritmes de percussió del djembé, la darbuka i el bendir. Liderat per Hadradmy Ould Meidah, el grup va donar suport al seu desig de modernitzar la música tradicional per fer-la més accessible al món en general. Van sortir de gira el 2004 i el 2005, i van col·laborar amb ella en el seu segon àlbum, Dunya (Vida), que buscava recuperar la seva herència musical. Produït per Marabi Records el 2003, l'àlbum tenia dotze cançons on es conjugaven arpes, llaüts i tambors de pell amb guitarres elèctriques i baixos, i gèneres tradicionals com el serbat amb el jazz.
El següent àlbum de Malouma, Nour (Llum), va sortir a França el 8 de març de 2007 per celebrar el Dia Internacional de la Dona. Produït per Marabi/Harmonia Mundi, presentava una variada barreja de música que anava des de cançons de bressol fins a música de ball. La veu de Malouma rebia el suport de quinze músics d'estudi amb varietat d'instruments tradicionals i electrònics. Les ressenyes van ser ambivalents, però el setembre de 2007 el CD va ocupar la posició catorzena en la llista musical World Music Charts Europe.