Els Hostalets de Pierola és un municipi de la comarca de l'Anoia i de la comarca natural del Montserratí, anomenat Pierola fins al 1987.
Geografia Llista de topònims dels Hostalets de Pierola (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
Història El 1286 fou donat per Alfons el Franc a Asbert de Mediona.
El barri dels Hostalets s'esmenta per primera vegada en el , en què en un encreuament de camins hi havia un hostal, anomenat Hostal d'en Valls, concretament l'any 1595. L'encreuament de camins era on es formà un espai més ample anomenat la Plaça. Entre dos camins, el Camí Ral que anava d'Igualada a Barcelona i el Camí Romeu que des de Vilafranca del Penedès conduïa al Monestir de Montserrat.
Ben aviat s'hi construïren més Hostals (entre els segles i ). I el poble s'anà consolidant a redós dels dos seus camins.
El primer camí, el Camí Ral que anava des d'Igualada fins a Barcelona, no era el principal, era una variant del Camí Ral que es bifurcava a l'altura de la Pobla de Claramunt i retornava al camí original més avall dels Hostalets. Era una drecera que evitava el Congost de Capellades, i era coneguda amb el nom de la drecera del Coll del Bosc, que avui correspon a l'actual carrer Església.
El segon era el Camí Romeu, que en realitat estava constituït per dos camins: un que anava des del sud de Catalunya fins a Montserrat, i l'altre que anava des de Barcelona a Aragó tot passant primer per Montserrat i després pels Hostalets. Aquest segon també s'anomena Camí d'Aragó, i era un fragment del camí de Sant Jaume. Començava a Barcelona en direcció a l'Hospitalet, Sant Feliu i Martorell. Des de Martorell es veia Montserrat, on els pelegrins arribaven creuant el riu Llobregat per un petit pont de fusta. Un cop arribats al monestir assistien a un acte religiós, perquè pels pelegrins, peregrinar era una manera de trobar Déu en la pobresa i la solitud. Llavors anaven cap a Sant Miquel i baixaven la muntanya per a arribar a Collbató i des d'allà anaven cap als Hostalets de Pierola on es quedaven a dormir. El camí continuava cap a Igualada, per després anar fins a Aragó.
El camí que duia més trànsit era el Camí Romeu, degut al gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès...) conduïa cap al cenobi montserratí. A més, a aquest trànsit se li ha de sumar la condició que tenia el camí de ser una carrerada que anava des del sud de Catalunya fins als Pirineus. I els ramats d'ovelles, a la primavera anaven a les muntanyes a cercar pastures abundoses, i a la tardor, quan la neu ho cobria tot, feien el trajecte a la inversa, i retornaven al seu lloc d'origen.Història del municipi
Política Alcaldes Democràcia:Històric d'alcaldes a municat.gencat Gerard Parcerisas i Valls (ERC) (2023) Gerard Parcerisas i Valls (ERC) (2019) Daniel Vendrell Domínguez (PSC) (2011-2019) Jordi Calpe i Carbonell (ERC) (2007-2011) Pedro Barbado Mariscal (PSC) (2001-2007) Sebastià Sorolla i Subirana (PSC) (1987-2001) Josep Isart i Isart (CIU) (1979-1987)
Transició democràtica: Josep Torres i Tort (1975-1979)
Franquisme: Josep Torres i Tort (1972-1975) Joan Casanovas i Cursellas (1971-1972) Josep Torres i Tort (1955-1971) Isidre Vallès i Huguet (1953-1955) Joan Parcerisas i Valls (1946-1953) Josep Jorba Damón (1942-1946) Joan Vallès i Llopart (1940-1942) Joan Blanch i Dobón (1939-1940)
Segona República i Guerra Civil: Joan Valls Pujol (1936-1939) Jaume Valls i Sagristà (1935-1936) Joan Valls Pujol (1934-1935) Jaume Valls i Sagristà (1933-1934) Josep Pujol i Pons (1931-1933)
Llocs d'interès Torre del Senyor Enric (Ajuntament) Ubicada al carrer Mestre Joan Lladós (Antiga Rambla Sant Antoni), número 1. És al costat de l'altra torre d'estiueig "Torre Maristany", amb la qual compartint jardí, formen el conjunt modernista anomenat "Les Torres".Torre del Senyor Enric a poblesdecatalunya.catEls Hostalets de Pierola. Ruta modernista i noucentista
Fou feta edificar el 1903, per un adinerat empresari fuster, natural del poble, que havia fet fortuna amb aquest ofici al Marroc.
La torre va ser dissenyada com a casa d'estiueig. El seu propietari, Enric Cucurella i Vidal va pensar-la per allotjar la seva família i el seu servei.
L'any 1903, com s'observava a la façana, es va edificar la torre, però l'any 1920, l'amo decidí engrandir-la (amb un pis més i una torre), anul·lant l'única planta que tenia.
La casa és de planta quadrada, amb un element clàssic del modernisme, la simetria. A la planta baixa comptava amb el menjador, la cuina, l'entrada, i les dependències del servei. Al primer pis, les habitacions de la família, i al segon una espectacular terrassa, adornada amb merlets i ferro forjat, i culminant una torre–mirador amb teulada de rajola vidriada verda, que acabava d'arrodonir luxosament l'edifici. La torre-mirador, va dotar la casa un autèntic ambient de la burgesia catalana d'aquella època.
L'any 1983, l'ajuntament d'aleshores va comprar l'edifici per a passar a ser seu de la Casa de la Vila.
Torre Maristany Ubicada al carrer Mestre Lladós (Antiga Rambla Sant Antoni), número 3, al costat de l'altre Torre compartint jardí, formen el conjunt modernista anomenat "Les Torres".
Fou feta edificar el 1913, per l'autor també de la casa del costat, l'empresari Enric Cucurella Vidal, home del qual va voler edificar tres torres, per al dia de demà, deixar-les per a les seves tres filles.
La pubilla es quedaria amb la torre del seu pare (Torre del Senyor Enric), l'altra filla amb la Casa Cucurella, i la filla casada amb el Maristany obtindria aquesta torre.
La casa era de mida de les altres normals del poble, però aquesta tenia obertura cap a tramuntana (façana lateral) que donava al jardí comú i era la façana més decorada modernistament parlant.
Comptava amb 3 plantes, la primera tenia l'entrada, el menjador, la cuina, les sales d'estar; la segona, les habitacions, i la tercera unes golfes arrecerades i un terrat per davant i darrere.
Cap a inicis del , l'ajuntament va adquirir aquest immoble per a oficines de la Casa de la Vila.
Antigues Escoles Nacionals L'any 1919, els Hostalets se n'orgullia d'haver bastit una de les escoles públiques més ben equipades de la comarca, uns locals amples i perfectament equipats tenien la funció d'espai on educar els infants del poble.
L'estructura interior era: a la banda esquerra les noies i a la dreta els nois, i al pis superior els habitatges dels mestres, a l'esquerra la mestra i a la dreta el mestre, completament separats interiorment.
Les Escoles de seguida varen ser fitxades com a unes de les millors respecte a les dels altres pobles veïns: per exemple Piera, Masquefa, Castellolí, Bruc, Vallbona… pobles on encara anaven amb petits locals disseminats per acomplir aquesta tasca educativa. En canvi als Hostalets ja comptàvem amb uns locals fets expressament per a l'ensenyança. Són catalogades com una petita joia de l'arquitectura modernista local.
Amb trets propis d'aquest estil, les obertures rematades amb maó vist, rajola vidriada, simetria.
Ubicada al Carrer Mestre Lladós (Antiga Rambla Sant Antoni), números 5 i 7, l'any 2005 va veure com se li treia la funció d'escola degut al gran nombre d'escolaritzats actuals.
L'edifici de les antigues escoles, consecutiu amb les torres del "Senyor Enric i d'en Maristany" forma un conjunt de tres edificis modernistes catalogats com a bé d'interès comarcal.
Avui és seu provisional de l'Arxiu Municipal, un local d'esplai i l'escola de música.
La façana és acabada amb l'escut marquesal de la vila, de pedra.
Casa Pons Edificada pels volts de l'any 1915, per un "indià" natural del poble; que era empresari al Paraguai d'una empresa comercialitzadora de vins catalans. L'amo de la qual era, en Pau Pons Pujol "de Cal Pau Ponset". Al retornar del seu fortunós viatge de "Fer les Amèriques" va deixar entre nosaltres un llegat immoble força important, entre ells la Casa Pons.
Està situada al Carrer Mestre Lladós (Antiga Rambla Sant Antoni), número 33, cantonada amb el Carrer Pi i Maragall.
Als anys '20 del , la casa va ser llogada o comprada pels germans Palomas, els quals, procedents d'una família del Bages van instal·lar una de les primeres fàbriques tèxtils del poble, concretament era la Fàbrica de Llençols d'en Marcel·lí Palomas, que va perdurar fins a l'any 1946, data en la fàbrica es va traslladar a una de més gran.
La casa ocupa dos casals, i té els baixos, ocupats per l'antiga fàbrica (avui un taller mecànic), el primer pis dedicat als habitatges (ja que n'hi ha una d'igual a cada banda). I el darrer pis són les golfes i un terrat davanter.
La casa té tots els trets del modernisme; simetria, obertures rematades amb totxo vist, i una cornisa del terrat ornamentada amb maó vist esglaonat i ferro forjat.
Torre Solanes Edifici modernista d'estiueig edificat vers l'any 1911, amb domicili al carrer Major número 44.
L'habitatge va ser edificat amb motiu de segona residència, per una família acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari.
L'estructura és clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, balcó de ferro forjat...
L'estructura interior també és clar de l'època i l'estil, a la planta baixa hi ha cuina, menjador, despatxos, i habitació del servei, al pis superior hi ha les habitacions de la família Solanes, a l'últim pis hi trobem el terrat - mirador, amb la xemeneia modernista, i la caseta de l'escala amb un últim terradet també acabat amb merlets.
Ajuntament Vell, Torre del Rellotge o Presó L'any 1886, l'Ajuntament passa a ubicar-se al nucli dels Hostalets i esdevé capital del terme, que des del ostentava la Pierola medieval.
A més d'allotjar l'ajuntament i tenir el rellotge de la vila, l'edifici era la Presó, en substitució de la de Pierola, també medieval.
No se sap amb certesa on es va ubicar primerament la casa de la vila al , tanmateix es creu que a la, o les cases, que ocupaven el solar on avui hi trobem aquest edifici modernista.
Sigui com sigui, el que sabem és que cap als anys 10 del , el competent mestre d'obres local: Miquel Casals Isart "el Baptista" va encarregar-se d'aquesta obra.
La seva façana modernista destaca per la simetria i els elements de ceràmica vidriada, a més dels relleus de les obertures. Al cos superior hi destaca la Torre-Campanar, amb un rellotge–campana que data del 1916, data en la qual consta que el nou rellotge es munta al lloc de l'antic.
Allotjà el consistori des del fins al 1983.
Escorxador Públic L'any 1933, l'Ajuntament republicà, una vegada més, va voler proporcionar als vilatans una millora del servei, en aquest cas la millora de la sanitat animal en forma d'un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentació.
Està ubicat al Carrer de l'Escorxador.
Va tenir gran esplendor durant la seva època de funcionament, que es va perllongar fins als anys 90 del .
Panificadora Hostaletense Amb aquest nom, naixia l'any 1922, aquesta entitat panificadora, impulsada pel govern local d'aquells temps.
Per fer realitat aquesta societat, es construí un petit local al final del carrer Major, concretament al número 67.
El seu període de màxima esplendor fou durant la dècada dels anys 30 del .
Durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s'habilità com a Hospital de Campanya per l'exèrcit roig que de mica en mica anava perdent posicions.
Malgrat la senzillesa del local, en ser bastit en època modernista no hi mancà l'estil com s'observa en les obertures rematades en totxo vist, l'emprament de ceràmica vidriada... avui tapades per la construcció d'un bloc de pisos adjunt al local.
Casal Català "El Casino"